Jordi de Viatge

dilluns, 11 de desembre de 2017

Udawalawe National Park - Elefants

Després de tanta platja ja tocava una mica més de moviment. Podia anar al parc nacional de Yala, però em vaig decidir pel de Udawalawe, tenia bona pinta i veuria molts elefants.

Com sempre a Sri Lanka anar-hi en bus va ser molt fàcil i entretingut, i en unes poques hores ja estava a la meva home-stage (gent que lloga habitacions a casa seva) que estava al costat de la carretera i que quedava a uns dos quilòmetres de Udawalawe city (en el fons són 4 cases).

Vaig deixar les coses, vaig mirar una mica internet i vaig enfilar cap a l'orfandat d'elefants. És un orfandat on tenen els elefants petits que per algún motiu no poden estar amb la mare i així preparar-los per a reintroduir-los de forma salvatge.
El passeig fins allà doncs... 2km caminant per la carretera, veient alguna caseta cada dos per tres, prenent-me un coco (i trencant-lo contra el terra per menjar-me'l també) i veient la vida passar.

Un cop allà, i per 500 rùpies, uns 2,8€ vair entrar al recinte, amb un mini centre d'interpretació, que és prou interessant i unes grades des de on pots veure com alimenten als petits elefants des de la distància.

Hi ha uns 50 petits elefants, i cada 3 hores, 9, 12, 15 i 18 els donen de menjar, moment en el qual pots entrar a veure com ho fan.
Van entrant poc a poc a la zona, suposo que viuen en una zona molt més ample, ja que el parc és força gran i se'ls veia arribar de lluny. Entren en grups de 3 o 4, i poc a poc es van alimentant, primer de llet, uns 4kg, i després de fulles que els hi posen.

(Entraven amb gana)

(Alguns eren una monada!!!)

(No volien deixar la llet, alguns fins i tot s'emprenyaven)

I al cap d'uns 30-45 minuts ja tots cap a casa amb la panxa plena.

(de tornada)



Allà vaig conèixer un noi Australià amb el que vam estar xerrant una bona estona i vam donar una volta pels voltants del parc. El noi portava 6 anys viatjant sense parar, i no me'n vaig poder estar de preguntar-li com s'ho feia: em va explicar que feia anys havia aconseguit que li deixessin 1 milió de dolars i els va invertir en borsa. I d'això vivia, de les rentes que li donaven. Fins i tot em va donar unes classes de borsa i inversió prou útils.

Xerrant, xerrant vam visitar el centre d'interpretació i ens vam despedir probablement fins al dia següent ja que es va apuntar a anar pelgats a fer el safari pel parc.

(El centre d'interpretació i l'esquelet d'un elefant)

Al matí següent tocava matinar, aquest cop a les 5:15, ja que a les 5:45 em venia a buscar el jeep que compartiria amb l'Australià vividor, el Jaime.

(Bonica sortida de sol)

(Recollint les entrades pel parc)

(Cua de jeeps)

I un cop dins del parc doncs... què he de dir? Val molt la pena: és tranquil, veus un munt d'elefants a diferents punts dels camins, als jeeps vas molt còmode i pots pujar-te dalt d'ells per veure-hi millor, i el paisatge transpira calma absoluta per tot arreu.

(Només entrar al parc)

(Les vistes són molt xules)

I no només hi ha elefants: hi ha tota mena d'ocells, búfals, i algun cocodril que vam poder veure a la distància (tot i que l'elefant és la estrella absoluta).

(Es posen per tot arreu)

(Búfals d'aigua)

(I ocellets mimetitzats amb el medi)

(A saber com pugen fins aquí)

(No es veu gaire però és un cocodril)

El safari anava tot per la xarxa de camins del parc i els conductors s'anaven trucant entre ells per dir-se on era més fàcil veure als elefants.
Un cosa que em va sorprendre és que els jeeps mai anaven plens. Em va sembla com si fos norma distribuir tota la gent per tots els jeeps disponibles, així tothom sortia guanyant i quedava més repartit. Em va sembla una forma de fer molt bona.

(Disfrutant del passeig)

(Més ocells)

(Elefants per tot arreu)

(En familia)

(Més búfals)

(Va valdre la pena matinar)



(Amb el Jaime)

(Bonica vista)

(Monkey Trump)

I per despedirse... un darrer elefant abans de sortir del parc.

(Fins la pròxima)

Resumint... una visita molt fàcil i agradable que ajuda a trencar el ritme de tants dies de platja i que em va agradar molt.

I ara ja... amunt cap al centre d'Sri Lanka a respirar una mica d'aire a les muntanyes.

divendres, 8 de desembre de 2017

Galle, Mirissa i Tangale. Uns dies al sud d'Sri Lanka

Després de la escala de 20 hores a Dubai (mirar aquí) tocava seguir el camí i anar directe ja a la destinació final: Galle, al sud de Sri Lanka.

Vaig decidir no parar a la capital, Colombo. El motiu és que ningú en parla meravelles i no té cap atractiu especial, així que m'ho deixo per la tornada si em sobren 1 o 2 dies. A canvi, aniria directe al sud, a la ciutat de Galle, que té com a destacat ser una ciutat colonial Holandesa conservada perfectament.

Total, a les 22h de la nit ja estava al aeroport de Dubai, mig en estat vegetal. Sort que les botigues estaven obertes i el watsapp tirava, sino hagués caigut rodó.
A les 2:30 ja volava cap a Colombo, 4h que les vaig passar quasi dormint.
Un cop aterrat volia anar directe a l'estació de tren de Colombo (Colombo Fort) per allà comprar un bitllet que em deixés a Galle.
Em vaig despistar una mica i vaig sortir al carrer sense treure diners suposant que al carrer n'hi hauria algún. Però no... així que volta enrere.
Ja amb els diners a la butxaca vaig anar a pel bus. Com no un em va dir que no existia bus, però en general aquí la gent és molt legal i un parell em van assenyalar el bus que tenia que agafar. Molt fàcil, ja que estava porta amb porta.

Al bus em vaig trobar un noi alemany, una mica rarete, amb el que vaig passar unes hores. Vaig parar del bus i fent servir el gps del telèfon vaig anar directe a l'estació de tren que estava a 5 minuts a peu. I ostres.... em vaig fent gran per que recordo perfectament els dies en que feia servir els mapes de la lonelyplanet i la brúixola per saber, més o menys, cap on tenia que anar. I ara... és tot tant simple... i el pitjor... ara sense això ja no sé anar enlloc!!! Molt malament...

Un cop a l'estació va ser anar a la taquilla 4 i per 180 rupies (1€) comprar el bitllet de tren cap a Galle.
Plovia, i plovia bastant, però com tenia encara 3 o 4 hores volia veure una mica la ciutat. Així que amb l'alemany, que parlava poc i a qui tot li semblava bé (era majete això si) vam perdre'ns pel mercat de la fruita que havia just a tocar i pels carrerons plens de botigues caòtiques a l'altre costat del carrer.

(El mercat de la fruita al costat de l'estació de tren de Colombo)

(Milers de plàtans. I què bons!!!)


(Una mica brut i caòtica si que és)

(Colombo Fort - Estació de tren principal)

(Esperant al tren)

(Paciència...)

(El tren de Galle arriba per la dreta)

Seguia plovent, però vam anar cap a la zona més interessant, turísticament parlant, de la ciutat. I la veritat... te la pots saltar sense cap problema.

Després, encara plovent, dinaret al bar de l'estació. Va ser un escalfament pel que vindria: menjar dolent i picant, així de simple. Jo que ja m'havia imaginat les meves pakores, momos i papadums per tot arreu... i res de res. El menjar a Sri Lanka... suspès total!!!
Amb els dies em vaig anar adonant de varies coses:
1) Hi ha molts supers, supers de veritat, amb carret i tot. I això ho havia vist molt poc a païssos similars.
2) Restaurants al carrer.... pocs, molt pocs.
3) Paradetes de menjar al carrer: doncs igual que amb els restaurants, pocs. I tots tenen un denominador comú: menjar justet, sent positius, i picant.
Quin bajón.... venint l'any anterior del Vietnam que és una passada culinariament parlant...

Total, em vaig menjar mig plat d'arròs amb suposat pollastre (amb forma de anxova, textura de vedella i gust únicament picant) i ja vaig deixar la panxa plena.

A les 14:30 ja pujava al tren, a petar, però amb cadira per sort!!! El viatge promet, amb molt bones vistes però.... vaig dormir les 3h senceres del viatge, o sigui que ni idea de si és maco o no el que havia darrera la finestra.

Un cop a Galle tocava trovar l'hostal que havia reservat (si, ara reservo per adelantat... un desastre!!!!). Vaig anar a peu desde l'estació fins dins la fortificació. I si.... és maco, encara més si no vens d'un país europeu. Val la pena.
Un cop allà (Pillgrim Hostel) vaig sortir a passejar una mica i després tornada a dormir.
Tot era molt maco, massa, superant en alguns casos les botigues més hipsters del Born, increïble!
Per sopar.... volia menjar local, així que vaig sortir fora de la fortalessa (tot és guiri allà) i ostres... un drama... a la nit Sri Lanka és un puto desert... on estaven els restaurantets? I les paradetes de menjar???

(Una estupa a Galle)

Just davant l'estació en vaig trovar 3 o 4, però tot fritanga fregit de feia 3 hores i picant, no estava mal, però cada dia això....


(Paradetes a l'estació de bussos de Galle)

I llavors va cobrar sentit el que vaig llegir a la guia: a Sri Lanka la gent, al contrari que en molts païssos d'Àsia, la gent menja a casa. Per això hi ha tants supers, i tant pocs restaurantets i llocs al carrer.

En plena nit vaig tornar a "casa" i ja a dormir, que tocava després de dos dies dormint unes poques hores en una cadira estreta.


Al dia següent volia veure Galle per fora. Això era una altra cosa: ciutat una mica caòtica, amb molt ambientillo de gent amunt i avall, mercats de fuita, i peix i alguna que altra paradeta de menjar, però poques. Ja estava més tranquil.

(Dins dels murs de Galle)

(Carrer de l'ex-colònia)

(Fent un bany)

(Corall mort)

(Corall)

(El far de Galle)


(L'entrada al fort)

(Venent peix fresc)

(Les parades de peix)

(Tallant peix)

(D'aquí ve la meva bici estimada!!!)

(Més mercat)


Vaig perdre'm una mica, i va valdre la pena. Em vaig creuar amb una mesquita on celebrarien alguna cosa per que estava a petar, un temple budista i també vaig intentar entrar a un port pesquer que tenia una fàbrica de conserves (però no em van deixar passar) i vaig poder veure una mica la vidilla d'allà. Molt xulo!



Per la tarda vaig donar una volta pel fort, que val bastant la pena i per la nit vaig voler tornar a Galle ciutat per menjar, però a la zona amb més vidilla. I res.... un puto desert també, així que vaig tindre que anar a les parades picants de davant l'estació. Això si... barat és, amb 1 o 2 euros ja menjes com per enganyar la panxa.

(Veint les vistes des de dalta de la muralla)



Al matí següent...canvi de lloc!!! Ara cap a Mirissa, una zona turística de platja.

No sóc molt de mar jo, però amb la pallissa del viatge em venia de gust un parell de dies de sorra i no fer res de res, més encara per que portava dos dies plovent i semblava que per fi sortia el sol.
Vaig enfilar cap a la parada de bus, no sense fer primer una nova volteta per les muralles de la ciutat colonial.

(El dormitori de Galle)

(Galle amb sol guanya)

(Guanya molt)

(Ara si, marxo!!!)

(Zona de cricket)


EL bus fàcil, cap problema per trobar-lo. Primer per que molta gent parla anglès, i segón per que els busos estàn bastant ben marcats amb cartells.
L'autobusero... un suïcida, com tots!!!!  Algún adelantament a 3 i 4, amb només 2 carrils va fer, amb volantasso i contra-volantasso inclosos per evitar el desastre. Les corbes obertes... les feia al límit que la física permet que un bus no bolqui en corva per excés de velocitat.

(La carretera... espectacular!!!)

(A primera fila)

Per sort en menys d'una hora ja estava, envoltat d'unes platges que prometien molt!!!!

Mirissa

Tenia pensat estar dos dies a Mirisa, però al final em vaig quedar tres.
Vaig anar directe al Hostal, que estava a 50 metres de la parada de bus, eren 5€, però no em va agradar gaire, era una mica trist i desangelat, així que el dia següent vaig canviar per un una mia més alegre.
Vaig deixar els trastos, i cap a la platja!!!

(Oles des de els dos costats)

Era bastant espectacular.

(Tres dies aquí... no està malament)



A una de les puntes hi ha una roca, que et dona unes vists encara millors de tots els voltants si t'hi enfiles.

(Boniques vistes)


Això si, les aigües no són transparents i les onades peguen fort, així que per banyar-se està molt correcte (l'aigua estava ideal) però per bucejar... res de res.

(Hi ha oles, però et pots banyar bastant bé)

Després de la volteta a la platja vaig anar a buscar un tour per veure balenes i per fer un curs de submarinisme i treure'm el PADI. El PADI no el vaig trobar, però un tour per les balenes si.
El dia següent a les 6 del matí em passarien a buscar per anar cap al vaixell.

Després... sopar picant i fritanga, i cap a dormir!!!

A les 5:30 em llevada el dia següent. Me'n vaig endur la motxilla per ja canviar de hostel i cap al port!!!
Al tuc-tuc venia una noia d'escòcia. Em va sorprendre, estava de vacances amb el marit i la filla d'once mesos!!! Això si, ell havia fet el tour el dia abans i ella el feia avui.

I cap a dins, a les 6:30 ja estàvem arrencant.

(És bonic matinar)

I el tour molt notable, vam veure moltes (moltes) més balenes que quan ho vaig fer a Islàndia. L'estrella allà és la balena blava, i sincerament, en vam veure fins a avorrir, i de ben a prop.
L'única pena és que com són balenes van sota l'aigua, i encara que et fas una idea de com de grans poden ser (és el mamífer més gran del món) no ho arribes a apreciar, i això que les van tindre a pocs metres.
Ahh, i també molts dofins!!!

(Dofins Spiner)

(Encara sortia el sol, i els dofins sota seu)

(Balena blava)

(Dofins)

(La cua, just abans de fer immersió durant uns 20 minuts)

(A falta d'una, dues!!!)

(Tampoc veus molt més)

(Els dofins)

(Aquesta va sortir just al costat del vaixell)

(Les teniem molt a prop, i es veuen mooolt grans)

(Més balena)


(Disparant el xorro)

(Els vaixell i la balena)

(I s'ha abat el tour)

Al acabar, com era bastant aviat, vaig anar a llogar una moto per visitar els voltants amb llibertat. I fiasco... com no duia el carnet internacional, i tampoc tinc el de moto, doncs... me la llogaven, però em van dir que sovint la poli para als guiris i acaben pillant una mica així que.... ho vaig deixar estar i vaig agafar el bus. Més barat :).

Vaig anar a la platja de Welingama, que l'havia vist al vindre amb el bus i tenia bona pinta, com així va ser.
I mira per on... una cosa que feia dies que volia provar i que no havia fet mai era típica d'allà: el surf!

(La plata de Welingama)

(Xula és)


(Mala vida...)

Vaig veure dues noies que feien una classe i una mica per impuls vaig decidir-me a fer-ho també!
I em va encantar!!! A la hora i mitja ja no podia més, però és més fàcil del que em pensava i més d'una ola la vaig poder fer sobre la taula. Repetiré!!!

(Les meves taules de principiant)


(Preparant la pròxima ola!!!)

(Amunt!!!)

Una estona més tard i ja fet pols, amb agulletes incloses, vaig decidir anar a Marata, per veure una mica algun altre poble.
Per anar-hi vaig agafar el tren, que és baratíssim, com tot el transport públic de Sri Lanka. I va ser un encert, el paisatge a estones era espectacular!!!

(Comprant el bitllet)

(Esperant el tren)

(Espectacular!!!)


(A la parada)

I Marata... doncs no té cap cosa especial, però una tarda per veure un poble no turístic i fer una volta pel seu fort, similar al de Galle, però no tant cuidat, és un bon plan.

(Casa colonial)
Al torar a Mirissa vaig fer una darrer passeig per la platja, on al vespre hi ha bastant ambientillo, tot i que és molt guiri-occidental.

(La platja de Mirissa de nit)

I d'allà vaig saltar a Tangalle, un altre poble de costa on tenia pensat passar 1 nit abans d'enfilar ja cap a zones més verdes.
Al arribar vaig sortir a donar un vol i em va soprendre que hi havia molt poc turista per la quantita d'hotelets que hi havia.
Vaig fer un bon passeig per la platja, sense més pena que gloria, no hi havia ningú banyant-se, i quasi ningú passejant. Però això també tenia encant.

(La platja)

La cosa curiosa va ser que vaig creuar-me amb un grup de gent que tenia una xarxa al mar tirada, molt llarga, poder uns 100 o 200 metres, que feia cercle, o sigui, hi havia dues puntes i les dues estaven a la plata, deixant un munt de metres de xarxa al mar. I què feien? Doncs la gent local, més algun turista, estaven recuperant-la. I tenien feina per estona ja que allò pesa i hi havien moooolts metres.





Aquí un video del final de la tirada de xarxa:


Ja cap a la tarda vaig sortir a donar un passeig pel poble i a sopar.

(Hi ha un petit cap a una de les puntes de la ciutat)

I aquí vaig veure el punt trist del dia: una marca que diu fins on va arribar l'onada del Tsunami que va matar a més de 30.000 persones a Sri Lanka... per no oblidar:


(Posta de sol)

(La badia amb els vaixell de pesca)

(Com sempre... un mercat!!!)

(El centre de Tangalle)

I com no, per sopar, a un antro de la ciutat. El menjar no mata, però ja m'estic acostumant i és bastant barat menjar així,

(Demanant el sopar)


I ara si... toca deixar la platja i enfilar cap a les zones altes i verdes de Sri Lanka. Això si... al matí següent vaig sortir a còrrer una estoneta per no perdre la forma, i la veritat és que no té preu còrrer en un lloc així!!!!

(Felicitat de còrrer)