Publicitat

Cerca al blog

dimecres, 29 de desembre del 2021

Escapada d'un dia a Al Ain

Callejeros viajeros m'encanta: marxar a viure al extranger i triomfar sense gran esforç per així pegarse una vidorra. Sona el somni de molts i les imatges que surten en aquest tipus de programa sempre m'enamoren, així que sempre els veig per agafar idees de futurs viatges, informar-me sobre llocs on aniré o simplement distreure'm una mica.

Però la realitat és que per a la majoria això no ens passa, ni de lluny. Dubai i Abu Dhabi, les ciutats dels excesos excessius on els diners mai no són cap problema i quasi no tenen valor. 
Això no és del tot cert, però si que si vas a aquestes dues ciutats un parell o tres de dies aquesta és la impressió que t'emportes. 
I volia saber si això era sempre cert, o existeixen altres Dubais i Abu Dhabis.

Així que dintre dels meus plans estava marxar 3 o 4 dies a visitar el país, sense presses però sense pauses.

A les 9 del matí anava a buscar el cotxe a la Universitat de Nova York, que cau a 2min a peu de casa la Leticia. Amb el rotllo del Covid no podia arribar fins a la oficina del cotxe així que van sortir ells i a la recepció de la universitat vam fer tots els tràmits. Tot prou fàcil.
Arrenco el cotxe i... zaasssss, quasi em menjo un cotxe. Això em recorda que als Emirats condueixen prou bé, excepte pels canvis de carrils, que els fan sense senyalitzar i en plan salvatge; si sobra un centímetre ja és suficient com per a canviar de carril. Resumint... ves amb compte.

El plan del dia era arribar a Al Ain (https://ca.wikipedia.org/wiki/Al-Ain) la segona ciutat més gran d?Abu Dhabi, a uns 150km.

Louvre d'Abu Dhabi

Com no tenia pressa i tampoc aquest era un viatge de molts dies vaig decidir visitar el Louvre d'Abu Dhabi. Està a 5 minuts de casa en cotxe però per desgracia tanca els dilluns. Sigui com sigui... arquitectònicament és una passada, així que val ni que sigui 15minuts de visita pel seu exterior.

(Fet dins del mar)

(l'entrada és espectacular)

(i els voltants també)

Vaig estar no més de 20 minuts passejant per fora del museu i crec que si torno hi entraré. 

Següent parada... Yas Mall. Tant sentit que tenia el Yas Marina, que tenia curiositat veure com era el lloc. Vaig anar directe al centre comercial, on hi ha el Ferrari World i vaig aprofitar per comprar-hi menjar i ja algún regal per portar cap a Barcelona. 

LA visitat doncs... està bé, però... és un centre comercial més dels milers que tenen per allà. Una mica més maco i espectacular del normal, però tampoc val la pena només anar a visitar-lo a ell. Si vols fer un dia a algún dels parcs d'atraccions que té llavors la cosa ja canvia.

(El centre comercial és bastant espectacular)

(Hi havia una exposició de cotxe classics)

Em vaig donar una bona volta fins arribar a l'entrada del Ferrari World, que com és dilluns estava tancat, i un cop vista l'entrada i la seva silueta exterior ja si vaig enfilar definitivament cap a l'autopista que em tenia que portar a Al Ain.

(Entrada a Ferrari World)

(Ferrari World i la seva muntanya russa)

I ara ja sí, carretera i quilòmetres.

Ruta cap Al Ain

Les carreteres dels Emirats Àrabs poc tenen que envejar a les nostres, o fins i tot són millors, amb alguns trams amb fins a 9, si 9, carrils!
El viatge es fa molt amè i el paisatge en molts moments és pur desert. Una passada.

(Carretera tranquila i espectacular)

A mig camí vaig decidir fer una sortida de l'autopista totalment aleatoria i veure què hi havia pels voltants.
Vaig anar fent, amb el desert a tocar ja de la carretera, estava encantat de veure un altre cop un paisatge com aquest, molt similar al que vam veure quan vam anar de Barcelona a Gàmbia en cotxe ja fa uns anys. 
Em feia una mica de respecte passar les rodes sobre la sorra, així que anava molt en compte.

(conduïr així dóna gust!!!)

(no podia parar de fer fotos)

I va passar el que volia que passés: trovar un lloc "diferent". 10 minuts després de sortir de la carretera em vaig creuar amb una petita granja de camells (localització exacta: https://goo.gl/maps/cohCdTaWrqtfnEYMA). No era res molt espectacular, però eren els primers camells que veia de prop al viatge i em va fer il·lusió veure'ls de tant a prop i tant tranquils allà en mig de Km i Km de sorra en totes direccions.


Un cop vistos els camells una bona estona vaig fer una micro incursió per la sorra i alguns camins que el desert s'estava menjant poc a poc. Vaig abortar ràpidament. Per un dels carrers ja hi havia molta sorra i el cotxe anava fent petites esses a les rampes. Vaig voler sortir per l'altra punta del carrer, però... al costat d'una de les cases 2 metres de sorra havien sepultat tot el carrer per sempre així que... aquí va acabar la meva aventura per carrers i carreteres no asfaltades a Emirats Àrabs. Millor així.



(carretera i manta)

Al Ain

Unes hores més tard del previst arribava a Al Ain, mig mort de gana. I es feia tard i poca estona em quedava per visitar el top de la ciutat, l'Oasis de Al Ain, així que vaig deixar la motxilla al hotel i vaig sortir pitant a comprar alguna cosa al súper (per temes previs al viatge no volia arriscar encara a menjar pel carrer) i anar directe cap al Oasis.

L'Oasis és enorme, i la veritat que te l'esperes més espectacular ja que tots els que veus per la tele o revistes són de somni, i aquest en canvi és pràctic i funcional.
Les presses em van matar una mica, ja que es feia fosc poc a poc. Vaig creuar l'Oasis bastant ràpit, llegint alguns dels panells informatius que són molt útils per saber com funciona realment un oasis y la seva utilitat (molt interessant per cert).


(Una de les entrades al Oasis)

(un passeig agradable)

(tot i que una mica desangelat)

No hi havia quasi ningú. Poder era la hora, poder era la època o poder una mica de les dues més el fet que tampoc és un lloc de turisme de masses. 
Sigui com sigui, si estàs per allà és una visita obligatòria)

(les palmeres estàn totes acordonades per terra)

(el sistema de rec de l'oasis)



(Una de les zones d'entrada)

(La porta d'entrada principal)

Resumint, l'oasis no està malament tot i que està una mica descuidat, però si vas amb la intenció d'aprendre, i entendre, què és un oasis llavors la visita segur que passa a ser de notable. Jo hi vaig anar amb presses i només vaig llegir alguns dels panells informatius que hi ha desperdigats per tota la zona i que t'expliquen per sobre el funcionament de totes les peces que conformen l'oasis (moltes), tot i així, i tot i ser una visita molt tranquila, en tots els sentits, val la pena.


I res, el sol marxava i la nit s'acostava així que a corre cuita em vaig acostar fins a algún dels museus que hi havia al costat i que encara estigués obert. Vaig acabar al Sheikh Zayed Palace Museum, no estava mal. Un lloc molt en la línea dels museus tradicionals del país què bàsicament es basa en mostrar com es vivia en temps passats (50 anys enrere és una esterniat als Emirats Àrabs) a les families tradicionals i com eren les seves cases.

(L'entrada del Palau)

(Un dels jardins del palau)


(Sala per les visites i per petar la xerrada)

(Sala per esdeveniments importants)

Òbviament això era un palau i no una casa, però et dóna una molt bona idea del mode de vida del país fins que el petroli va inundar-los amb diners i ara han passat a una vida totalmente diferent.

(Mes jardins)

(La haima per prendre el tè)

(una pausa)


I com no, l'afició pels cotxes (també normal tenint en compte com de gran és el país i la poca gent que són) no podia faltar, tenint un jeep exposat al jardí d'entrada al palau.



I ara si, s'ha acabat la visita museística de la ciutat. No ha donat per molt, però tenia moltíssimes ganes de veure alguna cosa que no fos Dubai i/o Abu Dhabi.


I ara ja... a sopar!!! Era fosc quan vaig sortir, i ja anava una mica esgotat, però... són molt xules les ciutats per la nit així que em vaig pegar una bona patejada tornant cap al hotel via el carrer "Zayed Bin Sultan St" que tampoc és res de l'altre món, però té moltes botigues on xafardejar i passar una bona estona veient la vida passar a la ciutat.
La panxa encara estava regular però no em vaig poder estar de comprar unes pakores per sopar. Per a que diguin que EAU és car: ni 2€ una bossa que ni em vaig poder acabar. Tampoc eren les millors pakores que he menjat mai, però em venien molt de gust i amb elles i dos iogurts ja vaig fer el sopar.

(Els carrers d'Al Ain)

Vaig dormir com un rei i pel matí tocava un altre bon dia de ruta: primer visita al mercat de camells d'Al Ain per anar més tard cap al sud del país a visitar unes ruïnes prehistòriques i acabar el dia a la platja.

(Vistes del hotel)

(Deixant l'habitació)


Doncs res... la ruta segueix....

Al Ain Camel Market

Llegint la nit abans vaig veure que a Al Ain queda el darrer mercat de camells del país. I cap allà vaig anar només despertar (https://goo.gl/maps/3PLz7LKcz1DHQa849).
Arribar-hi amb el cotxe és un moment i està en una especie de MercaBarna, una zona gegant distribuida per seccions on en cada secció hi ha una especialitat: construcció, fusta, ovelles/cabres i com no, la dels camells.

Vaig aparcar el cotxe dins del recinte just al costat de la secció dels camells. A l'entrada em vaig cagar una mica ja que hi havia un control de barrera, però... ningú et diu res i vaig entrar tot recte amb el cotxe tot convençut, i cap problema; suposo que és d'accés totalment lliure.

Un cop aparcat doncs... jo que sóc de ciutat era com anar a aun altre planeta (com tantes coses aquests darrers dies).
Primer vaig veure la secció de ovelles i cabres, que la vaig obviar.

(Ovelles i cabres)

I just al costat ja tenia la dels camells. N'hi havia moltes. Són com areas obertes de terreny encerclades per estables on guardar els animals.

Vist des de l'aire per fer-se una idea és això:
(La zona del mercat de camells en vermell)


(una de les esplanades)

(estables i més estables)

(camells de totes les edats)


(enfilats)

En una de les àreas hi havia molta més gent amunt i avall, semblava que fos on es fan els negocis ja que es veien camells anant amunt i avall i bastants grups de persones anant xerrant entre ells o mirant grups d'animals per veure com estaven. 
La veritat és que era maco de veure i m'hi vaig passar una bona estona deambulant per allà sense cridar ni gota l'atenció. Una de les coses bones de EAU (que en té moltes de dolentes) és que a ningú li importa la teva aparença, ni s'hi fixen ni els preocupa el més mínim, encara que desentonis totalment allà on siguis.


(Fent negocis)

(Camells amunt i avall)

(El camell rebel!!!)

(Aquest ja tenien nou propietari)

(Un ric emiratí fent negocis)

(baby camell)

Molts camells vaig veure, m'atreviria a dir que probablement bastants centenars, n'hi havia moooolts. Una visitat obligatoria si et deixes caure per Al Ain, totalment.


I fins aquí l'aventura a aquesta ciutat.
 Molt interessant al visita per conèixer una mica millor la realitat del país i sortir dels esterotips tant marcats que tots tenim de Dubai i Abu Dhabi.

(passejant pel mercat)

(Les cabres)

(Secció de menjar pel bestiar)

I ara si, següent parada...  Centre Arqueològic de Mleiha!!!

(Camells a fins i tota al'autopista😁)