Jordi de Viatge

diumenge, 20 de setembre de 2009

Ladakh - Leh


Leh – Ladakh

Un cop acabada l'aventurilla del bus va comensar l'aventura de buscar un hotel. Vam decidir anar plegats tot el grupet que vam fer al bus. Ja era de nit aixi que vam agafar un taxi I cap al primer hotel de la llista de la guia. No vam tenir sort, aixi a que a pel segon, I tampoc. La cosa es va possar seria, ja que estavem morts del viatge, no haviem sopat res I era ja negra nit. Al final vam trobar un que feia el pes I cap a dins. Jo vaig agafar una doble amb el Maichel (el noi angles que esta escrivint una guia de Jamu I Cashmir per l'editorial Brand) I gracies a deu la familia de l'hotel veient-nos les cares ens van preparar un sopar que va sentar a gloria!!! (a les ghuest houses d'aqui en general no preparen menjar).
Al dia seguent teniem previst fer ruta pel poble per buscar un hotel mes barat, pero ens va fer molta mandra I el vam dedicar a passejar, mirar botigues I per la tarda a veure un partit de polo, ja que a Leh del 1 al 15 de setembre de cada any fan un festival cultural, I que al contrari del que jo em pensava es forsa tranquil e interesant (tot i que no l'hem explotat gaire).
El partit de polo en si no va tenir gaire gracia, I a la mitja part vam marxar, pero sigui com sigui per ser el meu primer partit de polo va estar prou be. Ara... em temo que molt bons no eren, ja que, sense exagerar, li donaven a la bola un de cada tres cops!!!


 

 

 

 

 

 


Al mati seguent hi havia 'charms' o altrament dit ball de mascares. Ho feient dins del recinte d'un temple budista que hi ha al mig del poble, aixi que tots cap alla. El 70% de la gent era occidental, I la resta locals o indis (la gent del Ladak no s'assembla en res fisicament als que haviem vist fins ara a la resta de la India)


 

 

 

 







I un altre dels dies ha tocat rafting!!!! Era el primer cop que ho feia i no ho veia molt clar, pero entre que al Nepal tenia pensat fer una ruta de 4-5 dies i que ens van dir que no tenia cap complicacio doncs... a fer rafting!!!
Ens vam apuntar els mateixos 5 del grup que vam fer a l'autobus, i un cop al lloc de sortida erem uns 25. Quan ja teniem tota l'indumentaria posada un raft va petar!!! Tal qual, com un globus. Pero ens ho vam pendre a broma i cap problema. L'unica pega va ser que calia repartir els 25 entre 3 raftings i no 4: tot i aixo hi va haver lloc per tots.
El descens no va ser res de l'altre mon, de fet em va semblar poca cosa, pero les vistes... increibles!!! Nomes per aixo ja va valer la pena, la muntanya anava canviant de vermell a taronja i de vegades a "chocolate stones" com deien ells. Tota l'estona el riu anava serpentejant unes gorges impresionants, el cel era blau electric i la riva tot sovint era de sorra fina!!! Una pasada!!!


 

 

 

 

 



Tambe he vist alguns temples  (i un parell que falten encara i tinc ganes de veure). Vam agafar un taxi amb la Martina, el Michel, el Paolo i una parella espanola (quin gust parlar un idioma que domines!), vam anar a Shey i Thiksey (aquest segon impressionant, al menys per mi). Despres d'aquesta visita em va quedar clar que vull veure'n mes abans de marxar, en especial Alchi, pero ja veurem si dona temps d'anar a tots.
Sigui com sigui els temples budistes m'encanten: tot i que moltes representacions son bastant terrorifiques els colors son super agradables i els monjos sempre somriuen i et tracten com un mes, cosa que no passa a moltes altres religions. Son llocs on quedar-se una bona estona nomes mirant les parets pintades i les figures de buda!!!
Un altre dia vam agafar de nou un taxi amb el Michel (son uns pijets, pero es que el bus sortia a les 7 del mati) i vam anar a Mato i Hemis. El primer vist Thiksey no ens va dir res, pero el d'Hemis esta molt xulo, i sigui com sigui tambe valen la pena.
La curiositat a Mato va ser que un monjo budista, jove, em va preguntar que d'on era, al dir-li que era de Barcelona va comensar a parlar de futbol i em va comentar que va estar veient, amb la resta de monjos del monestir, la final de la Champios d'aquest any!!! Molt gracios!
Al final tambe he tingut temps de visitar el poble d'Alchi! Em fa vergonya reconeixe-ho, pero a Alchi per primer cop vaig utilitzar el transport public, o sigui, un 'local bus'. I molt be, barat, comode i eficient!!! Tot era gent local, menys un noi que jo em pensava que era Polac, pero que finalment va resultar ser Rus. Vaig fer tota la visita amb ell, i parlant parlant vaig veure que era una mica inconcient (o jo cagat). El noi, que te 20 anys, va pujar l'Stok Kangri, el pic mes famos de per aqui (>6000m), amb bambes de tenis!!! sense guants (tenia esquerdes amb sang als 'nudillos' de les mans), i sense aillant pel sac! A mes es va passar 3 dies al camp base per mal temps tot sol. Una mica sonat, pero estava super content. Una altra cosa que em va sorpendre es que parlant de politica em va comentar que a Rusia a la gran majoria de la gent li agrada el Putin, i puc assegurar que el noi era bastant obert de ment i tolerant!
Al tema... els temples d'Alchi... vist el de Thiksey em va semblar poc, pero puc dir que si aquest son els mes espectaculars, son els mes antincs de la regio, el de Thiksey em va agradar mes per tota l'atmosfera que el rodeja. Sigui com sigui Alchi es un bon lloc per passar-hi una nit de relax en algun dels molts llocs que te per dormir.
I finalment un dels ultims dies m'he decidit per pujar d'una vegada al temple i al castell de Leh. La pujadeta te la seva tela, aixi que ja va be fer-ho quan portes un dies aqui. A mes, entre que el dia era fresc, aqui necessito respirar el doble i que l'aire es tambe super sec he pillat un mal de coll impressionant, cosa que m'ha deixat de moment un dia i mig ko, quasi tota l'estona al llit. Confio que dema ja estigui quasi recuperat, ja que el 19 tinc un taxi/bus de 16h del tiron (no tinc ni idea com s'ho fa el conductor, pero prefereixo no pensar-ho).
El temple de Leh sincerament no val molt la pena, esta fet pols, tot i que ara l'estan renovant. Tot i aixo em vaig arrepentir d'haver-me deixat el frontal, ja que quasi totes les sales estan a les fosques.
I despres del temple cap al castell!!! Aqui es on vaig enganxar el mal de coll, la pujada es suportable, pero sembla que hagis d'arrivar a l'everest!!!
Un cop dalt hi ha un parell de mini temples impresionants, com tots el budistes. Si estan tancats, que es el mes normal, cal avisar al monjo que hagi voltant per alla i ell t'obre, valen molt la pena. Despres, mes amunt, es poden tornar a veure unes vistes brutals el tota la vall de l'Indus, els cims nevats, Leh... tambe es pot seguir pujant fins al cim del castell, que encara esta fet mes pols, escales de fusta que creus que es trencaran en qualsevol moment, o piles de runa en forma d'escala et porten fins al cim. Les vistes novament son una pasada!









 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Pangong Lake
A aquest llac li vam dedicar dos dies. Jo no sabia ni que existia, pero tambe es un d'aquells llocs que val la pena. Es podia escollir entre anar un dia i tornar per la tarda, o anar dos dies. Vam escollir la segona opcio, i va ser molt encertat. El viatget com sempre molt entretingut, pujant un port de 5300m, que segons deia un cartellat al cim es el tercer pas mes alt del mon!!! Tot era mig desertic, com tot al Ladak, pero de tant en tant apareixen petites zones verdes. Vam veures vaques, iacs, cavalls salvatges i marmotes!!! Aquestes ultimes no tenien gens de por del homes, aixi que es deixaven tocar i tot a canvi d'alguna galeteta! Se que son coses que no s'han de fer, pero feien tanta gracia...
Un cop al llac... espectacular. Vam quedar-nos a dormir al darrer poble de la India, uns 7 quilometres mes enlla ja era el Tibet, aixi que em vaig quedar amb les ganes d'arrivar-hi i posar un peu. Pero sabent com les gasten els Indis i els Xinesos (hi havia molt militar Indi durant la carretera) ho vaig deixar estar.
L'aigua era blava, canviar del color turquesa al blau electic novament. I el fons... muntanyes desertiques al costat i alguns pics nevats al darrera. Al fons... El Tibet, tot nevat!!! M'han entrat ganes d'acostar-me a Lhasa quan estigui al Nepal. Ja veurem...


 

 

 

 

 

 

 

 

 

I com tot no pot ser maco... aixo es el que passa amb les ampoles de plastic i similars...



Aqui no hi ha reciclatge de cap mena, aixi que l'unica alternativa es consumir menys o reutilitzar!!!!

Etiquetes de comentaris: , ,

4 comentaris:

  • Quines aventures, Jordi!! Els temples semblen increïbles... quina passada!! I les fotos, genials. Els últims paisatges no semblen reals de tan macos que són!! Continua disfrutant i deixant-nos bocabadats amb el teu viatge.
    Petons

    Per Blogger Silvia, A la/es 20 de setembre de 2009 a les 19:41  

  • Uisssss.... quina enveja, encara faràs que m'arrepenteixi de no haver-hi anat!
    Veig que tens fotos molt xules, així m'agrada!!!!

    Per Blogger mireia, A la/es 21 de setembre de 2009 a les 11:48  

  • Hola Jordi!!!mare de deu, quina passada de fotos, pero si estas al cul del mon...algun dia...quan ja tingui a l'Isaac independitzat igual m'animo jo, jeje! Avui li he comprat les seves primeres sabatetes de solo dura, del clarks (x seguir tradicio familiar jeje)q aqui son barates. Ja sap posar-se dret a la cuna,...una novetat per ell, li encanta i ara diu q dormis tu, q ell prefereix fer equilibris...un bitxo. Motissims petonets
    Eva

    Per Anonymous Anònim, A la/es 22 de setembre de 2009 a les 0:39  

  • Es que el filtre polar fa miracles!!!! Sort que el vaig agafar.
    Eva, ara estic dos dies a Delhi, intento trucar a veure si ens podem veure per l'Skype!!!
    Petons!
    Jordi

    Per Anonymous Jordi, A la/es 22 de setembre de 2009 a les 6:46  

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<$I18N$LinksToThisPost>:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici