Annapurna Trek (Part III de III)

Camp Base de l'Annapurna

Dia 17 -> 21-10-2009, Ghorepani - Chomrong   (7h44min, 1086m asc. 1712m desc., Despeses: 1940Npr) 


De bon mati quedo ja em el Justin i la Rebeca, vaig al seu hotel per esmorcar ja que es mes xulo que el meu. Cap a les 8 arranquem. L'idea es anar fins a Tadapani i d'alla saltar a Chomrong que es un poble pel que passa la ruta que va cap al camp base. No tenim molt clar si ho farem en un sol dia, pero aquest es l'objectiu.
El primer que sobta d'aquest canvi de ruta es que hi ha molta menys gent, pero molta menys. En part tambe per aixo hem decidit anar plegats, ja que a cap dels tres ens feia gracia anar en un grupet molt petit; alguna guia diu que per aquesta zona alguna vegada s'han produit robatoris. 
Al cap de mitja hora arrivem a un punt de descans pels portejadors (n'esta ple al llarg de tota la ruta) on les vistes son identiques a les de Poon Hill, es precios. Tot el cami fins a Tadapani ho continua sent, es un paissatge de bosc semi-tropical espectacular, amb rierols, petites cascades... fins i tot en un punt veiem el primer, i unic fins ara, animal realment salvatge!!! Es un lemur que esta penjat d'una branca tant panxo a uns 50m de nosaltres.

A Tadapani fem parada per dinar, jo em demano una pizza, espectacular, i al cap d'hora i mitja ja hem acabat. El cami ara es una mica perdedor, les guies en general expliquen millor el cami fins a Ghandruk, pero nosaltres preferim retallar una mica i anar directament a Chomrong, guanyant un dia de cami respecte l'altra alternativa. Ens despistem un parell de cops, i quan ja comencem a estar realment cansats veiem les primeres cases! 
Chomrong es maco, les vistes d'alla son forca espectaculars ja que estas dalt un toronet (de la primera casa a la ultima hi ha 350m de desnivell) i pots veure tota la vall de dalt a baix, fins i tot divises el seguent poble, just al davant. L'unica pega, i es molt depriment, es que entre Chomrong i Sinuwa hi ha un 'pou' de 350m que cal primer baixar, i despres tornar a pujar!!!!



Dia 18 -> 22-10-2009, Chomrong  - Himalaia (6h06min, 1246m asc. 658m desc., Despeses: 1280Npr) 


Al mati toca fer el troc depriment de Chomrong a Sinuwa. Maco es, pero clar, veure el que toca baixar i pujar, i sempre per escales, doncs... costa de pair. 1hora i mitja de suada mes tard ja som dalt de nou. I d'alla continuem pujant escaletes (n'hi ha milers) fins a Bamboo. La ruta continua sent entre mig d'un espes bosc, a vegades sembla fantasmagoric i tot de lo verd que es! Fem dinar a Bamboo, on el l'amo del lodge, despres d'explicar-li les nostres penes a l'hora de buscar hotel en molts llocs de la ruta, ens diu que no patim, que el seu cosi es l'amo del de mes amunt i que ell el truca per que ens guardi lloc.
Dit i fet, al cap d'unes hores ja estem a Himalia (es diu aixi el poble) on tenim la nostra habitacio. 

 

Dia 19 -> 23-10-2009, Himalaia - Machapuchhre Base Camp (2h50min, 858m asc. 83m desc., Despeses: 780Npr) 


Avui toca ja arrivar al camp base. En principi no te que ser gaire problema ja que son menys de 5h segons els nostres calculs. Comencem a caminar com sempre, pero la Rebeca avui no es trova molt be. 
Avui el paissatge ja canvia a alta muntanya, tot mes sec, mes arit, menys arbres i mes pedres. A la poca estona ja veiem que la cosa no va fina, ella no va tant agil com la resta de dies i te dubtes de si es mal de panxa.
Pero seguint la 1era regla del mal de muntanya: "Si tens alguna cosa i no estas segur que es, segur que es mal de muntanya" decidim parar-nos al MBC, que esta fregant els 4mil. Tampoc tenim pressa i dema podem pujar i baixar del tiron sense problemes.

Un cop instal.lats al lodge seguim de xerrera i explicant-nos mil batalletes dels paissos respectius, cultura, menjar tipic, mes menjar tipic... cosa que es molt interesant. A part, els 3 ens portem super be, aixi que ens ho passem genial!
Ella continua tot el dia fotuda, pero res que ens faci pensar de baixar de moment. Dema ja veurem...


Dia 20 -> 24-10-2009, Machapuchhre Base Camp - Annapurna Base Camp - Bamboo(7h59min, 627m asc. 1902m desc., Despeses: 1800Npr) 
La Rebeca esta millor, pero no perfecte. Aixi que anem amunt!!!! Sortim plegats com cada dia ultimament i sense motxilles ni res!!! Nomes la camera i el forro, tot un luxe!!!! En principi son 2h fins a dalt, pero en 1 ja esta la feina feta, aixo d'anar sense els 13 quilets de rigor a l'esquena es nota i molt!!! Tot i que encara tinc una mica de panxeta em sento com una ploma i fins i tot als plans puc permetrem de correr una mica i tot, ara, no molt, que els 4mil metres es noten. El cami del MBC al ABC es el mes facil de tots, sense molta pedra ni gaie desnivell.

 

(Sortida del sol al Machapucchare)

 I un cop dalt... hi ha un mini turonet darrera els 3 hotelets que hi ha alla dalt que.... be.... aquella mitja hora sentat, mirant la morrena, les glaceres, els annapurnes, rodejat de records als morts d'aquella muntanya... buuuuuffff, en aquell moment fins i tot em vaig emocionar, les vistes d'alla son simplements MONUMENTALS!!! Les muntanyes que tenvolten, estas com dins d'una olla amb pics de 6, 7 i 8 metres quasi als 360 graus, son enormes, pero per mi la morrena que va crear la glacera es brutal, em va deixar totalment encantat, i crec que puc dir que es el lloc de muntanya mes maco que he vist mai.

 

 

(Justin, Rebeca i jo al ABC)

 

(M'encanta a frase:

Les muntanyes no son estadis on jo aconsegeixo les meves ambicions,

elles son les catedrals on jo practico la meva religio.

Anatoli Boukreev)

 

 

(La morrena. ESPECTACULAR!!!)

Per desgracia tocava baixar, teniem les coses al MBC. Vam aturar-nos per dinar i cap al mig dia de cap cap a Bamboo (tot el bosc esta ple de bambus). Tanta baixada ens va deixar fets pols, pero les ganes d'arrivar a Pokara quan abans millor ja son molt grans, aixi que "no pain, just walk!" com ens anavem repetint per riure una estona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dia 21 -> 25-10-2009, Bamboo - New-Bridge (6h26min, 706m asc. 1478m desc., Despeses: 1450Npr) 

Mes del mateix, aquest dies ja son de mes a mes, nomes pensem en arrivar a Pokara i no caminar mes per uns dies. Pero toca baixar, encara una mica mes.
Avui novament toca la 'broma del pou' de Chomrong, pero com es a primer ahora es fa prou be. Decidim anar fins a new Bridge ja que hem vist que aquesta es la ruta mes rapida i amb menys desnivell acumulat. Tot i aixo el troc de Jhinu a New-Bridge te un desnvill que crec que es el mes pronunciat de tot el trek, amb diferencia. Deuen ser uns 500m de desnivell de baixada constant per escales (com sempre des de fa 4 dies) que fa l'efecte que et duguin a l'infern. Tot i que quan veig els portejadors d'una expedicio, crec que Coreana, carregant cadascu de pujada motxilles d'uns 400litres, si, 400litres, doncs... no em puc queixar, i sincerament, ho trovo una mica inhuma, es massa.

 

Despres de tornar-nos a despistar un parell de cops (hi ha poca gent en l'ultim tram) arrivem a New Bridge. Jo i el Justin preferim seguir per guanyar temps per dema, pero ens quedem alla ja que es tard i la Rebeca no te ganes de seguir mes, i a mi en part ja em va be.
I com sempre des de que estic amb ells l'unic que fem al lodge es mejar com una mala cosa (m'estic engreixant de fa  uns dies) i xerrar de mil coses diverses.

 

Dia 22 -> 26-10-2009, New-Bridge - Naya Pul (5h16min, 486m asc. 852m desc., Despeses: 1430Npr)   

Today the last day!!!! O sigui, que avui s'acava (per fi!).
Novament anem una mica perduts avui, la ruta que prenem no esta ni a la Lonely Planet (i no ho entenc, per que es molt evident), ni en el meu mapa petit (tot i que si esta en mapes mes grans que he vist). Basicament es tracta de seguir el riu en pararel fins a Birethanti. El caminet es maco, molt maco, creus camps de blat enormes que fan terrasses per tota la muntanya donant un color precios, creuem un parell de poblets on tenen lodges per turistes, i a sobre es relativament 'pla'!!! Que mes es pot demanar???

 

 

 

 

 

 

(El darrer pont!!!)

A Birethanti dinem, i despres ja anem cap a Naya Pul on arrivem en 30 minutets. Un cop alla cap a Pokara en el bus local, que sempre es mes barat i emocionant!!

Annapurna Trek (Part II de III)

VOLTA ALS ANNAPURNES - De Thorung La a Ghorepani

... i ara toca baixar del Thorung La.
La primera hora es tota amb neu, fins als 4600 metres. En alguns trocos la neu esta una mica dura cosa que fa que rellisquis, aixi que molt sovint es millor anar per la neu tova i enfornsar-te fins als genolls. Es una sol.lucio fresqueta, per que la neu et toca tota la cama i sovint entra dins del peu, pero amb el sol que pega i tenint en compte que l'alternativa es una culada quasi segura, sino res mes greu, doncs... ho tinc clar. Alguns portejadors pateixen una mica, i els turistes tambe patim, pero be... res perillos ja que el pendent mai es suficientment pronunciat.

 

 

 

Aviat es veu Muktinath, pero esta lluuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuny, molt avall. Es similar a quan baixes de l'Aneto i veus la Renclusa alla ben lluny; la diferencia es que aqui hi ha menys pedra per sort. Tot i aixi es fa etern i no veus l'hora d'arrivar.
Els ultims 60 minuts se'm fan literalment eterns, tambe ajuda que arrivat un cert punt hi ha un parell de lodges on tot de gent esta aturada per pendre un cafe, dinar, descansar... pero el de sempre... els que no anem amb guia em d'apretar el pas, per que sino... full!!! No trovare lloc.

 

A Muktinath arrivo tocadet, mes del que voldria. El genoll esquerra, tot i les precaucions, esta una mica fotut i tambe he pres la primera butllofa, segurament per haver canviat de mitjons.
Total... el primer lodge obviament estava... full! Ja no em va sorpendre. El segon no, pero nomes tenia habitacio comunitaria. No em feia res compartir, pero com la meva motxilla aqui es la meva vida se que si comparteixo habitacio estare intranquil tot el dia. Al tercer trovo lloc.
La idea que porto despres de veure que no vaig tant fi com voldria es pendre'm un dia de descans. Pero el meu lodge avui es probablement el mes lleig i trist que he tingut fins ara. La pintura es cau, el sostre esta covert per un llencol ple de taques i amb terra que deu venir de fora penjat, les parets esquerdades, fa olor a humit.... no mola gaire, aixi que res de dia de descans.
Per dinar... tiro la casa per la finestra (6 euros) i entre d'altres coses em menjo uns Yak Chilly Chips bonissimes!!! Es troces de carn de Yak i patates fregides, tot barrejat amb salsa de tomaquet i trocets de guindilla verda!. Mmmmmm
Alla em vaig creuar de nou amb una parella americana amb la que havia compartit un sopar, el Luca i l'Elaria, el Sagar... fa gracia, tots els dies som els mateixos!  


Dia 12 -> 16-10-2009, Muktinath - Jomsom (6h15min, 155m asc. 1011m desc., Despeses: 1280Npr)
A primera hora ja cap avall, pero sense presses. A partir d'ara no crec que sigui tant complicat trovar lloc, des de fa poc una pista arriva fins aqui, per tant es pot agafar ja un bus en aquest punt. I a part la baixada esta clar que la porto bastant mes malament, i no puc dur un pas molt alegre per culpa del genoll.
A la mitja hora em paro a visitar  Jharkot. M'han di que hi ha un temple molt interesant. Em dono una volteta, els carrerons son super xulos, pero no se veure el temple, aixi que als 15 minuts segeixo tirant avall.

 

 

 

Tot el cami per uns 50km es una pista que mes o menys va segint el Kali Gandaki. Un riu brutal que ara mateix no du gaire aigua.  El que sorpren mes es el contrast d'aquesta zona (Baix Mustang) que es eminenment desertic i molt sec, cosa que em recorda molt i molt al Ladak, amb el fet que al voltant dels pobles tot es verd, com un oasis gegant, i que el riu es aixo... inmensament inmens.
A l'estona em creuo de nou amb la parella italiana. M'ajunto amb ells, el seu guia i el seu porter per quasi tot el dia. Son encantadors i el guia que porten es molt bo, cada dos per tres s'atura i ens explica tot a sobre del que veiem: les muntanyes, els pobles, com treballen el blat, les plantes...

 

 

 

 

 

 

 

Dinem plegats i qua ja arrivem a Jomsom jo decideixo quedar-me, estic fet pols i ja he caminat bastant. Ells segeixen una hora mes avall.

 

El poble de Jomsom em fa molta gracia, havia llegit sobre ell mil cops abans de sortir de viatge, aixi que tot i no tenir res especial em venia de gust quedar-me. L'hotel estava genial avui, el millor fins ara, i tambe el mes car (2.8e), hi havia poca gent i estava tranquilet. Porta amb porta tenia l'aeroport, amb una pista super curteta que jo no crec tingues mes de mi metres.

Vaig fer un curta visita al centre turistic on vaig veure que Octubre es el mes que rep mes turistes, quasi el doble que novembre!!!!




Dia 13 -> 17-10-2009, Jomsom - Kalopani (5h12min, 395m asc. 565m desc., Despeses: 1520Npr)
Avui toca caminar per caminar. Podria agafar alguns camins alternatius que eviten la pista de cotxes (sense molt de trafic s'ha de dir), pero vaig massa cansat. Tambe podria agafar el bus o un taxi que costen molt poc, pero clar... ja que estic possat vull fer-ho tot a peu. Aixi que... a caminar sigui dit.
L'objectiu del dia es una mica agosserat, arrivar a Ghasa, a uns 30km. 

 

Nomes sortir em creuo amb un angles que va com un cohet, em diu que es el seu sise!!!! dia des de Besi Sahar!!!. Te un angles una mica tancat, aixi que de vegades em costa entendre'l. Anem plegats un parell d'hores, pero com va massa rapit, i a mes no acaba de ser del tot el meu estil, en un moment donat en el que anem una mica despistats i ens creuem amb una nova parella americana 'sense voler' ens separem.
Al final arrivo a Kalopani amb els americans, de New Mexico, no em veig amb cor d'arrivar a Ghasa. Son molt simpatics i congeniem molt be. A la poca estona arriven els italians, que han estat pel mati a Marpha veient un festival tradicional i ha retallat una mica de cami amb el bus.
Sopem mes o menys tots plegats.

Dia 14 -> 18-10-2009, Kalopani - Tatopani (6h26min, 76m asc. 1285m desc., Despeses: 970Npr)
Avui 20km mes de regal. Es, amb diferencia, el dia que ho passo pitjor, pero al final hi ha una petita recompensa.
Per variar surto l'ultim. A la poca estona em creuo amb el Justin i la Rebeca, els e New Mexico. Xerrem 5 minutets i cadascu segeix al seu pas. 
El cami segeix sent precios, i el canvi d'alsada es nota bastant. Comencem a passar de zona desertica a bosc ben maco.

 

 

Al parell d'hores enganxo tambe als italians. Aixi que tornem a anar plegats una bona estona i compartim de nou el dinar, aquest cop a Dana. Poc abans d'entrar al poble de Tatopani, que vol dir literalment 'Aigua Calenta', els deixo de nou, no vull avusar del seu guia ni d'ells. 
Agafo la meva habitacio, ben lletja per cert, i cap a les aigues calentes!!!! Tatopani es diu aixi per que te unes petites termes a la riva del riu.
Estic literalment mort fisicament, i bastant cansat mentalment. Pero les tres hores dins l'aigua ben calenta em tornen a la vida!!! (a part de deixar-me com una pansa). Alla com sempre de xerrera amb la gent: una noia espanola que va amb un grup gran i que vaig coneixer a Muktinath, una altra noia anglesa amb la que vaig coincidir a Thorung Phedi, i com no, el Luca i l'Elaria. Tambe xerro una bona estona amb el Sagar, el guia nepali, pero ell no es bana.

Cap a les 6:30, molt en contra meva, tinc que marxar de la piscineta!!! Havia demanat el sopar per aquella hora, cagada de no haver pensat en aixo, aixi que marxo correns per que no es refredi el menjar.


Aixo del sopar es una mica especial. Normalment l'esmorsar el faig sobre les 7 del mati, el dinar, si el faig, cau entre les 12 i les 2, i el sopar, com es fa fosc molt aviat i a la nit fa fred, normalment es entre les 6 i les 7. La meva hora de dormir durant tot el trek es entre les 7 les 9. Aixo vol dir que molts dies dormo 10 hores!!!!! Es genial!!!!


Dia 15 -> 19-10-2009, Tatopani - Ghorepani (5h18min, 1769m asc. 189m desc., Despeses: 1005Npr)

Si ahir va ser el pitjor dia avui sera el mes dur. Bona convinacio per empalmar en dos dies seguits.
Pel mati em llevo amb piles noves, tot i que ja em veig que avui sera cansat. El perfil del mapa avisa que toca pujar uns 1600m, poca broma, pero com ja porto molts dies caminant les cames tambe s'estan acostumant a les pallisses. El que no savia jo, ni ningu, es que la pujada es simplement... criminal!!!! (i de baixada ja no m'ho vull ni imaginar).
Un altre cop surto dels ultims, m'agrada no fer res al llit durant una bona estona al mati. Els primers 40min son molt tranquilets, just per preparar el cos pel 'subidon'. Tot tira avalls, creues un pont i..... 1769m de desnivell amunt pujant escales, ni mes ni menys. Es com la pel.licula de Rocky, amb la diferencia que aixo es de veritat i que les escales sumen aixo, 1769m de desnivell positiu. 
Les dues primeres hores passen be, els solitaris com jo anem adelantant als grups grans, que sempre van mes lents.
A mig cami toca sellar el permis del parc, per control intern seu. Dec ser el 15 o 20 en passar per alla aquest dia, i a la llista hi ha dos noms espanyols. A l'estona els atrapo, son dos catalans que vaig coneixer el primer dia de tots i que no havia vist mes. Acabem fent tot el cami plegats seguint la filosofia de 'no hay dolor', que mes o menys vol dir 'camina i no paris, encara que costi, encara que faci mal'.
La pujada no te perdo, i si tot el cami ha estat dur els ultims 50m de desnivell quedaran sempre en la meva memoria com una escalada brutal sobre escales!!! Era per acabar de rematar les cames i el cos. Novament... criminal.
Un cop arrivat al poble agafo l'habitcio i em poso a dinar. Pa amb formatge de Yac!!! mmmmmm
Em trovo de nou el Justin i la Rebeca, parlem una estona i com ells porten el mateix pla que jo, anar al camp base de l'Annapurna decidim anar plegats, pero prenent un dia de descans. Aixo si, els hi dic que si fa mal temps (fa forca nuvol) no anire. Tambe quedem pel mati seguent a les 4:45 del mati amb ells i els italians per pujar plegats a veure sortir el sol des de Poon Hill.

 

 

Dia 16 -> 20-10-2009, Ghorepani - Poon Hill - Ghorepani  (2h34min, 346m asc. 355m desc., Despeses: 640Npr) 

Em llevo pel mati amb l'esperanca que faci mal dia, el vespre anterior va ploure una bona estona. Pero res, el cel esta estrellat, cosa que vol dir que m'he de llevar ja per anar al Poon Hill i tambe significa que anire cap al camp base, un altre trek, que m'allargara la caminada entre 6 i 8 dies (i comenco a anar curt de diners, no hi ha bancs ni caixers en quasi tot el cami, nomes a Jomsom, pero estava espatllat).
Total... a les 4:45 tirem amunt. La passejada puja, pero sense motxilles ni presses es f forca ame. Arrivem adalt just abans que surtin els primers raigs de sol.

 

 

I es precios. Poder despres de tantes vistes espectaculars durant tants dies no es que sigui el mes bonic que un veu, pero val realment la pena, es veu absolutament tot, el Daulaghiri, Annapurnes,Mapauchare, Gangpurna... tots!!! I el sol ataronjat sobre ells els hi dona molt encant. Esta a petar, tots els guiris estem alla, poder 100 o 200.

(Amb el Sagar)

 

 

 

 

 (Luca, jo e Ilaria)

 

 

I despres avall. A no fer res, que ja m'agrada, durant tot el dia. Per la tarda em trovo de nou la parella de Puigcerda, l'espanyola del grup organitzat... pero fonamentalment em dedico a vagejar, menjar i comprar algun regalet. 
Per dinar ens organitzem els 3, jo, el Justin i la Rebeca per veure com fem lo del camp base. En principi li dedicarem 6 dies, a mi em sembla poc pero ells ho veuen be. Ja veurem.


Dema canvi de trek, cap al Camp Base de l'Annapurna!!! Sera un altre dia llarg...