Jordi de Viatge

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Trek a la Volta dels Annapurnes (Part I de III)

Ja fa dies que no escrivia per aqui, em fa una mica de mandra ara per que se m'ha acumula t la feina. Pero es una bona manera de passar l'estona per recuperar-me del trek, que tot i que m'ha encantat m'ha deixat tocat tant fisicament com mentalment: molts quilometres, molt desnivell, molta roba bruta, fer i desfer la motxilla cada dia durant 22 dies, buscar allotjament...

Aixi per sobre tot el trek sencer, fent la volta als Annapurnes, i pujant al Camp Base mes tard, han estat uns 285km a peu, 14.464m de desnivell positiu, 13.943m de negatiu, 22 dies de cami, amb 3 de descans, i unes 30.635 rupies gastades, que al canvi son 288e, 50 dels quals van ser d'internet, telefon i algun regal per casa. Baixar d'aquest presupost, per si a algu li interesa, es bastant complicat.

Es el dia abans de marxar cap a Besi Sahar i quedem amb la Mati, la Julie i el Karl per anar a sopar. Pero primer anem de compres, elles han comprat un bon grapat de pashmines i les han aconseguit per molt bon preu, aixi que jo aprofito per comprar-ne tambe unes quantes per fer regals (ara... caldra carregar-les durant 2 mesos, per que el paquet que vaig enviar des de Delhi ja fa mes d'un mes encara no ha arrivat!). Anem al Steak House a possar-nos les botes i despres cap al hotel a fer la motxilla.

(Comprant Pashmines)


(De Sopar)



VOLTA ALS ANNAPURNES - De Besi Sahar a Thorung La

Dia 1 -> 5-10-2009 Pokhara - Besi Sahar - Bhulbhule (2h20min, 173m asc. 147m desc. Despeses: 600NPR)
A primera hora del mati un taxi em ve a buscar per anar a la parada de bus turistica on se suposa esta el transport cap a Besi Sahar, l'inici del trekking de la volta als Annapurnes. Si ho se no l'hagafo, per que la parada tampoc esta tant lluny del meu hotel i la passejada a primera hora m'hagues anat be.
Un cop alla  veient el bus ja veig que el viatget sera llarg, el bus es nomes per turistes tots els quals anem cap al mateix lloc. El que passa es que estava totalment atrotinat, i al contrari del que m'havia jurat el noi que em va vendre el bitllet (s'ho vaig preguntar mil cops) hi havia mes persones que seients, com era d'esperar.
4h30min mes tard, i despres de perdre mig genoll ja erem a Besi Sahar.

(Sortint de Pokara)


(Descarregant a BesiSahar)

Un cop alla tinc el primer dilema. Molta gent agafa un taxi per fer el primer dia per la pista, pero tambe hi ha l'opcio de fer-ho apeu. Em decideixo per la segona, cosa que es una gran encert ja que es un cami relativament pla i t'ajuda a anar-te acostumant a la motxilla (que sembla que pesi una tonelada, 12-13kg). Al cap de no 3 hores em paro a BhulBhule ja que comensa a ploure. Pillo la primera habitacio que trobo i tinc la mala sort que te goteres, pero res... penjo una bosa de plastic al sostre i tot sol.lucionat.


 
(Vistes de BhulBlhule)

Alla conec de passada a la primera gent, una parella de jubilats de Nova Zelanda que fa 5 anys que viatgen pel mon en un petit vaixell (em van fer una enveja...) i una parella d'italians. Tambe un guia nepali que porta uns japonesos i que no ho veu gaire clar pel mal temps.
Primer sopar en un lodge (hotel) i cap a dormir.

Dia 2 -> 6-10-2009 Bhulbhule - Jagat (7h:04min, 650m asc. 200m desc. Despeses: 1040NPR)
El mati es lleva mes o menys clar, aixi que toca caminar. Esmorso xerrant amb els de Nova Zelanda i cap amunt!
El pas que porto es alegre, em costa menys caminar del que em pensava, cosa que m'alegra pel la quilometrada que m'espera. El dia va passamt, i van caient algunes gotes (i de vegades mes que gotes) pero com fa calor es porta forsa be i no cal ni possar-se l'impermeable. L'unica pega es que no amb aquest temps no ve gaire de gust fer fotos, i aixo que el paissatge es precios amb un riu que segeix tota la vall simplement brutal... si caus dins... ets home mort. Molt espectacular.
(Pel cami hi ha mil cascades)


(Portejadors)


(Nens pel cami)

(Creuant un pont, quina por!!!)

A mig cami decideixo para a dinar, un arroc fregit amb verdures (dieta fonamental dels meus primers dies). Alla em torno a trobar amb una parella Australiano-Corena amb els que vaig coincidir al bus.

(Parada per dinar)



El darrer tros fins a Jagat puja una miqueta pero a l'estona ja estic al poble, i un guia d'un noi suis que parla castella em recomana que em quedi a l'hostal on estan ells.
Aprofito el que queda de tarda per comprar uns xancles horribles 2 numeros mes petits que el meu peu (no tenen res mes gran) amb un escut de ferrari ben visible. Va ser un herror reduir pes no agafant les xancles per les tardes i la dutxa.


 
(Hotel de Jagat)

Per sopar coincideixo amb el Jason i la Kay, els d'australia i Corea, cosa que em permet anar practicant l'angles. Son molt simpatics. Tambe hi ha dos alemanys que venien al bus i que no son gaire xerraires amb mi.
Pel vespre comensa aploure de devo, i jo ja comenso a tenir mal sons amb la neu qu deu estar caient 4mil metres mes amunt...

Dia 3 -> 7-10-2009 Jagat - Tal (2h:25min, 490m asc. 60m desc. Despeses: 870NPR)
Aquest dia es una festa.
Tota la nit ha estat plovent, i molt,  moltissim. I el mati es igual... aigua, aigua i mes aigua.  A les 8 ja estic esmorsant, la gent esta malalta: jo tinc clar que en aquestes condicions no tinc ganes de caminar, es una dutxa constant, pero la gent va passant per davant el meu lodge, els portejadors igual, els alemanys tiren amunt, els italians arriven sobre les 9:30 des del poble d'abans i es paren a esmorsar i el |Jason em comenta que ells en una estona marxaran.
Veient el panorama, com els borregos, decideixo que si tothom marxa jo tambe he de marxar, i a les 11:30 arrenco sota la pluja. Els gore-text es queden a la motxilla, amb la que esta caient no servirien de res, aixi que el millor impermeable es la propia pell, per tant unes malles i samarreta tecnica i a dutxar-se!!!
Decideixo anar tant rapid com pugui, es divertit caminar sota una tormenta d'aquestes, pero tampoc es plan de quedar-se contemplant al paissatge... no paro per res, l'aigua que bec es la que em baixa per la cara (molta) i vaig adelantant multitut de gent (estem tots malalts). Arrivo forsa aviat a Tal, massa aviat, he pujat massa rapit cosa que els seguents dies em passa factura. Nomes als darrers metres m'adelanta algu, dos guies que van a buscar lloc pels seus clients, cosa que em provoca certa rabia.

Al arrivar a Tal tot em sembla un acudit.... plovent una brutalitat, comensa a arrencar el vent (cosa que em dixa gelat)  els guies com bojos buscant habitacions pels seus clients, el carrer del poble fet una pena amb una barreja a parts iguals d'aigua, merda de vaca i fang (i no pots evitar cap de les tres coses). Vaig fins al final del carrer i pregunto per lloc. A la resta no ho intento per que veig com els guies no tenen sort. La gent em mira molt raro, estic alla al pati, amb tot de maniga curta, moll com un pollastre i comensant a tenir fred de devo. A la dona li dec donar una mica de pena, per que un guia davant meu ha marxat per que no hi havia lloc pero a mi em fa esperar... si no te lloc estic fotut. Pensa per dos minuts i al final em donen l'habitacio del blat i les patates!!!! A mi em sembla el cel!!! A part que te bastant encant. Decideixo dutxar-me, pero vestit, estic congelat i xop, aixi que em rento i rento la roba alhora.

(Habitacioa Tal)

Un cop al menjador un angles d'un grup gran em comenta que ells han provat de tirar mes amunt (mes malalts) pero la policia no els ha deixat passar per culpa de les esllavisades.
Al cap d'uns dies em vaig enterar que un noi va morir aquell dia en aquest lloc.

I per la nit a pregar que el dia seguent plogui menys, sino probablement el trek s'acabara abans d'hora.

Dia 4 -> 8-10-2009, Tal - Chame (6h52min, 1444m asc. 495m desc., Despeses: 1050Npr) 

Miraculosament el dia es desperta amb sol!!!! Ningu s'ho acaba de creure pero es aixi. Per tant... toca tirar amunt i pregar per que el dia, i els proxims dies, aguantin. L'unica pega real es que tinc tota la roba molla, i enfundar-se les malles, samarreta, mitjons i bambes es bastant, pero bastant, desagradable!!!!


 


Nomes sortir el cami es torna divertit, algun troc de la pujada es literalment una cascada, l'aigua cau encara per tot arreu de la muntanya, i es munten unes cues... la gent s'infla a gore-text per passar els 4 metres de dutxa. Jo seguint la meva teoria que el millor gore-text en cas de bon temps es un mateix decideixo passar sense mes. Em mullo una mica, pero res que no s'assequi en 20 minuts. Al cap de cop varies cues mes: el cami esta totalment trencat per algunes cascades i si abans es tractava de possar-se l'impermeable ara les cues es munten pel contrari, la gent es treu fins i tot les botes per creuar els rierols. Aqui com vaig amb bambes de correr de malla dons passo tal qual, cosa que em conve ja que els meus malavarismes sobre les pedres mullades sovint tenen un mal final... millor mullar-se fins sobre el genoll i secar-se en mitja hora que no pasa acabar de cap a una pedra. I un dels rierols en concret m'acolloneix una mica: just sortir de l'aigua el cami ja no hi es, i pel pas de la gent han muntant un fil en ziga-zaga per un pendent de no menys de 60*-70* que a mi em fa bastant terror, no tinc clar ni si el terra m'aguantara el propi pes (soc un cagat). Pero res... com els borregos... tot recte, no mirar avall i fins al final.


En un dels punts del cami em trovo que la pista facil i ample, uns 3-4 metres, per la que vaig desapareix literalment en un precipici de 20 metres sense mes, com si s'hagues ensorrat. Un Nepali em mostra el cami que rodeja, i evita, la pista trencada.
A mida que van passant les hores l'esprint del dia abans em passa factura i acabo arrivant a Chame forsa cansadet, se'm fa una mica llarg.
(Atencio al home del darrera)


(L'home del darrera!!!)



Dia 5 -> 9-10-2009, Chame- Ghyaru (6h8min, 1256m asc. 252m desc., Despeses: 1045Npr) 
Ja nomes de sortir vaig cansat, i fins al cap d'una parell d'hores que el cami es suavitza la cosa no va fina.





Un cop arrivat a Pisang la guia que porto comenta dos camins, el de dalt i el de baix. el de dalt puja bastant mes, pero te millors vistes, el de baix es mes rapit i relativament pla. Al final, no se molt be per que, em decideixo pel de dalt. Als pocs minuts, i per primer cop en 5 dies, em veig mes sol que la una, al principi fa gracia, pero a la mitja hora ja no mola tant, comenso ha pensar si l'he cagat o si be he agafat un mal cami. Al cap d'una hora veig l'estupa de la que parla la meva guia. L'unic problema es que esta moooooooolt amunt, pero molt molt, massa, tant que se'm cau el mon a terra. La broma deu pujar com 350metres, ben be podrien possar un teleferic per arrivar-hi. I em plantejo de desfer tot el cami. Pero no, ja que estic... despres de 45min d'agonia ja estic dalt, valdat i fet un cromo, pero dalt. Agafo el primer lodge que trovo (nomes n'hi ha dos) i em demano el dinar que ben be m'he guanyat. Tambe per dins em vaig cagant amb la meva decissio ja que des d'aqui es veu tot el cami de baix, una pista ben ampla, ben plana i ben rapida que segur que es 2 o 3 vegades mes rapid que el cami de dalt.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Sigui com sigui... ha valgut la pena. Les vistes des de Ghyaru (3670m) son simplement les millors de tot el circuit, amb diferencia!!! Sentadet al jardinet del Yak Hostel l'unic que un pot fer es mirar i disfrutar del Annapurna 2 , Annapurna 4, Gangapurna... una brutalitat maravellosa!!!
A mes, tambe es una bona idea estar aqui ja que es una bona idea aclimatar en aquest poblet que es un dels mes alts abans de comensar la pujada al Tourung La.
L'home del lodge es molt bon tiu i parlant parlant explica que porta tota la vida alla, en mig de la muntanya en un poblet a 4 dies a peu de qualsevol carretera, cotxe, botiga... Tambe conec la primera parella d'americans, molt simpatics, un soldat retirat i una mestre, amb els que xerrem unes bones hores. Mes tard arriven una altra parella (sempre parelletes.... grrrrr) de Paris.
La nit alla es genial, el lodge es super autentic, i el lloc simplement espectacular.


Dia 6 -> 10-10-2009, Ghyaru - Ghyaru (0h0min, 0m asc. 0m desc., Despeses: 0Npr) 
Em llevo tot motivat per marxar cap a Manang.
Els francesos i els americans decideixen quedar-se per alla de relax tot el dia, cosa que no esta mal, estic molt cansat i el lloc mola. Aixi que al final em quedo jo tambe fent un 'rest day' que em senta de maravella. La primera activitat del dia consisteix en baixar a una font que hi ha a 3minuts del lodge i rentar la roba bruta... els 3 minuts de tornada se m'atravesen, aixi que decideixo passar les seguents 18h entre la taula del menjador i el meu llitet, llegint i menjant. No necessito mes!!!
 
 
 

Fins a les 12:30 del mati va passant bastanta gent pel poblet, pero passada aquesta hora ja no ve quasi ningu.
Aquesta nit arriva un grup d'alemanys amb tota la parafernalia de guies i portejadors. Pero es maco: al vespre es possen al voltant de l'estufa i comensen a cantar cansons germano-nepalis entre ells.

Dia 7 -> 11-10-2009, Ghyaru - Manang (3h31min, 358m asc. 506m desc., Despeses: 3110Npr) 
Avui el dia es molt tranquilet, surto quan el sol comensa a escalfar el cami, abans es massa fred. El corriol fins a Manang per la part alta es precios, i molt tranquilet, quasi vaig sol per un parell d'hores creuant-me nomes amb gent local i algun portejador del grup dels alemanys, que han sortit abans. Tambe aprofito per fer mil fotos!!!
 
 
 
 
 

1 hora abans d'arrivar a Manang enganxo amb el cami de baix, al principi costa una mica aclar-se pero al final trovo el creuament sense molts problemes. Alla em creuo de nou amb el Jason i la Kay i acabem fent tot el que falta plegats.
Un cop a Manang... festival!!! No se per que pero decideixo anar fins quasi el darrer lodge per buscar lloc on dormir. I sorpresa... esta ple. Provem un altre... i ple... un tercer... i ple!!!!! Decidim separar-nos i correr per buscar la primera habitacio lliure que trovem. Al seguent intent tinc sort i si te llits lliures, pero mentre m'esta donant la clau, just quan faltaven 20cm per que la clau fos meva, entra un guia nepali i comencen a parlar, parlen molt, molta estona, i al final m'adono que em quedo sense habitacio... 5 minuts veient com parlen i li dic que tant se val, que se la doni a ell... em fa una rabia.... surto a buscar un altre lloc i tots, tots!!! estan plens. Miraculosament l'ultim lodge abans de que Manang s'acabi te una darrera habitacio lliure, bastant trista, pero habitacio al cap i a la fi.
Aquest es el dia en que m'adono de la diferencia de portar guia o no. Si el portes tens lloc assegurat i si a mes vas amb un grup gran o be es truquen entre ells per reservar o be un s'adelanta a primera hora del mati permetent als clients parar tants cops com vulguin al llarg del cami. Fa una mica de rabia, pero es el que hi ha i en part es comprensible.
Tambe aprofito per parar amb la Mireia, que ja fa dies que no se res d'ella ni de casa, i se'm fa dificil. A vegades, tot i estar fent mil coses a llocs tant diferents als que estic acostumat costa estar lluny de casa i un s'anyora, pero be... tampoc em puc queixar!!!!

Dia 8 -> 12-10-2009, Manang - Manang (1h34min, 331m asc. 313m desc., Despeses: 2480Npr)

Em llevo una mica trist, l'estres d'ahir, l'anyorar-me una mica, l'habitacio que sembla treta d'u funeral... tot plegat no ajuden gaire. Un mal dia es un mal dia.
Toca descans de nou, un altre descans. Decideixo no caminar gaire, aixi que dedico el mati a pujar al Chongar View Point, un mirador just a sobre de Manang amb bones vistes. Hi ha gent que puja al Ice Lake o va a llocs mes complicats, pero tampoc es plan del dia de descans/aclimatacio fotres una pallisa de 6-8 hores i 2mil metres de desnivell.
El meu passeig dura 40min, i es mes que suficient. Veig Manang des de dalt, vistes a un petit llac, i just davant hi ha una glacera espectacular, amb una llengua gelada, brutal per mi que mai havia vist aixo mes que a la tele.
Per dinar em decideixo tirar la casa per la finestra i m'inflo a menjar, i bo!!! Burritos i hamburgesa!!!
 
 
 
 
 

A la tarda vaig a la xerrada sobre el mal d'alcada, molt recomenable, ja aquestes coses son d'aquelles que no passen mai fins que passen. I poca broma si t'agafa.
Tambe em creuo amb una parella de catalans, quin gust parlar catala!!!! Son el Jaume i la Raquel, que viuen a Puigcerda i tambe van sense guia ni porters.
Fent cua al forn sento un espanyol que explica com el dia de la pluja a Tal ells van intentar seguir amunt, en un moment donat el seu guia va comensar a cridar 'correu, correu!!!' i mentre corrien enrrere la pista per on anaven (la que jo vaig veure tallada) se'ls hi va ensorrar als propis nassos i no es van quedar alla de miracle!!!
O sigui, que el dia de la pluja ja compta amb dos morts per pedrades (un prop de Tal i un altre que em van dir al Tilicho Lake) , un ferit nepali (el guia d'un dels morts) i bastanta gent a la que li va anar d'un pel. Aixo et fa pensar que tot i que el trek en general jo el considero facil i assequible per a qualsevol que tingui una minima forma tampoc te'l pots pendre a broma, ja que hi ha mil factors que et poden donar un bon disgust.

Dia 9 -> 13-10-2009, Manang  - Yak Kharka 5*C (2h11min, 534m asc. 51m desc., Despeses: 1020Npr)
Toca matinar, a partir d'ara els dies consisteixen en.... tonto l'ultim!!!! A correr com un boig cap amaunt i arriva abans que la resta per poder enganxar algun llit lliure. En part fa gracia, pero per l'altre costat es una putada.
A les 9 del mati en punt ja he acabat de matinar, he pujat fins a Yak Karka i m'he quedat al primer hotelet que trovo, no sigui cas que mes amunt estigui ple. A mes, ja estem a 4000m, aixi que a aquesta alsada no es gaire bo fer mes de 400-500m al dia, i jo m'ho prenc al peu de la lletra.
Les dos hores que he caminat he adelantat a un fotime de gent, clar, ells van amb guies i s'ho poden pendre amb tota la calma del mon, en canvi jo... tinc que anar com un cohet!!! Tambe et sents una mica tontet, per que fins a les 2 veus com la gent va caminant tranquilament, parant a mig cami al meu hotel per fer un te, petant la xerrada... i tu alla des de fa 5 hores sense fer res... i veient com no avances.
 
 
 


Per sort sobre les 10 arriva un guia Nepali que s'adelanta als seus clients per agafar lloc i porta la mateixa teoria que jo 'A partir d'avui, llit que trovis llit que pilles'. El noi es molt simpatic i ens estem quasi 2 hores xerrant de mil coses. Te 22 anys, fa 3 que fa de guia, i abans havia estat portejador (vol dir que era porter abans dels 18, i jo n'he vist bastants que podrien tenir 14 o 15 maxim. Es un tema complicat aquest...), m'explica tambe que ha fet aquest trec ja 13 vegades i que per ell a vegades es una mica aborrit ja que a ell tot allo li es molt familiar i els dies se li fan moooolt llargs i no li passen mai les hores. Aprofita les tardes per estudiar els seus llibres de l'escola de marketing.
A mig mati aprofito per dormir una mica i fer que marxi el petit mal de cap que he agafat amb la pujadeta.
Pel vespres arriven dos nois que venen directament del Tilicho Lake (el llac mes alt del mon). Un es de Hong Kong i l'altre Eslove, estan una mica malalts per que venen mega rapid, sobre tot l'Eslove que porta 5 mesos creuant tot el Karakorum i l'Himalaia, pujant varis quasi 7mils i seguint mes o menys la ruta del llibre 'Himalaia' de, crec recordar, Michel Pallin. El pobre de Hong Kong no es queda curt, pero se'l veu fet pols de la pallissa que s'han pegat. Son divertits.


Dia 10 -> 14-10-2009, Yak Kharka - Thourung Phedi 3*C (2h05min, 561m asc. 89m desc., Despeses: 1040Npr)
Despertar i pujar, es l'objectiu d'avui. A les 8:55 del mati ja he plegat de caminar. La conya mes gran es que a l'hotel de Thourung Phedi em diuen 'full'. De que em poso a riure... 'full?!?!?!?!'he adelantat com a 50-60 persones, probablement mes, la majoria de gent estava encara esmorsant als menjadors dels hotels per on he passat mes avall, quasi no ha sortit el sol quan arrivo i.... 'full?????'. Estava entre plorar i riure.Vaig a l'hotel que hi ha just al costat (nomes n'hi ha dos) i el noi em mira amb una cara que sembla que digui novament la paraula odiada 'full'!!! Pero no, s'ho pensa una mica (sempre pensen molt abans de donar-te habitacio) i es decideix per donar-me una pero m'adverteix que si s'omple l'haure de compartir. Cap problema, l'unic que vull es tenir un sostre i un matalas.
 
 
 
 


Un cop desmuntada tota la motxilla sobre el llit surto fora, m'asec i em dedico a disfrutar de les vistes  maravelloses que tinc, tot esta ja nevat al voltant i vaig veient arrivar la gent.
El cami de pujada no te cap complicacio, i segeix sent maco com sempre, tot i que aquest dia te l'alicient que comences a tocar la primera neu i que la vall es va tancant poc a poc, es nota que estas mes amunt. L'unic punt complicat es un troc on un cartell avisa del perill de caiguda de pedres. I cert, just el llegeixo, camino 10 metres i veig venir 3 pedres del tamany d'una baldufa baixant ben rapidet cap a mi. Faig un mini-sprint de 3 metres i sol.lucionat. Paso tant rapit com puc per alla amb un ull i mig mirant amunt i l'altre mig al cami.
La parella de Puigcerda puja mes tard per reservar habtacio pel dia seguent (van un dia mes enrera que jo) i tambe em diuen que han vist passar moltes moltes pedres per aquell tram.
El dia mel passo entre llegint, menjant  i xerrant amb el Luca i l'Elaria, els italians amb els que m'he anat creuant.
Tambe torno a parlar amb el Sagar, el guia Nepali amb el que em porto be i que porta una parella (com no, aqui tot son parelles o mega-grups!!!) de Chequia. Ells dema, el 'dia D', sortiran sobre les 4 del mati!!! i jo veient que el plan de tothom es matinar decideixo que les 6 del mati es mes que suficient, no m'agrada caminar a les fosques i tant aviat tambe fa massa fred.

Dia 11 -> 15-10-2009, Thourung Phedi - Muktinath (6h23min, 917m asc. 1740m desc., Despeses: 4285Npr)
He dormit com un angelet, cap sintoma del mal d'alcada, fins i tot he necessitat l'alarma del rellotge per llevar-me. A la nit l'habitacio estava a 3 graus, pero dins el sac, i amb maniga curta, estava com un torronet (Albert i Aina, si algun dia em llegeiu no sabeu la de vegades que m'he enrecordat de vosaltres quan em possava dins el sac, es una maravella!!! tant petit i lleuger.... perfecte! gracies de nou!)
Total, a les 6 ja estava llest. Em decideixo per no dur gaire roba, les malles curtes, el forro polar i uns guants prims. Fa fresca, jo calculo que 0 o -5, i als dos minuts les mans ja ni me les sento i fan realment moooolt mal, massa mal. Em posso els guants de forro polar, els hi pego varis cops per que es recuperin i a seguir. L'unic que em fa patir son els peus, tinc els dits una mica freds i si mes amunt hi ha neu profunda i no surt el sol puc tenir un problema, pero d'aixo ja era concient quan vaig decidir no anar amb botes; amb mala sort poder tinc que tornar enrera.
La pujadeta fins al Hight Camp, a uns 4800m, tot i nomes ser de 45minuts te la seva tela, puja molt fort i sembla que vagis a la velocitat de tortuga. Pero en el temps previst ja soc alla i el cami es suavitza bastant. A partir d'aqui ja tot es neu fins dalt.
 
 

 
 


Tirar amunt tampoc costa molt, de fet menys del que em pensava, vas forsa lent degut a l'alcada, pero si troves el teu pas es pot fer xino xano, i com sempre... anar adelantant gent, sobre tot els grups i la gent que no havia tocat mai la muntanya abans de venir aqui (n'hi ha molta molta molta d'aquesta). L'unic problema per mi es que com costa un munt respirar els adelantaments costen una mica bastant i en cap cas puc fer ni que sigui un saltironet, per que si el faig... m'ofego, aixi que en general espero que em vagin deixant passar.
A la hora i mitja arrives al que deu ser la segona cafeteria mes alta i freda del mon, es un punt de parada. Alla hi ha el Sagar, xerrem dos minutets i cap amunt. Teoricament nomes es 1h30min fins dalt.
El cami segeix sent asequible, puja, pero sense estridencies, anar fent. Quant porto 1h20min veig que la cosa es complica, teoricament tenia que haver vist unes banderoles fa una estona, pero ni rastre...i de cop, al cap de 2h57min (es que m'agrada cronometrar-ho tot) apareix de cop el coll, i davant meu (res de 500metres mes endevant, simplement davant, a 30 metres) tinc les milers de banderoles budistes i la pedra conmemorativa del coll que havia vist en mil fotos i postals, i que en part era l'objectiu mes complicat de tot aquest viatge. Fa molta il.lussio, i total... tampoc ha costat tant!!!!!!
A dalt em trovo el Jason i la Kay de nou, ens fem i faig mil fotos, i mes tard apareix el Sagar tambe. El dia es millor impossible, sol, fresqueta pero no massa i de moment gens de vent. La gent alusina una mica bastant amb el fet que jo vagi en pantalons curts (ningu mes), pero jo tambe alusino amb ells quan veig que porten 4 i 5 capes de plumons i forros polars!!!
Em paso uns 20 minuts al cim del coll, just per disfrutar del moment, seguir fent fotos i quedar-me amb l'imatge del lloc per sempre mes! Les vistes no son les millors del mon, pero et sents molt i molt be, tot es fantasctic al voltant i tothom esta mega content.
 
 
 
 
 
 
 

En un moment donat el Jason em diu 'Ves alla al toronet que veuras que hi ha un forat negre gegant al fons de la vall'. M'ho diu rient i amb inocencia, pero... al fons d'aquest forat negre gegant es on se suposa que s'ha d'arrivar avui, quasi 1800metres mes avall en linie recta.

I be, per mi aqui va acabar la primera de les 3 parts d'aquest trek. A partir del moment  en que creues el coll tot canvia: les hores de caminar, el paissatge, la gent... tot.          

Etiquetes de comentaris: , ,