Tot això va començar fa uns anys a Perú´, quan el Marc em va provocar un trencament del peu.
Anys més tard baixant corrent pel carrer verdi després de molts esforços em vaig fer un esguinç molt fort al peu dolent, així´ que les meves vacances al tour del Montblanc van quedar anulades.
Així´que entre el puteig de la primera part de l'any, el bajon que provoca estar dos mesos entrenant com mai has fet per trencar-te 48h abans de marxar i que tenia moooltes ganes de tornar a Asia.... aquí´ estic:
camí de Vietnam. Peròˋˋˋˋprimer toca parada a Doha, Qatar!
La cosa promet, fare 22h d'escala, i a sobre fent el dia complert, arrivant a primeríśḿá´hora del matí´í´tornant de matinda.
Havia contactat a una noia que treballa a Doha per a que m'ensenyes la ciutat, pero com ella no acabava fins les 15h vaig aprofitar a fer varies coses.
LA primera... dormir. Al vol he dormit poc, malament, contorsionat i estret aixi que al aterrar estic totalment fet pols. Es molt aviat i amb la Jane, que es de Malasia, hem quedat a les 10 per esmorçar.
Total... que aprofitant que l'aeroport de doha te infinitat de sales per descansar, amb cadires que quasi semblen llits, decieixo anar a dormir una mica. PEro les cadires no son com esperava així´que molt millor al terra sobre la moqueta. I genial... 1h del ttiron em pego dormint.
A les 8am quedo amb la Jane, la pobre va a mil per hora, te una reunio de darrera hora (te la feina al mateix aeroport) i no tenim temps mes que de pasar 10min plegats.
Em recomanda anar a 4 o 5 lllocs i agafar un taxi per anar a la ciutat, i de pas quedem a les 16pm al Museru d'Art Islamic.
Pero continua sent aviat aixi que fare una segona ronda de dormir, necessito descansar. Torno a la meva quite room del sector B i em tiro una altra hora dormint al terra amb un coixí´que m'he trovat per alla.
I ara si, toca sortir i agafar un taxi. PEro no.... tinc sort i un home molt simpatic que trevalla amb els taxis limusina m'explica com s'agafa el bus, que val 10 dinars (unes 3e). I jo encantat de la vida!!!
Pillo el bus i.... el conductor es de Pokara, cosa que m'ilumina els ulls i ens dona per una bona estona de xerrada i séǵóń... vaig SOL!!! Increible pero cert, resulta que quasi ningu pilla bus a Doha, i el numero 777, que es el que et porta a la ciutat mai el fan servir. Tant es aixi que m'explica que ha arrivat a fer 6 viatges de bus anant sol, sense passatgers.
I res, el viatge es fa molt ame, parlant del Nepal, de com tracten als inmigrants a Qatar i d'altres coses tambe una mica mes banals.
El bus em deixa a prop del Museu d'Art Islàmic, pero tinc la genial idea de caminar una mica mes enlla, i despres una mica mes, i despres una mica mes... total... que dono tota la volta a la badia.
Arrivo totalment mort a la zona, no ha estat molt bona idea fer tota la caminada, peròˋson d'aquelles coses que a mi m'agraden fer: veure la part lletja dels llocs, ja que tambe es la realitat que hi ha.
La zona dels gratacels no val gaire que diguem, els edificis son espectaculars, i entro a un parell dells, pero tota la resta, els carrers en si, son un desastre: no hi ha vida, no hi ha comerç i esta tot ho tencat o en obres. Pero calia veure-ho.
I com no puc mes decideixo entrar a un hotel Marriot i seure amb un sofa com deu mana una estoneta per relaxar-me.
I ara toca tornar, els temps se'm tira a sobre i desfer tot el cami fet previament no ho veig viable ja que estic molt fet pols: la son i el pes de la motxilla em maten bastant.
O sigui.... que decideixo tornar en bus local. I no son tant complicats d'agafar tot i que n'hi ha bastants pocs.
La broma aquí´ve quan un home em diu que la meva parada es la seguent, i li faig cas. Total...el bus em deixa a méś´d'1km d'on tenia que anar, cosa que em fa una gracia infinita, pero clar... si vols estalviar es el que hi ha, toca pringar.
I ja quasi en estat vegetatiu arribo al Museu, un edifici moooolt maco per ser sincers.
Alla espero a la Jane i aprofito per fer un suc, me'l mereixo!!!
Ella arriva, xerrem una miqueta i ens juntem amb un altre amic seu de Ĺíbia. Visitme una mica mes el museu i fem unes cuantes fotos mes:
I com es fa fosc enfilem ja cap al "centre", el "Souq Wafiq". Es una mica artifical el lloc pero te molt encant i pel que em diuen es l'unic lloc on es pot realment passejar en tot el páíś.
Parlem molt de com viuen alla, del que els agrada i el que no, i queda molt clar que viure a Doha no es el millor que pots fer a la vida. Es una cultura dura, complicada i el lloc no ajuda gaire a fer vida social o activitats ludiques de cap mena.
I parem a pendre alguna cosa
Despres del te de gengibre s'ajunten dues amigues mes d'ella. I ja hi som tots... un catala, una malasia, un libi, una polaca i una keniata. Tela la barreja!!!
Em porten a sopar a un restaurant prou maco on menjem molt be i pasem una bona estona explicant com viu cadascú.
Un cop ben tips sortim cap al passeig, que ara esta a petar i ens dediquem a fer unes quantes fotos mes:
I ja esta, el temps sem tira a sobre i toca tornar al aeroport, volo a les 2:20am cap a Ho Chi Ming!!!!
El Jon que tambe treballa per Qatar en el torn de nit s'ofereix a portarme. Estàˋmolt a prop de la ciutat. Un cop alla aparquem el cotxe a la zona de treballadors i agafem el bus intern que ens deixara a la terminal.
I aixo ha estat Qatar. La veritat es que no he escrit la meitat del que he pensat i fet en aquest pais tant curios, pero estic massa cansat com per concentrarme i dedicarli mes temps a aquest post.
PEro si puc dir que Qatar m'ha semblat un lloc poc amigable, dur per un occidental i que tot i que s'ha de visitar si es pot, tampoc no te cap encant gaire especial.
Segurament si surts de la ciutat, Doha, la cosa cambia, pero Doha.... no es el lloc mes maco dle mon i tota la cultura que el rodeja.... tampoc ajuda molt, tot i que com he dit es molt interessant veure com funciona aquest pais i com hi viu la gent.
I res... ara ja en pocs minuts toca embarcar cap a Ho Chi Ming!!!!!
Anys més tard baixant corrent pel carrer verdi després de molts esforços em vaig fer un esguinç molt fort al peu dolent, així´ que les meves vacances al tour del Montblanc van quedar anulades.
Així´que entre el puteig de la primera part de l'any, el bajon que provoca estar dos mesos entrenant com mai has fet per trencar-te 48h abans de marxar i que tenia moooltes ganes de tornar a Asia.... aquí´ estic:
camí de Vietnam. Peròˋˋˋˋprimer toca parada a Doha, Qatar!
La cosa promet, fare 22h d'escala, i a sobre fent el dia complert, arrivant a primeríśḿá´hora del matí´í´tornant de matinda.
Havia contactat a una noia que treballa a Doha per a que m'ensenyes la ciutat, pero com ella no acabava fins les 15h vaig aprofitar a fer varies coses.
LA primera... dormir. Al vol he dormit poc, malament, contorsionat i estret aixi que al aterrar estic totalment fet pols. Es molt aviat i amb la Jane, que es de Malasia, hem quedat a les 10 per esmorçar.
Total... que aprofitant que l'aeroport de doha te infinitat de sales per descansar, amb cadires que quasi semblen llits, decieixo anar a dormir una mica. PEro les cadires no son com esperava així´que molt millor al terra sobre la moqueta. I genial... 1h del ttiron em pego dormint.
Em recomanda anar a 4 o 5 lllocs i agafar un taxi per anar a la ciutat, i de pas quedem a les 16pm al Museru d'Art Islamic.
Pero continua sent aviat aixi que fare una segona ronda de dormir, necessito descansar. Torno a la meva quite room del sector B i em tiro una altra hora dormint al terra amb un coixí´que m'he trovat per alla.
I ara si, toca sortir i agafar un taxi. PEro no.... tinc sort i un home molt simpatic que trevalla amb els taxis limusina m'explica com s'agafa el bus, que val 10 dinars (unes 3e). I jo encantat de la vida!!!
Pillo el bus i.... el conductor es de Pokara, cosa que m'ilumina els ulls i ens dona per una bona estona de xerrada i séǵóń... vaig SOL!!! Increible pero cert, resulta que quasi ningu pilla bus a Doha, i el numero 777, que es el que et porta a la ciutat mai el fan servir. Tant es aixi que m'explica que ha arrivat a fer 6 viatges de bus anant sol, sense passatgers.
I res, el viatge es fa molt ame, parlant del Nepal, de com tracten als inmigrants a Qatar i d'altres coses tambe una mica mes banals.
El bus em deixa a prop del Museu d'Art Islàmic, pero tinc la genial idea de caminar una mica mes enlla, i despres una mica mes, i despres una mica mes... total... que dono tota la volta a la badia.
Arrivo totalment mort a la zona, no ha estat molt bona idea fer tota la caminada, peròˋson d'aquelles coses que a mi m'agraden fer: veure la part lletja dels llocs, ja que tambe es la realitat que hi ha.
La zona dels gratacels no val gaire que diguem, els edificis son espectaculars, i entro a un parell dells, pero tota la resta, els carrers en si, son un desastre: no hi ha vida, no hi ha comerç i esta tot ho tencat o en obres. Pero calia veure-ho.
I com no puc mes decideixo entrar a un hotel Marriot i seure amb un sofa com deu mana una estoneta per relaxar-me.
I ara toca tornar, els temps se'm tira a sobre i desfer tot el cami fet previament no ho veig viable ja que estic molt fet pols: la son i el pes de la motxilla em maten bastant.
O sigui.... que decideixo tornar en bus local. I no son tant complicats d'agafar tot i que n'hi ha bastants pocs.
La broma aquí´ve quan un home em diu que la meva parada es la seguent, i li faig cas. Total...el bus em deixa a méś´d'1km d'on tenia que anar, cosa que em fa una gracia infinita, pero clar... si vols estalviar es el que hi ha, toca pringar.
I ja quasi en estat vegetatiu arribo al Museu, un edifici moooolt maco per ser sincers.
Alla espero a la Jane i aprofito per fer un suc, me'l mereixo!!!
Ella arriva, xerrem una miqueta i ens juntem amb un altre amic seu de Ĺíbia. Visitme una mica mes el museu i fem unes cuantes fotos mes:
I com es fa fosc enfilem ja cap al "centre", el "Souq Wafiq". Es una mica artifical el lloc pero te molt encant i pel que em diuen es l'unic lloc on es pot realment passejar en tot el páíś.
Parlem molt de com viuen alla, del que els agrada i el que no, i queda molt clar que viure a Doha no es el millor que pots fer a la vida. Es una cultura dura, complicada i el lloc no ajuda gaire a fer vida social o activitats ludiques de cap mena.
I parem a pendre alguna cosa
Despres del te de gengibre s'ajunten dues amigues mes d'ella. I ja hi som tots... un catala, una malasia, un libi, una polaca i una keniata. Tela la barreja!!!
Em porten a sopar a un restaurant prou maco on menjem molt be i pasem una bona estona explicant com viu cadascú.
Un cop ben tips sortim cap al passeig, que ara esta a petar i ens dediquem a fer unes quantes fotos mes:
I ja esta, el temps sem tira a sobre i toca tornar al aeroport, volo a les 2:20am cap a Ho Chi Ming!!!!
El Jon que tambe treballa per Qatar en el torn de nit s'ofereix a portarme. Estàˋmolt a prop de la ciutat. Un cop alla aparquem el cotxe a la zona de treballadors i agafem el bus intern que ens deixara a la terminal.
I aixo ha estat Qatar. La veritat es que no he escrit la meitat del que he pensat i fet en aquest pais tant curios, pero estic massa cansat com per concentrarme i dedicarli mes temps a aquest post.
PEro si puc dir que Qatar m'ha semblat un lloc poc amigable, dur per un occidental i que tot i que s'ha de visitar si es pot, tampoc no te cap encant gaire especial.
Segurament si surts de la ciutat, Doha, la cosa cambia, pero Doha.... no es el lloc mes maco dle mon i tota la cultura que el rodeja.... tampoc ajuda molt, tot i que com he dit es molt interessant veure com funciona aquest pais i com hi viu la gent.
I res... ara ja en pocs minuts toca embarcar cap a Ho Chi Ming!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No et tallis... escriu-me!