Jordi de Viatge

divendres, 28 d’agost de 2009

Chandigarh i Amritsar

Chandigarh

Be... marxem de Varanasi i no tenim clar si tenim els bitllets de tren correctament o no. Resulta que al fer la reserva (i pagar-la tambe grrrr) dels 3 bitllets nomes un estava amb plasa, i els altres 2 es van quedar en WL, o sigui, llista d'espera (1era i 2ona posicio). Total... que preguntant ens van quasi assegurar que cap problema, aixi que ens vam plantar al tren una mica cagadets. Un cop dins cap problema, anavem amb 1era (tot un luxe) i el vago anava mig buit!!!
El viatget va estar molt be, tot i que ens van fotre una clavada (relativa) per un sopar que pensavem era gratis i que quasi no vam tastar!!!
13h despres ja erem a Delhi de nou!!!
Intentem comprar els bitllets cap a Chandigarh, pero no tenim sort i ens diuen que no queden places fins a les 15h (jo no m'ho crec, pero... welcome to India!!!), aixi que toca esperar. El tren forsa be igual, la categoria es la CC, o sigui, butcada comeda e individual. La higiene no es altissima pero al meu parer esta molt be pel que pots veure.
L'arrivada a l'estacio doncs en la linea India... mil indis ostigante per agafar el seu auto-rickshaw, fins i tot cuan ens aturem ens encerclen uns 7 o 8 l'hora!!! Quin panorama....
Arrivem a l'hotel i.... ohhhhhhh sorpresa!!!!! Una altra India existeix!!!!! Chandigarh no es Barcelona, pero per extrany que sembli veiem el primer super en 10 dies!!! Amb gent dins comprant, se'ns fa extrany ja que fins ara el maxim que haviem vist, i no exagero, eren botigues de 2metres que es veiem que portaven des de que les van fer igual! Tambe hi ha mil altres botigues: jocs, joguines, mobils, musica, roba... ens quedem bastant flipats, i per primer cop des de que em marxat podem caminar sense que NINGU ens digui res!!!! Soc felic!!!!!!!!!!!!
Ens pensavem que un lloc aixi no existia aqui, pero si... ara... Chandigarh ha de ser una ciutat molt rica, ja que venen coses que nosaltres mateixos no ens podriem permetre. Es molt extrany aquest canvi... veus una tele de 4000e i a un metre un home demacrat ven menjar que prepara ell mateix.
Sigui com sigui, la finalitat principal d'anar a aquest ciutat era visitar tot el que va fer Le Courbusier, un arquitecte suis precursor d'una bona part de l'arquitectura moderna. Podriem resumir que la ciutat seria com una eixample, pero en gegant!!! Aixi que anem a dormir i el dia seguent el dediquem a visitar tots els edificis del govern, pels quals cal demanar un permis especial, i despres passar mil controls policials/militars a l'entrada de cadascun. A un dels edificis fins i tot ens va fer de guia un noi que esta fent la mili (4 anyets de res :s) i que no deixava la metralleta ni un segon (donava molt malt rotllo parlar amb ell i veure com el cano t'apuntava al pit, pero el xaval era molt simpatic). Al final les visites van resultar molt entretingudes e interesants, i a mes la Mireia va quedar super contenta de visitar aquest lloc.








I de Chandigarh a Amritsar.

Jo tenie els meus dubtes, pero com vaig rebre "presions" i a mes un home (que havia viajat moooooolt) ens havia comentat que "the most beautifull thing i've ever benn seen" o algo similar doncs... cap a Amritsar!!! Podiem anar en tren o bus, pero vam preferir fer-ho amb taxi, ja que aixi guanyavem temps i anavem mes relaxats.
4 horetes de res en cotxe i ja hi erem!!!
I... sense paraules!!! El Temple Daurat d'Amritsar es increible. Jo no dire que sigui el lloc mes maco que he vist mai, ja que em va mes el verd, pero es un lloc espectacular, segons la meva opinio mes que el Taj Majal. Val, es mes petit, pero tot l'entorn, la gent, com fan els catics religiosos sense parar, el llac... tot plegat ho fa un lloc obligatori de veure si vas a la India.
La gent alla era molt mes amable, alguns es volien fer fotos amb nosaltres, una familia es va possar a parlar amb nosaltres sense mes... i de fons els cantincs que fan, crec que durant 24h, 3 sacerdots Sikh (no recordo com s'escriu correctament). I el temple... totalment daurat, dins d'un petit llac o nomes s'arriva per una pasarela de marbre... no se... tot plegat a mi em va encantar!!!





Etiquetes de comentaris: , ,

2 comentaris:

  • què tal? ja he estat llegint i déu n'hi do!!!
    I ara sol com ho portes, pq ja he vist k ki aportava la calma era la Mireia!!(jejej)
    Molts ànims i ja aniràs escrivint, per cert les fotos mooooooooooolt xules!
    Petons. Alba.

    Per Anonymous alba, A la/es 31 d’agost de 2009 a les 15:53  

  • Palau daurat!! Grandeee! Si!!1 Ja feu cara de contents ja !!! Me l'apunto. S'ha de vure.

    Per Anonymous Uri, A la/es 23 de setembre de 2009 a les 20:29  

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<$I18N$LinksToThisPost>:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici