Jordi de Viatge

divendres, 2 d’agost de 2013

De Tànger a Essaouira en cotxe - Segona etapa

De Tànger a Essaouira

Els dies a Tànger han estat molt bé i ens em relaxat una mica de la pallissa dels dos primers dies.
L'agobi a la ciutat ha estat mínim, molt probablement per que hem arribat en ple Ramadàn. Ningú ens ha molestat a la Medina, ningú ha insistit més d'un cop per vendre'ns res, i és normal, fan uns horaris molt estranys durant aquests dies: fan l'esmorzar a les 20h, dinen sobre les 24h i sopen a les 3h!!!!
De 3h a 20h ni menjen ni beuen res, així que és normal que vagin mig KO tot el dia, i més sent estiu.

Total... la primera estimació de sortida és sobre les 7 del matí, però molt raonablement la retrasem a les 9. Però clar... la puntualitat no podia fallar i al final, entre domrir de més, esmorzar totes les restes que teniem i anar a tornar les claus a la feina del Marius.... se'ns van fer quasi les 12:30. Igualet, igualet al que teniem previst :).

 (L'Ikea Marroquí)
 (Deixant les claus a la feina)

Avui toca una tirada també llarga, unes 7h30min. De Tànger a Essaouira, on pensem dormir-hi 2 o 3 nits. En principi el lloc és maco, tranquil, i ideal per fer dies de platja, així que bona pinta té.

Anem fent Km i, com ens havien avisat, hi ha mil controls policials, a quin més particular. El tema és seriós, tenen radars portàtils per tot arreu, i com et pillin sempre hi ha una patrulla 1km o 2 km més enllà d'on et fan la medició. El primer poli sempre està ben col.locat: en alguna recta marcada com a 60km/h d'una autopista on es pot anar a 120km/h. El segón grup de policies no s'ho munta tant bé: es posen en mig dels carrils i et paren directament, a sac. I clar.... passa el que passa.... si sumes que a Marroc durant el ramadàn no menja ni veu en 15 hores, si sumes que condueixen regular i si sumes que el poli es possa en mig del carril quan tu vas a tota castanya doncs... accident al canto: a un peatge vam veure un policia a terra tombat i un Mercedes amb tot el vidre del davant picat pel que ara jeia a terra.
I com aquest vam veure 2 o 3 accidents més durant el trajecte.

 (Demanant papers...)

 (Facebook!!!)

Anavem al que anavem, amb el destí molt clar i el temps una mica just. Així que no teniem intenció de parar a cap gran ciutat. Però per dins em va saber greu: és el meu primer cop a Marroc i passar per davant de Rabat, Casablanca i Marraquech i no visitar-ho és fa una mica extrany.

 (Fent Km...)

Però clar, calia fer alguna pauseta. Primer la vam fer a una benzinera, on tenien wifi, cosa que ens va entretindre més del que deuriem.
Unes hores més endevant vam fer parada per fer un dinar rapidet. La pausa va ser a El Jadida, un poble que té molt bona pinta però al que no vam poder dedicar-hi temps aquest cop.
Primer vam fer una parada per observar el mar i tot el que s'hi mou al voltant.

 (Pescador pneumàtic)

 (El Jadida des de la platja)

 (Petit descans)

Després vam seguir creuant la ciutat, i arribats a un punt ens vam possar sense voler per un carrer on hi havia mercat. Era un follòn, però tenia la seva gracia. I.... passant per una de les paradetes vam veure peixet fregit!!! No ens en vam poder estar. Jo vaig aparcar com vaig poder, que els polis n feien molt bona cara, i el Roger i l'Isaac van anar a fer la compra. S'ho van currar bé, per 20 dirhams vam portar un paquet de peix fregit ben generós, suficient pels tres. Era massa barat, menys de 2€, així que a saber d'on venia....
Vam pujar al cotxe tots, i envoltats d'una olor a fregit important, vam buscar algún lloc tranquil on fer el dinar. Com la gula no perdonava també vam parar a comprar una papaya de postres.

 (Comprant fruita)

I per fi vam fer la paradeta per dinar, era ja més tard de les 17h!!!

 (Toma pescadito frito!!!)

 (Aparcant amb el carro)


(Alguna paradeta més per estirar les cames i per fer canvi de conductor)

A Essaouira vam arribar de nit, i una mica cansats. El cotxe el vam voler deixar just a tocar de la medinal, i clar, ja ens van voler cobrar. Vam deixar el cotxe mal aparcat i ens vam acostar al hotel que haviem reservat per telèfon. Era molt xulo, però l'habitaci´ ´o era molt petita.
Al anar a recollir les motxilles del cotxe un noi ens va oferir un apartament. Ens hi va portar, i tampoc estava gens malament, però entre que amb l'altre ja ens haviem compromès i que al final no va ser molt simpàtic vam decidir no agafar-lo.

De bon matí vam demnar canvi d'habitació, i sense cap mena de problema ens en van donar una de més gran, així doncs ho teniem clar, ens quedariem dues nits més. Tres en total, el lloc prometia!

(Vistes des de l'habitació)

(Vistes des de l'habitació)

Un cop esmorzats a dalt la terrasseta, on hi havien molt bones vistes, vam baixar per anar cap a la platja. Ens vam perdre una mica per la medina, voliem caminar una mica. El centre ens anava agradant, ara un carreró per aquí, ara una botiga, ara la muralla.... total... a les 18h encara no haviem passat per la platja ni sortit de la medina!!!!
(Carrerons)

(Al centre)

(Més carrerons)

(La ciutat no para mai!)

(Més vida a la ciutat)

(Ambientillu n'havia bastant)

(Molt maco el centre!!!)

(Un mite ha caigut :(.... Són cucurutxos de cartró amb especies enganxades!!!)

(Comprant una olla pels percebes)

(El futbol està a tot arreu)

(Explicant batalletes a la muralla)

(La fortificació)

(Alguns canons venien de Barcelona!)

A la guia haviem llegit que sobre les 15h s'obria la llotja dell port, així que cap allà vam anar. Després del mercat de Tànger aquest no ens el podiem perdre tampoc!
I no va defraudar.
Hi havia centenars de vaixells de pesca, alguns més grans, altres més petitons, però sobre tot, tots fets una mica pols i tirant a rovellats.
Al port hi havia molt vida, molta gent comprant i molta gent passejant. Això sí... la llotja en sí no la vam saber trobar, una pena!

(De camí al port)

(Recollint trastos)

(N'hi havia moltes!)


(I de petites també)


(En reparació)

Quan ja no podiem més vam anar a dinar. Com cadascú no tenia clar el que volia ens va costar decidir-nos, però al final ens vam parar a una pastisseria que no tenia gens mala pinta.
El menjar estava prou bé, però s'ha de dir que la pastisseria, a part dels baklavas, aquí no és rés de l'alte món. De totes formes vam poder menjar una mica de dolç i una mica de salat, cosa que vam agraïr.

(El menú)

(Hi havia gana...)

Per la nit calia sopar, cosa que fariem 2-3 hores després de dinar... els horaris del menjar no els tenim gaire controlats encara!
Ens vam perdre de nou per la medina, i vam estar passejant i carreronejant una molt bona estona. Al final ens vam decidir per un que ens feia el pès a tots. I va ser un encert.
Tot s'ha de dir que els temps a la cuina són bastant notables: com ho fan tot al moment, i porten tots els plats alhora doncs... 1 hora ben bona te la pots passar esperant a menjar, així que si t'estàs morint de gana millor cal picar alguna cosa, o insistir en repetir a olives, que sempre en possen, o per bones o per gana, estan espectaculars!
Vam demanar el que demanem cada dia quasi :). Tajine, couscous i alguna amanideta per picar. Les variants sempre són les mateixes també, i les anem convinant en funció del dia: de verdura, de kefta, pollastre o marisc.

 (Tirats al sofà)

 (Ens estem inflant a tès a la menta!)

 (Foto de grup)

(Encara ens adormirem...)

Això si, abans d'anar a sopar vam fer una escapada a la platja, no podiem acabar el dia sense passar-hi!
Hi havia molt ambient, i la combinació era brutal: molt vent, dunes de sorra, camells, kitesurfer's, cavalls, persones, windsurfers i una mica de boira. Tela marinera.

(Una mica de tot)



(Té bona pinta)

(A les petites dunes)

(Saltant i fent el tonto)

Al matí següent ho teniem clar: platja, platja i no fer res més.
Esmorzem i cap allà anem.

Vent en feia poc, per no dir gens, que comparat amb el semi huracà del dia anterior sorprenia. El Roger volia fer Windsurf, i a mi em feia gràcia provar lo del Kite, però no hi va haver manera, el vent no apretava gens.
Per tant vam decidir no fer res: ens tombariem a unes tumbones d'un bar i deixariem passar el temps fent volta i volta de tant en tant, estrés total!

(Hi ha de tot a la platja d'Essaouria)

(Bonica postal)

(La gent també hi va a pensar, passejar... de tot!)

(Al xiringuito)

(Les nostres tumbones)

(Preparant els segúents dies)

Per la tarda per fi s'havia aixecat el vent.
El Roger es va decidir per llogar una taula i jo, com ja estava cansat de tant de sol, vaig decidir plegar veles i deixar lo del Kite per un altre dia.

(Preparant l'entrada)

(A navegar!!!)


Per la nit tocava sopar de nou, com nou.
A les 20h van sonar els altaveus, suposem que era l'alcorà. I uns minuts més tard, sobrepossades, van sonar el que semblaven unes alarmes anti-aeries. Vam fer una mica de conya sobre el tema i vam sortir al carrer.

(A la recepció del nostre Riad)

(Maco era)

I quina va ser la nostra sorpresa... al sortir a l'avinguda principal, on donava el carreró del nostre Riad, com aquell que diu vam veure passar unes boles de palla... no hi havia quasi ni cristo!!! Les botigues estaven o bé tancades o bé obertes però sense ningú dins. Es feia extranya la situació, però el Ramadàn és el que té.
Per inmortalitzar el moment vam decidir fer dues fotos, des de el mateix punt: una en aquell mateix moment, i una altra que fariem al tornar de sopar.
El resultat va ser aquest:

 (Abans.  A les 20:15h)

(Després. Passada mitja nit).

La vida a Marroc durant el Ramadàn és bastant diferent. L'activitat frenètica comença a les 21h i va de baixada fins passada la 1 de la matinada!!!.

Total... vam caminar i caminar de nou, buscant el lloc ideal per sopar. Però no hi havia manera.

(Buscant llocs)


(Una gentada de por...)

(Seguiem buscant...)

Al final ens vam decidir per un que complia, més o menys, el que buscavem. El menú va ser el amteix que el dia anterior, però cambiant l'ordre de les combinacios: tajina, couscous, de pollaste i de verdures. Ja li estem pillant el gust als plats i tot!
Però.... el cuiner tenia la música fins a reventar. Li vam denar que la baixès, i no sabem com al cap d'un minut el volum tornava a estar igual que abans. No hi havia manera de parlar com cal, així que vam demanar-ho de nou. Molt amablement va tornar a baixar el volum, i molt sutilment al cap d'un minut ja estava al màxim un altre cop. La situació estúpida es va repetir com 4 o 5 cops més, i al final, per esgotament, el cuiner va guanyar.
Però això no va ser el pitjor!!! En aquell local de 10m2 va arribar un grup de música a mig sopar i..... uffffff Val, no tocaven malament, però tenien l'amplificador al màxim, i el tenim a 2 metres, així que no vam disfrutar gaire del "concert" personalitzat que ens van fer...

(Sopant al restaurant)

(Ni parlavem...)

(Ens piten les orelles!!!!)

Vam passejar una mica més i cap a casa! Que demà toca tirada llarga de nou, anem cap a Sidi Ifni, on una zona repleta de percebes ens espera segons ens han explicat!


1 comentaris:

  • Hay quien tiene arte para enamorar o quien tiene actitudes para hacer ver a otras personas el mundo desde su perspectiva, tú tienes eso y mucho más.

    Cuando miro las fotos o leo la descripción sobre el viaje cierro los ojos y pienso q ojalá estuviera allí.

    Sigue así, déjate de ñoñerías, no pierdas el tiempo pensando en España y dedícate a disfrutar de todos los lugares que el coche "operación percebes" te lleven; y a la vuelta tomando una Coca-Cola (espero que esta vez me dejes acabarla)me lo cuentas.

    Mil besos

    P

    Per Anonymous Anònim, A la/es 3 d’agost de 2013 a les 8:23  

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<$I18N$LinksToThisPost>:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici