Publicitat

Cerca al blog

diumenge, 4 d’octubre del 2009

De l'India al Nepal

De l'India al Nepal

Les 6 primeres setmanes a la  India ja tocaven a la seva fi.
Amb el bitllet a la butxaca em vaig presentar a mig mati a l'estacio de New Delhi, i despres de guardar, i encadenar, la meva motxilla a la consigna vaig decidir creuar 'el tunel del terror', o sigui Main Bazar, l'epicentre del barri de 'Pahar Gan', un carrer amb multitut de gent, multitut de soroll, multitu de botigues, multitud de bruticia, multitud.... de tot el que un es pugui imaginar. A mes tambe era el barri on ens vam allotjar la primera nit quan avam arrivar a Delhi, i que em va causar un trauma important. M'ho vaig pendre com una terapia.
I be. Va ser bastant facil creuar aquell carrer temible, ja no em va causar cap impressio, i tampoc vaig tenir cap problema en internar-me pels micro-carrerons que hi ha per tot arreu. Si, la gent et crida constantment per timar-te/vendre, pero ja comenso a ser inmune.
Aixi que vaig arrivar novament a la conclussio que el primer dia que un arriva a Delhi el millor es no dormir en aquell barri, ja que mes endevant un esta mes acostumat i ja s'ho pren tot d'una altra manera.
Ara... un cop creuat tot vaig anar direccio Canaught Place, i aqui si em vaig emprenyar. Un de tants em va dir  "Nice shoes" (causen sensacio les meves bambes a la India), i jo per variar vaig passar d'ell, pero va insistir, i despres de dir-li que no volia parlar amb ell es va ofendre molt dient coses com "jo nomes volia parar" o  "no intentava vendre't res", cosa que em va fer sentir molt malament per dins. Em vaig disculpar mil cops, i al final les va acceptar i vam xerrar una estoneta de cami. En un moment donat  em va senyalar que tenia que canviar de direccio, quan 10 persones diferents abans m'havien dit 'straight, not right, not left, always straight'. L'home al final, veient que no volia anar amb ell (grrrrrrrrrrrrrrrrrrr) em va dir, "si si, per aquest carrer hi ha moltes botigues i en tinc una que t'agradara". Ufffff.... em va sentar malament, molt malament. Amb la desconfianca que els hi tinc, i per un cop que acabo cedint... me la foten igual!!!!! Es veu que tinc mala sort en aixo.

Ja a l'estacio, a esperar una bona estona el tren, comprar fruita per sopar, i cap a dins!!!! Just a la porta del vago hi havia la llista de tots els passatgers de 2ona (hi ha 5 o 6 classes), i tristament cap nom era occidental! Per sort un cop dins a la llitera del costat hi havia una noia de Corea amb la que vam estar xerrant una bona estona, ella estava treballant a una ONG i tenia que anar a la frontera simplement per sellar el visat i dir que havia entrat i sortit cada 3 mesos. Al mati seguent ja era a Gorakhpur, i despres d'agafar un taxi per 2h amb ella i 3 nois nepalis (que tenien plantejat anar a Eivissa!!!) ja estava a Sunauli, el poble fronterer amb Nepal. Alla molt de cotxe, molta gent i molt moviment. El pas es molt sencill i si no vas amb compte et pots adonar que ja fa estona que ets al Nepal i no ha fet falta signar res. Total... al costat Indi omples uns papers i et possen el segell dient que ja has sortit (la noia Coreana va tenir que subornar al funcionari, ja que no li volia possar el segell d'entrada i sortida al mateix temps sense pagar el visat nepali), quant surts del tenderete indi (per que es tant petit, o mes, que qualsevol altra tenda d'alla) et troves que en 50m tens la caseta nepali, on despres d'omplir un parell de papers i deixar anar 100dolars (si pagues en euros, que es pot, el canvi es fatal) per 3 mesos d'estada ja ets legal!!!

 (Dins el Tren)


(cami de la frontera)

Just omplint els papers vaig coneixer unes noies que tambe anaven cap a Lumbini, aixi que els vaig dir que m'apuntava amb elles. Mentre elles acabaven els seus formularis vaig canviar els meus traveller's checks per tenir alguna rupia nepali, i  just quan vaig tornar ja havien organitzat (tots estaven molt cansats) un taxi compartit amb 7 persones, i tots parlaven espanyol!!!
Dit i fed, una hora i mitja mes tard ja erem a Lumbini, un poblet mega petit, amb un sol carrero principal i que en principi no promet gaire. Ara... aqui diuen que va neixer Buda, i aixo ho canvia tot.
Vam anar a sopar 5 del grupet, un noia espanyola amb el seu novio argenti, i dues franceses que viuen a Biarritz i fan surf (em recorden molt del Nico, i amb les que he passat els dies a Pokara), la Matilde i la Julie.

(Festa a Lumbini)

Al dia seguent vam llogar unes bicis (obligatori en aquet poble) i a pedalejar!!!! Primer a veure un temple que conte una pedra que marca el lloc on va neixer Buda, i despres a fer molts quilometres per tot el complex, ja que hi ha tot de temples (espectacularment macos, i moderns) repartits per la zona i visitar-los a peu pot ser.... mortal amb la calorada que pega. A mi el que mes em va impressionar, i a tots, es l'alemany, si d'alemanya, era molt maco, molt nou, i dins del temple principal.... tot estava pintat com.... com ho diria? Una habitacio de recent nascut? Colors blau cel per tot arreu, molts pastels.... ara... impactava.






(Aqui se suposa va neixer Buddha)

Una nit mes alla i cap a Tansen!!! Pel mati la parella estava malalta, havien agafat mal de panxa una mica fort, aixi que es van quedar uns dies mes alla. Jo vaig marxar amb les franceses, elles cap a Pokara i jo cap a Tansen. Pero primer vam agafar el bus cap al punt de creuament per agafar els respectius busos finals.

Un cop alla.... show!!! L'estacio esta quasi sense ningu, pero unes 10 persones ens van encerclar per vendre'ns el bitllet. Anem cap a la billeteria i ens diu que el proxim bus a Pokara surt en 5h i el meu a Tansen surt d'una altra parada a 28km!!!!

(Al bus)

Amb tant de rebombori, i a mi que em costa estresar-me facil,  decideixo anar cap a Pokara, ja nomes em falta tenir que agafar 2 o 3 busos mes per arrivar a aquest poble, i a saber a l'hora que arrivare. A mes, les dues noies son molt simpatiques i sempre es mes divertit no anar sol.
Increiblement despres de 2 minuts de crits entre ells (sempre criden) s'organitza un bus de no se sap on (pero que esta aparcat a la porta de l'estacio) per al cap de menys d'una hora!!! Ideal.   Amb la qual cosa vaig arrivar a la conclussio que aqui els busos es munten sobre la marxa, i pel cami ja aniran omplint. I aixi es, durant 8h van estar cridant per la porta sense parar "Pokara, Pokara!!!" I la gent va pujant al bus, i pagant.
El viatget be, ara ja 8h no son res, i tret de que el seient era mes estret que els de Ryan Air, no hi va haver mes incidencia.
Un cop a Pokara  ja de nit, vam anar cap a un  ghest house que ens van 'vendre' a la mateixa estacio i a sopar.
Al dia segunt.... ohhhhhh des de tot arreu es veu el Machhapuchhare, una de les muntanyes mes petites de tot l'Skyline de Pokara, pero la mes maca i espectacular amb diferencia (no arriva als  7000). I al seu voltant veus els Annapurnes!!!!! Una vista increible per ser el primer dia. Tambe vam aprofitar per canviar d'hotel, per un de molt mes maco (jo pago uns 4'5e, que no es barat, pero esta genial).


I a Pokara els dies han passat poc a poc, sense cap presa i amb   l'inconvenient de que he agafat un bon mal de panxa, igual que les franceses que tambe van caure. La broma al total 5 dies, per que soc una mica tossut i no em vaig voler medicar fins al final que vaig veure que tothom ja estava be i jo no. Per sort amb els consells de la LonelyPlanet vaig anar a la farmacia i en 36h ja estava llest.
El poble no dona molt de joc per estar dies, pero es mooooooooolt maco i super turisitic. Botigues de muntanya (pero roba bastant dolenta, ha estat una bona desil.lusio).Hi ha un llac que simplement es precios, on pots llogar una barca o pati i anar a donar voltes, tot rodejat d'encantadores muntanyes verdes.


 

 

 


Un dels dies vam pujar a la Pagoda de la Pau Mundial. Ho van fer ben aviat , a les 6:30, per evitar la calorada i l'humitat i per poder veure millor les vistes (cap a mig mati la cosa es nuvola). Pero ni aixi, la suada va ser tremenda, pero la recompensa des de dalt es...... sense paraules!!!!

(De bon mati cap a la Pagoda)


(La pagoda)


(Vistes des de la Pagoda, 8mils i 7mils al fons)

(Machhapuchhare)

(Annapurnes)


(Des de dalt els 3, molt colorit!)

Tambe vaig anar de passeig a veure el museu de la muntanya, uns 45min a peu, i em va encantar. Si t'agrada la  muntanya i una mica l'historia dels cims esta genial!!! I la caminada tambe es molt maca, vas pel mig de les afores i vas creuant anecs, aneguets, gallines, vaques, motos, cotxes, pollets....


(Alla on va triomfa! al Nepal esta a petar d'anuncis de San Miguel)

Finalment la cosa mes emocinant que teniem que fer era fer parapent!!! Amb unes vistes que enlloc del  mon mes pots tenir... pero ho vam anar deixant pel final, i just ara que ja estem recuperats... plou!!! El cel porta tancat dos dies i no es pot saltar!!! Quina rabia!!!

I sobre caminar de devo.... ara si que si. Dema marxo ja cap a la muntanya a fer la volta als Annapurna, uns 300km (tot i que des de fa uns mesos hi ha una carretera, estandar nepali clar, que recorre 1/3 del cami) i que calculo que trigare entre 15 i 20 dies. Si m'agrades molt i no se'm fa molt cansat (rentar roba cada 2 dies, motxilla, menjar llenties...) poder allargo una mica mes i em pujo cap al Camp Base de l'Annapurna, cosa que allargaria ;'excursio 6-8 dies mes. Pero ja veurem... poder en 3 dies estic de tornada!!! mai se sap.
En principi tenia que anar amb un noi Suec (que parla castella canari perfecte, fa molta gracia) que em vam presentar les noies, pero despres d'estar parlant una bona estona ens vam adonar que anavem a llocs diferents!!! Pero be, el tiu es simpatic i hem anat quedant els 4 cada dia. Aixi que sortire sol, pero pel que he entes unes 100-200 persones comencen aquest trek cada dia, aixi que sol segur que no estic!!!!

Total... que fins d'aqui 2-4 setmanes segur que no torno, i si torno es que m'he cagat, aixi que espero no tornar a escriure en una temporadeta!!!!!

2 comentaris:

  1. Quan llegeixo el blog em venen ganes de comprar-me el vol i anar al desembre cap allà... snif,snif...

    ResponElimina
  2. Quin campió!

    Veig que es xungo que ens veiem per allà!

    Disfruta de Nepal!

    Marc

    ResponElimina

No et tallis... escriu-me!