Arribem a Delhi

Ja portem 3 dies a la India, tot i que jo ara ja ni me'n recordo de quan vam marxar, els dies semblen mesos!

De York a Delhi

Dimecres al mati ja vam deixar York per agafar el tren que ens portaria cap a Heathrow, ens vam despedir del Kenn, l’Eva i l’Isaac que continuava sense estar molt fi pero estava tant guapo com sempre.
El viatge en tren molt be, i els anglesos molt profesionals amb el menjar, tots els del nostre voltant duien el seu dinar ja preparat a les maletes, ara... nosaltres vam treure un entrepa de jabugo!!!!
Un cop a Heathrow trobada amb la Silvia i ja escalfament de motors a la Terminal 3. Allo ja comensava a ser un altre mon i es notava que aquesta terminal esta dedicada a Asia, gent amb turbant, pakitanis, indis, asafates amb vestits regionals... tot un espectacle!

I el vol amb AirIndia perfecte, molt millor del que ens esperavem pel preu que vam pagar. Ens van servir sopar a mitja nit (bastant bo) i sobre les 5 del mati ens van portar novament menjar per l’esmorsar.




Delhi

Un cop a Delhi control de passaport, visats i de Grip A. Aqui em vaig cagar ja que estava mig al.lergic i a la cua no podia deixar el mocador ni algun estornut, a mes, teniem una pantalla de TV termica i ja em veia empaquetat de tornada a Londres. Per sort ningu em va fer ni cas i vam passar sense problemes. Tambe a l’aeroport vam fer el canvi de diners, primer em pensava que ens timarien, pero de moment es el millor canvi que hem trobat arreu (1euro = 67 NRP).
Al sortir de l’aeroport ja teniem el taxista, que haviem acordat amb l’hotel, amb el cartellet esperant-nos a la porta. Pero sino tambe hi ha l’opcio d’agafar un taxi pre-pagat. El noi era Nepali, de prop de Lumbini, i a mi aixo em va fer molta gracia ja que probablement sera el primer lloc on vagi al entrar al Nepal. Durant el viatge el tiu ja ens va voler vendre un tour pel pais, pero com ja ho teniem doncs... res de res.

L’entrada a Delhi... apoteosica!!! Tela marinera com condueixen, es un caos total, i el resum seria... tonto l’ultim. Tot i que he de reconeixer que per com ho fan no se la peguen gaire sovint (nomes em vist un quasi accident d’un tractor, pero es va quedar en quasi), i com van forca lentents doncs com a molt seria la xapa.
Un cop a l’hotel, que estava molt be (i tambe ens van intentar vendre un tour), vam deixar les maletes, vam flipar una mica amb el carrer i vam decidir sortir a l’exterior!!!
Jo com sempre vaig proposar “anem a peu”, i... que inocent.... cada 10 segons algu ens oferia alguna cosa, i al girar al carrer gran... mes... ens seguien, insistien... total... que als 5 minuts vam agafar un Rickshaw (o com es digui) i cap el Fort Vermell!!!
El conductor era molt simpatic i amable, i com molta gent parla angles ens va anar explicant coses. Al arrivar al Fort Vermell no hi havia ni una anima, res, nomes soldats, alguna trinxera i cotxes, pero de guiris o indis... ni rastre. Va parar a preguntar i resulta que com el 15 era el dia de l’independencia doncs... tot tancat a cal i canto per 3 dies, ni un monument, ni un palau...
Aixi doncs ens va proposar... anar a l’oficina de turisme o anar cap a una zona de botigues on van els indis. I novament... que inocents!!! Vam escollir les botigues, i allo era el tipic timo explicat a mil llocs: ens va deixar a una botigueta de catifes on ens esperaven 10 homes dins!!! El primer moment ens vam cagar, pero als dos minuts ja erem fora.
Vam comensar a caminar una mica descolocats, i de nou el conductor ens va dir si volia que ens portes a un altre lloc. Nosaltres, emprenyats, li vam dir que no calia, pero ara vist amb mes perspectiva em sembla que era un bon tiu, ja que tot el viatge que ens va fer va ser super amable i ens anava explicant coses. El que pasa es que aixo de les botigues es molt usual, i els indis s’enduen comissions si ho fan, aixi que es una situacio que s’ha d’etendre, pero que si ja marques de bon principi que no vols aixo de les botigues doncs no hi ha problema (has d’insistir)
Al cap de 20 minuts a peu i d’estar al no res, un barri amb moltes cases per terra, tot brut, botigues amb l’encant maxim de si tenien oli Elf o Repsol... vam decidir tornar a l’hotel. Poder sona una mica elitista, pero en aquells moments ens vam sentir forsa incomodes.
I primer regateig del Jordi, paro un Rickshaw i li dic:

Jordi: per anar a aquesta adresa?
Conductor: 100 rupies
Jordi: pero si hem fet aquest cami per 50 (cert)
Conductor: 80 rupies
Jordi: molt car, ho hem fet per 50, 50 esta be
Conductor: adeu

I se les pira sense mes!!!!!! Quina frustracio!!!
Ara a esperar el seguent, que va trigar 10min en venir!!!!!! I sincerament, entre la pressio d’alguns indis, l’exit del primer regateig, i el descolocament del primer dia... vam agar el primer que vam poder i cap a l’hotel per 80NRP.

Vam sopar a l’hotel el primer menjar indi i cap a dormir.
Aquella nit va ser una mica dura per mi, ja que tota l’estona a Delhi em vaig sentir molt incomode, i no podia parar de pensar “On m’he posat!?!?!?”

York

Ja fa 4 dies que hem marxat.

El dia 8 al mati tota la familia (la que encara queda a casa :p)vam anar cap a l'aeroport de Girona, com sempre els pares ens hi van portar!!!! I despres de 4 consells "Jordi, segur que vols marxar?", "Jordi, vigila no t'atraquin", "Jordi, vigila no caiguis a la muntanya", ... em vaig despedir d'ells fins nadal (prometo anar trucant de tant en tant!).



Els dies previs a anar a York van ser bastant estresants, per no dir molt. Sort que aquella setmana vaig poder fer 3 dies de vacances, un de relax i dos per posar-me histeric perdut: les assegurances, travellers checks, visas, documents... sobre tot les coses burocratiques van ser les pitjors, i alguna despedida familiar tambe!
Per la motxilla... no va anar tant facil com em pensava, van caure algunes compres d'ultima hora, i al final deu pesar uns 14-15 quilos, i a mes queda tota plena, cosa que no volia de cap manera. Primer per que 14-15 quilos son masses (el limit me l'he possat en 12) i segon per que tot I que ja duc tant roba d'estiu com d'hivern, cal que sobri una mica d'espai per imprevistos. Total... que dema abans de marxar en tren de York cap a Londres cal fer algunes millores!!!

A York aquests dies molt be, molta tranquilitat i alguns passejos per la ciutat mirant botiguetes. El lloc es realment maco, i alguns carrers recorden bastant als de la peli de Harry Potter. Per mala sort com ja van unes quantes vegades que hi he anat cada cop costa mes motivar-se per fer el turista.
Tambe un dels dies hem fet un dinar amb l’Elisa, una coneguda catalana de l’Eva que te un nen nomes un mes mes (no tinc accents) gran que l’Isaac, ens va possar a tots les dents ben llargues amb els seus viatges. Quina enveja ens va entrar!
I avui teniem que haver anat a la piscina a veure una de les primeres clases de natacio de l’Isaac, pero com esta amb febre, pobret, no ha pogut ser, aixi que l’Eva aquests dies esta tenint triple feina, amb nosaltres i amb el nebodet!!!

I be… dema ja enfilem cap a Londres a mig mati (aqui seria l’hora de dinar… mira que fan horaris rars els anglesos!). Suposo que agafarem una especie d’Ave cap a King Cross I d’alla cap a Heathrow on hem quedat amb la Silvia que arriva pel mati de Barcelona per agafar l’avio de Delhi a les 21:30.

Ja queda menys!!! 12 dies...

Doncs res, ja queden 4 dies per marxar: el dia 8 despeguem camí de York i el dotze cap a Londres a trobar-nos amb la Sílvia i d'allà directament a Delhi!!!!

De moment els primers dies ja els tenim força encarrilats ja que hem contractat una agència per a que ens faci una ruta. El dia 14 ens vindrà a buscar el nostre "xofer" que ens durà per mil llocs dels que només hem llegit o sentit a parlar, o fins i tot ni això; però tot té molt bona pinta. Sigui com sigui de moment estem una mica a l'expectativa del que ens trobarem un cop arribem, així que l'arribada i les primeres hores a Delhi crec que ens marcaran ja d'un bon principi la resta del viatge.

La ruta és bastant típica: Delhi-Repussar-Jaipur-Agra-Kajuraho-Varanasi-Delhi-Chandighar-Delhi. O sigui... mil hores viatjant en tren i cotxe (pobres culs, sobre tot el meu!). La idea és aguantar el ritme dels primers 6-7 dies, per un cop a Varanasi prendre'ns 2-3 dies amb més calma (la veritat que no sé jo si serà el millor lloc per relaxar-se!).
I cap al 23 o 24 d'agost tornem a Delhi per anar a Chandighar, altrament conegut "l'Eixample de la Inida!" (és el que té anar amb arquitectes :P), aquesta ciutat promet, i confiem que la Mireia ens faci de guia com deu mana!

Dia 28, dia "D": el 28 marxen la Mireia i la Sílvia. Em quedo ja sol, i no la tornaré a veure (o si?) fins quasi al Nadal. A partir d'aquest dia ja no ho tinc gaire planificat a nivell de transports, però l'objectiu és que en 4-5 dies pugui arribar a Leh, a la regió de Ladak ("El petit Tibet"), un lloc que ara per ara em té super emocionat!!!! Allà... vull visitar temples, paisatges fer treking, veure la festa major de la ciutat, provar que tal em senten els 5000m, mil coses que ara per ara em queden molt lluny i no sé pas com aassimilaré estic un pelet acollonit!!!


I dels preparatius... això ha estat una aventura per si sola: el passaport (ens hem cagat mil cop amb els Indis), decidir la ruta inicial, els hotels, la motxilla, l'assegurança, tren o cotxe, per lliure o organitzat, comprar un bitllet de tren per internet, entendre'ns amb el nostre, i el seu, meravellós anglès, donar-se d'alta al ministeri, vacunes, farmaciola... ja de per si això és mig viatge, però sincerament s'ha de reconèixer que és una part molt divertida, tot i que de vegades esgotadora, del viatge que te'l fa disfrutar encara mes.
Sigui com sigui algun dia em posaré a explicar com hem muntat tota la parafernalia logística per si algun dia algú en pot treure profit.

Apa, que queden només 12 dies!!!!

Sant Maurici. Refugi d'Amitges

Comencem a provar seriosament el blog, que ja toca.

Aquest cap de setmana, aprofitant el dia 1 de maig ens hem escapat a la muntanya, a Sant Maurici, i mes concretament, al refugi d'Amitges.Vam fer la reserva ja fa uns mesos i qui ens havia de dir que a aquestes alçades trobaríem neu, he dit neu? neu no, mooolta neu, totalment nevat. Però a valgut la pena, ens ho hem passat genial, les raquetes tenen el seu encant i els paisatges són impressionants. Marxem el divendres 1.

De Barcelona a Espot, fent una paradeta a Sort per mirar 4 botigues i estirar les cames. Sobre el mig dia arribem a Espot i decidim pujar en taxi d'allà a l'estany de Sant Maurici (4,5€). Però vist després el camí hagués estat molt millor anar amb el cotxe fins al pàrking de mes endavant i caminar a peu els 45min-1h que cal fer a través del bosc. Un cop al llac enfilem ja cap amunt. El camí preciós, tot nevadet, blanc, amb boira i nevant una miqueta, de conte!!! En 2h15min ja estem al refugi, sense gaire esforç. Al refugi llegim revistes, xerrem, passem l'estona i ja sobre les 19:30 el sopar, que no està malament, però la broma de la mitja pensió surt per 38€, tot i que tenint en compte el lloc i la dificultat de pujar-hi les coses s'entén. Està xulo sopar als refugis ja que fas amics de taula i l'estona es fa molt interessant.

Al dia següent la idea era anar al refugi de Saboredo, passant pel coll de la Ratera, però ens comenten que hi ha perill d'allaus i que aquest mateix dia mes d'un s'ha fet mitja volta. De fet al dia següent un altre grupet ens va explicar que van fer una part de camí, però quan van veure que els hi queien voles de neu del pendent... van tornar. Total... que decidim tirar avall i anar al mirador de l'estany i passejar pels voltant del refugi. Va ser una bona opció... tot continua sent de conte, i caminar amb les raquetes per neu verge envoltat de riuets, boscos, petits llacs doncs... no té preu. La tarda la passem fent una becaina i llegint i xerrant. El sopar es torna a fer molt distret, ens toca amb un grup de dues parelles que resulta que han viatjat per India i Ladakh (em fa moooolta il·lusió anar allà, ja queda poc!!!!), així que ens passem l'estona parlant de viatjets i fent-nos les dents llargues.

Diumenge ja de tornada, i aquí si es una aventura. Arranquem després d’esmorzar i la neu està..... GELADA, MOLT GELADA. I entre això, que els dos sóm uns cagadets i que la meva agilitat és digna de mencionar doncs... les passem putes, triguem mes o menys una 1 hora en fer... 500 metres? I per colmo part del camí trepitjat està sota un parell de petits allaus, així que la primera hora del matí la passem mes que "distreta". Però bé.... al final ens ho prenem mig a broma (quin remei) i la resta de baixadeta la fem sense mes problema. I un cop avall ja del tirón a Barcelona, que no ens agraden gaire els embussos. Total... un cap de setmana per sobre les expectatives, amb uns paisatges que trigarem a oblidar. Repetirem!!!!