Everest Base Camp I

Everest Base Camp

Els dos dies a Kathmandu em van servir per preparar el trekking i les setmanes seguents. Comprar una mica de roba, tallar-me els pels del cap i poca cosa mes.

El darrer vespre va ser un nou frenesi tot preparant la motxilla i decidint que deixar i que no deixar al hotel per no tenir-ho que carregar tots aquests dies.

Dia 1 -> 7-11-2009 Kathmandu - Namche Bazar (6h41min, 1225m asc. 641m desc. Despeses: 770NPR)
Aquest cop decideixo no reservr el taxi per adelantat, no vull que em tornin a cobrar mes del compte, aixi que cap a le 5 del mati, despres de despertar al noi de l'hotel, que esta dormint, per a que m'obri la porta, surto al carrer en busca d'algu amb qui compartir el taxi, aixi sortira mes barat. Pero al carrer no hi ha ningu, nomes taxistes esperant a turistes. Vaig passant taxis, fins a la sortida de Tamel, el barri on estic. I res, aixi que l'agafo tot sol. De cami a l'aeroport torno a tenir l'extranya sencacio de que 'estic sol, ningu em coneix ni tampoc ningu sap on vaig, a mes... amb els diners que porta a la butxaca el taxista segur que pot viure 3 mesos com un rei, aixi que... i si em porta a un descampat i em deixa alla tirat sense res? Total... jo tampoc podria fer res!!!'
Al final sa i estalvi a l'aeroport, que esta encara tancat i ple de gent dins fent cua.

Amb 1 hora de retard agafo el meu vol, tampoc es tant complicat aclarar-se en aquest aeroport, nomes cal tenir paciencia i esperar que algu digui alguna cosa.

Un cop a la pista... quina por!!! Aixo es com una furgoneta amb ales!!! L'avioneta es super petitona, al menys per mi, i caven 17 persones, amb els pilots, que per cert son molt... 'Top Gun': jaqueta curta de pell i gorra de beisball!!! Molt autentic.

 

I el vol genial. Veus Kathmandu des de l'aire, els pobles del voltant, totes les valls, per remotes que semblin estan infestades de casetes i petits poblets, les muntanyes nevades al fons... tambe es emocionant per que sent un avio tant petit cada cop que creuen una vall, que van ser moltes, la furgoneta amb ales fa unes saccejades... de costat, a munt i avall i en l'eix horitzontal tambe!!! Els pilots tenen la porta de la cabina oberta, aixi que tambe pots veure que passa al davant. Quan aproximem a la pista de Lucla... ostres... le muntanyes estan al costat a menys de 100m i la pista es veu taaaaaant curta, pero taaaaaant.
Finalment aterrem sense problemes!!!!

 

 

I comenca el trek!!! Quin pal, una altra vegada. Em fa mal tot i porto una desmotivacio monumental. Els genolls encara estan bastant malament del camp base de l'Annapurna, tinc algun problema mes al peu dret, i per colmo alguna cosa no em deuria sentar molt be la nit anterior per que tinc una mica de mal de panxa. Tot plegat i sumat a que em fa sempre molta mandra comencar les coses... el primer dia es una mica merda.
El cami comenca de baixada, em trovo els primers portjedors, iacs i lodges espectacularment macos, millors en general que els dels altres treks.

Tota l'estona tinc ganes de parar pero em vaig dient 'una mica mes, una mica mes'. I al final, sense voler-ho, ja soc a Namche Bazar!!! I penso, si amb mil mals i super desmotivat has arrivat a Namche dema no tens per que tenir cap problema per arrivar a Periche.
M'agafo el Yak Lodge, el meu primer hotelet, que per cert esta genial, te microones, una cuina simplement espectacular, sensors de llum al pasadis, endolls a l'habitacio... i marxo a donar un vol.
Tot el cami de pujada fins a Namche he anat veient gent baixant amb mantes, roba... i m'he suposat que es que com esta acabant la temporada poder estan tancant ja alguns lodges (hotels) i s'enduen les mantes avall. Pero no... es per que a Namche hi ha un gran mercat! Aixi que m'hi vaig a donar un vol.
Ara ja estic mes content, havia vist documentals d'aquest poblet, i llegit tambe bastant, aixi que em va fer molta illussio arrivar-hi. Namche es com un micro-tamel, amb mil botiguetes i tot pensat pel turista. L'unica pena es que per la nit refresca una mica.

Pel poble em trovo un grupet de catalans (l'unic en tot el trek que veig) i tambe una noia holadensa amb la que havia coincidit en un sopar a Kathmandu amb un grupet de gent que vaig coneixer.
Quan vaig comentar que volia anar a Periche em van dir que no era segur, i despres de pensar una mica, no molt, em vaig adonar que era cert, el mal d'alcada me l'he de pendre molt seriosament. Aixi que com ella i el noi Belga (d'ara endevant Linda i Bert) es prenien el dia seguent d'aclimatacio i els catalans ens van dir un lloc amb unes vistes genials de l'Everest i Ama Dablan doncs vaig decidir-me a anar amb ells dos cap alla el mati seguent.
Per la nit al lodge un grup d'alemanys, crec, va fer una micro festeta amb els seus guies i portejadors, va ser gracios veure'ls ballar!!!!



Dia 2 -> 8-11-2009 Namche Bazar (5h21min, 469m asc. 469m desc. Despeses: 360NPR)
Pel mati a les 8 quedo amb la Linda i el Bert, anirem plegats al Everest View Hotel, des d'on es suposa hi ha unes vistes impresionants de les muntanyes. La pujadeta no es fa molt llarga, pero no deixen de ser 90 minutets a mes de 3500m, i sincerament, es nota bastant la falta d'aire.

Un cop al hotel aquest... increible... esta a batants dies a peu (Lucla esta a 6 dies a peu de la carretera) i es una pijada!!! Com quasevol hotelet pijet del Pirineu, igual, o poder mes... jo no se com s'ho fan per fer aquestes case en llocs tant remots!!!

I les vistes... sense paraules. Veig per primer cop l'Ama Dablan, la que alguns diuen es la muntanya mes maca del mon, i un dels motius pels quals em vaig decidir a fer aquest trek. I a la seva esquerra, el Lhotse, el coll sud, i l'Everest!!!!

 (Everest, coll sud, Lhotse, Ama Dablam i jo)

 

 

Despres d'unes horetes prenent te i disfrutant de les vistes toca baixar de nou cap a Namche!

(Namche Bazar vist des de dalt)

Dia 3 -> 9-11-2009 Namche Bazar - Tenbogche (10* 5h08min, 847m asc. 393m desc. Despeses: 3345NPR)
El dia abans la Linda i el Bert m'havien estat explicant els seus plans, anar fins al camp base, pujar a veure les vistes que hi ha a Kala Patar (el 90% de les fotos panoramiques de l'everst estan fetes des d'aquest turonet a 5500m) i despres anar cap a Gokyo creuant el Cho La pas. Jo no havia sentit parlar gaire de Gokyo, pero entre que quasi tothom que conec te pensat fer el mateix, que se suposa que es un dels llocs mes macos que tot Nepal i que la foto de Gokyo a la Lonely Planet es la mes maca doncs... m'ho vaig plantejant.
Tornem a quedar pel mati, i a partir d'avui ja anirem plegats durant 4 o 5 dies mes. Anem a esmorcar a una granjeta on tenen penjada una samarreta que em crida molt l'atencio... a part de varis posters del barca!!!

(Mai se sap... es tot de baixada!)

El cami avui es ame, sense tampoc molt pendent, i el terra es mes o menys suau. sense gaires pedres ni escales!!!! Gracies!!!!!

A l'estona passem per un lloc per on la foto s'ha de fer.

 

 (L'Everest es el de l'esquerra)

Pel cami anem passant caravanes de iacs, gent, portejadors, algun pont... es fa distret.
 

Arrivem a Tengboche just a les 3, l'hora en que en el seu monestir budista fan les oracions. Aixi que tots cap alla!!! La veritat es que  aquest cop la cerimonia no m'agrada molt i decideixo marxar, pero si mes no ha estat interessant.

 

Per la nit al lodge refresca ja de devo, sort que dins el sac s'esta de maravella!!!!


Dia 4 -> 10-11-2009 Tenbogche - Dinbogche (6* 5h31min, 694m asc. 245m desc. Despeses: 1430NPR)
Avui no dormo molt be, em llevo sobre les 3:30 i tot i tenir son soc totalment incapac de dormir-me de nou. Son els efectes del mal d'alcada.
El caminet avui torna a ser mes o menys bo, quin gustas veure que el terra sempre es forca bo i els genolls no pateixen gaire, per no dir gens!!! I sobre les 10:30 fem la primera paradeta. Tot i que sembli increible jo aprofito per dinar! Noodles amb verduretes, i que bons estan!!!

 

 

 

Aqui els horaris van novament amb la llum del sol, i com cada dia n'hi ha menys doncs els dinars i sopars son sovint a hores extranyes, per lo aviat que pot arrivar a ser.
Des d'on dinem tenim unes vistes precioses de l'Ama Dablam, m'encanta aquesta muntanya, cada dia mes.
Seguim pujant amunt i ells em diuen que volen parar a Orsho per fer el dinar. Com la pujadeta ja es mes que tirar amunt cadascu aquest cop va al seu pas. Sense voler em salto la parada on em quedat, aixi que em paro a un Tea House que hi ha just sota del darrer 'subidon'. Al cap d'una estona arriven el Bert i la Linda, una mica emprenyats per que no han pogut menjar. I jo em sento FATAL!!! Per sort alla els hi preparen unes sopetes instantanies que els hi encanten!!!
A l'estona arrivem a Dinbogche, i sincerament esta molt be. Te una mica de tot, res comparable amb Namche. L'hotel esta mes que re-be, i alla passem la tarda vespre menjant i xerrant.

(Caqueta de iac, combustible per l'estufa!!!)

Dia 5 -> 11-11-2009 Dinbogche - Chhukung - Dinbogche (6* 448m asc. 440m desc. Despeses: 1145NPR)
Avui dia de descans dels que no m'agrada. Si es dia de descans se suposa que cal descansar, no? Pero per sort la Linda insisteix a fer alguna cosa util durant el dia. Si mes no ella fara alguna cosa (es Holandesa, pero tenen un toc de caracter Alemany tambe :) ).
Total, al mati els desperto, ells no tenen alarma. I.... el Bert esta KO. Ha enganxat diarrea! De totes maneres quan el veig tampoc esta tant malament, pot caminar i parlar, i fins i tot somriure! Jo suposo que en un parell de dies estara llest, o aixo espero.
Aixi que... cap a Chhukung, un poblet a mig cami d'on estem i el camp base de l"island Peak. Una muntanya considerada de trekking, o sigui, un punt mig entre els que volen anar a veure l'everest i els que hi volen pujar. Moltissima gent pel cami veus que va cap alla. El cim es veu que maco, tenen tot de cordes fixes muntades (cal fer servir el jumar, aixi que poca broma). Pero be, pel que em van dir... tot esta preparat per a que qualsevol hi pugui pujar.

(Els sobres i embasos dels noodles i ketchup que menjo)

De cami a Chhukung em moro de ganes d'anar a veure la paret de l'Ama Dablam... esta taaaaaaant a prop... nomes cal pujar un turonet, baixar-lo, i ja ets just davant.... nomes caldria tirar recte i ale... fins al cim!!!! Devem estar a menys de 1000metres de la paret, pero clar... a aquesta alcada caminar 15minuts en pujada ja es una aventura per si sola.
Alla entrem a un lodge, que fa fresca, i prenem un te per anar hidratant el cos, cosa que no faig gaire. Les vistes com sempre.... impresionants!!!!!
El final de la tarda l'aprofito per conectar-me a internet, que n'hi ha, i escriure un parell de mails.

 

 

 
Dia 6 -> 12-11-2009 Dinbogche - Lobuche (622m asc. 56m desc. Despeses: 3200NPR)
Toca matinar. Jo no ho entenc quina presa hi ha als treks, total...tenim 10 hores de llum i 5 de cami, i a sobre en cap moment hi ha perill de vendaval o similar, pero be... a matinar!!!
A les 7 en peu i amb alguna molestia a un pulmo. El Bert segeix sense trovar-se be i decideix anar cap a Periche, a 30min d'aqui, per visitar el petit hospital que tenen alla i veure que tal. Possar-se malament de devo aqui no es gens divertit.

Aixi que la Linda i jo seguim amunt, xino-xano anem guanyat alcada. La primera hora es molt suau, cosa que ens deixa parlar, a la que puja mes d'un metre ja ens es impossible parlar i caminar a l'hora, l'aire es massa sutil ja. Xerrem de sous, pisos, les coses de cada pais... es divertit creuar-se amb gent d'altres paissos, i tot i que el meu angles segeix sent justet ara ja puc xerrar de quasi tot.

Fem un petit dinar i seguim amunt, fins a una esplanada on hi ha tot de pedres recordant a la gent que ha mort a les muntanyes. Alla una cosa m'impacta molt... un porter ens diu el pes que porta al cabas... 100kg!!!!! 100kg!!!! si si, cent, i dono fe, per que he arrivat a veure brutalitats. Es increible aquesta gent.

Seguim pujant i fa un petit amago de nevar. Un cop arrivem al lodge que toca avui, i que no esta tant malament com ens havien pronosticat, es possa a nevar de devo i queda tot ben blanquet... a veure que passa dema al mati amb tanta neu, que a mi no em fa gaire gracia. I per rematar el cap comenca a apretar-me fort per culpa de l'alcada.
Una altra cosa que sorpren es que aqui els preus ja comencen a picar de devo, pero no hi ha mes alternativa, i veient gent amb 100kg a l'esquena... doncs s'enten i s'accepta.
Tambe per la nit tots els guies i porters fan una recolecta per un portejador que s'acaba de trencar una cama i que tenen que baixar avall. Suposo que al estar fora tot gelat deu haver fet una bona relliscada. Es una pena, de devo, per que aquesta gent viu de les seves cames, i amb una cama trencada... es una feina molt mes dura del que un es pot imaginar, no per l'esforc, sino per tot el que comporta.
Al vespre mentre sopo m'entra una son brutal, i em fa possar content, necessito dormir com una persona normal, i a tanta alcada costa, aixi que avui sera facil. A part, aixo de l'alcada es una mica paranoia, i amb rao, avui sera la nit en la que dormo mes alt de la meva vida, una mica mes de 4900m, i estic intranquil.

I res, voldria escriure mes, pero no tinc temps!!! En menys de 12 hores marxo cap al Tibet!!!! Per 8 dies, aixi que fins llavors res mes.

De totes maneres deixo un video que m'agrada molt de l'intent d'ascens al camp base... va tenir la seva emocio...

Rafting - Chitwan - Bandipur - Katmandu

Tants dies a la muntanya em van deixar esgotat, tant de les cames com de la ment. Tambe els genolls van quedar bastant mes tocats del que voldria, i encara avui, 15 dies despres, fan mal.

Total... que vaig decidir quedar-me 3 nits a Pokara per no fer res: dormir, menjar, passejar i poca cosa mes. Tambe vaig aprofitar per planificar les proximes setmanes, cosa que no havia fet fins ara, i que em fa sentir una mica trist. Tinc ganes de tornar, ja m'anyoro, pero el millor de tot aquest viatge ha estat el saber que podia fer el que volgues quan volgues: estic gastant menys del previst i sobre tot tenia el mes important, TEMPS! I ara ja no es aixi, encara queden 6 setmanes, pero ja no puc fer el que vulgui quan vulgui el temps ha canviat, i ara el rellotge en mes d'anar endavant tira enrera.

Aixi que despres de donar-li una mica de voltes el plan per les seguents setmanes seria: fer un rafting de 2 dies pel riu Seti, cosa que em serviria per fer alguna cosa diferent i emocionant, i alhora m'aproparia al Chitwan. A Chitwan estar 3 o 4 dies i d'alla saltar a Bandipur i Manakamana. Despres cap a Katmandu per estar 2 o 3 dies fent algunes gestions i compres i ja de nou a caminar!!!
No tenia ganes de fer un altre trek llarg, cada dia fer i desfer la motxilla satura una mica, i tambe he de reconeixer que tot i que caminar per aqui es sencill doncs... cansa. Pero l'Ama Dablam em cridava... de sempre he llegit (una mica mitificat) que es la muntanya mes maca del mon, i clat... estant tant a prop no m'ho puc saltar. Per tant... i sense donar-li moltes voltes mes he decidit fer el trekking de l'Everest, que es el que dona millors vistes d'aquesta muntanya.

Rafting pel Seti
Vaig agafar la primera companyia que vaig veure, motivat sobre tot per que uns nois que conexia hi anaven un parell de dies abans i tambe per que un dels guies era espanyol.

El raft va ser ideal, el riu no molt dificil pero amb una paissatge com sempre precios, veint a la riva petits poblets semi-remots que semblaven trests d'un llibre d'aventures. La nit la vam passar a una platja, tambe encantador, amb el riuet davant, una foguera, ens van preparar un sopar espectacular (crec que continuo guanyant pes)... Els guies eren 3, l'espanyol, un noi suec fan del futbol i un noi nepales que duia un Kayak per si algu la liava. L'espanyol va resultar ser un personatge de proporcions espectaculars... el segon cop que vaig parlar amb ell li vaig dir que volia anar a veure a l'Ama Dablan, i parlant parlant em va dir que al desembre ella anava a pujarlo, sol i en estil alpi, vaig al.lucinar. Pero mes vam al.lucinar despres amb totes les aventures que havia fet, varis 8mils, pol nord, un parell d'accidents que li van canviar la manera de pensar... mil coses que un nomes veu per la tele, i a vegades ni aixo. I tot ho explicava d'una manera natural, era la seva manera de viure la vida, i la frase que tenia escrita a la motxilla era "Omple els teus any de vida, no la teva vida d'anys.

 

 

Parc Nacional de Chitwan

Un cop acabat el rafting al dia seguent, i despres del copios dinar oportu, ens vam pujar al bus cap a Chitwan, a 1h30min d'alla. Aquest va ser el meu primer, i de moment unic, viatge dalt del bus. I puc dir que probablement es mes comode que anar dins, ja que et dona l'airet, el sol, veus molt mes paissatge i es facil d'agafarse be.

Dels 5 del raft 4 anavem al mateix lloc, aixi que vam anar plegats. Un noi australia, una alemanya i un israeli (amb el que no em vaig atrevir a treure el tema politic). Eren molt macos, i vam fer varies coses junts al parc.
Es facil anar pel seu compte fins a Sauraha, el poble mes proper al parc i totalment adaptar als guiris. Vam trovar un hotel be de preu (300NPR per mi).
El primer mati va tocar anar al bany dels elefants. I.... val, es una turistada, pero em va encantar... tots els propetaris d'elefants van al riu i els renten, i ja de pas aprofiten per fer una mica de negoci.
Em vaig pujar dalt de l'elefant i cap a dins el riu!!! Al primer moment em vaig cagar una mica, l'animalet es molt gran i molt alt, i es mou d'una manera... que vas de costat a costat. Un cop dins li va comencar a dir coses (una d'elles era igual a 'Pizza Hut'?!?!?!) i llavors hi havia varies opcions... et tirava un xorro d'aigua d'alta pressio a la cara, es sentava dins del riu, cosa que feia que caiguessis, o el mes divertit, l'elefant es podia deixar caure de costat i per tant tu anaves a bucejar una estona i ja de pas el corrent se t'enduia uns quants metres mes enlla.

Per la tarda vam llogar unes bicis i cap al centre de cria d'elefants!!! La bici evidentment no era una bicicleta de muntanya, i el cami era evidentment ple de pedres, forats... el cul va quedar content, i les meves cames tambe. Pero la passejada val la pena, ja que passes per algunes casetes que s'han de veure.
Un cop al centre... hi hava la zona on tenen els elefants, i era curios, per que estava ple de fum, darrera de cada estable estaven cremant alguna cosa. Jo vaig teoritzar que poder era per 'atontar' els animals una estona i aixi fos mes facil donar-lis de menjar, pero no tinc ni idea.

Al cap d'una estona van anar arrivant tots el bitxos. I n'havia de petitons, dos en especial eren l'atraccio del moment... els podies tocar, ells buscaven menjar a les teves mans, anaven amunt i avall... i arrivat a un punt es van possar a jugar. I degut a que com minim devien fer 500kg cadascun, els seus jocs eren una mica perillosos per mi, pero eren una monada!!!!!

Al dia seguent vam intentar organitzar un dia sencer en jeep per dins del parc, pero entre que era molt car i que fins les 10 de la nit no ho teniem clar no va poder ser. En canvi vam fer mig dia, mes barat, i crec jo que molt millor.
Primer vam creuar el riu amb una canoa on a l'altre costat ens esperaven els jeeps que ens vam endinsar dins del parc (cosa que pots fer lliurement a peu tambe). Als 700 metres, maxim, vam trobar el primer rinoceront!!! Uffff, es.... enorme, pero no enorme d'enorme, sino enorme exageradament. De tant a prop li pots veure tota la pell, que mes que pell sembla acer inoxidable. No fan por, pero si que veus que si l'enganxes emprenyat molt probablement tindras un greu problema. I com estava al mig del cami els jeeps van tenir que esperar a que marxes, i si en algun moment el cotxe feia intencio d'arrencar endavant veies com inmediatament el conductor posava la marxa enrera ja que el rino es posava de cara... i puc assegurar que entre el nostre jeep i el rinoceront segur que guanyava el rinoceront.

El cami tambe era precios, tal qual com un safari. Zones d'arbres exuberants, algun petit llac, zones planes sense molta vegetacio... ens vam trovar 4 rinoceronts mes, un parell de micos, alguns ocells, varies especies de bambis (aquests els veies sempre de lluny entre els arbres) algun porc senglar i un cocodril.
Vam fer parada al centre de cria de cocodrils i ja d'alla de tornada pegant mil bots dins del cotxe.
El dia seguent el vaig dedicar a passejar una mica, no molt, escriure, vagejar i a fer la reserva per una volta pel parc sobre un elefant. Va ser emocionant, pero sincerament, al jeep veus mes coses, ja que vas mes rapit, pero tambe es cert que amb l'elefant et poses per camins que d'altra manera no podrias transitar i a mes, com es bastant alt tens una visio 'diferent' de tot l'entorn. Aquesta vegada tambe vam tenir la sort de veure dos rinoceronts, un adult i un de petito que deuria pesar no menys de 1000 quilos.

I de Chitwan a Bandipur!!! Volia parar a Manakamana, pero em va fer mandra la veritat. Vaig pringar una mica per que volia anar en bus local i va ser un error: primer 45 minutets de carro a cavall i un cop a la carretera principal a esperar a que pases un bus direccio a Pokara. Em van intentar vendre un bitllet, pero els vaig poder evitar, ara quan va venir l'autobus me la van liar i vaig pujar. Total, que era l'autobus turistic que venia de chitwan!!! Si l'hagues agafat alla m'hagues costat menys i hagues guanyat temps i comoditat.

Per arrivar a Bandipur cal parar al poble que hi ha a la carretera principal i agafar un taxi o jeep que et porti a dalt despres d'un 30min. Vaig decidir-me pel jeep, que seria el medi local, no hi ha bus, i va ser.... comode, pero espectacular. Mentre pujavem vaig contar 28 persones muntades al bus, sense comptar els 3 o 4 que anaven al sostre i no veia. Total, unes 30 persones a sobre d'un cotxe de mida normal!!!
El poblet es maco, pero m'espera mes. Com m'havia dit el Karl es un lloc ideal per anar en parella: paissatges molt macos, tranquil, passejades a mil llocs, vistes, centre del poble medieval... pero anant sol doncs no dona tant de joc, aixi que m'hi vaig estar nomes un dia. Vaig visitar una fabrica de seda, que venia a ser el mateix que feiem de petits al cole, pero multiplicat per mil, i tambe vaig veure tant la posta de sol com la sortida des d'una esplanada on es veu tot l'himalaia a l'horitzo.

I d'alla ja cap a Katmandu. Aquest cop el jeep anava ple, aixi que em va tocar muntar a l'exterior amb 5 persones mes per baixar fins a la carretera. El meu patiment era que es trenques la safata on anavem. Van obrir el porto de darrera el cotxe, i ale, 50cm2 mes de superficie per embutir 5 persones. I va aguntar!!!
El viatget a Katmandu... una mica pal, quasi 5 hores ben mogudetes amb retencions d'una hora inclosa.
Pero com ara ja estic cansat de tant escriure Katmandu es quedara per mes endavant. I tampoc he fet tant aqui, el primer dia no vaig fer res, per que estava fet pols i ja era fosc, el segon dia va ser dia totalment de gestions i de compra i regatig d'uns pantalons per si el fred apreta molt a la muntanya, i avui si he fet una miqueta de turisme. Aixi que a la tornada de tot el que em ve per davant li dedicare 3 o 4 dies mes minim per que m'esta agradant bastant.

I el proxim que em toca, desgraciadament ara si que ja ho tinc tot cronometrat, es anar a Lucla per fer el trekking del Camp Base de l'Everest. Cal agafar avio, aixi que tinc nomes 15 dies per fer-lo, en principi te que sobrar, pero ja veurem. Un cop tornat, tinc un dia i mig de descans i.... cap al Tibet!!!!!!!!
Em fa molta il.lussio anar alla, pero son nomes 8 dies i 7 nits, totalment organitzat, fins al punt que despres de jo insistir molt m'han dit que no podre anar sol a passejar per Lhasa!!!! Sempre amb el guia. Pero be... al final m'han acceptat que el xinesos de moment encara no obliguen a anar en grup per dins de la ciutat (pero si a la resta del pais), i a part m'ha costat un ull de la cara per que torno en avio. Novament m'han dit, no se si es cert del tot, que nomes donen permisos al Tibet per pocs dies, aixi que no dona temps a anar i tornar per carretera, pero ja m'esta be.