Jordi de Viatge

divendres, 6 de novembre de 2009

Rafting - Chitwan - Bandipur - Katmandu

Tants dies a la muntanya em van deixar esgotat, tant de les cames com de la ment. Tambe els genolls van quedar bastant mes tocats del que voldria, i encara avui, 15 dies despres, fan mal.

Total... que vaig decidir quedar-me 3 nits a Pokara per no fer res: dormir, menjar, passejar i poca cosa mes. Tambe vaig aprofitar per planificar les proximes setmanes, cosa que no havia fet fins ara, i que em fa sentir una mica trist. Tinc ganes de tornar, ja m'anyoro, pero el millor de tot aquest viatge ha estat el saber que podia fer el que volgues quan volgues: estic gastant menys del previst i sobre tot tenia el mes important, TEMPS! I ara ja no es aixi, encara queden 6 setmanes, pero ja no puc fer el que vulgui quan vulgui el temps ha canviat, i ara el rellotge en mes d'anar endavant tira enrera.


Aixi que despres de donar-li una mica de voltes el plan per les seguents setmanes seria: fer un rafting de 2 dies pel riu Seti, cosa que em serviria per fer alguna cosa diferent i emocionant, i alhora m'aproparia al Chitwan. A Chitwan estar 3 o 4 dies i d'alla saltar a Bandipur i Manakamana. Despres cap a Katmandu per estar 2 o 3 dies fent algunes gestions i compres i ja de nou a caminar!!!
No tenia ganes de fer un altre trek llarg, cada dia fer i desfer la motxilla satura una mica, i tambe he de reconeixer que tot i que caminar per aqui es sencill doncs... cansa. Pero l'Ama Dablam em cridava... de sempre he llegit (una mica mitificat) que es la muntanya mes maca del mon, i clat... estant tant a prop no m'ho puc saltar. Per tant... i sense donar-li moltes voltes mes he decidit fer el trekking de l'Everest, que es el que dona millors vistes d'aquesta muntanya.

Rafting pel Seti
Vaig agafar la primera companyia que vaig veure, motivat sobre tot per que uns nois que conexia hi anaven un parell de dies abans i tambe per que un dels guies era espanyol.

El raft va ser ideal, el riu no molt dificil pero amb una paissatge com sempre precios, veint a la riva petits poblets semi-remots que semblaven trests d'un llibre d'aventures. La nit la vam passar a una platja, tambe encantador, amb el riuet davant, una foguera, ens van preparar un sopar espectacular (crec que continuo guanyant pes)... Els guies eren 3, l'espanyol, un noi suec fan del futbol i un noi nepales que duia un Kayak per si algu la liava. L'espanyol va resultar ser un personatge de proporcions espectaculars... el segon cop que vaig parlar amb ell li vaig dir que volia anar a veure a l'Ama Dablan, i parlant parlant em va dir que al desembre ella anava a pujarlo, sol i en estil alpi, vaig al.lucinar. Pero mes vam al.lucinar despres amb totes les aventures que havia fet, varis 8mils, pol nord, un parell d'accidents que li van canviar la manera de pensar... mil coses que un nomes veu per la tele, i a vegades ni aixo. I tot ho explicava d'una manera natural, era la seva manera de viure la vida, i la frase que tenia escrita a la motxilla era "Omple els teus any de vida, no la teva vida d'anys.
 
 


Parc Nacional de Chitwan

Un cop acabat el rafting al dia seguent, i despres del copios dinar oportu, ens vam pujar al bus cap a Chitwan, a 1h30min d'alla. Aquest va ser el meu primer, i de moment unic, viatge dalt del bus. I puc dir que probablement es mes comode que anar dins, ja que et dona l'airet, el sol, veus molt mes paissatge i es facil d'agafarse be.



Dels 5 del raft 4 anavem al mateix lloc, aixi que vam anar plegats. Un noi australia, una alemanya i un israeli (amb el que no em vaig atrevir a treure el tema politic). Eren molt macos, i vam fer varies coses junts al parc.
Es facil anar pel seu compte fins a Sauraha, el poble mes proper al parc i totalment adaptar als guiris. Vam trovar un hotel be de preu (300NPR per mi).
El primer mati va tocar anar al bany dels elefants. I.... val, es una turistada, pero em va encantar... tots els propetaris d'elefants van al riu i els renten, i ja de pas aprofiten per fer una mica de negoci.
Em vaig pujar dalt de l'elefant i cap a dins el riu!!! Al primer moment em vaig cagar una mica, l'animalet es molt gran i molt alt, i es mou d'una manera... que vas de costat a costat. Un cop dins li va comencar a dir coses (una d'elles era igual a 'Pizza Hut'?!?!?!) i llavors hi havia varies opcions... et tirava un xorro d'aigua d'alta pressio a la cara, es sentava dins del riu, cosa que feia que caiguessis, o el mes divertit, l'elefant es podia deixar caure de costat i per tant tu anaves a bucejar una estona i ja de pas el corrent se t'enduia uns quants metres mes enlla.


Per la tarda vam llogar unes bicis i cap al centre de cria d'elefants!!! La bici evidentment no era una bicicleta de muntanya, i el cami era evidentment ple de pedres, forats... el cul va quedar content, i les meves cames tambe. Pero la passejada val la pena, ja que passes per algunes casetes que s'han de veure.
Un cop al centre... hi hava la zona on tenen els elefants, i era curios, per que estava ple de fum, darrera de cada estable estaven cremant alguna cosa. Jo vaig teoritzar que poder era per 'atontar' els animals una estona i aixi fos mes facil donar-lis de menjar, pero no tinc ni idea.



Al cap d'una estona van anar arrivant tots el bitxos. I n'havia de petitons, dos en especial eren l'atraccio del moment... els podies tocar, ells buscaven menjar a les teves mans, anaven amunt i avall... i arrivat a un punt es van possar a jugar. I degut a que com minim devien fer 500kg cadascun, els seus jocs eren una mica perillosos per mi, pero eren una monada!!!!!





Al dia seguent vam intentar organitzar un dia sencer en jeep per dins del parc, pero entre que era molt car i que fins les 10 de la nit no ho teniem clar no va poder ser. En canvi vam fer mig dia, mes barat, i crec jo que molt millor.
Primer vam creuar el riu amb una canoa on a l'altre costat ens esperaven els jeeps que ens vam endinsar dins del parc (cosa que pots fer lliurement a peu tambe). Als 700 metres, maxim, vam trobar el primer rinoceront!!! Uffff, es.... enorme, pero no enorme d'enorme, sino enorme exageradament. De tant a prop li pots veure tota la pell, que mes que pell sembla acer inoxidable. No fan por, pero si que veus que si l'enganxes emprenyat molt probablement tindras un greu problema. I com estava al mig del cami els jeeps van tenir que esperar a que marxes, i si en algun moment el cotxe feia intencio d'arrencar endavant veies com inmediatament el conductor posava la marxa enrera ja que el rino es posava de cara... i puc assegurar que entre el nostre jeep i el rinoceront segur que guanyava el rinoceront.









El cami tambe era precios, tal qual com un safari. Zones d'arbres exuberants, algun petit llac, zones planes sense molta vegetacio... ens vam trovar 4 rinoceronts mes, un parell de micos, alguns ocells, varies especies de bambis (aquests els veies sempre de lluny entre els arbres) algun porc senglar i un cocodril.
Vam fer parada al centre de cria de cocodrils i ja d'alla de tornada pegant mil bots dins del cotxe.
El dia seguent el vaig dedicar a passejar una mica, no molt, escriure, vagejar i a fer la reserva per una volta pel parc sobre un elefant. Va ser emocionant, pero sincerament, al jeep veus mes coses, ja que vas mes rapit, pero tambe es cert que amb l'elefant et poses per camins que d'altra manera no podrias transitar i a mes, com es bastant alt tens una visio 'diferent' de tot l'entorn. Aquesta vegada tambe vam tenir la sort de veure dos rinoceronts, un adult i un de petito que deuria pesar no menys de 1000 quilos.




I de Chitwan a Bandipur!!! Volia parar a Manakamana, pero em va fer mandra la veritat. Vaig pringar una mica per que volia anar en bus local i va ser un error: primer 45 minutets de carro a cavall i un cop a la carretera principal a esperar a que pases un bus direccio a Pokara. Em van intentar vendre un bitllet, pero els vaig poder evitar, ara quan va venir l'autobus me la van liar i vaig pujar. Total, que era l'autobus turistic que venia de chitwan!!! Si l'hagues agafat alla m'hagues costat menys i hagues guanyat temps i comoditat.



Per arrivar a Bandipur cal parar al poble que hi ha a la carretera principal i agafar un taxi o jeep que et porti a dalt despres d'un 30min. Vaig decidir-me pel jeep, que seria el medi local, no hi ha bus, i va ser.... comode, pero espectacular. Mentre pujavem vaig contar 28 persones muntades al bus, sense comptar els 3 o 4 que anaven al sostre i no veia. Total, unes 30 persones a sobre d'un cotxe de mida normal!!!
El poblet es maco, pero m'espera mes. Com m'havia dit el Karl es un lloc ideal per anar en parella: paissatges molt macos, tranquil, passejades a mil llocs, vistes, centre del poble medieval... pero anant sol doncs no dona tant de joc, aixi que m'hi vaig estar nomes un dia. Vaig visitar una fabrica de seda, que venia a ser el mateix que feiem de petits al cole, pero multiplicat per mil, i tambe vaig veure tant la posta de sol com la sortida des d'una esplanada on es veu tot l'himalaia a l'horitzo.










I d'alla ja cap a Katmandu. Aquest cop el jeep anava ple, aixi que em va tocar muntar a l'exterior amb 5 persones mes per baixar fins a la carretera. El meu patiment era que es trenques la safata on anavem. Van obrir el porto de darrera el cotxe, i ale, 50cm2 mes de superficie per embutir 5 persones. I va aguntar!!!
El viatget a Katmandu... una mica pal, quasi 5 hores ben mogudetes amb retencions d'una hora inclosa.
Pero com ara ja estic cansat de tant escriure Katmandu es quedara per mes endavant. I tampoc he fet tant aqui, el primer dia no vaig fer res, per que estava fet pols i ja era fosc, el segon dia va ser dia totalment de gestions i de compra i regatig d'uns pantalons per si el fred apreta molt a la muntanya, i avui si he fet una miqueta de turisme. Aixi que a la tornada de tot el que em ve per davant li dedicare 3 o 4 dies mes minim per que m'esta agradant bastant.





I el proxim que em toca, desgraciadament ara si que ja ho tinc tot cronometrat, es anar a Lucla per fer el trekking del Camp Base de l'Everest. Cal agafar avio, aixi que tinc nomes 15 dies per fer-lo, en principi te que sobrar, pero ja veurem. Un cop tornat, tinc un dia i mig de descans i.... cap al Tibet!!!!!!!!
Em fa molta il.lussio anar alla, pero son nomes 8 dies i 7 nits, totalment organitzat, fins al punt que despres de jo insistir molt m'han dit que no podre anar sol a passejar per Lhasa!!!! Sempre amb el guia. Pero be... al final m'han acceptat que el xinesos de moment encara no obliguen a anar en grup per dins de la ciutat (pero si a la resta del pais), i a part m'ha costat un ull de la cara per que torno en avio. Novament m'han dit, no se si es cert del tot, que nomes donen permisos al Tibet per pocs dies, aixi que no dona temps a anar i tornar per carretera, pero ja m'esta be.

Etiquetes de comentaris: , , ,

4 comentaris:

  • Espectacular, jo també vull banyar-me amb elefantets i veure rinoceronts! La foto de la cara de l'elefant, més que un 10!

    Per Blogger mireia, A la/es 12 de novembre de 2009 a les 11:44  

  • El Xavi m'havia dit que t'havia vist pujat en elefant o sigui q m'he dit, d'avui no passa q em poso al dia. Quina monada els elefants peques! jo tambe vull jugar amb ells,...i a l'Isaac si la Belinda ja li mola imaginat els elefants,...Ja es deixa anar per fer algun passet, pero encara li falta una mica x caminar tant com tu!!!

    Per Anonymous Anònim, A la/es 14 de novembre de 2009 a les 1:46  

  • estàs molt maco sobre l'elefant, com si ho haguessis fet tota la vida!!!
    per cert, ara que vas al camp base de l'everest, ni se't passi pel cap pujar amunt sense el meu permís i presència!!!! Que vagi molt bé i no passis fred!

    Per Anonymous Julià, A la/es 17 de novembre de 2009 a les 12:38  

  • oh... Although I can't understand the meaning of those Spanish XD
    But I can totally feel amaizng when I saw those pictures and movies!
    So great!

    Per Blogger Andreas, A la/es 27 de novembre de 2009 a les 2:26  

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<$I18N$LinksToThisPost>:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici