Caldera de Taburiente, Ruta de los Volcanes - La Palma

Illa de La Palma - Ruta per La Caldera de Taburiente i La Ruta de los Volcanes

Una de les coses bones, i de vegades dolenta, que té la meva feina és que de tant en tant toca viatjar. I d'aquests viatges alguns són a llocs que realment m'agraden, i molt.

A La Palma tocava aquest cop: tres dies per feina i després aprofitaria per quedar-me fins tot el cap de setmana.

M'hi havia tocat anar al desembre del 2011, i em va encantar. Aquell cop quasi no vaig tenir temps de res, sortia quan ja era fosc, però tenia 2 hores per dinar, així que vaig aprofitar aquell temps per veure tot el que vaig poder i més.

La pena van ser les 2 hores diàries, no donaven per molt, i també el fet que el peu encara anava bastant malament del trencament al Perú, però bé... les fotos d'aquells dies parlen per si soles!!!

Dit i fit, cap a La Palma!

El primer dia va ser sortir de Barcelona i anar cap a Tenerife, calia fer-hi nit, i escala.

(La Laguna)

(La Laguna)

EL pla era visitar alguna cosa per les tardes i quedar-me de divendres a diumenge fent dues nits dins del Parc Natural i recorrent alguna rutilla.

N'hi ha moltes, i de molt variades, així que, tot i tenir ja 4 idees al cap, no ho tenia gens clar: els desnivells a La Palma són molt grans, jo no vaig molt en forma, i l'opció de tenir un retràs i perdre l'avió no és sota cap concepte assumible.

Però què fer la primer tarda a La Palma va ser fàcil: amb unes vistes com aquestes des de l'habitació de l'apartahotel no hi havia dubte: NO EM MOURÉ!!!!

(Vistes de de l'habitació)

("Casa" meva)

Per si a algú li interessa és l'hotel Las Olas, a los Cancajos, una zona turística, però super tranqui-la (al menys els dos cops que jo hi he estat). Per mi el lloc és més que prefecte, si no recordo malament eren 40€ per nit amb esmorzar inclòs i la localització molt bona, a 5min de l'aeroport i a 5min de Santa Cruz de la Palma.

El segon dia... va fer mandra, la piscina és moooolt temptadora, però cal fer un esforç. Així que... cap al Roques de los Muchachos.

El camí té la seva cunya, quasi 1 hora de pujada eterna per la carretera, però les vistes i l’arribada a la Caldera de Taburiente no tenen preu!!!!

Vaig arribar-hi una mica justet de llum, però més que suficient. M'hi vaig recrear bastant, ara paro aquí, ara paro allà, i ara faig 4 fotos més enllà.

(L'hotel a Los Cancajos)

(Los Cancajos)

(La Palma al fons camí de la Caldera de Taburiente)

(Santa Cruz de La Palma, i l'aeroport al fons)

(Dalt de La Caldera de Taburiente)

(El lloc és espectacular)

(Els telescopis)

(A veure qui s'aclara...)

Per tornar vaig agafar el mateix camí, com l'altre cop. Però si hagués anat amb més temps m'hagués baixat per l'altre costat, i així aprofitaria per veure l'altra part de l'illa i de pas donar-li la volta.

(A estones la carretera té tela)

Ara calia preparar la ruta del cap de setmana. Ho tenia més o menys clar: pujaria fins a la Caldera de Taburiente, no tenia gens clar com, i d'allà enfilaria avall pel GR, un cop a la zona baixa o faria la Ruta de los Volcanes, diuen que és una de les rutes més maques de l'illa, o giraria a la dreta i entraria dins la Caldera per la part baixa.

Molts dubtes, em vaig estressar molt. La forma física limita molt i l'opció de pujar a peu des de mar la veig molt complicada: són quasi 2400m de desnivell positiu, i 2400m en una tarda i amb motxilla de 15kg doncs... ara per ara no ho veig viable.

El que volia fer era: fer la ruta de Marcos i Cordero, que tothom me l'ha recomanat, i d'allà empalmar amb algun camí que em porti cap al Pico de las Nieves, des d'on en 1 o 2 hores arribaria al refugi Punta de los Roques.

Per pujar a Marcos i Cordero t'hi pots arribar fins al poble i allà o bé fer-ho tot a peu: impossible en una tarda per mi, o agafar un taxi 4x4 que et pugi fins a una certa cota. Però aquesta opció tampoc la veia molt clara, ja que tot i el guany de temps, no deixaven de ser 5-6 hores fins al refugi, a part que m'havien dit que el camí no era del tot recomanable fer-lo sol, per les relliscades, i el tema del turmell em preocupava una mica.

Una altra opció era pujar pel Covo de la Galga, un lloc que vaig veure de passada al desembre, i que és impressionat, ple de Laurisilves. Però els problemes eren els mateixos: el temps i el desnivell.

Pel segon dia tenia previst baixar des d'on m'hagués quedat, ja fos fent bivac o al refugi. Si anava bé de forma faria la Ruta de los Volcanes i si no faria alguna ruta per dins de Caldera.

Total... un follón.

Al final la opció va ser: deixar les coses a l'hotel, el cotxe a l'aeroport, anar a Santa Cruz, i aquí m'avergonyeixo una mica... agafar un taxi fins a l'entrada de la pista del Pico de las Nieves. Se'm va fer molt estrany això, molt molt, però mira... eren les 18h i m'estalviava 1800m de desnivell així que per un cop em vaig estirar una mica i apa, amunt en cotxe, que la resta fa baixada!! (o això em creia).

Sobre mapes... a l'oficina de turisme en donen un amb tots els GR i PR de l'illa. El mapa és molt bàsic però per fer-se una idea ja van més que bé. Aquest mapa també te'l pots baixar a la web de http://www.senderosdelapalma.com

Vaig voler comprar algun mapa més detallat, i va ser complicat. Els mapes que vaig veure eren justets, però una petita guia de senders a la llibreria on vaig estar tenia més bona pinta (guia Rother). Em vaig comprar la guia i un mapa.

Però evidentment... al darrer moment 'ho vaig deixar a l'hotel dins de la maleta.... una gran inversió, molt útil :(.

Del Pico de las Nieves al Refugi de Punta de los Roques

Pujo cap al Pico de las Nieves, el noi del taxi molt simpàtic, i com va ser una bona estona vam poder xerrar bastant. Als 45min, i per 32€ (són diners, però em va semblar super barat per la quilometrada i el desnivell que vam fer) ja estava al creuament de carretera i camí.

Arrenco a caminar i... torçadeta de peu. No pasa res, seguim. Als 5 minuts una altra, però aquesta em va fer arribar la descàrrega de la torçada fins als pèls del cap. Em vaig acollonir una mica, així que em vaig posar la turmellera que duia, que és una meravella, i res... oli en un llum, es van acabar els problemes.

A l'estona arribo a la cresta de la Caldera. Impressionant, com sempre! La pena és que hi havia molta humitat i les vistes se'n ressentien bastant. Aquí vaig fer una paradeta, amb el Pico de las Nieves just a sobre (vaig agafar un camí que l'evitava per sota) i vaig aprofitar per fer bastantes fotos i alguna trucada, cosa divertida ja que allà el tema de la cobertura és bastant curiós, en un radi de 10 metres pots passar de no tenir cobertura a tenir-la al màxim.

Ara si tot baixada, el camí és molt espectacular, amb vistes al "pou sense fons" de la Caldera i amb el terreny canviant de color constantment: negre, vermell, marró, groc... una passada, més encara pels que quasi mai hem vist zones volcàniques.

(Al creuament de carreteres)

(Començem!!!)

(La ruta)

(Entrem al camí)

(Arrivo a La Caldera)

(El caminet)

(Per la ruta)

(És complicat perdre's)

(L'inici és molt sec a La Caldera)

Tot de camí cap al refugi paso per unes pedres que estan cercades per una gran valla, no ho acabo d'entendre molt bé. Més tard llegeixo i m'expliquen que els petroglifs són pedres amb gravats prehistòrics. Va ser una pena no fixar-m'hi.

(Pedres prehistòriques)

(Els colors xoquen i contrasten molt)

(Seguim la ruta...)

(Vermell, vermell)

El camí no té preu i al cap d'una estona més caminant i disfrutant del paisatge arribo al refugi.

No hi ha ningú. No hi ha ningú? Doncs no, no hi ha ningú.

Jo em pensava que estaria a petar, ple de gent de l'organització preparada per al dia següent. Però res de res, estic sol i suposo que vindran més tard. Però tampoc, no va aparèixer ningú en tota la nit, tot per mi. El que si hi havia eren un munt de garrafes d'aigua, ja que allí hi havia un dels controls de la Transvulkanica. El que no vaig veure gaire bé és que semblava que les garrafes les havien pujat en moto de trial, ja que hi havia roderes recents en tot el camí, i si allò és un Parc Natural...

Vaig fer un passeig, un sopar, llegir una mica i cap a dormir!

(Aigua al refugi per la Transvulcanika)

(El Refugi del Pilar)

(Entrada principal)

(El menjador)

(El dormitor)

(Sort que estava sol)

(Bona nit)

Vaig dormir prou bé i va tocar matinar ja que no tenia ganes de que em llevessin els de la cursa. Però tampoc, seguia sense venir ningú.

Les vistes de bon matí eren una passada i la temperatura ideal.

(Això si és veure sortir el sol!!!)

(Un bon barrant, 2000m fins al fons)

Vaig sortir sobre les 7 del matí i al cap de 15min va arribar el primer: un noi estranger que feia de fotògraf i volia posar-se en un bon lloc per fer un reportatge.

Seguint baixant ja vaig creuar-me amb més grups. Em feia bastanta gracia veure com corrien els primers (de fet feien la mateixa ruta que jo però al revés), així que vaig estar calculant i pensava que sobre les 9 passaria el primer, o sigui, el Kilian Jornet.

Em vaig aturar en un revolt des d'on es veia part d'una pista i podies anticipar-te bastant a la seva arribada. Allí hi havia dos Palmenys, i em vaig quedar amb ells dos xerrant durant mitja hora, eren molt simpàtics.

Sobre l'hora prevista va arribar el primer, i no era l'esperat. Es deia Dakota Jones, segon el Kilian, a quasi res, i tot seguit un polac crec.

Era curiós, duien un ritme super constant i tot i passar a pocs centímetres de nosaltres no es van ni immutar per la nostra presència. Anaven massa concentrats.

(Arriba en Kilian Jornet!)

(Però no va primer...)

(Com pujen!!!)

Arribats a aquest punt ja tinc clar cap on vull anar: cap a la Ruta de los Volcanes, tot passant pel Refugi del Pilar.

El camí va variant bastant, passant de l'àrid total de la zona del primer refugi al bosc tocant ja el segon refugi, el del Pilar. El camí primer és camí de muntanya, amb arrels, pedres i troços amb trialera, però més tard passa a ser pista, molt bona pista, que només cal seguir per un parell d'hores per a arribar al refugi.

El trajecte és curiós, em trobo de cara a tots, i tots vol dir tots, els corredors de la cursa. El primers no em fan ni cas, van massa enfeinats, però a partir de la meitat la broma passa de ser anecdòtica a una constant. Em van repetir infinitat de vegades "ehhh, que el camino és hacia el otro lado". Però clar, no els anava a fer un lleig per l'originalitat de repetir-me el mateix més de 50 cops.

També em va passar l’helicòpter de la tele que retransmetia l'event (que per cert sembla ser que serà la cursa d'Sky Running amb el nivell de corredors més alt del món aquest l'any).

La ruta seguia un GR i el GR serpentejava la pista. Total, que podies escollir, o per pista plana però on pega el sol, o per camins bons i més macos però amb petits tobogans. Jo vaig fer un terme mig, ara per aquí, ara per allà.

(Crec que vaig arribar a sortir a la tele i tot)

(Fauna Palmeña)

(A menys alçada els boscos són molt frondosos a estones)

(I els arbres altets)

El Refugi del Pilar no era un refugi. Era una àrea d'esbarjo a la muntanya, i tenien muntant un tinglado de molt de cuidado! Ideal per si jo volia tranquil·litat una estona.

(No volia tranquilitat???)

(Doncs toma tranquilitat!!!)

Aquella zona era punt de pas de la cursa, l’arribada de la mitja marató de la Transvulkanica, i zona per a les curses dels nens. Total... mig La Palma estava allà.

