Vietnam: uns dies a HCMC (Saigon)

I ja per fi a Vietnam!!!
Tinc ganes d'Asia un altre cop, es un lloc que m'agrada molt, ho te tot: es barat, te milions de coses per veure, es segur, la gent es amable, el menjar sempre et sorpren i mil coses mes que aquest continent et pot oferir.

L'aterratge com sempre molt agrdable.... una bona òstia de calor et dona a la cara nomes obrir la porta del avio.
I be.... tocava fer el visat "on arrival", o sigui, ferlo al aeroport en comptes que desde Espanya. I va ser facil.... tenia por de que la carta previa que vaig demanar per fer el visat (obligatoria) no servis, pero si va servir i en poca estona ja estava tot arreglat. I a sobre a meitat de preu que si ho haguéś´fet a casa.
Al avio vaig coneixer una noia de Terrassa i vam fer la paperasa junts, pero despres cadascu va anar cap a un lloc diferent ja que jo per als dos primers dies volia fer Couch Surfing, i havia quedat amb una noia que viu a les afores de Ho Chi Ming.
Aixi que alla ens vam separar i jo vaig anar cap a l'autobus.
Em tenia una mica preocupat per que ja em veia que seria una caos, pero tot i que ho va ser una mica no em va costar gaire arrivar fins a l'academia de la Phuong.

(Trafic a petar!)

(Esperant el segon bus)

(Medi alternatiu al bus)

Vaig arrivar sense gaire problema, amb els mapes i preguntat s'arriva a tot arreu.

Un cop alla un noi que estava de CS tambe em va ensenyar... l'escola!!! La veritat es que la cosa es curiosa: la Phuong, que te 25 anys, te un bloc sencer que dedica a una escola d'angles que va obrir fa un parell d'anys. Alla te 5 plantes, 2 pels estudiants i 3 per viure ella. Te tela, per que amb 25 anys ja ha muntat tot el tinglado; em va explicar que havia fet la carrera d'Economia i que va decidir, tot i no saber angles (ara ja si), muntar el negoci ja que veia que la gent jove tenia baix nivell d'angles i era necessari per a poder trovar moltes feina. Una emprenedora total!!!

El Jason, que era el noi que em va rebre em va ensenyar la casa i em va ensenyar la meva habitacio. Estava molt ko aixi que em vaig adormir sense voler mes de una hora.

Al despertarme vaig anar a fer un batut (el primer de tants) amb ell i despres vaig anar a fer un passeig pel barri (Thu Duc) que esta a uns 15km del centre. Pero primer vam estar de xerrera amb alguns dels alumnes de l'academia cosa que tambe em va agradar molt i vaig veure molt bona idea per part de la Phong: la gent que acull normalment intercania experiencies i idiomes amb els alumnes, aixi tothom surt guanyant.

I em va soprendre molt la zona, per estar tant lluny del centre tania una activitat frenetica i els voltants tenien bastant encant de barri. 

(De passeig per Thu Duc)

Al tornar m'estaven esperant per sopar i em van convidar a menjar amb ells. Van preparar fulles d'arroç amb verdures i carns que t'anaves fent tu mateix amb els ingredients que´ volguessis, i estava realment molt bo.

Va ser interessant menjar plegats, al terra del darrer pis xerrant una mica de tot i compartint un sopar relativament tipic d'alla. Em va agradar molt.

Poc despres vaig anar a dormir, estava mort totalment despres de 2 dies dormint al terra i al avio.

Al dia seguent tocava anar al centre, pero primer vam esmorcar plegats a un dels milions de locals que hi ha pels carrers. Jo em vaig demanar Pho, el primer de tants altres tambe, i com no estava molt bo.

(De bon mati amb la Phong, el Jason i una altra amiga)

I d'alla ja directe a agafar el bus 56 que em deixava a la porta del mercat turistic de Saigon, el Mercat de Ben Thanh.

De cami em va tornar a sorpendre la de motos que hi ha, arrivant al punt de que a lautopista la metitat esta reservada per a elles.

(Carril moto)

Un cop al centre vaig decidir anar a la opcio facil: seguir una ruta marcada a la guia que duia. I no va ser mala eleccio.

Primer el marcat, que en un 90% es nomes de souvenirs, pero te una petita part que te bastanta gracia.

(Granotes, mmmmmm....)

(Menjar al mercat)

(Tipic bar del mercat)

D'alla vaig saltar al museu de Belles Arts de Saigon, ja que volia mirar si tenien algun llibre interessant per mon germa. I alguna cosa vaig trovar pero el museu en si.... prou justet.

I despres seguir i seguir mirant coses: parades al carrer, centres comercials, l'oficina de correus i mil altres coses mes. Tot molt entretingut. Aixo si, alguna paradeta si vaig fer per que la xafogor era molt alta, i ja que m'hi poso doncs... m'hi poso be.

(Mercat al carrer)

(De relax com un rei)

(Motos i mes motos)

(L'oficina de correus)

(Correus)

Ja al final de la rutilla, a un semafor, vaig creuarme amb uns espanyols i amb la tonteria, del no res, ens vam estar 1hora xerrant de tot una mica i em van donar molts bons consells pels meus proxims dies.

(Espontanis)

A la tarda vaig quedar amb la Txell, la catalana que vaig coneixer a l'avio, per visitar el museu de la guerra.

I tela, tela, tela... es un museu normal pero algunes fotos fan plorar al mes fort de tots, aixi que si algu va a Saigon, cal visitar el museu, si o si. 

(A fora del museu hi ha restes de tot l'arsenal militar)

(Aixi quedava tot despres d'un bombardeig)

Aquesta foto no era la mes dura ni de lluny pero... son dos nens, als que van disparar. Al ser tocats el nen gran es va tirar sobre del petit per protegirlo pero poca estona despres els dos van ser rematats:

(Molt trist)

El pitjor de tot es que avui dia tot segueix igual, i probablement pitjor.

Bastant compungits vam tenir que sortir del museu ja que tancava bastant aviat, aixi que vam decidir anar a passejar una mica aleatoriament per la ciutat, cosa que va ser un gran encert.

(Moltes motos)

(Moltes i moltes motos)

Sense voler-ho vam trovar una capar gegant on dins hi havia una gran festa de botigues i menjar, aixi que no ens ho vam pensar dos cops... ens vam tirar de cap a dins i vam començar a tastar una mica de tot el que vam trovar i ens vam atrevir. 

(Sopant)

(Fritanga Vietnamita)

I jo ja amb una mica de preses ja vaig tornar cap al meu barri, que es feia tard. 

PEro abans vam quedar per anar a Cu Chi en moto pel dia seguent.

Al llevarme novament vaig anar a esmorzar amb la Phuong, i aquesta cop va tocar menjar Bahn Cuon. Del plat nomes puc dir que estava mil cops mes bo del que aparenta a la fot (que ja es dir), era boniiiiisssssim!!! El millor que he menjat fins ara. I tot per 35000VTN, que al canvi son 1,6e aproximadament.

(Mortalment bo)

(El nom del plat)

(La cuinera)

I va tocar marxar, havia estat molt mes a gust del que em pensava alla pero volia dormir la seguent nit a SAigon centre i aixi no estar pendent del bus.

(amb la Phuong a la seva escola)

(La recepcio de l'academia d'angles)

(A la parada del bus)

(La motxilla cami del centre)

Un cop al districte 1 de Saigon vaig agafarme el meu hotel (5$) i vaig quedar amb la Txell, que alhora havia quedat amb el Max, que alhora havia quedat amb la Emilie. Total.... que pocs minuts mes tard erem 3 motos i un gps cami de Cu Chi!!!

Cu Chi

Va estar genial, vam decidir anar en moto fins a Cu Chi, i va ser un encert total. 

Al principi feia molt respecte agafar-la ja que Saigon te el record guinnes de ciutat amb mes motos del mon i a sobre condueixen com bojos: a alguna rotonda poden haver centenars i centenars de ciclomotors tots llestos per greuar en vermell, sense fer ceda el paso i anant sempre per la tanjent.

PEro pels que em coneixen podran imaginar que en menys de 10min ja era un mes d'ells, tallant com el que mes í´disfrutant com mai!!!

La rutilla va ser llarga, quasi 1h30min, pero com duia la Emilie de paquet amb el gps engegat no va costar gaire i ho va ser un viatge molt pero que molt recomanable, veient mil pobles, milios de ciclomotors i fent algna que altra parada per veure un coco refrescant.

Un cop a Cu Chi tambe molt be, ho tenen tot molt ben muntat i la visita es fa molt amena. 

Cu Chi es una zona on es poden visitar encara algunes de les creacions subterranies que els vietnamites van crear per defensarse dels estats units durant la guerra que van mantindre contra ells.

Ho vam pasar prou be i com et deixen fer una mica el tonto la veritat es que ho vam disfrutar.

(Video introductori)

(Entrada als tunels)

(L'entrada, i que consti que jo tambe vaig entrar!)

(De visita per Cu Chi)

(Dins d'un dels tunels. I ojo amb els ratpenats!)

(Tanc de la guerra)

(Dins d'un dels tunel. Ampliat per a mides occidentals)

(Fora dels tunels)

I vam seguir la visita fins a la tenda de soubenirs on, com es pot veure, tenien una mica de tot.

(licor de llangardaix)

(Armes antigues de la guerra)

Una mica abans de marxar vam donar una volteta mes per Cu Chi, on ens vam trovar paissatges com aquests:

I ara ja tornada cap a la gran ciutat!!!

(Pausa pel cami)

(Suc de coco, mooooolt bo!!!)

(Fent una altra parada per mig dinar)

Ja de nit estavem a Saigóń, i com no la bogeria de motos ens esperava!!!

I mira per on just abans d'arrivar ens vam trovar amb una gran fira, i clar... calia parar!

Hi havia de tot, botiguetes de roba, de menjar, atraccions, i com no, molta gent i moltes motos:

(Mil coses per tastar i decidir)

(El final del parc)

(El Max aprenent salsa a Sáíǵóń)

(Gelat molt colorit)

I vam fer una frikada: vam entrar al palau de gel!!! I que be que ho vam pasar!!!! Tot i que no penjare cap video per que em fan fins i tot vergonya jejeje

(Amb el mono d'entrada)

(Rampa avall!! Com les criatures)

(Mig congelats ja)

Al arrivar al hotel vaig sortir a donar una volta per la zona, i sincerament... em va semblar molt assalvatjada: hyper turistic, molt vici insa per tot arreu i áíxo si, molta vida tambe. De totes formes, com a turista que soc, he de dir que no es mala zona per estar si vas de vacances, ja que tens de tot i bastant occidentalitzat.

(molta gent)

(Venedors ambulants)

(Els carrers laterals ja van tancant)

(I ara una venedora)

(El meu carrer amb l'hotel a la dreta)

I ara si que si, cap a dormir!!! Que dema toca baixar cap al Delta del Mekong!

(L'habitacio del hostel)

A les 10 del mati vam tornar a quedar els 4 per marxar plegats cap a Can Tho. Ho haviem pasat prou be a Cu Chi aixi que vam decidir agafar junts el bus i seguir 1 o 2 dies mes fent coses.

Cap a les 11 vam agafar el bus local (el 2) que ens duria a l'estacio de busos i ja a les 12:30 sortiriem direccio al Mekog.

(Esperant al bus)

(Refresc de llet de soja)

(El bus, estava genial!!!)

I ara ja si, cap al proxim desti!!!!

Vietnam: Parada d'un dia a Qatar i Doha

Tot això va començar fa uns anys a Perú´, quan el Marc em va provocar un trencament del peu.
Anys més tard baixant corrent pel carrer verdi després de molts esforços em vaig fer un esguinç molt fort al peu dolent, així´ que les meves vacances al tour del Montblanc van quedar anulades.
Així´que entre el puteig de la primera part de l'any, el bajon que provoca estar dos mesos entrenant com mai has fet per trencar-te 48h abans de marxar i que tenia moooltes ganes de tornar a Asia....  aquí´ estic:

camí de Vietnam. Peròˋˋˋˋprimer toca parada a Doha, Qatar!

La cosa promet, fare 22h d'escala, i a sobre fent el dia complert, arrivant a primeríśḿá´hora del matí´í´tornant de matinda.
Havia contactat a una noia que treballa a Doha per a que m'ensenyes la ciutat, pero com ella no acabava fins les 15h vaig aprofitar a fer varies coses.

LA primera... dormir. Al vol he dormit poc, malament, contorsionat i estret aixi que al aterrar estic totalment fet pols. Es molt aviat i amb la Jane, que es de Malasia, hem quedat a les 10 per esmorçar.
Total... que aprofitant que l'aeroport de doha te infinitat de sales per descansar, amb cadires que quasi semblen llits, decieixo anar a dormir una mica. PEro les cadires no son com esperava així´que molt millor al terra sobre la moqueta. I genial... 1h del ttiron em pego dormint.

A les 8am quedo amb la Jane, la pobre va a mil per hora, te una reunio de darrera hora (te la feina al mateix aeroport) i no tenim temps mes que de pasar 10min plegats.
Em recomanda anar a 4 o 5 lllocs i agafar un taxi per anar a la ciutat, i de pas quedem a les 16pm al Museru d'Art Islamic.

Pero continua sent aviat aixi que fare una segona ronda de dormir, necessito descansar. Torno a la meva quite room del sector B i em tiro una altra hora dormint al terra amb un coixí´que m'he trovat per alla.

I ara si, toca sortir i agafar un taxi. PEro no.... tinc sort i un home molt simpatic que trevalla amb els taxis limusina m'explica com s'agafa el bus, que val 10 dinars (unes 3e). I jo encantat de la vida!!!
Pillo el bus i.... el conductor es de Pokara, cosa que m'ilumina els ulls i ens dona per una bona estona de xerrada i séǵóń... vaig SOL!!! Increible pero cert, resulta que quasi ningu pilla bus a Doha, i el numero 777, que es el que et porta a la ciutat mai el fan servir. Tant es aixi que m'explica que ha arrivat a fer 6 viatges de bus anant sol, sense passatgers.

I res, el viatge es fa molt ame, parlant del Nepal, de com tracten als inmigrants a Qatar i d'altres coses tambe una mica mes banals.

El bus em deixa a prop del Museu d'Art Islàmic, pero tinc la genial idea de caminar una mica mes enlla, i despres una mica mes, i despres una mica mes... total... que dono tota la volta a la badia.

Arrivo totalment mort a la zona, no ha estat molt bona idea fer tota la caminada, peròˋson d'aquelles coses que a mi m'agraden fer: veure la part lletja dels llocs, ja que tambe es la realitat que hi ha.
La zona dels gratacels no val gaire que diguem, els edificis son espectaculars, i entro a un parell dells, pero tota la resta, els carrers en si, son un desastre: no hi ha vida, no hi ha comerç i esta tot ho tencat o en obres. Pero calia veure-ho.
I com no puc mes decideixo entrar a un hotel Marriot i seure amb un sofa com deu mana una estoneta per relaxar-me.

I ara toca tornar, els temps se'm tira a sobre i desfer tot el cami fet previament no ho veig viable ja que estic molt fet pols: la son i el pes de la motxilla em maten bastant.

O sigui.... que decideixo tornar en bus local. I no son tant complicats d'agafar tot i que n'hi ha bastants pocs.

La broma aquí´ve quan un home em diu que la meva parada es la seguent, i li faig cas. Total...el bus em deixa a méś´d'1km d'on tenia que anar, cosa que em fa una gracia infinita, pero clar... si vols estalviar es el que hi ha, toca pringar.

I ja quasi en estat vegetatiu arribo al Museu, un edifici moooolt maco per ser sincers.

Alla espero a la Jane i aprofito per fer un suc, me'l mereixo!!!

Ella arriva, xerrem una miqueta i ens juntem amb un altre amic seu de Ĺíbia. Visitme una mica mes el museu i fem unes cuantes fotos mes:

I com es fa fosc enfilem ja cap al "centre", el "Souq Wafiq". Es una mica artifical el lloc pero te molt encant i pel que em diuen es l'unic lloc on es pot realment passejar en tot el páíś.
Parlem molt de com viuen alla, del que els agrada i el que no, i queda molt clar que viure a Doha no es el millor que pots fer a la vida. Es una cultura dura, complicada i el lloc no ajuda gaire a fer vida social o activitats ludiques de cap mena.

I parem a pendre alguna cosa

Despres del te de gengibre s'ajunten dues amigues mes d'ella. I ja hi som tots... un catala, una malasia, un libi, una polaca i una keniata. Tela la barreja!!!

Em porten a sopar a un restaurant prou maco on menjem molt be i pasem una bona estona explicant com viu cadascú.

Un cop ben tips sortim cap al passeig, que ara esta a petar i ens dediquem a fer unes quantes fotos mes:

I ja esta, el temps sem tira a sobre i toca tornar al aeroport, volo a les 2:20am cap a Ho Chi Ming!!!!
El Jon que tambe treballa per Qatar en el torn de nit s'ofereix a portarme. Estàˋmolt a prop de la ciutat. Un cop alla aparquem el cotxe a la zona de treballadors i agafem el bus intern que ens deixara a la terminal.

I aixo ha estat Qatar. La veritat es que no he escrit la meitat del que he pensat i fet en aquest pais tant curios, pero estic massa cansat com per concentrarme i dedicarli mes temps a aquest post.
PEro si puc dir que Qatar m'ha semblat un lloc poc amigable, dur per un occidental i que tot i que s'ha de visitar si es pot, tampoc no te cap encant gaire especial.
Segurament si surts de la ciutat, Doha, la cosa cambia, pero Doha.... no es el lloc mes maco dle mon i tota la cultura que el rodeja.... tampoc ajuda molt, tot i que com he dit es molt interessant veure com funciona aquest pais i com hi viu la gent.

I res... ara ja en pocs minuts toca embarcar cap a Ho Chi Ming!!!!!