Publicitat

Cerca al blog

dijous, 26 de juliol del 2012

Mongòlia - Tour pel Gobi


Arribem a Ulan Bator, quina emoció! És d'aquelles ciutat que sempre les he sentit anomenar però que sempre m'ha fet l'efecte que estan, com a mínim, passada la lluna.

Al sortir del tren varia gent ofereix els seus hostals, però preferim anar a picar a dos o tres i així veure que tal estan.
Anem els 5, els dos alemanys estaran 3 o 4 dies, així que han quedat directament a una agència de Tours per veure si poden sortir avui mateix. En 25min estem al centre, que està desert, no són ni les 7.
El Danny va fet pols, deu pesar 50kg si arriba i la seva motxilla passa de 20.
Un cop al centre busquem 2 o 3 hostels que ens fan el pes, i tot i trobar-los, estan tancats, i cap té timbre. Ens desesperem una mica per que és literalment impossible. Com la cosa no pinta bé decidim parar a esmorzar. I jo em demano... momos!!!!
Seguim buscant, ara ja és més tard i sembla que la ciutat va despertant. Però tot està full!!! Al final una dona del carrer ens ajuda i truca a un dels telèfons de la guia per a que ens donin lloc. I... ens l’aconsegueix!!! 10 dòlars la nit, no es barat però el lloc està prou bé.
Ara toca buscar tour per demà. Pel carrer ens trobem una parella amb la que vaig coincidir a Ekaterinburg, i ens expliquen que ells ja n'han agafat un per anar al Gobi, 7 dies fent 6 nits.
Després de molt mirar em decideixo per aquest, tot i que només tenen una plaça. Els altres nois tenen un pla una mica diferent així que després de mirar en 5-6 agències aquest és el que més m’interessa. surt demà mateix i de preu està prou bé pel que demanen aquí.
La tarda la paso passejant una mica, escrivint, i dormint!
Al vespre em poso a xerrar amb una parella de francesos que han arribat a l'hostal i que han estat uns dies amb la tenda a un dels parcs nacionals prop d'Ulan Bator. Em donen varies idees i consells.
Més tard arriben la resta, amb un noi Italià amb el que també havíem coincidit al tren. Ells també ja tenen pla, aniran cap al nord pel seu compte i s'hi estaran una setmana. Al final ens posem a xerrar, i fins passada la mitja nit no anem a dormir.

Em llevo aviat, preparo la bossa i cap a la sortida. Pel camí tinc que treure diners, i no sé per que a tots els caixers em denega fer l’extracte. Provo i provo, però res! Al final m'adono que alguna cosa deu haver amb la MasterCard a Mongòlia, així que provo amb la Visa i aquí si a la primera.
El grup del tour són dues furgonetes, de les russes que ho aguanten tot, i a la meva van un noi alemany amb la seva mare i dos Koreans.

La sortida és lenta, primer anem al super a comprar coses, després a la benzinera, més tard a mig esmorzar, després a no sé on, i més tard a algun altre lloc.
La primera nit la vam fer a Endenedalay, un poble sense molt encant en mig del no res. Però pel camí... és to cert, Prats infinits, animals salvatges esparcits per la immensitat (cavalls, vaques, camells, cabres, ovelles), carreteres pràcticament inexistents. La primera parada, la típica del "lunch time" que faríem cada dia va ser al costat d'un turonet on al cim hi havia una manada de cavalls. Tots ens vam tornar bojos fent-lis fotos!


(Carreteres direcció al Gobi)


(Em sona...)

(Espectaculars!)

(Mini Van Russa, tela com tiren)

(Ofrenes)


I d'aquí anant fent ruta, quilòmetres i quilòmetres travessant l'estepa. Molt verda per cert.


(El Dalai Lama ens acompanya!)

(Hores i hores dins de la mini van)


La nit la vam passar a la casa d'una família de la ciutat. El lloc era comú per tots: el terra del menjador!!! Però no va estar tant malament, com tenen mil mantes al terra era prou tovet i vaig dormir com un tronc.
Per sopar, igual que per dinar, sopeta amb momos!!! mmmmmmmmmmmm



(Primera nit)

(Dormitori per tots)


I seguim la ruta. Avui toquen les "Flaming Cliffs" unes formacions de roca, amb penya-segats inclosos, que al tard per com els hi dona la llum del sol el seu color es transforma en un color rogent, mooolt rogent.
Però per arribar-hi... quilòmetres i més quilòmetres. Pel camí més animalets, de tota mena, i paisatges monumentals, com no!!! També ens vam aturar a un petit poble al mig del no sé sap on, on estaven celebrant el seu propi Nadam (la festa més famosa de Mongòlia).


(La mini van dels companys)

(Més fauna)

(Tremendo, km i km i més km)

(Aquí de ben petits ja aprenen)

(L'aigua ens va donar més d'un problema)

(Un petit descans)


El lloc on vam dormir... una casa tradicional Mongola, o siguis, en un Ger. Al vespre vam acostar-nos a les Flamming Cliffs, que estan a la zona de Bayanzang, famosa per la quantitat e fòssils de dinosaures que s'hi han trobat, però vam fer tard, i vam arribar 10minuts més tard que acabés l'espectacle de colors. Una pena!!!




(Camells i més camells)

(Un oasis REAL!!!)

(Campament)

(El nostre ger)

(Jo)


Tercer dia, avui el punt culminant són les dunes de sorra de Khongoryn Els. Les més grans de tot el desert del Gobi. Per cert... al Gobi la part de sorra és només un 2% la resta és terra.


(T)

(Als pobles hi ha les fons comuns d'aigua)

(Mini market)

(Pou d'aigua)

(Parada en el camí)


Jo no vaig molt fi, així que al arribar al Ger d'aquesta nit hi faig una siesta. Em llevo just pel tour dels camells. Molt entretingut per cert, però curt. Tot i això ja va anar bé, per que el cul va quedar com un poema!!!!!!


(Ruta amb els camells)

(Moooola!)

(Jo)

(Una de les guies)

(Els nens de la familia amb qui vam dormir)


I al acabar els camells... cap a les dunes a fer fotos!!!! Tot de camí em vaig trobar de tot, i això que estàvem a tocar. Cavalls, camells, una caseta... impressionant!!!


(Espectacular!!!)

(Sense paraules)

(Posta de sol)

(Molt forçat???)


Al dia següent, en una de les parades, va passar una cosa que em va encantar. A l'hora de dinar, a la llunyania es veia un ger. M'hi vaig anar acostant a poc a poc, fent-hi fotos amb el zoom. Hi havia una família sencera, amb les nens, munyint les ovelles. L'home Koreà també s'hi anava acostat, per un altre costat, fent fotos igual que jo. Ell tenia menys vergonya, i arribats a un punt la família ens va cridar per acostar-nos del tot.
Primer em va dir si volia munyir les cabres, i ho vaig intentar, però res... jo no tinc la tècnica, no va sortir ni una gota! Van riure una estona ells. Tot seguit ens van convidar a entrar al seu Ger, es van voler fer unes fotos amb nosaltres, i nosaltres amb ells, oferint-nos també una mica de menjar: una espècie de galetes i una espècie de formatge que el primer dia vam provar i que a mi no em va agradar gens! Jo vaig fer com que no calia, no el volia, però em van fer emportar dos trossos ben grans, a canvi de res. Un cop el vaig provar... mmmmmmmmmm era un formatge de cabra espectacular!!! Fort, molt fort, però més que suportable.
Vaig sortir encantat d'allà! Tota una experiència. I com sempre havia sentit, es confirma, la generositat de la gent nòmada a Mongòlia és total.


(Un ger al mig del no res)

(Alliberant les cabres després de munyir-les)

(Amb la família)


La ruta va seguir, camí de l'Ice Valley al canó de Yolyn Ann, prop de Dalanzadgad, on dormiríem aquella nit. És un lloc on suposadament, per les condicions on es troba, una part del canó està ple de gel tot l'any, fins i tot a l'estiu en un desert com el del Gobi.
El camí fins allà era xulo.


(Les mini vans van per tot arreu!!!)


(Més fauna animal, com corrien...)

(Passejada fins al gel)

(Era maco maco)


(De gel en quedava poc, pero en quedava!)


I al arribar a la ciutat... sorpresa!! Una dutxa!!!! Si, si, una dutxa! No ens havíem pogut dutxar en els 4 dies, i avui per fi si! En una dutxa pública! Una altra experiència al sac :)


(La recepció de les dutxes)

(La dutxa!!!)


El viatge ja se'ns feia dur. El Saul, un noi argentí de l'altre cotxe amb el que em portava molt bé anava bastant tocat. I tots arribàvem a la conclusió que se'ns estava fent llarg. Tantes hores de cotxe maten, i el menjar, tot i que bo, sempre regira una mica la panxa tot i ser molt normal.
Vam seguir fent ruta, i vam visitar una zona amb unes roques de colors molt curiosos (White Mountains) i per on vam poder caminar una estona fent la cabra. Era preciós, però llàstima del sol, que no lluïa gaire.


(Des del llit)

(Poble del Goni)

(Això és una història que algun dia tindré que mirar bé)

(El Carlitos Sainz d'Ulan Bator)

(Munyint els camells)

(Mini camellet)

(Les muntanes de colors)



(Em va encantar!!!)

(Sense paraules)

(Posta de sol a l'esquerra i tormenta de neu a la dreta. Nosaltres al mig)


Com costa escriure tant de vegades... així que seré escuet.
Finalment el darrer dia vam visitar una zona de roques novament. Allà són llocs particulars ja que al ser tot tant pla qualsevol cosa sorprèn, i aquesta ho feia!


(Més aigua)


(Poble del Gobi)


(Germanetes)


(Animalons)

(Reunió en mig de la carretera)

(Així és bona part de Mongòlia)


També vam parar a un llac, ple d'ocells. Sorprèn també molt el fet que hi hagi tantes i tantes zones amb aigua en mig d'una zona tant àrida com el Gobi. 

(Desmuntant un Ger)

(Campament)

(Per dins)

(Formacions rocoses)


(Ocellets)

(El llac)

(Una pasada)

(Darrer dinar)


(Un visitant inesperat)

(Ulan Bator. La ciutat i després... la natura, res més!!!)

Però així és la vida, i així és el Gobi. Un lloc que l'imaginem molt diferent a com realment és.