Jordi de Viatge

dilluns, 17 d’agost de 2009

Arribem a Delhi

Ja portem 3 dies a la India, tot i que jo ara ja ni me'n recordo de quan vam marxar, els dies semblen mesos!

De York a Delhi

Dimecres al mati ja vam deixar York per agafar el tren que ens portaria cap a Heathrow, ens vam despedir del Kenn, l’Eva i l’Isaac que continuava sense estar molt fi pero estava tant guapo com sempre.
El viatge en tren molt be, i els anglesos molt profesionals amb el menjar, tots els del nostre voltant duien el seu dinar ja preparat a les maletes, ara... nosaltres vam treure un entrepa de jabugo!!!!
Un cop a Heathrow trobada amb la Silvia i ja escalfament de motors a la Terminal 3. Allo ja comensava a ser un altre mon i es notava que aquesta terminal esta dedicada a Asia, gent amb turbant, pakitanis, indis, asafates amb vestits regionals... tot un espectacle!

I el vol amb AirIndia perfecte, molt millor del que ens esperavem pel preu que vam pagar. Ens van servir sopar a mitja nit (bastant bo) i sobre les 5 del mati ens van portar novament menjar per l’esmorsar.




Delhi

Un cop a Delhi control de passaport, visats i de Grip A. Aqui em vaig cagar ja que estava mig al.lergic i a la cua no podia deixar el mocador ni algun estornut, a mes, teniem una pantalla de TV termica i ja em veia empaquetat de tornada a Londres. Per sort ningu em va fer ni cas i vam passar sense problemes. Tambe a l’aeroport vam fer el canvi de diners, primer em pensava que ens timarien, pero de moment es el millor canvi que hem trobat arreu (1euro = 67 NRP).
Al sortir de l’aeroport ja teniem el taxista, que haviem acordat amb l’hotel, amb el cartellet esperant-nos a la porta. Pero sino tambe hi ha l’opcio d’agafar un taxi pre-pagat. El noi era Nepali, de prop de Lumbini, i a mi aixo em va fer molta gracia ja que probablement sera el primer lloc on vagi al entrar al Nepal. Durant el viatge el tiu ja ens va voler vendre un tour pel pais, pero com ja ho teniem doncs... res de res.

L’entrada a Delhi... apoteosica!!! Tela marinera com condueixen, es un caos total, i el resum seria... tonto l’ultim. Tot i que he de reconeixer que per com ho fan no se la peguen gaire sovint (nomes em vist un quasi accident d’un tractor, pero es va quedar en quasi), i com van forca lentents doncs com a molt seria la xapa.
Un cop a l’hotel, que estava molt be (i tambe ens van intentar vendre un tour), vam deixar les maletes, vam flipar una mica amb el carrer i vam decidir sortir a l’exterior!!!
Jo com sempre vaig proposar “anem a peu”, i... que inocent.... cada 10 segons algu ens oferia alguna cosa, i al girar al carrer gran... mes... ens seguien, insistien... total... que als 5 minuts vam agafar un Rickshaw (o com es digui) i cap el Fort Vermell!!!
El conductor era molt simpatic i amable, i com molta gent parla angles ens va anar explicant coses. Al arrivar al Fort Vermell no hi havia ni una anima, res, nomes soldats, alguna trinxera i cotxes, pero de guiris o indis... ni rastre. Va parar a preguntar i resulta que com el 15 era el dia de l’independencia doncs... tot tancat a cal i canto per 3 dies, ni un monument, ni un palau...
Aixi doncs ens va proposar... anar a l’oficina de turisme o anar cap a una zona de botigues on van els indis. I novament... que inocents!!! Vam escollir les botigues, i allo era el tipic timo explicat a mil llocs: ens va deixar a una botigueta de catifes on ens esperaven 10 homes dins!!! El primer moment ens vam cagar, pero als dos minuts ja erem fora.
Vam comensar a caminar una mica descolocats, i de nou el conductor ens va dir si volia que ens portes a un altre lloc. Nosaltres, emprenyats, li vam dir que no calia, pero ara vist amb mes perspectiva em sembla que era un bon tiu, ja que tot el viatge que ens va fer va ser super amable i ens anava explicant coses. El que pasa es que aixo de les botigues es molt usual, i els indis s’enduen comissions si ho fan, aixi que es una situacio que s’ha d’etendre, pero que si ja marques de bon principi que no vols aixo de les botigues doncs no hi ha problema (has d’insistir)
Al cap de 20 minuts a peu i d’estar al no res, un barri amb moltes cases per terra, tot brut, botigues amb l’encant maxim de si tenien oli Elf o Repsol... vam decidir tornar a l’hotel. Poder sona una mica elitista, pero en aquells moments ens vam sentir forsa incomodes.
I primer regateig del Jordi, paro un Rickshaw i li dic:

Jordi: per anar a aquesta adresa?
Conductor: 100 rupies
Jordi: pero si hem fet aquest cami per 50 (cert)
Conductor: 80 rupies
Jordi: molt car, ho hem fet per 50, 50 esta be
Conductor: adeu

I se les pira sense mes!!!!!! Quina frustracio!!!
Ara a esperar el seguent, que va trigar 10min en venir!!!!!! I sincerament, entre la pressio d’alguns indis, l’exit del primer regateig, i el descolocament del primer dia... vam agar el primer que vam poder i cap a l’hotel per 80NRP.

Vam sopar a l’hotel el primer menjar indi i cap a dormir.
Aquella nit va ser una mica dura per mi, ja que tota l’estona a Delhi em vaig sentir molt incomode, i no podia parar de pensar “On m’he posat!?!?!?”



Etiquetes de comentaris: ,

2 comentaris:

  • Vinga nen que això no ha fet més que començar!

    Ja veuràs que quan li pillis el tranquillo no voldrás tornar!

    Marc

    Per Anonymous Anònim, A la/es 17 d’agost de 2009 a les 17:50  

  • Moments inicials a la India molt estressants per tothom. Realment per les teves paraules...aquest país és un altre món. Tu "Al loro"....y "que no nos embauquen "..."que no estamos tan mal hombre"...Ni cas i no et sentis com un ratoli en una gàbia de gats...tu palante.
    Hem de regatejar més i treure més porcentatge. Com a mínim la meitat del que et diuen. És la norma. Animus, vaig a un altre dia.
    Uri
    PD Arribem va amb "B". Si pots canvia el títol...digam quisquilloso.

    Per Anonymous Campru, A la/es 23 de setembre de 2009 a les 20:10  

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<$I18N$LinksToThisPost>:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici