Udawalawe National Park - Elefants
Després de tanta platja ja tocava una mica més de moviment. Podia anar al parc nacional de Yala, però em vaig decidir pel de Udawalawe, tenia bona pinta i veuria molts elefants.
Com sempre a Sri Lanka anar-hi en bus va ser molt fàcil i entretingut, i en unes poques hores ja estava a la meva home-stage (gent que lloga habitacions a casa seva) que estava al costat de la carretera i que quedava a uns dos quilòmetres de Udawalawe city (en el fons són 4 cases).
Vaig deixar les coses, vaig mirar una mica internet i vaig enfilar cap a l'orfandat d'elefants. És un orfandat on tenen els elefants petits que per algún motiu no poden estar amb la mare i així preparar-los per a reintroduir-los de forma salvatge.
El passeig fins allà doncs... 2km caminant per la carretera, veient alguna caseta cada dos per tres, prenent-me un coco (i trencant-lo contra el terra per menjar-me'l també) i veient la vida passar.
Un cop allà, i per 500 rùpies, uns 2,8€ vair entrar al recinte, amb un mini centre d'interpretació, que és prou interessant i unes grades des de on pots veure com alimenten als petits elefants des de la distància.
Hi ha uns 50 petits elefants, i cada 3 hores, 9, 12, 15 i 18 els donen de menjar, moment en el qual pots entrar a veure com ho fan.
Van entrant poc a poc a la zona, suposo que viuen en una zona molt més ample, ja que el parc és força gran i se'ls veia arribar de lluny. Entren en grups de 3 o 4, i poc a poc es van alimentant, primer de llet, uns 4kg, i després de fulles que els hi posen.
I al cap d'uns 30-45 minuts ja tots cap a casa amb la panxa plena.
Allà vaig conèixer un noi Australià amb el que vam estar xerrant una bona estona i vam donar una volta pels voltants del parc. El noi portava 6 anys viatjant sense parar, i no me'n vaig poder estar de preguntar-li com s'ho feia: em va explicar que feia anys havia aconseguit que li deixessin 1 milió de dolars i els va invertir en borsa. I d'això vivia, de les rentes que li donaven. Fins i tot em va donar unes classes de borsa i inversió prou útils.
Xerrant, xerrant vam visitar el centre d'interpretació i ens vam despedir probablement fins al dia següent ja que es va apuntar a anar pelgats a fer el safari pel parc.
Al matí següent tocava matinar, aquest cop a les 5:15, ja que a les 5:45 em venia a buscar el jeep que compartiria amb l'Australià vividor, el Jaime.
I un cop dins del parc doncs... què he de dir? Val molt la pena: és tranquil, veus un munt d'elefants a diferents punts dels camins, als jeeps vas molt còmode i pots pujar-te dalt d'ells per veure-hi millor, i el paisatge transpira calma absoluta per tot arreu.
I no només hi ha elefants: hi ha tota mena d'ocells, búfals, i algun cocodril que vam poder veure a la distància (tot i que l'elefant és la estrella absoluta).
El safari anava tot per la xarxa de camins del parc i els conductors s'anaven trucant entre ells per dir-se on era més fàcil veure als elefants.
Un cosa que em va sorprendre és que els jeeps mai anaven plens. Em va sembla com si fos norma distribuir tota la gent per tots els jeeps disponibles, així tothom sortia guanyant i quedava més repartit. Em va sembla una forma de fer molt bona.
I per despedirse... un darrer elefant abans de sortir del parc.
Resumint... una visita molt fàcil i agradable que ajuda a trencar el ritme de tants dies de platja i que em va agradar molt.
I ara ja... amunt cap al centre d'Sri Lanka a respirar una mica d'aire a les muntanyes.
Després de tanta platja ja tocava una mica més de moviment. Podia anar al parc nacional de Yala, però em vaig decidir pel de Udawalawe, tenia bona pinta i veuria molts elefants.
Com sempre a Sri Lanka anar-hi en bus va ser molt fàcil i entretingut, i en unes poques hores ja estava a la meva home-stage (gent que lloga habitacions a casa seva) que estava al costat de la carretera i que quedava a uns dos quilòmetres de Udawalawe city (en el fons són 4 cases).
Vaig deixar les coses, vaig mirar una mica internet i vaig enfilar cap a l'orfandat d'elefants. És un orfandat on tenen els elefants petits que per algún motiu no poden estar amb la mare i així preparar-los per a reintroduir-los de forma salvatge.
El passeig fins allà doncs... 2km caminant per la carretera, veient alguna caseta cada dos per tres, prenent-me un coco (i trencant-lo contra el terra per menjar-me'l també) i veient la vida passar.
Un cop allà, i per 500 rùpies, uns 2,8€ vair entrar al recinte, amb un mini centre d'interpretació, que és prou interessant i unes grades des de on pots veure com alimenten als petits elefants des de la distància.
Hi ha uns 50 petits elefants, i cada 3 hores, 9, 12, 15 i 18 els donen de menjar, moment en el qual pots entrar a veure com ho fan.
Van entrant poc a poc a la zona, suposo que viuen en una zona molt més ample, ja que el parc és força gran i se'ls veia arribar de lluny. Entren en grups de 3 o 4, i poc a poc es van alimentant, primer de llet, uns 4kg, i després de fulles que els hi posen.
(Entraven amb gana)
(Alguns eren una monada!!!)
(No volien deixar la llet, alguns fins i tot s'emprenyaven)
I al cap d'uns 30-45 minuts ja tots cap a casa amb la panxa plena.
(de tornada)
Allà vaig conèixer un noi Australià amb el que vam estar xerrant una bona estona i vam donar una volta pels voltants del parc. El noi portava 6 anys viatjant sense parar, i no me'n vaig poder estar de preguntar-li com s'ho feia: em va explicar que feia anys havia aconseguit que li deixessin 1 milió de dolars i els va invertir en borsa. I d'això vivia, de les rentes que li donaven. Fins i tot em va donar unes classes de borsa i inversió prou útils.
Xerrant, xerrant vam visitar el centre d'interpretació i ens vam despedir probablement fins al dia següent ja que es va apuntar a anar pelgats a fer el safari pel parc.
(El centre d'interpretació i l'esquelet d'un elefant)
Al matí següent tocava matinar, aquest cop a les 5:15, ja que a les 5:45 em venia a buscar el jeep que compartiria amb l'Australià vividor, el Jaime.
(Bonica sortida de sol)
(Recollint les entrades pel parc)
(Cua de jeeps)
I un cop dins del parc doncs... què he de dir? Val molt la pena: és tranquil, veus un munt d'elefants a diferents punts dels camins, als jeeps vas molt còmode i pots pujar-te dalt d'ells per veure-hi millor, i el paisatge transpira calma absoluta per tot arreu.
(Només entrar al parc)
(Les vistes són molt xules)
I no només hi ha elefants: hi ha tota mena d'ocells, búfals, i algun cocodril que vam poder veure a la distància (tot i que l'elefant és la estrella absoluta).
(Es posen per tot arreu)
(Búfals d'aigua)
(I ocellets mimetitzats amb el medi)
(A saber com pugen fins aquí)
(No es veu gaire però és un cocodril)
El safari anava tot per la xarxa de camins del parc i els conductors s'anaven trucant entre ells per dir-se on era més fàcil veure als elefants.
Un cosa que em va sorprendre és que els jeeps mai anaven plens. Em va sembla com si fos norma distribuir tota la gent per tots els jeeps disponibles, així tothom sortia guanyant i quedava més repartit. Em va sembla una forma de fer molt bona.
(Disfrutant del passeig)
(Més ocells)
(Elefants per tot arreu)
(En familia)
(Més búfals)
(Va valdre la pena matinar)
(Amb el Jaime)
(Bonica vista)
(Monkey Trump)
I per despedirse... un darrer elefant abans de sortir del parc.
(Fins la pròxima)
Resumint... una visita molt fàcil i agradable que ajuda a trencar el ritme de tants dies de platja i que em va agradar molt.
I ara ja... amunt cap al centre d'Sri Lanka a respirar una mica d'aire a les muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No et tallis... escriu-me!