Jordi de Viatge

divendres, 9 de setembre de 2011

De Cuzco cap a Aguascalientes


Cuzco

I cap a Cuzco!!!!
Ens van dir que la ciutat era simplement espectacular i rodejada de turonets i verd! Per fi veuríem verd, ja toca!

Arribem sobre les 5 o les 6 del matí a Cuzco. El viatge no ha estat malament, vam agafar seient cama aquest cop, el mes ample que hi ha, però tampoc val tant la pena respecte el semi-cama, ja que aquests primers tenen un tope al peus i si medeixes mes de 1'60 ja toques, per tant dorms encongit igual, tot i que una mica mes ample.
Total... arribem a l'estació de bus i com sempre 3 o 4 persones ens assalten per vendre'ns el seu hostal. Com poques vegades ens passa ens deixem convèncer per veure un hotel d'una dona a bon preu.
Hi anem, el mirem i decidim fer un tour pel barri de San Blas per veure que ens agrada mes. A aquelles hores del matí tampoc estem molt centrats, així que després de mirar-ne 5 o 6 decidim quedar-nos al primer.
Descansem una mica i sobre les 10:30 sortim a esmorzar. Com és tard a l'hotel ja han tancat l'horari del menjar, així que anem a un bar que hi ha per la zona. És carillo, molt mes car que a la resta de llocs, i ens enrecordem del que ens han dit de que Cuzco val molt mes que la resta del país. I no volem que el pressupost se'ns en vagi. Per sort l'hostal és dels mes econòmics que hem tingut.

Anem cap a la Plaza de Armas, i de camí fins allà, només cal baixar tot el carrer de San Blas, parem a unes 300 botigues de souvenirs! Al final aconseguim arribar al centre, i això que està a prop.


(Plaza de Armas)

I va arribar el moment crític del viatge. Calia decidir que fer els següents dies. Sobre tot per que teníem 2-3 dies morts dins del nostre calendari i les opinions i formes de viatjar eren diferents.
Després de certes bronques bastant intenses, unes a les escales d'una plaça tocant centre i unes altres tot dinant vam decidir, no amb cares poc llargues, el següent:
- Dia 1: visita als voltants de Cuzco i les seves ruïnes
- Dia 2: Anem cap a Aguascalientes, tot visitat pobles pel camí.
- Dia 3: EL dia. Pugem al Machu Pichu!!!
- Dia 4: visitem Cuzco ciutat
- Dia 5: Anem a Puerto Maldonado i de cap a la selva
- Dia 6: Estem a la selva
- Dia 7: tornem a Lima

Un cop tot decidit, calia tornar a posar bona cara i organitzar tot el muntatge, que no era poc. Les cares van tornar a lloc ràpidament per la tarda i el planning de bitllets ens va portar quasi fins al vespre.
Vam comprar els bitllets per anar d'Ollaitantambo a Aguascalientes amb l'Inca Rail, i també un vol amb LAN per volar de Puerto Maldonado a Lima i així tenir un parell de dies de marge (el bus són mes de 24h).

Ja ho tenim tot, només faltaven les entrades al Machu Pichu i al WainaPicchu, però com veiem que ja la temporada estava de baixada no teníem pressa, hi havia entrades de sobres!!!

Per sort, després d'un dia de decisions i gestions al vespre érem lliures!!! Vam comprar el boleto turístico, i en ell entrava un espectacle folklòric. Així que a les 18:30 anàvem cap allà.
Ens vam tornar a trobar a la Cristina i el Marc i vam veure el show plegats. A mi em va agradar, i segurament si no estigués dins del boleto turístico no haguéssim anat, però va valer la pena.





Al acabar el show vam tornar xino xano cap a l'hotel, teníem el mateix hotel que la Cristina i el Marc (la dona va fer bona feina a l'estació de busos), i decidim sopar plegats. Serà el nostre primer sopar en un restaurant "guai" en tot el viatge!!!

 (Koricancha)


(Cap al barri de San Blas, amb els Marcs i la Cristina)

Al dia següent toca visita de ruïnes. En farem un munt, 5 recintes en principi:
- Sacsayhuamán (que vol dir "cap de puma")
- Q'enqo (que vol dir "laberint")
- Puca Pucara ("lloc rogenc")
- Tambomachay ("Temple de l'aigua")
- Pisac

Decidim fer-ho pel nostre compte, sense preses. Així doncs de bon matí, després d'esmorzar, els tres vam enfilar el barri de Sant Blas amunt. El primer destí era Sacsayhuamán . 20 min. mes tard ja érem a la porta. Evidentment allà mateix ja ens esperaven guies per explicar-nos la història del lloc. Els vam refusar. Tot i això aquestes ruïnes de Sacsayhuamán  valien molt la pena, i eren de les mes espectaculars, hagués estat bé saber una mica més del lloc.
Vam dedicar-li un parell d'horetes, vam veure les muralles perfectes que feien, un mirador espectacular de Cuzco, vam creuar una petita cova....



 (Plaza de Armas)

(Cuzco al fons)




(Ruines de Sacsayhuamán)

(Recollint al PituPicchu entre les llames)




(Entrem a la cova)


(Impresiona mes com encaixen les pedres que el seu tamany!)

(Anem a Q'enqo)

Després d'aquestes ruïnes vam anar a les següents, les de Q'enqo. Estaven a prop, així que hi vam anar a peu.

( Q'enqo)

Les terceres i quartes eren ja una mica mes lluny, així que vam tenir que parar una combi per a que ens hi portés. Unes eren un temple dedicat a l'adoració de l'aigua i les altres... ja no podíem mes de tanta ruïna, així que ens la vam saltar.

 (A la combi)




(Temple de l'Aigua)

Ja totalment torrats i deshidrates pel sol vam enfilar cap a Pisac. Aquí ja no hi arribaven les combis, calia aturar un bus dels normals. Ens hi vam pujar i estava ple, així que vam fer el trajecte de peu. No es va fer gaire pesat.
Arribats a Pisac anem de cap a dinar, ja no aguantem mes!!!

(Pisac)

Pisac en si és la Plaza de Armas i els carrers que l'envolten. El que sorprèn mes és que tota la Plaza de Armas és un mercat de souvenirs, els 95% de les tendes són per turistes i la resta, el 5% són de menjar local. I no ho entenem, per que quasi no hi ha turistes, és impossibles mantenir tota aquella infraestructura.








(Mercat de Pisac)

Un cop amb la panxa plena, i tranquil•la, toca regatejar amb el taxi per a que ens porti fins als jaciments de Pisac, situats 7km carretera amunt. Aquest cop la negociació és dura, i al final per 30 soles ens porten, esperen i baixen al cap d'una hora i mitja de visita.
El jaciment ocupa una gran extensió, i l'hi pots dedicar tranquil•lament un parell d'hores, sempre penjat pel fil de la muntanya i creuant-la de punta a punta.













Estem quasi sols i el lloc és molt maco i espectacular. Al cap d'hora i mitja, com havíem acordat, el taxista ens espera a la part baixa del jaciment i ja anem novament cap a Pisac.
Ara cal agafar l'autobús que ens torni a Cuzco. No té més secret que preguntar i llestos. Una dona ens diu que vindrà en breu i mig buit, però la realitat és que triga 10 minuts (aquí el concepte del temps també és diferent al nostre) i ve a petar. Just quan obren les portes tots els que hi volen pujar es llencen, com piranyes a la carn, per poder pujar els primers. Nosaltres per no ser menys ens adaptem al seu sistema, però arribem tard, ja està tot ple. Toca anar de peu els 45min de viatge, res greu. El Marc Le. és mes llest que nosaltres i és queda a la part del davant del bus on es passarà tot el viatge xerrant amb la dona del seu costat.
Arribem a Cuzco, comprem una mica de pa i mengem.... jabugo i llonganissa que em va donar ma mare abans de marxar. Què bo!!!!!


Enfilem cap a Machu Pichu

Avui toca anar ja cap al Machu Pichu!!! Quina emoció!!!
El pla d'avui és arribar a Aguascalientes, als peus d'aquesta meravella del món, i durant el dia intentar visitar un parell de pobles i unes salines.



Ens llevem, anem a esmorzar i ja recollim les bosses per deixar-les a l'hotel, només ens endurem les motxilles petites. Tirem cap a Plaza de Armas i d'allà girem direcció Avenida del Sol, d'allà prop surt el bus cap a Urubamba. Volem parar a mig camí, al poble de Maras on hi ha unes salines que ens fan gràcia veure.
També necessitem treure diners, el pote està fregant el zero. Decidim treure amb una targeta i... horror!!! L'he perdut!!! Fent memòria tots plegats recordem que el dia abans, a l'esmorzar, la vam utilitzar per comprar les entrades al Machu Pichu, la tenia el Marc Le., però ara ja no està! Pugem a l'hotel, només pot estar allà, sinó caldrà cancel•lar-la. Just arribem a la porta i la dona, bastant... "simpàtica" sempre, responsable em fa una mirada on ja veig que ella té la meva targeta. Jo li dic que busco una tarja de crèdit i em respon que la té ella. Ufffff, serà... fa 24h que la té, ens ha vist aquest matí i ahir a la tarda, i no va dir res!!!!

Aquest cop si que anem a l'estació del bus. Ens hi pugem i quan arrenca un suposat "orador" comença els seu discurs. Primer ens desitja llarga vida a tos, mes tard que Déu ens ajudi, seguidament espera que no morim per la gracia de deu en aquell viatge, i tot seguit li desitja llarga salut al conductor. Mes tard, per al mateix conductor, li demana a Déu que li doni bones mans per a no tenir cap accident, i acte seguit li desitja encara mes sort: aquest cop vista per a no sortir-se de la carretera.
Arribats a aquest punt jo ja començo a veure clar que tenim bastantes possibilitats de palmar en aquest viatge.
Finalment resulta que el suposat curandero és un venedor ambulant de crema antiinflamatòria que serveix per tot!!! El més sorprenent és que mig bus li compra el producte.

Com que se'ns ha fet tard descartem la visita a les salines de Maras i anem directes a Urubamba. Allà fem dinar, per 3,5 Soles al pis de dalt del mercat: és un plat combinat amb el típic menjar local Peruà, arròs amb pollastre, i uns quants espaguetis. Per postra... juguito a la segona planta, mmmmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!

I ara ja cap a Ollantantaybo on ens espera l'Inca Rail. El trens que ens acostarà a les portes del Machu Pichu!!!
Per anar-hi agafem una combi, que després de 20min ens deixa al poble.
Urubamba té bona pinta, de la classe de pobles que m'agraden a mi, tranquils, macos i sense cap encant més al seu centre que el propi poble. Però com anem escopetejats per culpa de la "broma" de la targeta doncs... només tenim temps de visitar les seves ruïnes, que, per variar, són bastant interesants.

 (A la combi entre Urubamba i Ollantantaybo)




 (Souvenirs a Ollantantaybo)

 ( Runes d'Ollantantaybo)

(Mes runes)

(No entry!)

(Marc Le. ragtejant i Marc Lo. fart de que l'altre regategi!!!)

Com sempre anem sense guia (ja tocaria agafar-ne un algun dia, així ens enteraríem de les coses), però com allò està a petar de grups decidim utilitzar la tàctica coneguda com a "divide i venceràs", o sigui... cadascú s’acobla a un grup de turistes amb guia, els escolta per 2-3 minuts, i llavors ens retrobem tots 3 per unificar coneixements :). Va funcionar, ens vam educar sobre bastants temes del lloc.

Ja és l'hora!!! Fem quasi tard i ens han dit que Aguascalientes i Machu Pichu és mooooolt car (40 soles un aigua = 11 euros). Així que comprarem algunes coses abans e marxar a una botigueta on ens atén una nena de, segur, menys de 10 anys. Tenim molta pressa, i ella en té molt poca. Ens posa una mica dels nervis, i per colmo no té canvi, i nosaltres no tenim moltes monedes. Al final el Marc Le. s'encarrega del tema... solta tot el que tenim en monedes, que és una mica menys del preu (abusiu per cert) de les coses, i marxem corrents cap al tren!

Etiquetes de comentaris: , , ,

2 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<$I18N$LinksToThisPost>:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici