Jordi de Viatge

dijous, 7 de maig de 2009

Sant Maurici. Refugi d'Amitges

Comencem a provar seriosament el blog, que ja toca.
Aquest cap de setmana, aprofitant el dia 1 de maig ens hem escapat a la muntanya, a Sant Maurici, i mes concretament, al refugi d'Amitges.Vam fer la reserva ja fa uns mesos i qui ens havia de dir que a aquestes alçades trobaríem neu, he dit neu? neu no, mooolta neu, totalment nevat. Però a valgut la pena, ens ho hem passat genial, les raquetes tenen el seu encant i els paisatges són impressionants. Marxem el divendres 1.
De Barcelona a Espot, fent una paradeta a Sort per mirar 4 botigues i estirar les cames. Sobre el mig dia arribem a Espot i decidim pujar en taxi d'allà a l'estany de Sant Maurici (4,5€). Però vist després el camí hagués estat molt millor anar amb el cotxe fins al pàrking de mes endavant i caminar a peu els 45min-1h que cal fer a través del bosc. Un cop al llac enfilem ja cap amunt. El camí preciós, tot nevadet, blanc, amb boira i nevant una miqueta, de conte!!! En 2h15min ja estem al refugi, sense gaire esforç. Al refugi llegim revistes, xerrem, passem l'estona i ja sobre les 19:30 el sopar, que no està malament, però la broma de la mitja pensió surt per 38€, tot i que tenint en compte el lloc i la dificultat de pujar-hi les coses s'entén. Està xulo sopar als refugis ja que fas amics de taula i l'estona es fa molt interessant.
Al dia següent la idea era anar al refugi de Saboredo, passant pel coll de la Ratera, però ens comenten que hi ha perill d'allaus i que aquest mateix dia mes d'un s'ha fet mitja volta. De fet al dia següent un altre grupet ens va explicar que van fer una part de camí, però quan van veure que els hi queien voles de neu del pendent... van tornar. Total... que decidim tirar avall i anar al mirador de l'estany i passejar pels voltant del refugi. Va ser una bona opció... tot continua sent de conte, i caminar amb les raquetes per neu verge envoltat de riuets, boscos, petits llacs doncs... no té preu. La tarda la passem fent una becaina i llegint i xerrant. El sopar es torna a fer molt distret, ens toca amb un grup de dues parelles que resulta que han viatjat per India i Ladakh (em fa moooolta il·lusió anar allà, ja queda poc!!!!), així que ens passem l'estona parlant de viatjets i fent-nos les dents llargues.
Diumenge ja de tornada, i aquí si es una aventura. Arranquem després d’esmorzar i la neu està..... GELADA, MOLT GELADA. I entre això, que els dos sóm uns cagadets i que la meva agilitat és digna de mencionar doncs... les passem putes, triguem mes o menys una 1 hora en fer... 500 metres? I per colmo part del camí trepitjat està sota un parell de petits allaus, així que la primera hora del matí la passem mes que "distreta". Però bé.... al final ens ho prenem mig a broma (quin remei) i la resta de baixadeta la fem sense mes problema. I un cop avall ja del tirón a Barcelona, que no ens agraden gaire els embussos. Total... un cap de setmana per sobre les expectatives, amb uns paisatges que trigarem a oblidar. Repetirem!!!!

Etiquetes de comentaris: , , ,