Em van advertir que fer La Ruta de los Volcanes en ple sol podria ser un suïcidi, i vaig fer cas. I tenia un problema, no eren ni les 12h i el sol es ponia sobre les 21h, així que em va tocar esperar. Vaig buscar un racó mínimament tranquil, dins de les possibilitats, vaig dinar, llegir i també dormir una estona. No s'estava mal.

Com tota la baixada la vaig fer bastant més rapit del previst vaig pensar que per arribar al lloc on volia dormir, el "Fuente de los Roques" també hi arribaria en poca estona, unes 2-3 hores.

Així que sobre les 18h vaig arrencar. I joder... a l'ombra es podia caminar, però a la que et posaves per una zona pelada la cosa és feia bastant insuportable, sort que no ho vaig fer al mig dia, per que si ho hagués fet només amb el litre i mig d'aigua que duia, hagués tingut un problema real (a l'illa de Las Palmas aquell dia van morir dos senderistes per insolació i el Kilian va acabar a l'hospital per un cop de calor).

Però res, sobre les 19:30h la cosa es va calmar bastant i caminar per sones desprotegides d'ombra era fins i tot agradable!

Tota la ruta és una passada, els paisatges són en alguns punts lunars i els colors del terra són espectaculars!

(Arrenco La Ruta de los Volcanes)

(Seguint el fil del camí)

(A estones sembla la lluna)

(Mar de lava)

Ara... a estones el camí és un conyàs! La sorra és tant fina, i només hi ha sorra, no terra, que t'entra per tot arreu de forma exagerada. Vaig arribar al punt que cada 5minuts em tenia que treure la bamba: la sorra entrava per la reixa mateixa del calçat, i la molt cabrona entrava també dins del mitjó, fins i tot es posava sota la sola de dins la bamba, fent impossible caminar, per que literalment el peu quedava totalment comprimit. El problema era més pesat encara en el peu dret on duia la turmellera i el show de posar i treure bamba/turmellera/mitjó cada 5 minuts era un pal.

(A estones les vistes i l'entorn són d'un altre món)

(I ni una ombra quasi!!!! uffff)

(Un es para cada dos per tres)

(Sort de la gorra :) )

(Uns pics molt curiosos)

Però res, poc a poc m'anava acostant a la Fuente de los Roques. Però... no vaig calcular gens bé, i el que tenien que ser 2-3h van ser 4hores i pico, tenint que fer la darrera hora ja de nit amb el frontal.

I la Fuente de los Roques... doncs un altre timo, tampoc era un refugi, sino una altra àrea de lleure. Lo bo que tenia és que tenia fonts i m'hi vaig poder "rentar" bastant.

Per dormir... va ser bastant patètic, no hi havia cap lloc per a fer bivac, i el terra era tot de sorra molt fina, així que no hi venia de gust estirar-s'hi per no quedar arrebossat. Total... a grans problemes... grans sol.lucions: dormir sobre les taules de picnic :). Era una mica estrany dormir sobre una taula, però veient les alternatives aquesta era la millor.

(Un llit i una nit per no oblidar)

Vaig dormir 6 o 7 hores del tirón. Em vaig llevar, vaig esmorzar i ala, un altre cop en ruta. Ara estava molt més a prop del que em pensava i en menys d'una hora ja havia arribat a Fuencaliente, punt final de la meva ruta.

No eren ni les 10.

(De bon matí)

(Area de Fuencaliente)

(Tauletes pel dinar)

(Em recorda al "Bon dia pel dematí!")

(En ruta de nou)

(2,2 km i final!!!)

(Final de ruta: Fuencaliente)

Vaig anar cap a un bar a menjar i beure una mica més dignament i de pas a buscar l'horari del bus que em portés a Los Cancajos.

15 minuts abans del previst va passar el bus, que anava quasi buit. Li vaig preguntar a l'home per a que em deixés el més a prop possible i cap problema, a la rotonda més propera es va parar i em va deixar. D'allà en 10min ja estava a la platja de Los Cancajos, on pensant en els meus futurs companys d'avió d'aquell dia, vaig decidir fer-me un bany (altrament dit dutxa) a l'oceà. Duia suó i sorra a més no poder, i per que negar-ho, fer un banyet en aquella època és tot un luxe!

I res... cap a l'hotel a busca la resta de maleta, i ja cap a l'avió que em tornaria a casa.