Jordi de Viatge

dimarts, 11 de setembre de 2012

Taiwan: Hualien, les Gorges de Taroko i la Costa Est

Hualien

Al matí em llevo aviat, així esmorzem tots plegats. Però la Rachel s'adorm i només la veig quan surt disparada cap a la feina. Cap a les 9, sense presa, vaig cap a la estació central de Taipei, a veure quin tren pesco per anar a Hualien.
Sense problemes, hi ha un tren que surt a les 12 i que en 3 hores i mitja em portarà fins allà. Perfecte.
Com tinc una estona llarga i a Taipei hi ha WiFi gratis a quasi tots els llocs públics (has de demanar l'usuari i contrasenya a alguna oficina d'informació) aprofito per escriure una estona mentre em prenc el meu bubble milk tea de rigor, que no ve a ser més que un té negre amb gel, llet i boletes de tapioca (no fa gaire a Barcelona un parell de cadenes de Taiwan han obert un parell de botigues que fan aquesta beguda, però els preus... si a Taiwan val 1€, a Barcelona crec que eren 4 o 5).

El viatge en tren és bastant espectacular, la via del tren va sempre pel bosc, que és prou diferent al nostre ja que és bastant més com una jungla, tipus tropical.
Al arribar vaig a per l'hostal on deixo la maleta i sense molta més pèrdua de temps me'n torno a la estació a veure si puc llogar una bicicleta pel que queda de tarda.
Pregunto a la tenda Giant que hi ha a l'estació (Giant i Mérida són marques Taiwaneses, i estan per tot arreu) i em diuen que el lloguer ha de ser pel tot el dia. No és que sigui molt car, uns 10€, però com queda poca tarda i demà la idea és llogar una scooter de bon matí doncs no l'agafo. Això si, com que estan de rebaixes i necessito un parell de coses per la meva flamant Brompton hi acabo fent una mica de despesa. 


(L'estació de tren de Hualien)

(No fa molt bon temps...)


De la estació enfilo per l'avinguda principal tot recte fins al passeig marítim. Està una mica lluny, uns 2-3 km, però hi ha milions de botiguetes i gent, que fan el camí prou distret.

Al arribar al passeig el sol ja s'està ponent, i s'hi poden fer bones fotos. Per la part del darrere, la muntanya, els núvols amenacen mal humor.


(Te gelat amb bombolles de tapioca... mmmm)

(Bicis de tota mena)

(L'avinguda principal d'esquenes al mar)

Camino una estona pel passeig, molt maco i ple de gent caminant i anant en bici (el carril bici deu fer com uns 12km i bé val dedicar-li una tarda a fer-lo), i a l'estona me'n torno cap al centre per sopar alguna cosa. Com sempre està ple de vidilla, llums i restaurantets al carrer.

(Posta de sol)

(Des del passeig marítim cap a les muntanyes, preciós)

(Una mica de blanc i negre)

(La vida nocturna)

(Lums, sempre llums!!!)

(Curiós)

Gorges de Taroko

Avui és el gran dia, les Gorges de Taroko. Turísticament parlant són l'atracció número 1 del país.
Pel que he llegit hi ha infinitats de rutes de trek per fer, vistes tremendes i algunes zones amb aigües termals amagades en mig del bosc, i zones amb desnivells que fan por.
Però no em faig a la idea de com deu ser tot allò ja que m'han recomanat que llogui una scooter per visitar-les (també fan tours d'1 dia en bus). Si tanta natura hi ha per què he de passar-me el dia amb la moto?

Dit i fet, el dimarts em llevo aviat i sobre les 8 ja estic intentant aconseguir una motocicleta. En el primer lloc que provo tenen bona pinta, són de 125cc i semblen bastant noves. Però quan ja està tot llest l'home em pregunta alguna cosa que no entenc i després de 5 minuts intentat saber que diu decideix que no me la dona ¿?.
Provo a la botiga del costat i cap problema, però la motoreta que em dona és de 80cc i ja està una mica trillada, té uns 25.000 km.
Per llogar-la cal poca cosa, teòricament cal el permís internacional de conduir (que te'l fan a La Campana al moment que el demanes per poc més de 10€), i em fa certa il•lusió per que després d'haver-me'l fet un parell de cops per fi li trec profit. Igualment, un noi anglès de l'hostal em va dir que ell el va llogar deixant el seu permís de conduir normal. O sigui... que ni cal permís de moto ni res especial. El preu... 500$ Taiwanesos, que són uns 12€ per tot el dia.

Arrenco la motoreta i vaig una mica acollonit, fa anys que no en faig servir cap i mai n'he conduit una fora ciutat. Però crec que valdrà la pena.
De 40 o 50 km/h no passo, ja que als 60 per hora ja em sembla que el trasto està a punt de desintegrar-se. Faig una paradeta al 7 Eleven de rigor i segueixo tirant. Hi ha com 40 minuts de Hualien a l'entrada de la gorja.


(Entrant a pel meu esmorzar al 7 Eleven)

I les gorges no tenen una entrada pròpiament dita, simplement és una carretera espectacular que s'endinsa a través de la gorja, on hi ha petits pobles, brutals penya-segats, un riu espectacular que baixa amb molta força (suposo que per això l'aigua és gris) i tu, a partir d'allà, esculls el que vols fer. La pots recórrer amunt i avall amb la scooter, o amb un bus turístic, o bé també amb busos que van amunt i avall i fan parades on tu et pots baixar, caminar i visitar el que vulguis i llavors esperar al següent bus per anar fent parades.
Veient el panorama decideixo enfilar amunt. La carretera és espectacular, amb tot un bosc de verd molt intens i amb una vegetació una mica diferent a la que estem acostumats a veure. És difícil no fer parades cada 5 minuts per veure tot allò, així que vaig fent: un minut en moto, 5 minuts mirant les vistes totalment embadalit.


(Comença la visita!!!)

(La cosa promet)

(El primer pont)

(Primer túnel, a mi em va acollonir)

(Corves del riu)

(Un temple amb el salt d'aigua creuant-lo)

(Molt bucòlic)

(Túnels abandonats/tancats n'hi ha un munt)

(Àrea de descans)

Segueixo amunt i veig un desviament cap a Bulowan. No tinc ni idea de què és ni on està però hi vaig. Resulta ser un centre d'informació, on hi ha un petit museu i un centre d'acollida. També hi ha un petit camí senyalitzat que et porta per dins del bosc fins a la carretera principal. No està mal, però sincerament... és prescindible.
Faig el camí marcat, 20 minuts avall, i 20 minuts amunt novament. No vegis com pugen les escales...


(Això rosa... cascs de paleta per previndre les caigudes de pedres!)

(Video per la carretera de Taroko)

(Centre d'acollida)

(Ho tenen tot molt ben muntant)

(Ja començem, compte amb les serps...)

(Compte amb el terreny que es trenca...)

(Petit pont)

(Papallones... les que vulguis)

(Fent cua a la carretera)

(Camins tallats pels tifons)

(El riu és espectaculat a tot arreu)

Tot suat agafo la moto un altre cop. I és nota que en sóc un principiant, l'he deixat al sol i allò no hi ha qui ho toqui!!!
Carretera amunt de nou i als pocs minuts... tallada!!!
Una particularitat d'aquestes gorges, i de tota la costa est, és que està molt exposada a les inclemències del temps, que no són poques a Taiwan, i menys al juliol/agost on el tifons són més usuals que les turmentes d'estiu a Catalunya.
Total... cada dos per tres hi ha corriments de terra, grans, que deixen la carretera inutilitzada, sinó destroçada, i fa uns 10 dies un tifó gros va tocar la zona, deixant la costa est incomunicada durant un parell de dies. Total... que estan fent obres i fins d'aquí una hora no l'obriran de nou. Tots estem allà parats.
I com això de la moto, i l'airet que corre quan la condueixes, m'està agradant doncs vaig a donar una volta per fer temps. Pel camí em trobo un noi que va a peu i li dic si vol que el porti una estona. Ja que sempre m'ajuden a mi, de tant en tant tampoc està de més oferir la teva ajuda als demés per compensar.
A les 12 obren la gorja un altre cop, i varis rumors corren entre els presents. Que si l'obren ara a les 12, la tanquen als 10 minuts i ja no la tornaran a obrir fins demà, això voldria dir que no podríem tornar, que si l'obriran estones... però el cert és que l'obren i per tot el dia, així que cap problema.
Seguim amunt!!!


(Llestos, que arranquem!!!!)

Just creuar la zona en obres... brutal!!! Arribem a Swallow Grotto, una zona on la carretera penetra directament en la roca deixant a un costat una gorja perfecta i brutal amb unes vistes que no tenen preu. Poder m'hi estic allà una hora, i tots els que hi som anem mirant com bojos per tot arreu, tot és una pasada!!

(Tela)

(La gorga és molt espectacular, i la carretera igual)

(Fonda)

(Molt content, el lloc m'encanta!)

(Compte amb... tot!)

(Amb el casc,  no sigui que caigui res)

(Els túnels)

(Tremenda la carretera)

(Sense paraules)

(Atenció amb l'autobús)

Una alta cosa que sorprèn, i acollona més que sorprèn, és el terra. El terra en moltes parts de la carretera està "meteoritzat". I què vol dir això? Doncs que tu vas tant tranquil amb la scooter, gaudint de les vistes, i de tant en tant un cartell t'avisa de que vigilis amb els despreniments de terra. Res fora del normal fins aquí, com a tants llocs. Però llavors mires al terra i penses "osti, poca broma" per que el terra està literalment foradat per marques de pedres que hi han caigut, i no hi ha un pam que no tingui varies "cicatrius" d'alguna pedrada que hi ha caigut. Ara entenc per què just abans d’arribar allà hi ha una paradeta on donen cascs de paletes a tot aquell que els vulgui, de forma gratuïta, i en tenen centenars!

(El terra estava fet pols, forats i més forats)

(I tampoc hi ha molta gent)

La cosa no para de pujar, i arribo a la "Túnel de les Nou Corbes" que a la guia el pinta molt bé i té un nom molt... atractiu. Però a molts dels camins cal portar un permís i que jo no he fet.
La rutilla té una pinta "particular" però la veritat... allò sembla que hagi patit un bombardeig, i dels grossos, així que no em venen ganes ni de fer-hi 50 metres per veure què tal és.

(Trek de les 9 corves)

Segueixo el camí, ara paradeta a un mini temple que hi ha en una corba de la carretera, com tants d'altres. Però aquests just darrera té un pont penjant, igual als del Nepal. Des d'allà s'hi veu un gran salt d'aigua i el riu fa una corba de quasi 180 graus.

(Punt de descans)

(Pont penjant)

Més amunt i ha una espècie de poble, amb bastants restaurants i alguna botiga. Però el tifó em té una mica cagat, se suposo que per la tarda té que ploure, i no tinc ganes de que em pilli anant amb l'scooter.
Seguim... i seguim.... i seguim... començo a estar cansat, ja són moltes hores amb la motoreta, però per culpa del tifó he decidit només estar un dia allà i aprofitar-lo al màxim.
Torno a parar a un altre temple, que tampoc no tinc ni idea de com es diu, però val ben bé la pena ja que està just a sobre d'un poblet amb unes molt bones vistes.

Segueixo una mica més amunt, però la carretera és molt regirada, dec portar ja com 4-5 hores sense parar i encara toca desfer tot el camí fet durant el dia, així que mitja volta i cap a Hualien de nou.

Passo alguns túnels, on ho passo bastant malament ja que no em sento gens segur, més encara quan en algun d'ells la visibilitat és totalment zero, està totalment moll i venen cotxes darrera posant una mica de pressió. Per sort aquests túnels sempre són curtets i li donen certa emoció al tema.


(Petit poble)

(Tremendes vistes)

(La carretera puja i puja...)

(Font d'aigua al temple)

(Molt bucòlic)

(El bosc és com una jungla)

(Els dracs sempre estan presents)

(L'entrada al temple)

(Baixant pel poblet)

(Més vistes)

(La carretera és una passada)

(Tot i que els túnels em feien certa por)

De camí em paro a fer fotos també a algunes corbes on es veu com les esllavissades han destroçat fins i tot els guarda rails.

(Les caigudes de pedra són importants, compte!!!)

Al tornar a passar pel petit gran poble amb els restaurants decideixo dinar una mica i descansar ni que sigui 20 minuts, ja vaig fet pols, comença a fer una mica de vent i els núvols pinten malament.
Em demano un troç de carn revosada i arròs. Molt simple, però molt bo!!! L'arròs aquí a Àsia certament té un altre gust, m'agrada molt més, i no només serveix per omplir la panxa, també el pots disfrutar.

(Dinar, pollastre, arroç i verduretes endolçades mmmmm)

(Un tifó aquí ha de fer por)

I quan arrenco aquest cop... comença a ploure. Al principi fa certa gracia, però poc a poc va apretant més i més. A l'estona m'he de posar la jaqueta impermeable i guardar la motxilla sota una bossa. Més tard allò ja és una dutxa, i em començo a estressar. Vaig amb la motoreta a 40km/h, per uns revolts que com rellisquis... les boniques vistes dels penya segats ja no em faran tanta gracia, i infinitat d'autobusos estan baixant plens de turistes. És un estrés.
La cosa va empitjorant, i ja rodo sobro una piscina, desenes de busos avall, alguns cotxes i jo pensant en la pluja de pedres que em pot venir a sobre (això ja eren paranoies meves, però hi ha la possibilitat real de que passi).
Al final la cosa ja és impossible, les ulleres fa estona que me les he hagut de treure per que no veia res, però ara no puc ni veure, massa aigua a la cara, sembla que tingui una mangera sobre seguint-me. Creuo un petit túnel, poder 50 metres, i és un petit descans, tant per la meva cara com pel meu cap que va super agoviat per no caure. Surto del túnel de 50 metres i... no plou!!! No plou?!?!?! No, no plou. Estic al•lucinant. 50 metres enrere sembla el diluvi universal i 50 metres endavant ni una gota!
Llavors hi caic, dec haver passat una zona de penya-segats des d'on de dalt la muntanya escup tota l'aigua com si fos una cascada durant una bona estona. Si no és així no s’entén.
I res... ara si més tranquil ja cap a Hualien. Ha estat un dia entretingut. Agafo una carretera lateral més tranquil•la per entrar a la ciutat que passa per l'aeroport. Hi ha una petita platja plena, plena de gent, esperant per la posta de sol, però els guarda costes estan fent fora tota la gent de la sorra ja que es veu que molt segur no és.

(Un temple de camí a Hualien)

(La tormenta ja queda enrera)

(Esperant la posta de sol)

(Parquing a la platja)

(Preciós contrast, però espero que no plogui molt)

L'aeroport també té la seva gràcia. Durant el dia ja pots veure algun que altre avió estrany i avions de guerra també. Des de la mateixa carretera és veuen els "forats" coberts de gespa i terra, no deixant-los veure des del cel, i dins és veuen els caces Taiwanesos. Ara... com a Xina se li creui... poc tenen a fer.

Arribo a l'hostal fet pols, 150 km de corbes i més corbes a la muntanya en una moto de 80cc, massa pel meu primer dia de moto i carretera.
El vespre i la nit aguanten, no ha arribat a ploure més. Resulta que el tifó s'ha retrasat un dia. Millor.
Per tant decideixo que el següent dia matinaré i intentaré fer tants quilòmetres com em sigui possible anant cap al sud, i a poder ser arribar a la línea del Tròpic de Càncer, que no cau molt lluny.
Aquesta ruta per la costa, ja sigui a través de la carretera nº9, arran de muntanya, o la nº11, arran de mar, són unes de les atraccions del país, i un absolut paradís per qualsevol cicloturista! Tens carril moto/bici en tot el recorregut, els paisatges són simplement paradisíacs, els pobles per on passes són encantadors i hi ha molt poc tràfic. Què molt és pot demanar?
La meva idea era estar-m'hi fins dissabte per aquesta zona, però el tifó ve amb molta mala llet i poder cau una bona durant un parell de dies, tallant el tren (sempre el tanquen quan hi ha tifó) i trencant més d'una carretera.
Per tant demà faré la ruta per carretera fins on les forces em permetin i el mal temps em deixi.


La Costa Est

Em llevo i apa... a la carretera! Però primer passo per la botiga per on m'han llogat la moto. En vull una altra, que la que m'han donat està massa atrotinada. Amb l'excusa de que no frena gaire em canvien la de 25.000 km per una de 2.500km, i amb el dipòsit ple (tot això que m'estalvio :) ).
Ara si, arrenco de nou, primer per un troç de la carretera 193, molt maco i tranquil, on paro a un centre d'informació amb un petit i bonic parc amb bones vistes. Està just al costat del "Ocena Park", que ve a ser un petit Port Aventura.


(Maco, maco, i amb mal temps guanya espectacularitat)

(Petit parc al costat de l'Ocean PArk)

(Tot el recorregut val la pena, encara que no et puguis banyar)

(Un búfal!)

(M'ho imagino amb bon temps i... uffff)

(Molt exòtic)

(El verd arriva a ran de mar!)

(Palmeres al mar. Què més es pot demanar?)

Segueixo per la carretera nº11, la que va arran de mar. El camí és una pasada, amb algun petit troç de muntanya per passar algun coll i la resta sempre arran de mar. Durant tot el camí veig com els bars/hotels de primer línea de mar estan tancats, així com també totes les platges, que estan "acordonades" amb una cinta groga que ve a dir "no entreu, perill de tifó". Un s'adona de com seriosament s'ho prenen i quan la Rachel i l'Andreas m'expliquen el que ha passat algun cop llavors s’entén millor.
Fa uns 10 anys va arribar un tifó enorme al país, el metro de Taipei va quedar inundat per 2,3 metres d'aigua, totes les carreteres van quedar tallades, el tren fet un cromo... total... Taipei va quedar totalment parat 3 setmanes, i van trigar mesos fins que no van poder posar en marxa de nou el metro. En total... 6 mesos fins que el país va tornar a la normalitat. I imagineu que un país és col•lapse totalment durant 3-6 mesos... econòmicament és un drama.
Total... que a tota la costa veus molts guardacostes tancant platges o vigilant que ningú hi entri.
Però les vistes valen igualment la pena.

A més, amb el temporal a la vista allò encara és més espectacular. Tot i que en un dia de sol radiant allò ha de ser la bomba!!!
Vaig una mica cansat, encara no estic acostumat això d'anar per carretera en moto, i quan arribo a Fongbin paro per dinar al 7 Eleven un altre cop (la dieta a la p..a merda).
Quan surto arrenca a ploure, poquet, però ahir ja en vaig tenir més que suficient. Així que toca tornar. Però per on? L'ideal era anar per la costa, i tornar per la muntanya, però per arribar a la carretera nº9 hi han com 15-20km de corbes i em fa una mica de por que m'agafi pluja, així que torno pel mateix camí per on he vingut.


(La carretera de nou... espectacular)

És impossible no parar mil cops pel camí. Tot allò és una pasada, i em fa molta ràbia, però que molta, tenir que tornar. Estar per la costa est una setmaneta ha de ser espectacular: la part nord és verda, plena de jungla i mar a cada costat, però passat el tròpic de càncer... hi ha llocs on pots veure balenes, les platges són de sorra fina i palmeres, menjar marisc... brrrrr Em moro de ràbia!
Em cago en els tifons!!!

(La mar és bonica així, però hagués agrait un bon dia)

(Paradeta per descansar)

(Video!)

De tornada, a parat de ploure i sembla que el temporal és queda enrere, paro a un temple on hi ha bastants monjos jovenets, sembla com una escola.


(Un temple)

(Viure en un temple com aquest no ha de costar molt)

(Buda)

(Recipient per l'encens)

(Tela entrada al temple)

Al vespre, ja descansat una mica, vaig a veure la posta de sol i el mar picat. Però abans em paso mitja tarda xerrant amb un noi de Leon que viu a Taiwan des de fa anys, i que es dedica a fer "trading" amb les bombetes, molt interessant tota la seva història.
Agafo la motoreta, que és meva encara fins demà al matí, i amb ella arribo a tot arreu en un no res, mola! Per un dia no tinc quasi que caminar!


(Posta de sol, amb la mar enrabiada)

(Passeig marítim de Hualien)

(Trencant)

(Bona nit...)

A la nit toca truita d'ostres amb gelatina i salsa dolça mmmmmmmmm
Ja dos dies abans havia vist una paradeta amb unes 50 persones fent cua només per poder tastar aquella truita. I amb lo que em va agradar el primer dia, si aquest lloc té tanta cua, caldrà provar-lo, no???
Doncs una truita per sopar!!!!!

(Parada de truites, només truites)

(Una altra cosa no, però èxit... molt)

Li faig varies fotos a la truita i a la gent que està fent cua. Alguns em miren estranyats, i al marxar 3 nois jovenets em pregunten que què tal estava. Jo els hi responc que no estava gens malament, i més encara per que aquests plats dolços com a plat principal no són una cosa molt usual a Europa. Ells em responen que "nod bad", o sigui... res de l'altre món. Eren de Hong Kong, i suposo que estan més acostumats a coses així.
Una mica més de passeig nocturn, un altre bubble tea i cap a dormir!


(mmmmmmmmm quin soparet!)

(El xef i els utensilis)

(El 'restaurant')

(Botiguetes per Hualien)

(Momos!!!!)

Al dia següent toca tornar, no amb certa ràbia, i més encara per que fa un sol radiant al matí, cap a Taipei. El tren el tinc a les 10, així que matino una mica, em compro el meu té de rigor (sense bombolles, que es veu que a primera hora no les tenen encara cuinades) i cap al passeig marítim.
Tota la carretera que el creua per sota està ben xopa, per la nit les onades deuen haver fet de les seves, i tot el passeig en si està ara també tancat, prohibit entrar.
De totes formes faig un grapat de fotos i disfruto dels meus darrers minuts en una zona tant espectacular com aquella. Una veritable pena.


(De bon matí... quina peneta!!!!)

(El passeig ja estava tancat pel de taronja, el tifó està arrivant)

(Adéu costa est!!!)

Jo no ho veig tant malament, el dia està més que bé, tampoc sembla tant terrible el tifó. Però està juganer el noi, anomenat aquest cop Tembin, ja que porta un altre dia de retràs, i ja van dos. El molt c... està fent una volta de 180º i probablement pegarà fort a Taiwan, però més al sud d'on estic. La conya és que no només ve un tifó, sinó que en ve un altre just darrera seu, així que s'esperen uns dies mogudets.

(Hualien a les 8)

Total... deixo la moto a l'estació, on l'he llogat, i a agafar el tren cap a la capital de nou.
El viatge, com el d'anada molt còmode i maco, amb molt bones vistes.


(Els paissatges del tren tampoc no tenen preu)

(Arran de mar)

PD: I aquest va ser el causant de que tingués que marxar d'aquest petit paradís...


(Un tifó no, dos!!! I el vermell ben a sobre!)


Etiquetes de comentaris: , ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<$I18N$LinksToThisPost>:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici