Jordi de Viatge

dijous, 24 de setembre de 2009

Leh - Srinagar - Delhi

El dia 15 era la cloenda del Festival de Ladak.


 

 

 



Cloenda Ladak Festival

Els darrers dos dies a Leh van ser una merda. El mal de coll em matava, i no veia l'hora de marxar!!! Pero al mateix temps estava preocupat pel viatge. El vol Leh-Delhi era molt car (uns 150e) aixi que veient que l'Srinagar-Delhi em podia sortir per menys de 30e la decissio era facil. L'unica pega es que entre Leh i Sringar hi ha 16h non-stop de carretera de cabres, i en el meu estat ja em veia el panorama. A part que ha Srinagar ultimament hi ha una mica de conflictes, i no es el lloc mes tranquil del mon on anar a parar.

El dia 15 vam fer sopar de despedida amb la colla del Bus, ens ho vam passar be tots plegats aquests dies, i suposo que algun dia ens tornarem a trovar per algun lloc.



I la meva ultima nit a Ladak es presentava negre, pero al mig dia, anant a dinar cap al centre, em vaig creuar amb la parella d'espanols que vam coneixer una setmana enrere. Vam dinar junts, em van explicar que tal els va anar pel trek Marka Valley (o death valley com deien ells, pel sol que pega) i vam tornar a quedar per sopar amb ells dos, el seu guia i un home frances que van coneixer pel cami.
LA nit va estar genial, sabien tocar la guitarra, aixi que vam pssar la betllada tocant la guitarra, cantant cancons i escalfant-nos en una pirrica i toxica foguera que van muntar els del restaurant. Va estar molt xulo.

Agafant el mal de coll dalt ell castell de Leh

 

 
Castell de Leh

 
A un bar de Leh

I el viatge a Srinagar... despres del Manali-Leh no hi podia haver res pitjor. I que inocent!!!! Si aqui estan orgullosos de tenir el pasa mes alt de muntanya del mon, la segona ciutat mes freda del planeta.... jo puc jurar que el cami Leh-Srinagar es la carretera de cabres mes llarga d'Asia!!! Quines 16h vaig passar!!!
Per sort al cotxe venien una parella de polacs que em van fer passar una bona estona.
Vam sortir a les 16h, que al final van ser les 17h, i vam arrivar sobre les 10h del dia seguent. Quasi tot el cami de nit, 9 persones al 4x4, com anxoves, i jo com un tonto a la punta de tot. A mes tots dormien com troncs, menys jo i la noia polaca, el seu marit tambe, com un tronc tot i que allo semblava una muntanya rusa!!! I com tots dormien doncs quan paravem 5 minuts no hi havia manera de sortir d'aquella llauna, i les meves cames estaven mortes, empotrades a la cadira del davant, un dit de marge per costat, un mal de coll impresionant, i per rematar la barreja de xiclets, strepsils i menjar indi em van donar una diarrea..... ufffff
Quin mal viatge vaig passar!!! Mai mes!!!
L'altra putada es que a les 4h del mati el conductor va decidir aturar-se, sense dir res mes, a Dass (el que deia segon poble mes fred del planeta). Tal qual, para el cotxe i es possa a dormir, com la resta de companys de cotxe, i jo alla darrera, amb els ulls com taronges, el coll com un tomaquet i la panxa com.... una hora i mitja es va passar l'home dormint. Jo com sempre, per no molestar no vaig dir res, pero a l'hora ja quasi reventava de tot i vaig tenir que despertar a 4 dels 8 companys (els minims per poder arrivar a la porta) per poder sortir a fer les meves necessitats i poder moure les meves cames atrofiades!!!

Les darreres hores ja van ser de dia, em vaig recuperar bastant (de cop quasi) i vaig poder disfrutar de les vistes. El darrer port de muntanya era tot de terra descomposada, els cotxes aixecaven infinintat de pols, i llavors vaig entendre per que tenen tantes esllavisades!

Un cop a Srinagar va ser el de sempre. 10 -15 persones intentan-te vendre la seva moto. En aquest cas House Boat.
Sringar es famos pel seu precios llac, i encara son mes famoses les centenars de cases flotants que hi ha dins. Hi ha de totes les categories, des de les mes economiques fins a les que son com casetes angleses d'epoca! El problema que tenen alla es que viuen en un situacio politica bastant tensa, i tot i que ara la cosa esta relativament calmada, la pau alla no es el millor que tenen. (em van comentar que un cop es fa fosc... millor tancadet a casa).
Al final, despres de moltes negociacions, vaig agafar una caseta flotant super xula, amb esmorsar i te ilimitat per 550rupies.
La putada, es que pel cami, i amb tanta gent pel mig com teniem a l'arrivada, ens vam separar amb els polacs i ja no ens vam tornar a trovar.



 


 

 

I el meu dia a Srinagar va passar sense pena ni gloria, estava molt cansat. Vaig fer un passeig pel boulevard del llac, una incursio a un mercat local i poca cosa mes. Al mati seguent cap a l'aeroport i cap a Delhi.
L'aeroport d'Sringar te la seva conya. Hi ha mil soldats, i cal passar per tots ells per que et revisin un cop i un altre. Un cop superat tot el proces.... cal creuar una carretera d'1km de llarg tot sol i sota un sol de justicia. Pero be.... cap problema. 2 hores d'espera, 3 de retras i 1 de vol i ja era a l'estimada Delhi (ara, van donar de menjar, eren super atens, avio net... cap queixa).
Benvingut a la xafogor brutal, la hunitat i els claxons!!! I cap a la Colonia Tibetana on havia quedat amb el Michael per sopar.
Els dies a Delhi ja els tinc com una rutina. Pel mati em llevo tranquilament, llegeixo una miqueta i cap a esmorsar, despres una mica d'internet i un cop acabat vaig a visitar alguna cosa. En aquests dies he vist el museu d'art contemporani (prou interesant), l'embaixada espanyola, Kan Market (on vaig trobar una botiga de delicatesen que tenia fuets!!!, i en vaig comprar un de 'Casedemon' per.... 5e!!!) i correus per enviar un paquet amb varies coses cap a espanya (va ser tota una experiencia, recomanable tambe jejeje).


Finalment avui ja agafo el tren per enfilar cap Nepal, aixi que en 24h jo crec que ja haure creuat la frontera!!! A veure que tal va.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

3 comentaris:

  • Eiii, no m'havies explicat lo de la caseta flotant, ehhhhh!!!!!!!!!!

    Per Blogger mireia, A la/es 29 de setembre de 2009 a les 11:12  

  • Hola Jordi!
    Ja veig que no pares!!! Com està la tensió política al Nepal? Espero que no et trobis aldarulls! Ah, i no t'escapis a pujar cap muntanya sense el meu permís, eh? jejeje
    Records!

    Per Anonymous Julià, A la/es 2 d’octubre de 2009 a les 17:34  

  • Eiii Julia, doncs si no falla res i l'estomac ho permet en 2 dies me'n vaig ja cap a fer la volta dels Annapurnes!!! Es facil, pero les meves cames patiran de valent, 250km de llarg (+/-)!!! Ja pensare en tu si arrivo al coll mes alt (5400)!
    La situacio aqui molt tranquila, tothom diu que de fa un any o dos la cosa s'ha calmat molt, a Pokara (Salou en versio Himalaia) esta a petar de guiris i de tot, de moment no he vist cap problema per enlloc.
    Cuida't i merci!!!!

    Jordi

    Per Anonymous Anònim, A la/es 2 d’octubre de 2009 a les 18:12  

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<$I18N$LinksToThisPost>:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici