Publicitat

Cerca al blog

dissabte, 15 d’agost del 2015

Yellowstone: Mammoth i Lamar Valley


Els dies a Yellowstone vam seguir, seguint la ruta que fa la carretera principal que hi ha a l’interior i que té forma de 8.
Avui tocava la part alta: la zona de Mammoth i la vall de Lamar. L’únic problema és que no teníem lloc al càmping per aquella nit, i semblava que tot estava ple, així que la idea era visitar Mammoth, després buscar lloc on dormir i finalment veure una mica la vall de Lamar.

Mammoth està al nord i és una zona amb molta activitat, plena de piscines i fumaroles que generen un ambient bastant particular.
La visita porta 1h30min aproximadament, i com tot a Yellowstone està bastant ben organitzat i és complicat sortir-se de la ruta preestablerta.
Això si, per arribar fins allà ens vam estar ben bé 1h30min des de West Yellowstone.


(De camí a Mammoth hi ha llocs molt macos)

(Passeig per Mammoth)






(Aquest ranger d'esquena el vaig veure després al video del parc narrant el video)




Un cop vist l’espectacle tocava buscar lloc on dormir, però primer vam parar a la porta nord a dinar i pensar on anar a buscar lloc.

I com tot tenia pinta d’estar a petar vam tindre que sortir del parc, i a unes 20milles fora d’ell vam trobar un càmping dels de “first come, first served”, que és un sistema bastant pràctic i simple que fa que les places es baixin ocupant pels mateixos que les faran servir sense necessitat de que hi hagi ningú controlant (hi ha molts càmpings així a USA).
Vam plantar la tenda i de tornada, abans de tornar a l’interior del parc vam parar a un poble molt, i molt, característic, “Cooke”. Un poble que viu 100x100 del turisme i amb un estil cutre-americà molt marcat. A mi em va agradar J


(Bastant deixat, però... arreglat)

(Cotxasos com sempre)


(Harleys Davidson a milers!!!)


(Una botiga molt autèntica)

(Més Harleys)


(USA Total)

(Vinga motos!!!)

(Tornem al Parc)


I un cops dins del parc... a disfrutar del “Lamar Valley”, la zona més tranquil·la del parc per mi i on els bisons campen lliures per tot arreu.
A mi aquesta zona em va encantar: espais molt oberts, molt verge, molts bisons i molta tranquil·litat! Així que... si hagués d’escollir una zona per fer un excursió de més d’un dia probablement la zona de Yellowstone que escolliria seria aquesta.







(Veure la vall plena de Bisons em va encantar!!!)

(El cotxe en una de les múltiples parades)


diumenge, 9 d’agost del 2015

Ruta per Yellostone I

Bé, són les 4 del matí, estic aquí al carrer fent cua després d’haver corregut com un boig per la carretera i haver esquivat varies mofetes que es volien suïcidar creuant en “vermell”, i ja fa dies que estic de viatge. Però aquesta història ja la explicaré més endavant.

Vaig arribar a Salt Lake City, allà m’esperava la Yulia. Aquesta part del viatge vaig decidir que la compartiria a poder ser ja que volia reduir despeses i sent la part més “turística” del meu recorregut en solitari sol podria ser una mica més avorrit. Vaig tornar a fer servir CouchSurfing per trobar companys de viatge i va donar resultat (tot i que he de dir que al final em va sortir una mica rana :P).

Total, ella havia arribat abans així que quan vaig sortir ja m’esperava, ens vam presentar, i tot xerrant vam anar a buscar el cotxe de lloguer. I tela cotxet em van donar, bastant més del que m’esperava i bastant més barat del que pugui semblar.

Els primer minuts amb el cotxe van servir per aprendre a fer servir el canvi manual. Li vaig fotre al cotxe 2 o 3 frenasos ben bons errant l’embragatge amb el fre, però amb poca pràctica i amb l’explicació ràpida que em va donar la Holly sobre el significat de les marxes en 5 minuts ja li tenia pillat el punt al sistema.
I d’allà cap a dormir, tenim agafat un lloc a airbnb a tocar de l’aeroport, i en 10min ja hi érem.
Al dia següent tocava dia dur: arribar fins a West Yellowstone, que és una bona tirada i visitar ja una mica d’aquest mític parc!!!! Quina il·lusió!
Vam matinar una mica per aprofitar el dia, i sobre les 8:30 ja estàvem a la carretera. 



Per esmorzar vam parar en una de les mil areas de servei que hi ha per la carretera, i com encara no m’aclarareixo amb com van els esmorzars aquí va caure, com qui no vol la cosa, un altra mega brunch hypercalòric.
En una mica més de 4 hores ja érem a destí.
Per desgràcia no havia aconseguit lloc als càmpings de dins del parc, ja que s’omplen amb 2-3 mesos d’antelació, així que havia agafat un lloc al mateix West Yellowstone. Vam fer el check-in, vaig muntar la tenda i cap al parc!!!!
(Quasi hi sóm!)

(Toma ya!)

(La porta d'entrada del Oest)

(Hi havia mil Harleys!!!)

Només entrar ens vam anar cap al centre de visitats a demanar informació i pagar el permís d’entrada i vam començar la visita.

El primer dia el vam dedicar a la zona dels Geysers. És molt xula, però hi havia certa boira i això li treia cert encant a les fotografies. Primer vam passar per la Lower Geyser Basin.







(Tot ho fan petit :p)


Allà hi havia un dels llocs que més gràcia em feia veure, el “Grand Prismatic Basin”, que és una bassa enorme amb uns colors espectaculars. Però per desgràcia, i com ja imaginava, les fotos que es veuen per tot arreu estan presses des de una perspectiva que una persona no pot prendre, ja que s’ha de veure des de damunt.




(Grand Prismatic)

(Els colors s'intueixen, però no com els havia vist)





I per tancar el dia vaig enfilar cap a “Old Faithfull” que vindria a ser el geyser principal del parc. Allà tenen muntat un centre pel visitat brutal, molt espectacular, que només per això ja val la pena veure.


(Quina pasada!)




(Això és part de l'hotel)

(El venedor era un mica... borde)

El geyser "salta" de forma regular, cada 45 minuts aproximadanament, així que vam esperar a poder-ho veure.

(El Geyser en acció)



(La bandera que no falti)

(El bar de dalt mola!)



A la tornada vam pillar la posta de sol, però pitjor va ser que pocs metres davant nostre hi va haver un accident i ens vam quedar “tancats” durant 3h ja que van tallar la carretera per poder fer vindre les ambulàncies, i l’helicòpter de rescat... un show. L’alternativa era donar la volta, però a Yellowstone, com a tot USA, les distàncies són enormes i tampoc sortia gaire a compte.

(Posta de sol)

(I paciència a la carretera, 3h parats!)