Jordi de Viatge: Perú - Huacachina, Nazca i Arequipa

Huacachina

El Marc Le. ens segueix apretant amb els horaris. Ahir a la nit, quan vam tornar de sopar, va anar a donar un vol per les dunes, i com li va agradar ens va convèncer per al dia següent pujar a la mes alta.

L'Oasi de la Huacachina podria ser un lloc espectacular, però no ho és. Això si, val la pena fer-hi una escapada si mai has estat a un lloc així, que és el meu cas. És un Oasis com el de les pel·lícules: desert, dunes, un petit llac, palmeres i... infinitat d'hotelets que el rodegen.

Per mi la pena és que està tot una mica "deixat de la mà de Déu". O sigui, és maco, però ho podria ser molt mes.

Al tema... el dia, per variar, es presenta intens. El Marc Le. ens ha preparat el següent horari del dia:

1) A primera hora del matí "excursió" a les dunes

2) Després de la primera hora del matí anirem a Ica i d'allà bus fins a Nazca, on veurem les famoses línies.

3) A la nit bus nocturn fins a Arequipa.

Dit i fet, a les 7 del matí diana. Ens vestim i cap a les dunes!!!

(El Marc Lo. ha perdut els braços per culpa del fred)

(La nostra super habitació)

Anem a la mes gran, com no, que està just al darrera de l'oasi. La pujadeta cansa, per que per cada tres passes que fas la sorra se n’empassa dues.

Un cop dalt vam veure que la matinada havia valgut la pena. Les vistes eren espectaculars. Per un costat veiem Ica, la ciutat que hi ha al costat, i per l'altra... un desert immens, que ens va sorprendre molt, ja que res tenia a envejar al del Sàhara... sorra, dunes i mes sorra i mes dunes fins on arribava la vista.

(A mitja pujada, l'oasis al fons)

(Tram final)

(Oasis de Huacachina)

A dalt també vam estar fent el tonto una bona estona. Vam jugar a fer salts "espectaculars" sobre les dunes. Als dos marcs els va sortir prou bé, però jo no era capaç d'aixecar-me 2 pans del terra... com es rèiem de mi!!!

Per sort em vaig adonar que el problema, a part de la meva poca agilitat innata, era que al dur les xancles que duia, s'omplien de sorra i al fer el bot no ho havia manera. Un cop descalç la cosa ja va millorar.

(Ni a la NBA salten tant)

(L'oasis des de dalt la gran duna)

Un cop hem acabat de jugar a les dunes tirem avall. A la Huacachina el que és típic és llogar un cotxe per a que et porti per les dunes i llavors dur una taula d'snow i baixar-les com si estiguessis a la neu. Nosaltres com que no teníem ganes, ni diners ni temps... vam decidir fer-ho al nostre estil. La vam pujar a peu i la vam baixar.... corrents!!! El que vam trigar uns 20min en pujar ho vam baixar en 57 segons!!! Va ser molt divertit, i recomanable.

I ara tirem cap a Ica per agafar el bus a Nazca. Quan hi arribem ens diuen que el bus surt en 35min, així que decidim anar a veure els voltants de l'estació i de pas esmorzar una mica. I tenim un petit problema: quan el Marc Lo. té gana... té gana, i el "gremlin" que porta dins surt a la llum. Com jo i l'altra Marc som els mes "problemàtics" li perdonem l'emprenyamenta, però tampoc li fem molt cas i estem 10 minutets donant un petit vol per la ciutat. Al final esmorzem a un bar del costat de l'estació. Demanem unes empanades i un "juguito", mmmmmmmmmmmmmmmmmm Aquí al Perù això de fer batuts naturals és molt comú, i per l'equivalent a 2-3€ et preparem allà mateix un batut del que vulguis fet amb fruita fresca. Estan impressionants!!!

(Ica)

Nazca

Pugem al bus i de cap a Nazca. Ja a moltes agències ens han dit que els vols per veure les línies han canviat una miqueta. Es veu que als darrers anys hi ha hagut bastants accidents amb diversos morts durant els vols turístics. Així que moltes companyies han hagut de tancar per no complir uns mínims de seguretat i les altres han hagut de pujar preus per tal de poder mantenir les revisions que ara han de fer amb molta mes freqüència. Total... que el preu a passat de 40-50 dòlars a un mínim de 110 dòlars.

En el viatge en bus vam tenir un petit fallo. Poc abans d’arribar a Nazca es passa per una torre d'observació des d'on si hi puges hi pots veure fàcilment dues de les línies. Si fas això només cal dir-li al conductor que hi pari, tu i baixes, i al cap de 30min agafes el següent bus que passi cap allà. Però no ho vam fer.

Arribem a Nazca, ciutat amb quasi cap encant. Allà jo i el Marc Lo. decidim que no volem volar, però el Marc Le. si, així que ell va directe al aeroport a veure que "pesca" i nosaltres ens n'anem cap a la Plaza de Armas (a Perú al centre sempre hi ha una plaza de armas a totes les ciutats) a veure que trobem.

Tot i això abans de separar-nos comprem les bitllets de bus cap a Arequipa. Agafem la categoria econòmica de la companyia barata, amb semi-cama.

La plaça és lletja, sosa i avorrida, però per sort una mica mes amunt trobem un mercat que té bastant d'encant. Parem a un petit restaurant per dinar alguna cosa i ja enfilem a l'estació de busos per anar cap a la torre d'observació.

(Mercat de Nazca)

(Paradeta del mercat)

(Plaza de Armas de Nazca)

Primer parem a un turonet on només veiem la "pampa", que són unes esplanada gegants. Des d'allà no veiem cap línia. Així que caminem durant 1km per la Panamericana, la carretera que creua sud-amèrica de dalt a baix. Ens hi fem unes fotos i arribem al mirador.

(Al toronet)

(Estirats a la Panamericana)

(Descansant a la Panamericana)

Aquí les vistes ja són millors i hi podem veure molt clarament dues de les figures, una és la mà i de l'altre no en recordo el nom. A mi personalment no em diuen res, però si tota la gent que ha fet el vol diu que val la pena.

(Torre d'observació)

(Figura de la mà)

(L'altra figura)

Les vistes de les l'avioneta són aquestes:

Tornem a la ciutat on hem quedat amb el Marc Le. que ens anirem deixant notetes a la companyia de bus on hem comprat els bitllets. I ell ja està allà, ens ha preparat una sorpresa: ens ha organitzat una visita llampec als aqüeductes que hi ha.

Nosaltres dos no les tenim totes, mes encara quan li pregunto a un taxista que hi ha per allà que què tal estan i la seva resposta és.... riure.

Però bé... quan el Marc Le. insisteix... estàs perdut. Hi anem i bé....tot s'ha de dir, hi arribem una mica escèptics, i això va ajudar, però sincerament... ens va decepcionar bastant. Els aqüeductes estaven tant ben restaurats que estem segurs que si ho mires per google maps ni existeixen!!! Semblen fets nous de fa 6 mesos màxims.

(Marc Lo. al.lucinant amb els aqueductes)

Ara cal esperar al bus, que surt a les 22:30. Per fer temps passegem una mica per la ciutat, que a aquesta hora està a petar i té bastant mes encant que al mig dia. Comprem una mica de fruita, mengem uns entrepans, ens conectem a internet i fem unes partides a billar en un club que hi ha a prop.

(Billar a Nazca)

A les 22h enfilem cap a l'estació, on com era previsible el bus fa tard, ja que ve de Lima. Mentre aprofitem per anar al lavabo. Jo hi vaig, i els demano que em vigilin la motxilla. Òbviament no ho fan i quan torno veig amb horror que la meva motxilla no hi és!!!!!! Em cago en tot el que és mou! En un viatge així la motxilla és casa teva, i jo ja no la tinc!!! On és? Un dels Marcs mira fora per si algú se l'ha endut i jo pregunto, a consell de l'altre, que si no l'hauran posat en un bus que marxa ara cap a Cuzco. Vaig a aquell bus, m'obren la bodega, i allà està!!!! Ufffffffffffffffffffff Em demanen mil perdons, i tot solucionat, la meva motxilla torna a estar amb mi! :)

Pugem al bus, que està prou bé pel que ens imaginàvem i ens hi instal·lem. És molt còmode, i la cadira es pot reclinar molt, i si a mes li sumes que anava al 50%... està perfecte. A dins hi ha una mica de "fauna", un peruà molt borratxo i un italià que era imbè.... El Peruà borratxo no parava de fer sorolls, però ens va fer un favor: es va baixar a una parada al mig del no res per la nit i es va deixar una gorra estupenda que em vaig poder quedar jo. L'italià... va ocupar dos seients, i com no tenia poc morro, va voler ocupar un tercer on estava jo. Per sort, al cap d'uns minuts de jocs de mans i peus em va deixar tranquil.

Arequipa

A Arequipa arribem ja de dia, a les 6 o les 7. Anem a agafar un taxi per anar cap a un hostal de la guia que ens fa el pes, i com sempre:

- Jordi: cuatro vale ir hasta el centro?

- Taxista: cinco soles.

- Jordi: pero si la tarifa oficial pone que son 4,5 soles (hi havia un cartell de 2x2 metres al nostre costat amb totes les tarifes en lletra gegant).

- Taxista: de acuerdo, cuatro soles.

I apa, cap a dins. Ell ens proposa un altre hostal, així que anem a veure els dos. Cap ens fa el pes, i decidim fer la rutilla pel centre picant a tots els que trobem, preguntat preus i mirant habitacions. Quan ja estem a punt de mirar el darrer una dona pel carrer ens veu la cara de guiris, i mentre passeja el seu bebè ens proposa el seu per 75soles la triple. L'anem a veure i ens convenç, ja que pel preu és el millor que hem trobat, és el "Sumay Wasi", a 50 metres de la Plaça de Armas.

Sortim de passeig. El dia es maco i la ciutat mes, tot el centre és encantador, i la Plaza de Armas la mes maca que hem vist fins a dia d'avui.

Anem caminant fins a arribar al Mercat de San Camilo. Val molt i molt la pena, té mil parades, moltíssima fruita i carn, i moltes paradetes on et venen el menjar ja fet: chicharrón, empanades, ceviche, sucs... anem de cap al sucs, i ens hem fotem 3, un litre per cap. Estan.... mmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

(Paradeta de juguitos)

(Preparant el juguito)

(Carniceria)

Un cop hidratats seguim el "tour" pel mercat, i ens aturem a la secció d'animals vius.

(El mercat de fons)

(Secció d'aus vives)

(Fruiteria)

Ara cal decidir que farem els pròxim dies. I aquí m'emprenyo una mica, per variar. El Marc Le. vol aprofitar el temps: hem arribat fa 5h a Arequipa i proposa fer un rafting per la tarda, i al dia següent fer un trekking pel Canó del Colca de dos dies. Un cop tornats del trek marxar aquella mateixa nit cap al llac Titicaca.

Jo m'hi nego, i arribem a punt mort, on no decidim res. Per sort som tres, i el tercer, el Marc Lo. és el mes "normal" de tots.

Al final acordem visitar avui la ciutat, al dia següent fer el rafting per matí, seguir visitat la ciutat per la tarda i a l'altre marxar cap al Canó del Colca.

(Fent un café, i només un, mentre "discutim")

Aquella mateixa tarda visitem el Monestir de Santa Catalina. És enorme, hi estem quasi dos hores caminant, entrant a sales, i visitant els carrerons que el conformen.

(Taxis pel centre de la ciutat)

(Fent unes pizzes a la cuina de la casa de Sor Maria)

(Volem sortir!!!)

(El volcà Misti presideix l'horitzó d'Arequipa)

Tot de camí per la ciutat vam conèixer una peruanes molt xerraires.

(Amigues Peruanes)

Per sopar anem a buscar algun lloc econòmic, i acabem al carrer dels pollastres. Un carrer on tots els restaurants serveixen pollastre fet a la brasa!!!! Entrem al mes concorregut, i tot i això no acaba de convèncer, està una mica cru. Però el menú no està malament: sopa de primer i 1/4 de pollastre de segon.

Al dia següent rafting!!!!!

Fem un de senzill pel riu Chili, té passos de categoria 2,3 i 4. El Marc Le. no està convençut, li sembla poc, però els altres dos estem encantats, ja què és mes barat que el de Cuzco i també mes facilò. Paguem 60 soles per cap.

La baixada són aproximadament 1h30min. I no va estar malament. Hi havia passos interesants, i tant jo com el Marc Le. vam caure al pas de categoria 4.

El moment emocionant va ser a la caiguda. Jo no recordo quasi res de com va anar, però a les fotos que ens van fer es va veure clarament que va ser el Marc Lo. que em va voler assassinar. Primer em va espitjar a l'aigua, mes tard em va fer una clau a la cama per a que no pogués treure el cap de l'aigua i així respirar, i finalment va aconseguir el seu objectiu, agafar el meu lloc al bot.

(Enfilem la cascada)

(Ja hi som!!!)

(Avall!!! Jo enfilo cap a la punta. El Marc Le. també vol fer la cascada per fora)

(El Marc Lo. em fa fora del rafting vilment)

(El Marc Lo. em pega al cap amb el rem mentre ocupa el meu lloc)

(Finalment el Marc Lo. em fa una clau amb la cama per a que no pugui ni respirar ni sortir de l'aigua)

(Marc Le. nedant a la seva pel riu i jo empotrat entre la pedra i el rafting)

(Marc Le. petonejant la pedra)

(Marc Le. bucejant)

L ‘ironia de tot plegat va venir per que abans de caure jo tenia molta set i vaig anar a fer un glop de l'aigua del riu, però no, em vaig dir "i si està dolenta i et dona mal de panxa?", total ni la vaig tastar, però a la caiguda... vaig tragar un fotimé d'aigua, mínim dues glopades senceres.
Com ha regal, i per possar contents als del rafting... els vaig trencar un rem i perdre una sabatilla :)

Un cop a terra tots contents!!! Ens vam fer 4 fotos de rigor amb el grup i cap a la ciutat de nou.

(El nostre grup)

Per fi teníem una tarda lliure per fer el que m'agrada a mi: no fer res, no visitar res, simplement... passejar.

Total... anem tirant novament cap al mercat per a dinar-hi. Primer fem una papa rellena a una paradeta que hi ha fora i un cop dins jo i el Marc Le. ens demanem un Ceviche per compartir.

(Plaza de Armas d'Arequipa)

(Plaza de Armas)

(Passejant per Arequipa)

Just abans de fotre-li queixalada a mi em dona un retorijón bastant potent, però res greu, ens acabem el ceviche sense mes. Ara toca el juguito... i aquí si la cosa es posa "fotuda", he de tornar urgentment a l'hotel, i amb molta pena deixo el meu "juguito" a mitges. Però la cosa està encara pitjor, no arribo a l'hotel, però un restaurant anomenat el "Rei del Pollo" em salva la vida. Total... l'aigua del riu estava dolenta! He pringat com un tonto.