Jordi de Viatge

dissabte, 5 de desembre de 2009

Tibet

El viatge al Tibet em trencava una mica bastant. Per comencar calia anar en un grup totalment organitzat, i no hi tinc res en contra, pero despres d'aquests mesos fent el que volia cada dia... se'm faria extrany haver d'anar seguint les intruccions d'un guia i d'un gran grup. Tambe l'altra cosa eren els diners. Tampoc era tant car, pero igual que el grup em trencava la despessa mitja que porto fent.
Sigui com sigui Tibet es un lloc que esta molt lluny, i jo estava tant a prop... que al final vaig decidir que si. I per si algu te curiositat: uns 550e, anada en cotxe 4x4 en bon estat, estades a hotels bastant guais en general, tornada en vol amb totes les taxes i visats inclosos i visites a varis llocs.
Total, que ni 48 hores d'haver aterrat de Lucla ja tornava a marxar de Katmandu un altre cop. A les 6 del mati del dia 24 un taxi em venia a buscar a la porta de l'hotel. Hi havia el conductor i un guia, per mi solet. Quin luxe.
A mi em va extranyar, per que a l'agencia havia preguntat varies vegades que cuanta gent seriem i d'on eren. Em feia por que fos un grup de coneguts molt gran, cosa que faria que ningu parles amb mi (els grups grans son aixi, comprovat). I no hi va haver manera, no em responien mai a la pregunta. Tambe estava encuriosit per que em van dir que em trovaria amb la resta del grup a la frontera (5h des de Katmandu). O sigui... que tot un taxi per mi solet. Pero be, l'agencia m'inspirava confiaca, la botigueta que tenen esta molt arreglada, pero molt pels estandars nepalis, i a part feia 20 dies que tenien el meu passaport per arreglar els papers, aixi que.... m'havia de fiar.
El viatget fins a la frontera va estar be, i el guia va resultar molt simpatic, ens vam fer fins i tot amics. Vam fer una paradeta a mig cami per dinar i alla vaig veure els meus 'futurs' companys. 'Futurs' per que ells anaven en bus tots plegats, i jo en taxi tot solet. Encara avui no entenc per que ho van fer aixi, es mes car, pero millor per mi.
Un cop a la frontera nepali, el guia em va ajudar a arreglar els papers i a esperar que el gran grup arrives. A l'entretemps vam parlar amb el guia del budisme, nepal, economia... molt bon noi.
Al cap d'una hora va arrivarla resta de gent.
Com era d'esperar vam tenir follon. Les diferents agencies havien creuat noms en la llista de gent que tenia que passar i clar, als que no estaven possats no els van deixar creuar. Aixi que....a esperar un parell d'hores a que sol.lucionesin la burocracia.

(fent temps)

(costat nepali de la frontera)

Mentre feiem temps ja vaig coneixer diferent gent, un noi d'Albacete que acabaria sent el meu company d'habitacio tots aquests dies, una d'holanda, uns alemanys, un altre holandes, una parella americana... pero la que em va sorpendre mes era una brasilenya que venia de pujar l'Ama Dablam!!!
L'altre costat de la frontera era un altre mon, totalment diferent: les botigues, la gent, el somriure inexistent...
Per fer la primera parada ens vam distribuir cadascu en un jeep, de 4 en 4. Els cotxets eren tot un luxe comparat amb el que porto veient tots aquests mesos, super amples i comodes. Jo em vaig juntar amb dos mallorquins i el d'Albacete. Vam parar per dinar super tard, pero va estar be: xerrar una mica amb els nous companys i veure com es la Xina, per que de Tibet de moment poc veiem.
Acabats de dinar ja es quasi de nit, aixi que no veiem res de paissatge. Ens aturem a Nyalam, un poble sense pena ni gloria, pero be, es veu que prop de la frontera no hi ha gaire cosa i ja es tard. Alla l'Holandes, que es veu que ha fet tot el cami des d'Holanda a peu, la lia una mica: l'hotel es d'habitacion de 5 i a ell li havien dit que tindria habitacio doble tots els dies. Es passa una mica discutint i pujant el to, pero al final tot queda sol.lucionat.
Anem a sopar plegats i ja cap a dormir, que fa un fred.... (i a part el canvi horari es nota!).
El segon dia el dediquem sobre tot a les vistes. Ja estem molt amunt, per sobre de 3500m sempre, tot es quasi desertic i a l'horitzo nomes es veuen muntanyes i desert. Es quasi igual que Ladakh!!!
El nostre conductor no es molt simpatic, no diu mai ni hola ni adeu, i el fet que, sense voler (estava ja fet pols), li trenqui el parasol del meu seint... no ajuda gaire. Pero prometo que era culpa seva, era soso com una mala cosa, i temerari com pocs al volant!

(Es un 8mil, pero ara no recordo quin)

(Paradeta a dinar)

(Port de 5mil i pico, fotos de rigor)




(Vida a Lhatse)

(Poblet en el cami, de que m'ofego fent les fotos, cula de l'aire)

A la tarda arrivem a Shigatse, on estarem dos nits, tots una mica revolucionats per que el guia no s'ho curra gaire i no em fet cap parada a cap poblet de devo. Nomes hem parat a restaurants on ells deuen tenir comissio (aixo em recorda a un pais que jo se...). No teniem previst dormir aqui avui, pero entre el show de l'holandes del dia anterior, i que el guia ja va dir que era millor dormir a aquest poble per que era mes maco (es cert) doncs... aqui estavem.
I el poble dona molt de joc. De fet poble no es, pero aquesta es la sencacio que tinc. El 'poble' en questio es la segona ciutat mes gran de tot el Tibet.
Te molt de constrast, i ja rapit veus que la cultura xinesa i tibetana estan totalment convinades. Jo no he sabut veure maldat en les cares dels xinesos, pero esta mes que clar, que estan acabant, i acabaran aviat, amb la cultura d'aquest pais. TOT son botigues xineses, amb productes xinesos (es com un tot a 100, pero multiplicat per mil), els cartells son bilingues, pero en xines les lletres mes grans. I el que em sorpren mes...
estatues que representen turistes occidentals fent fotos a gent local. Son maques, pero rapidament t'adones, que contrariament al que possa en el cartell que hi ha 20 metres creuat el carrer (o sigui, el monestir) una de les estatues que representa una noia occidental, va vestida amb mini-faldilla i samarreta de tirants.
(Porta del monestir)
(Jumbotron al fons, des de la porta del monestir)

Jo no ho trobo malament, sino fos per que es veu molt clarament, per les formes i pel lloc, que ho han fet, una i exclusivament, per tocar el que no sona. Seria com si on van caure les torres bessones possesin una estatua de l'Ossama.
En fin... aquest seria un bon resum del que vaig veure al Tibet. No vaig veure violencia pero si vaig veure que se'ls estan menjant de mala manera.
Les visites als temples eren impresionants. Son enormes, res a veure amb els de Ladakh, i tenen un munt de vida dins. Aixo si, molta menys que abans de la revolucio cultural xinesa. Alguns d'ells tenien capacitat per 5 o 7 mil monjos, i ara cap d'ell passava dels mil, aixi que tot hi tenir molta vida tot es veia bastant buit.
El sopar a Lhatse el recordo especialment, va ser molt divertit. Vaig anar amb el Jose, el noi d'Albacete, i vam trovar un lloc molt i molt recomenable (per si algu hi va: es diu "Tibetan Family" i esta just despres, el primer de tots a l'esquerra, de la porta xinesa que hi ha a uns 5 minuts de la porta principal del monestir). Estava ple de locals, Tibetans, monjos, monjes tambe i la parella d'americans. Vam ajuntar-nos amb ells i vam demanar la carta. Va ser un follon, com sempre, quasi ningu parla anlges a Tibet, i demanar es un gran esdeveniment. Vam demanar una mica a boleo, i la cambrera simplement al.lucinava. La gent dels voltant ens mirava i reien un munt, com si acabessim d'aterrar provinents de Mart. No paraven de mirar-nos i al final quan va venir el menjar ho vam entendre. Hi havia menjar per alimentar un regiment!!! Vam demanar 4 momos tibetans, que eren molt barats, i per tant petits. Pero no.... ni petits ni momos. Eren... com 4 racions de 250gr cadascu d'un pa dens i tovet alhora, com una massa de momo, pero d'1centimetre de gruix. Tothom reia... teniem un quilo de massa de pa per menjar-nos, i encara faltaven els plats principals. Vam riure molt i molt tots 4 plegats, i ells van riure molt i molt de nosaltres. Pero jo, fent un esforc inoblidable, m'ho vaig menjar quasi tot.... vaig tornar rodolant a l'hotel.

(Soparet contundent)

Tambe vam visitar Gyantse, tots dos pobles amb monestirs i castells impressionants. Entre poble i poble, com sempre... vistes espectaculars, entre elles les del llag Yamdrok-tso, simplement precios!!!!

( Shigatse - monjo)

( Shigatse - Entrant a un temple)

( Shigatse - Netejant vidres)

( Shigatse - Dins del temple)

( Shigatse - Bollint aigua, funciona!)

( Shigatse - Carniceria)

( Shigatse - Calcots!!!)

( Shigatse -Tenen totes les coses insanes que et puguis imaginar!)

(De cami, fabrica de Tsmapa, menjar tipic tibeta)

(Els rius ja estaven gelats, arriva l'hivern!!!)

(Gyantse - Mercat)

(Gyantse - Monestir)

(Gyantse - Estupa)

I finalment a Lhasa. Lhasa!!! Qui ho diria!!! Sona tant exotic, tant lluny, tant complicat. I alla estava, a Lhasa!!!!
Com la resta del viatge no em va deixar indiferent. De nou un contrast brutal entre una cultura que sembla aturada en el temps mill anys enrere, i al mateix lloc, una cultura capitalista que no para de canviar sense parar. Molt sorprenent, i tot i que molt trist, he de reconeixer que em va agradar.
El primer que vaig fer al arrivar alla va ser al.lucinar amb l'hotel. Poso el nom per que val molt la pena 'Trichang Labrang Hotel'. Barat no crec que fos, pero com anava inclos... era un hotel nou, portat per tibetans, i fet a la mateixa casa on va viure un lama que va ser mestre del Dalai Lama actual, o aixo vaig entendre. La decoracio era perfecte, i la casa continuava tenint l'encant d'una casa tradicional de tota la vida.


Despres de l'hotel a passejar. La primera parada va ser a Barkhor Square, just davanat del Jokhang, un dels llocs mes importants del tibet i on hi ha la representacio de buda mes sagrada. El lloc impresiona, esta ple de gent pregant sense parar, durant hores. Es posen de peu, i llavors s'estiren completament a terra, mirant al Jokhang.



Tambe ens van explicar que molta gent ve aixi de molt lluny, de vegades mils de quilometres. Venen fent tres pasos i llavors s'estiren un cop, i aixi... poden estar mesos o anys en fer tot el recorregut. Increible.

Pel vespre, abans de que el sol s'amagues, vaig anar a veure la Potala, com no? De cami alla... be... surts de Barkhor amb tota la gent pregant, i 50metres mes tard ets a Passeig de Gracia, Nike, Adidas, McDonalds versio xinesa, botigues de roba, joieries... 500m mes tard tot s'acaba i ja ets davant la Potala.
I... me l'imaginava mes gran. Ara, impressionar si impressiona. Es precios, i un no es pot fer a la idea com deuria ser el lloc 50 anys abans. Nomes 50 anys enrere Lhasa era tot casetes tradicionals, sense avingudes, sense edificis gegants... Fa 50 anys arrivar a Lhasa i veure la Potala tindira que ser tota una experiencia.

(Botigueta de roba treballant per la nit)

(Interior de Jarkhor)

(Estudiant)

(Espelmes de mantega, ofrenes dels peregrins)

(Textos sagrats)

(Classes al monestir de Sera)

(Monjo a Sera)

(Botigueta entre Barkhor i Potala)

(Calcats Xina)


I els dos dies sencers a Lhasa van passar entre visites als monestirs, entre ells tambe el de Sera i el de Drepung, i passejades tant per la part nova com vella.







(Darrer sopar)

(Adeu Tibet!)

PD: Com m'ha costat escriure aquest cop, masses hores dedicades!!! A vegades es esgotador.


Etiquetes de comentaris: , ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<$I18N$LinksToThisPost>:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici