Jordi de Viatge

divendres, 31 d’agost de 2012

Taiwan: Kaohsiung i Tainan


Taiwan: Kaohsiung i Tainan

A primera hora del matí sona el despertador. És dilluns i l'Andreas té que anar a treballar a Taipei, així que toca matinar aviat, ell cap a la capital i jo cap a Kaohsiung. Els seus pares ens porten fins a l'estació i d'allà jo agafo un tren, normal aquest cop, que em porta fins a la segona ciutat del país.
La idea serà estar un parell de dies allà, després tirar avall cap a una illeta i més tard tornar a pujar cap a Taipei tot parant a Tainan.
Arribo cansadet, així que el matí el paso mandrejant. Per la tarda surto a passejar. La ciutat és prou gran, té una mida més petita que Taipei, però tampoc sembla tant gran com Barcelona, tot i tenir 1,5 milions d'habitants.
Primer vaig cap a la zona del port on hi ha bones vistes d'alguns dels gratacels de la ciutat, i des d'allà segeixo fent, sense un rumb gaire definit, entrant i sortint per bastants carrers, aixó si, sempre seguint, més o menys, els carrers principals que hi ha marcats al mapa.
Pel camí em trovo algún que altre temple, n'hi ha per tot arreu, paradetes de tès (m'hi vaig enganxant mica en mica) i també el port, amb la seva zona de bars, que es diu Fisherman's Wharf, i vaixells.


(Sky line)

(Un dels temples de la ciutat)


(Botiga de bubble tea!)

(Camí del port)

(Bonics bars)

(Els remolcadors)


Quan em canso, ja ben fosc, torno pel carril bici. És molt maco, i de fet li diuen el "Riu de l'amor", similar a Cinque Terre. Però sent honestos de parelles poques, i el que hi ha més és gent passejant en bici, families, gent corrent i gent passejant, una mica de tot. El que més m'impacta és que hi ha moltes bicicletes, però moltes. I algunes de cares: alguna que altra Brompton, Berdy's, Stridas, i moltes bicicletes de mida plegable però no plegables i super esportives... és com una mini mostra de bicicletes plegables i no plegables. A Taiwan es gasten els diners amb les bicis, i a Kaohsiung més.


(Carril bici, xulíssim!!!)


De camí també passo per el "Pier-2 Art District" que vindria a ser una zona on han aglutinant un munt de galeries d'art de totes les menes i colors. Val la pena passar-hi, i encara més si està obert, que a l'hora que hi vaig passar ja no ho estava.


(El districte de l'art)

(Museus)

(Més carril bici)

Per tornar, tot a peu he decidit, cal creuar un pont amb unes vistes espectaculars.

(Bones vistes)

(Una de les avingudes de la ciutat)


Un dels edificis que es veu és el "Tuntex Sky Tower", el segón gratacel més alt de Taiwan, i que té un disseny molt aconsseguit, recordant, molt, a un temple. Així que vaig cap allà.
Com amb el temps un va perdent la vergonya decideixo pujar-hi. Amb cara molt decidida, no ho tinc molt clar, tiro cap a l'ascensor, on per sort indica que a la planta 35 hi ha restaurants.
A l'entrada una noia m'ensenya els menús, així que li demano si puc mirar els plats, i així de pas veure les vistes i fer 4 fotos.

Les vistes són molts xules i els plats... normalets. Però per 10€ pots sopar allà, cosa que amb aquelles vistes tampoc no està mal. Sigui com sigui jo no m'hi penso quedar. I ja que estem... em pujo a un altre ascensor, on pico la planta més alta :).



(Planta 35, al restaurant)

Les vistes allà ja no són tant xules, tot es veu massa lluny, però fa gracia estar allà, amb totes les habitacions de l'hotel al voltant. No m'hi estic gaire per si de cas...



(Enfilant cap a la planta 70!)

(Tot és molt petit des d'aquí)

(La planta 70)


I més caminar!!! Ara toca sopar, així que busco al mapa algún "night market". No surt a la guía, però té bona pinta, i sembla estar "només" a uns 20min del gratacels.
Allà m'hi menjo une patates fregides, de moniato crec, ben bones.


(Mercat nocturn, tothom amb les motoretes)

(Això és la selva!)


Al dia següent em plantejo visitar dos llocs, l'estadi de la ciutat, el "World Games Main Stadium", i un cop vist anar cap al "Lotus Pond", un dels punts turístics principals de la ciutat.
Amb el metro s'arriba fàcil al primer punt, i encara és més fàcil situar-se, ja que tot i estar a les afores l'estadi es veu ja de lluny i no costa quasi gens arribari, excepte per la solana que pega, que em deixa mig rostit.20 minuts de caminar sota una calor i xafogor matadores i ja estic a l'estadi.


(Anant cap a l'estadi)

(L'estadi del Toyo Ito)


Com a Kazan, hi estan fent obres, així que perfecte, cap dins!!!!
És obra de l'arquitecte Toyo Ito, poca broma. Tot l'estadi intenta simular l'esquena d'un drac, i més o menys o aconsegeix. La visiteta està bé, però si no et motiven aquestes coses poder no val la pena.


(Jo i l'espina del drac de fons)

(El drac...)

(No hi ha ni cristo)


I ara si, cap a un lloc maco i altament recomanat, el "Lotus Pond", que vindria a ser un llac amb infinitat de temples al seu voltant.
Segeixo el plànol de la guia, que és una mica justet. La calor m'està matant, en fa molta i com el sol està a dalt de tot i hi ha poques ombres la cosa es posa crua. No ho veig gens clar, segons la merdeta de mapa que tinc a la Lonely Planet hauria d'arribar en uns 15-20 minuts al llac, però en porto més de 30 i allà no pinta de cap manera que un llac i estigui a prop.
Al final em decideixo a preguntar en un petit restaurant que hi ha al carrer. I aquí nòvament el caràcter Taiwanés fa acte de precència. No parlen gaire anglès, però amb un minutet de gestos i senyals sobre el mapa ens aclarem. Es posen tots a riure, diuen no sé què i un dels homes em diu que cap problema, que com està una mica lluny ell em porta amb la seva moto! Ohhhhhh m'encanta aquesta gent, tots els cops que pregunto m'han ajudat, i més d'un que no he preguntat però m'han vist amb cara de perdut, també!!!
Dit i fet, 5 o 10 minutets conduint la moto (mira que estava lluny, puto mapa...) i em deixa al llac. I tela amb el llac, sembla un parc temàtic!!!
L'home em deixa en front de la "Pagoda del Drac i del Tigre", i dono fe que el nom està molt encertat!!!


(El drac i el tigre)

(Acalorat)

(Vista del Lotus Lake)


El voltants són molt macos, molt. I ben bé mereix dedicar-li un matí o una tarda a aquell lloc.
Et pots pujar a dalt de totes les pagodes, visitar-les per dins les boques dels dracs i tigres que et vas trovant, així com també entrar a algún dels múltiples temples que hi ha.


(Des de dalt de la pagoda del drac)

(Vistes del llac)

(Mes vistes)




(Video d'uns dels temples per dins)

(Dins d'un dels temples)

(Recipient per les ofrenes)

(Temple dins del llac)

(De camí al temple)

(A la boca del drac!!!)

(Dins del drac)

(N'he pogut sortir :) )

(Ofrenes)

(Un dels deus)

(Encès d'ofrena)





A una de les puntes hi ha el Temple de Confuci, que m'agrada bastant.


(Temple del Confuci)

(Temple de confuci)

(Una mica de cultura...)




De tornada decideixo parar a un altre dels "sights" importants de la ciutat: la parada de metro de "Formosa Boulevar", que té la particularitat de que dins seu hi ha una gran cúpula de vidre de l'artista italià Narcissus Quagliata. Impresionant....


(Estació de metro de Formosa. Amb pianista inclòs!)

(Sota la cúpula)


Un altre dels llocs famosos de la ciutat és l'illa de Cijin, però em fa cert pal. L'Andreas m'havia comentat que des de fa un any han obert una visita turística amb vaixell a un parc natural per on et porten per dins dels matolls i "boscos" que hi ha a les marismes. Però res... no ens aclarem i ningú té molt clar on està això, així que també ho deixo estar.

Següent para l'illa de Liuchiu. Però un tifó està venint. La sort amb el mal temps sembla que m'està a punt d'abandonar. Però fa sol i pinta bé.
Em llevo bastant aviat al dia següent. Hi volia passar uan nit a aquella illa però com el temps no pinta molt bé i amb un dia s'hi pot anar i tornar d'un tirón sense molt estrès decideixo fer-ho així.

Tinc que anar a buscar el bus cap al poble de Donggang. I em costa un pelet, ja que més o menys tinc clar on està la parada del bus, però el lloc exacte no. Pregunto a un parell de persones, però o no m'entenen o no són de la ciutat, i fins i tot uns taxistes, molt macos ells, em diuen que no hi ha bus cap on vull anar, però en taxi si s'hi pot arribar fàcilment...
El bus val 4 duros i només triga 45min. La guia aquí em torna a fer una "putadilla", el mapa és molt escuet i per anar al port recomana agafar un taxi. Em costa 100$ Taiwanesos, que venen a ser uns 2,5€, però em fastidia ja que està només a 15 minut a peu des de la parada, i a més per un carrer ple de vidilla.
Ara si... a comprar els bitllets cap a l'illa del pacífic, on podré llogar una bici i donar-li la volta tot bucejant en aigues transparents. Pinta moooolt bé!!!
Però no!!!! Com que no??? A la taquilla no m'aclaro molt, però tot i estar l'estació del ferry plena de gent, la dona no em vol vendre el bitllet. I sembla molt extrany que un ferry s'ompli tenint en compte que ens aquests vaixells hi entrat tothom que hi tingui que entrar. Però res... m'envia a una altra taquilla on ja ens aclarem més: resulta que el tifó arriba ja i per tant tanquen la linea en breu. Dóna temps d'anar cap a la illa, però no pas per tornar, ja que aquell és el darrer vaixell del dia. Puffffff quina putada, per que no tinc ganes de quedar-me "tancat" a una illa, per molt paradisíaca que sigui, en mig d'un tifó.
I res... com que no puc anar-hi al menys aprofito per visitar el poble, que està prou bé. Al port em dono un altre petit homenatge, demanant-me un plat de sashimi que em tallen allà mateix i que està tremendo (per 100$, uns 2,5€que és prou baratet per lo gran que és).


(Mercat al port)


(Sashimi per esmorzar!)

(El meu chef)


Segeixo caminant, tinc tot el dia per mal gastar el temps. Vaig pel carrer principal, ple de gent i em fico cap a un carreronet que està a petar. Sembla ser el mercat, on venen de tot, carn, tot tipus de peix i marisc, granotes, roba, menjar sec, etc...


(Pel centre)

(Com sempre... motoretes)

(Mercat de carn)


D'allà salto a un temple, amb una taulada prominent, que m'ha semblat veure des de lluny i que està indicat en alguns dels carrers de la ciutat. Hi faig mil fotos.


(Temple)

(Encens)



(Ofrenes)

(Mes encens)

Al vespre decideixo anar al cine que hi ha just al costat del gratacel, tenen bona pinta i les pel.lícules les donen en anglès, així podré veure si l'he millorat o no. El preu del cine, amb crispetes incloses, és igual que a Barcelona, uns 10€, però em sorprèn també l'oferta que tenen de "Chocolate churros"!!!

(Chocolate con churros!)


I entendre la pel.lícula... al protagonista el segeixo en un 75%, que no està malament i ja és més que suficient, però a un dels dolents... no li entenc ni el "hello", no sé d'on deu ser però m'és imposible seguir-li el que diu. Total... que entre això i que els subtítuls són en xinès doncs... em perdo la meitat de l'argument. Caldrà practicar més.


(Tornant a l'hostal)


Tainan

I darrer dia en aquesta ciutat. Vull tonar al "Pier 2 - Art District", la zona d'art. Ja hi he passat 2 cops però sempre al vespre, quan tot està ja tancant. Per tant, abans d'enfilar cap al tren, m'hi escapo una estona.
De dia poder no té tant d'encant, sense les llums tant ben posades que tenen, però és igualment interesant i les botigues són bastant curioses, plenes de coses "freak".


(El gratacel! Amb forma de temple)

(Disseny)

(I feina, molta feina...)




Ara si, cap a Tainan!!!

El viatge es rapidet, com 1h no més, així que tampoc hagués estat mala idea fer una escapada d'un dia des de Kaohsiung. Al tren el noi del costat es posa a parlar amb mi, és un fanàtic del futbol, de fet juga a l'equip de la universitat, i clar... sent jo de Barcelona la conversa surt ràpit. També m'explica quins llocs són més interesants de la ciutat i m'indica sobre el mapa on està el meu hostal. Són super agradables els Taiwanesos!

M'hi baixo i vaig cap al bus. Allà pregunto i una noia m'ajuda, però em temo que no s'aclara gaire per que em diu que m'aturi a la darrera parada. I va a ser que no, el meu hostal està a 10min de l'estació i just al centre, així que no pot ser.
Em pujo al bus i quan crec que estic a prop em baixo. Allà pregunto a uns adolescents que estan molt de conya, em diuen que si, que tiri cap al sud, carrer avall, però jo juraria que he d'anar amunt. Em temo que m'han pres el pèl!
Al minut pregunto a unes altres persones i em diuen que no, que cap amunt.
Arribats a un punt ja crec estar a punt, però tinc un cert problema amb els mapes Taiwanesos: els carrers en anglès del mapa estàn escrits diferents que els carrers en anglès del carrer!!! La "Z" la canvien per una "J" i alguna que altra "H" se la salten, així que es fa complicat situar-se a la perfecció.
Per sort, un altre cop, un noi surt d'una botiga mentre em veu mirant el mapa i m'indica quin és el carrer que busco.
I per fi arribo a l'hostal.

Al vespre surto de passeig, avui visitaré la meitat de la ruta que tinc prevista fer.

Tainan és una ciutat mitjana, la 4 del país crec, i és famosa per l'infinitat de temples que té, a part de ser una ciutat força antiga.
Jo m'imaginava una ciutat amb cases baixes, plenes de carreronets estrets i fets pols i amb decenes de temples esparcits per tot arreu. Però no... no era tant perfecte. La ciutat és molt normal: plena de llums, boreres plenes de motoretes i botigues que no deixen passar a ningú, i carrers grans per on circular. I de tant en tant, del no res i en mig d'on no hi pinta res, apareix un temple.

Per sopar... primer vaig parar a un "Seven 7" a comprar alguna cosa per beure. És un dels meus llocs preferits: hi pots trovar de tot!!! Sushi, hamburgueses, plats preparats, noodels, xocolata, mil milions de tipus de beguda... internet, papereria, venta de bitllets de tren, pagament d'impostos, telèfon, caixer automàtic, quiosc, papereria i drogueria... TOT el que vulguis i/o necessitis, i a bon preu. A més... es pot pagar amb la targeta de metro, que és recarregable per tot arreu i super útil. A més a més... n'hi ha milers, diria que em van dir 8.000, més que Caixes a Barcelona.


(Estació de tren)

(Temple)

(Moltes més scooters!)


(Temples)

(Restaurantet)

(Seven Eleven)

I com a menjar sòlid un bon troç de carn arrebosada.

(Menjar al carrer)

(Avinguda principal)


El segón dia a Tainan igual. Primer una passejada pels seus centre comercials (n'hi ha milers a Taiwan) i després a seguir la ruta dels temples.


(BH!!!)

(Pedres d'ofrena)



(Temples encantadors)




(I una mica de modernitat)

(Al perruquer, que ja toca!!!)

(Petit temple)
I al Temple de Matsu ara.









A la tarda arrenca a ploure, però per sort estic visitant el Temple de Matsu, que és prou gran i té un parell d'edifics coberts.









Al vespre a l'hostal em posso a xerrar amb una noia de Nova York, però amb pinta de Taiwanesa. Resulta que els seus pares són d'aquí i hi està de vacances.
M'explica que un cosí seu li ha comentat que hi ha un lloc molt típic on a primera hora del matí, cada matí, maten una vaca, i amb la carn totalment fresca es dediquen a vendre sopeta de carn per esmorçar.
Dit i fet... a les 6 del matí quedem per anar cap allà.
Al primer moment em cago una mica per que la carn l'estan tallant allà mateix (els troços, que de la vaca sencera no n'hi ha ni rastre) i crua te la possen dins del caldo que et serveixen.
Per sort els troços són molt finets i amb el caldo bollent és couen en un no res. Ens demanem un plat cadascú, i tot i no ser res de l'altre món té certa gràcia tot plegat, més encara quan el lloc està a reventar a les 6:30 del matí.


(De bon matí... sopeta de carn!)

(mmmm)

(Adéu Tainan!!!)


I ara si, cap a Taipei de nou!!! M'hi estaré el cap de setmana a casa dels pares de la Rechel, tot i que ella encara està a Shanghai, i passaré els dos dies amb l'Andreas. El dilluns, avui és divendres, aniré cap a Hualien, a la costa est i on hi ha la zona més maca de tot el país: gorges monumentals, platges inmenses i tropicals i muntanyes totalment verdes que cauen a plom sobre el mar! Promet!!!

Etiquetes de comentaris: , ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<$I18N$LinksToThisPost>:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici