Arribada a Moscú

Primeres 18 h a Moscú

Doncs ja està, després de molt donar-li voltes, molt decidir i també molts papers, ja estic a Rússia.

Tenia ganes de tornar a fer un viatge sense gaires presses, sense tenir tot mig programat ja abans de sortir, així que gracies a les vacances més un mes de permís a la feina aquí estic.

La idea és fer el Transmongolià a trossos, parant i fent etapes tot visitant diferents llocs per on passi pel camí.

El Transmongolià, igual que el Transsiberià, no és un tren, sinó un recorregut per on passen molts trens de totes les classes i colors. Alguns són directes, com el Moscú-Pekín, però la gran majoria no. Per tant tens la opció d'anar agafant bitllets de tren a mida que vagis arribant a un nou lloc.

Moscú, dia 0.

El divendres marxo, però al vespre. Així que aquest dia treballo, tot i que si ho sé me l'agafo de festa ja que en un dia així jo em poso com una moto i al final el que té que ser el primer dia de les vacances es transforma en un dia d'histèria total.

La motxilla.. un desastre. Les coses grans ja les tenia mig llestes de feia dies, però els petits detalls no, i joder... me'n vaig deixar un parell amb la tonteria de les presses.

A les 19:40 sortia el vol a Madrid, i a les 17:15 encara estava fent la bossa... ufffff

Un cop al cotxe ja està tot fet, i mentre no em deixi la visa o els visats ja tant se val, millor no pensar-hi i començar a calmar-me i disfrutar del viatge. M'acompanyen els pares i a les 18:00 ja està tot facturat (és el que té anar amb Iberia). El vol a Madrid molt bé, i a més coincidia que era un compartit amb el pont aeri així que vaig tenir diaris per llegir gratis.

Arribada a Madrid, trenet, canvi de terminal, i a les 23:45 despeguem cap a Moscú.

Al passar la targeta de la dona del davant... li pita, resulta que s'ha equivocat d'hora de sortida, i juraria que també de companyia, així que no la deixen passar. Passo jo i penso "T'imagines que també et pita?", i em pita!!! La noia em diu que m'han canviat el seient, i m'apunta el nou amb boli, el "3C", això sono molt adelantat, i més per un vol mig llarg. I si... em posen a primera classe! Genial!!!!

Un butacón que ni els de casa, manteta, beguda, coixí i beguda. Així que sopo com un rei i dormo estirat com un angelet. Mai un vol de 27€ havia donat per tant!!!

La putada del viatge és que el vol arriba sobre les 6:30 del matí, que són les nostres 4:30, i per tant, tot i les infinites comoditats només puc dormir 3h.

(First Class!!!)

Passar el control de passaports de Moscú és un plis, i la meva feina més gran allà és aconseguir rubles. Costa una mica aclarir-se amb les opcions que hi ha, però al final em decideixo per treure diners del caixer automàtic.

Ara cap al centre, a les 10:45 m'he apuntant a un tour gratuït que fan pel centre (http://moscowfreetour.com/), i sent ni les 7 encara hi vull arribar, així aprofito el dia. Tot i que estic mort.

Tren directe entre l'aeroport i la ciutat http://www.aeroexpress.ru/en/. D'allà la idea és anar al hostal, deixar la motxilla i enfilar cap a Kitay Gorod, on comença el tour.

Al metro tinc la meva primer experiència amb el ciríl·lic, que és el gran amic del turista a Rússia em temo. Més o menys em situo, però això no treu que dongui un parell de voltes per l'estació, i això que aquí la més petita és com el túnel de Passeig de Gràcia, que juntant amb els 17,5kg de motxilles doncs... no acaben de fer del tot gràcia.

Arribo a la parada de metro que indica l'hostal, segueixo les indicacions que ells donen i... em perdo. Genial.

Per sort aquí un de cada 10 parla una mica d'anglès, i m'ajuden bastant. Primer un grup de dones grans, i després una noia que s'ofereix a acompanyar-me fins allà. Però té un problema: ella no coneix el carrer, i pel que es veu ninguna de les 50 persones a les que ella pregunta tampoc el coneix. Em sorprèn molt que ningú allà tingui ni idea ni tan sols del carrer pel que està passejant.

Als 30 minuts caminant ens aclarim i per fi trobo l'hostal. Pujo al 5è pis, deixo la motxilla gran i de cap cap al centre a pel tour, que vaig just de temps.

Decideixo no agafar el metro, segur que arribo abans a peu. I és cert.

La caminada mola, passo pel centre, de fet el creuo, que el tinc a tocar de l'hostal (Bear Hostel, que per cert està prou bé per 13€) i veig el Kremlin, la Plaça Roja, Sant Basili...

Aquestes coses que has vist mil cops per la tele o en fotos i les acabes veient en persona sempre impacten bastant!

 (Mola molt! Però... me la imaginava més gran.)

Arribo just clavat d'hora, a les 10:45. Hi serem uns 15 al grup, i tots parlen anglès molt bé, massa bé. El guia, molt bé, i per ser gratis encara millor, i la volta doncs super interesant, ja que per fer 3hores que estic a Moscú doncs... em fa un bon resum dels monuments més importants i de llocs a visitar si o si.

Una de les coses que més gracia fa és el nom de "Plaça Roja", que no ve del color, sinó de "bonic", ja que roig (red) és bonic en rus, per tant la Plaça Roja no és tal, sinó que és Plaça Bonica.

Estic molt apàtic, entre el mega estrès del dia d'abans i les només 3h de són doncs... no estic per gaires converses. Però un del grup em comença a parlar, i com sempre resulta ser un d'aquests "personatges" que mai et creuries que existeix. Tot xerrant li pregunto que de què curra i ell em respon que ja no treballa, és Australià, i feia tres anys que està a "l'atur". Atur entre cometes per que resulta ser que el noi era "Broker" i amb la crisis fa tres anys va anar al carrer. Lo bo de tot plegat, així va el món (sense ànim de crítica), és que va decidir que com no tenia família ni res faria fins que pogués 6 mesos de viatges pel món, a tot drap, i 6 mesos a casa. I d'aquesta manera ja n'havia visitat mig!!!

 (El grup del tour)

 (Una paradeta a una església Ortodoxa)

Un cop acabades les 2h30min de tour... directe a l'hostal a dormir una estona. No puc més.

Em llevo i cap a fer feina. Toca comprar els bitllets de l'objectiu principal del viatge: el Transmongolià!

Per a comprar-los agafo el metro i em paro a Komsomolskaya. Allà si que és un follòn, estic més de mitja hora per trobar la p..a taquilla. Quan la trobo... em decideixo per comprar-los a una màquina, que segur que serà més fàcil que entendrem amb el ciríl·lic :).

 (Tela les escales del metro!)

 (Metro)

 (Més metro)

(L'estació de tren)

Costa lo seu, i la putada és que queden molt poques places!!! Pel Moscú-Kazan trobo en segona, però per al Kazan-Yekaterinbug queda molt poca cosa, i tinc que agafar 3era, o el que és el mateix, vagó de llits però sense compartiments... a veure que tal va.

Allà la dona que controla el "tinglado" de les màquines s'ofereix a ajudar-me amb les compres, així que s'ha de reconèixer que molts russos són molt agradables i t'ajuden si poden.

Quan ja he acabat al costat sento parlar castellà, i em poso a parlar amb ells. Són de Madrid i em comenten que van a veure un concert que fan al "Red October", que per cert és una zona molt recomanable. Segons ens van explicar al tour era l'antiga fàbrica de xocolata, la més coneguda de Rússia, i ara s'ha transformat en la zona "moderna" on hi pots trobar clubs, sales d'exposició, galeries...

Al arribar vaig flipar una miqueta, no sé ni com ens van deixar entrar. Les nostres pintes comparades amb les seves feien pena, però bé... aquí pel que es veu un pot entrar com vulgui a qualsevol ambient.

Vam veure una performance, i més tard el seu concert, de dues noies americanes de pares russos. La gent flipava amb elles, i jo flipava de com flipaven ells. Em va encantar, i per fer fotos era un lloc que donava molt de si.

 (Atenció amb els modelets... i no era ni molt menys l'únic)

 (La gent moderna de Moscú)

(DJ)

Quan va acabar vam donar una volteta per aquella zona, i resulta ser una passada, tots els bars tenen el seu encant i l'ambient és força pijo/moscovita!!!

 (Les vistes nocturnes són una pasada)

 (Projeccions sobre els edificis)

 (Aquest bar em va encantar)

Ahhh, una cosa que em van explicar els dos nois madrilenys era que si t'hi fixaves molta gent duia globus inflats al cotxe, que no estan plens d'aire normal, sinó de "gas del riure". Es veu que està de moda ara això i s'ho "prenen" per començar la festa!!!

Passada mitja nit enfilava cap a l'hostal, mig mort ja.