Jordi de Viatge

dijous, 19 d’agost de 2010

Sobre els Trekkings

Des de fa molt mesos que volia escriure sobre els trekkings. Mes concretament des de que portava 3 o 4 dies caminant fent la volta dels Annapurnes.

Abans de marxar tenia 3 dubtes fonamentals, que alguns diran que són una tonteria, però a mi em van fer donar mil i una voltes:

- El calçat: només en duria un i tenia que aguantar 5 mesos, pesant pels +40º de l’Índia als poder -0º,-10º d'algun dia de caminada o dels dies de final d'any.
- La motxilla: 60 litres, 80 litres, 40 litres? Portar la casa a l'esquena semblava molt complicat. Tot i que al final aprens que amb poc, o molt poc, et sobra.
- Els trekkings: sol o acompanyat?

El Trekking:

Mirant i remirant hi ha, a groso modo, 4 formes de plantejar-se un trek d'aquests:
    1) Amb una agencia que organitzi viatges en grup.
    2) Contractant tu mateix un guia i un portejador.
    3) Contractant tu mateix un guia.
    4) Anar pel teu compte.
   
1) Amb una agencia que organitzi viatges en grup.
La primera opció va quedar instantàneament eliminada des de el primer dia: val una pasta. Molt, però molt, per sobre del que jo tenia previst gastar. Aixì que res de res. Tot s'ha de dir que si no tens molt de temps per organitzar-te el viatge (des de l'origen, no de dies reals) i no et vols deixar res sense lligar, és una bona opció.
Els pros que li vaig veure, per la gent que vaig conèixer, és que al anar en grup fas mes pinya, els sopars es poden transformar en mini-festes, la relació amb els guies, que no portejadors, es gran, no tens que preocupar-te pel lloc on dormiràs, ni per demanar el dinar, ni el sopar...
Els contres... doncs similars als pros: al anar en grup es fa mes complicat conèixer gent que no vingui amb tu, costa relacionar-se amb els portejadors, t'ho donen tot fet, no tens mai aquell "ai..." de si alguna cosa pot sortir malament (que té el seu encant)...






2) Contractant tu mateix un guia i un portejador.
No em feia ni gota de gracia, per dos motius molt obvis.
Primer que això d'anar amb una persona desconeguda que et porti amunt i avall durant 3 setmanes 24 hores al dia no em motivava molt. I si no ens portàvem bé amb el guia? o teníem divergències d'opinió? (El dia del Tourung La hi havia grups que sortien a les 3 del matí!!! i jo, amb molta desgana, vaig sortir a les 6, i podia haver apurat bastant mes).
I segon i encara mes important, que algú em portés la motxilla em semblava humiliant, tant per mi com per qui me la portés.

3) Contractant tu mateix un guia.
Doncs igual que el punt 2, però sense la segona part

4) Anar pel teu compte.
Aquí el contra principal era "em cagaré a sobre", i com a secundaris tenia que pensava que probablement estaria 3 setmanes sense conèixer ningú, m’avorriria, em perdria....
Els pros també eren molts: podré fer el que vulgui, anar al ritme que vulgui, decidir minut a minut que fer, canviar la ruta en qualsevol moment, serà molt mes barat...(molt mes barat vol dir 10e menys al dia, tampoc cal exagerar)


Total, que després de donar-li mil voltes (la decisió ja la tenia presa des de el principi, però jo sóc de redundar infinitament en les meves idees) em vaig quedar amb la 4: viatge en grup organitzat anava en contra de la meva idea de viatge, i que em guiessin i/o portessin les coses no em feia gens el pes.


Al cap de 4 dies de trekking les meves idees es van posar totalment a lloc, ja que al veure com funcionen les coses tot s'entén molt mes fàcil.

- Anar en viatge organitzat no està malament: si tens pocs dies per fer-ho o vols anar amb gent i/o amics.

- Sobre el guia vaig adonar-me ràpidament que mes que de guies fan d'acompanyants culturals i organitzadors. En els treks que vaig fer dir la paraula "guiar" és una mica pretensiós, ja que estan molt massificats i perdre's en temporada alta és senzillament impossible.
Els guies són gent encantadora, t'ajuden en tot el necessari, es desviuen per tu (comprovat al 100x100) i sobre tot t'ajuden a conèixer la realitat del país, la seva cultura, com funcionen els pobles de muntanya... Molta gent al Nepal viu dels que anem a fer trekking, i contractar un guia significa enriquir la seva família i el seu país. És una activitat econòmica mes molt respectable.
En general els guies saben parlar anglès, ja que és l'idioma amb el que es comuniquen amb els clients, i molts, això em van explicar ells mateixos, primer han treballat com a porters, i un cop tenen certa experiència, coneixements i dominen l'idioma, si tenen sort, es poden passar a guies, que ja és una feina mes ben remunerada.




- Sobre els portejadors: aquí els temes morals es compliquen una mica mes, però com en els guies, la feina de portejador a Nepal és una feina mes, igual de digne que qualsevol altre i que permet viure a molts d'ells. De porter només en vaig conèixer un, i per sobre, era el portejador d'una parella d'italians, i puc dir que descontent no estava, era la seva feina i la feia amb gust, era un mes del grup.
La cosa es complica quan veus alguns portejadors carregant 2 petates de 120 litres cadascun, pujant uns desnivells brutals i suant la gota gorda. A mi em sabia molt greu veure això, però el límit entre el que poden portar i no suposo que es molt sotil, és la seva feina, i viuen d'això.






Total, abans d'anar al Nepal era reticent a contractar a un guia i estava totalment en contra dels portejadors. Després d'haver-hi anat puc dir que estic a favor tant dels uns com dels altres. Dones feina a la gent local i potencies l'economia del país. Les feines que fan es porten fent des de molt abans que arribés el primer turista i si ets racional tots poden acabar contents: tu per que has pogut conviure amb gent d'un país que d'altra manera no haguessis pogut conèixer, i ells encantats per que han estat treballant a gust durant unes setmanes.


El que fonamental és tenir en compte les condicions laborals dels guies i portejadors: que siguin les mateixes que voldries per tu. No totes les companyies asseguren els seus portejadors i guies, i com la muntanya no perdona, als sherpes i nepalís tampoc, i ells viuen de les seves cames, cal tenir en compte que una torçada de turmell pot significar perdre tota una temporada sense feina, i si mantenen a una família doncs... allò no és Europa i si no treballes no menges, així de fàcil. Per tant, si contractes algú assegurat que estan coberts ells també per a qualsevol incidència: als locals també els agafa mal de panxa, el mal d'alçada els afecta com a tu, es torcen turmells, i també es trenquen cames si rellisquen (en vam veure un cas).

I després de tota aquesta parrafada semi-moral puc dir:
Si tornés sol per allà, si tornés a fer un trek d'aquesta mena, no en tinc dubte, tornaria a anar sol: és fàcil, no té quasi pèrdua, al anar sol coneixes un munt de gent com tu, i cal dir-ho, amb o sense guia, tots els Nepalís no dubtaran a ajudar-te a canvi de res si ho necessites, una bona lliçó.
Però si anés amb grup, amb gent amb una mica de respecte a la muntanya o en una baixa forma física, no dubtaria a contractar tant a un guia com a varis portejadors.
...

Etiquetes de comentaris: , , , ,