Jordi de Viatge

diumenge, 17 de gener de 2010

De Kathmandu a Darjeeling

Després de dos dies de mes a Kathmandu, un per mal de panxa i l'altre per vaga general a tot el país, va tocar enfilar el penúltim viatge. Calia tornar ja cap a la India i pujar a Darjeeling, un lloc que de fa anys em feia gràcia visitar. Darjeeling és famós pel tè i se suposa que allà es fa una de les millors varietats del món.

Duia 3 motxilles, i quasi 30kg molt mal distribuits, per tant no hi podia anar a peu (45min). A prop només tenia un taxi, i el primer intent de regateix no va ser fructífer. Jo estava disposat a pagar una mica mes del doble del que realment val el viatge, però no mes. A part... jo no l'entenia quan em parlava, era com si parlés amb una patata a la boca. I si... no era una patata però arrivats un punt de la conversa va obrir la boca, va fer pujar qualsevol subtància haguda i per haver entre els pulmos i la boca, va agafar enbrensida i... va fer una escupinada gegantinca amb tot de saliba vermella i coses rares barrejades (altrament dit tabac) i la va llençar a un metre de mi, instantàneament va seguir xerrant. Terible, ufff això de les escupinades és una de les coses que porto pitjor en tot el viatge.

Total, al final em va portar al bus, eren les 15:30 i jo sortia a les 16:00. Em van intentar vendre tota mena de bitllets a tota mena de llocs, però jo ja tenia el meu. L'home que em va vendre uns dies abans el ticket em va veure, ens vam saludar, com si estiguessim fent negocis, i va cridar a algú per que em portés fins al meu bus (sense ell MAI hagués trobat el meu objectiu, aixó si... previ inflament del preu en el meu tiquet).
I ja era dins, primera fila i pasadís!!! L'únic lloc en qualsevol autobús on les meves cames caben! I tenint en compte que la cosa prometia (16h non-stop) doncs... vaig ser feliç. Per variar la cosa anava amb la calma. De les 15h a les 17h no va passar res, i allà estavem aturats, però clar, aquí van les coses diferents i jo tampoc tinc pressa.
Al bus com sempre passen coses que no et creus... se'm va asseure un noi al costat i quan li vaig dir d'on era em diu "ahhh, jo hi aniré a estudiar música aquest any", mes tard en una de les parades tècniques que vam fer un altre noi quan li vaig dir d'on era em diu "ahhh, jo tinc un cosí que viu allà". Em vaig sentir malament per no creure'ls, però és que sempre estem igual... agafo un bus que va a Kakarbita, altrament conegut per que quasi ningú ho coneix, parlo amb 5 persones en un bus que sembla que hagi passat per un camp de mines, i de les 5, 2 tenen familia/amics/coneguts/ells mateixos a on sóc jo. Sembla quasi un miracle. Però poder era cert...
Sigui com sigui la gent era encantadora, el viatge va estar força bé i vaig poder dormir relativament a la meva posició "privilegiada". El bus era nocturn. Només vam estar a punt de derrapar en alguna corva uns 500 cops i d'estampar-nos de front amb el camió del carril contrari unes altres 1000 vegades, però a aquestes alçades del viatge ja començava a estar acostumat.

També l'altra cosa curiosa, i que demostra com que són les carreteres al Nepal, és que per anar a la punta est de Nepal des de Kathmandu vam anar quasi sin a Pokara, vam baixar cap a Chitwan i després vam travessar tot el Terai. Per a que ens entenguem, és com si per anar de Barcelona a Valencia calgués anar a Girona, travessar el Pirineu, passar per Lleida per tornar a Tarragona i tirar avall. Aixì són les infraestructures allà, una sola carretera per on pasa tothom.

Ja el matí es va llevar enterallinat, i així va quedar-se fins al dia que vaig marxar. Un cop a Kakarbita calia creuar al frontera i tornar a India. Va ser fàcil. Vaig tenir que sellar el meu passaport. Mentre ho feia al meu costat s'aseia una monja (que no monjo) budista, amb cara de ser del sud-est asiàtic i passaport Nord-Americà, molt extrany.

Al cap d'uns minuts ja estava llest, tornada a la carretera i tot organitzat. Hi havien 4 'guiris' mes com jo, dos coreans, un japonés i un marroquí. I al igual que quan vaig entrar al Nepal aquest cop també s'ho havien manegat tot, mentre jo segellava al passaport, per arrivar a Darjeeling.

El viatget va ser 'estret' però entretingut, al menys per mi. La noia coreana no s'ho va passar tant bé com jo, i amb tanta corva va tenir que fer parar el taxi un cop, pobreta, estava tant blanca....
25h sense parar després de deixar Kathmandu, ja era a Darjeeling. Cobert de boira, envoltats de cases i carrerons grisos, i rodejat d'infinitat de cultius de tè.


Amb el Hakim, el noi marroquí que portava 10 anys vivint a Canadà i 1 viatjant pel món (quina ràbia que em va fer: áfrica, sud-america ara asia...) vam anar a buscar lloc per dormir. Em vaig encapritxar d'un que sortia a la guia, i el vam anar a buscar. Els dos semblavem burros, carregats fins al tope, i Darjeeling no és el millor lloc per anar a 'buscar' lloc per dormir. Tot fa pujada i baixada, i dono fe que mínim mínim, per arrivar al nostre hotel, i havia 150m de desnivell positiu. Va ser una matada, però el lloc ens va agradar i va sortir molt barat.
Vam decidir compartir habitació i les vistes des d'allà prometien molt, si no fos per que teniem, o això semblava, una antena just davant. La pena és que hi havia una boira... brutal.
Era quasi fosc i no haviem menjat res saludable en 30h. Cap a sopar. I... mmmmmmm que vo que estava!!! Les pakores m'encantent!

(Vistes des de l'hotel. Kanchenjunga, 8586m, al fons. Llàstima de la boirina)

I els dies a Darjeeling van passar molt tranquilament. El lloc és ideal. Estas a 2500m, envoltat de verd per tot arreu, amb la meitat del paissatge ocupada per plantacions de tè. La ciutat, per que és força gran, és maca, i amb molt de contrast. A estones et penses que estas a Anglaterra: hi ha esglesies, mansions típiques angleses fetes de pedra, carrerons estrets... també hi ha un munt de llocs on anar a dinar i sopar que quasi sempre són per gent local, cosa que els fa mes barats i més ´de devó'.

 (Darjeeling)

(On sóc!?!?)

Darjeeling és un lloc on molt turista indi fa les seves vacances per escapar de la calor. També tens un centre comercial, amb el seu cinema. I milers de carrerons de pujada i baixada per on perdre's!
També em va agradar molt l'ambient que hi havia. Tot i estar ple de gent per tot arreu era molt tranquil, tohom era molt agradable i passejar i perdre's pels carrerons dels mercats era mes que una experiència.

(Parada d'espècies)

 
 (Carniseria)

(Boda, n'estava ple aquells dies!!!)

(Paradeta de menjar ambulant)

 
(Part del mercat)

 
(Carreró amb verduleries)


Amb el Hakim ens fam aficionar a jugar a escacs, vam fer un munt de partides al menjador de l'hotel. L'esmorçar el feiem amb la jaqueta de plomes a la terrassa de l'hotel. Les vistes tenien que ser espectaculars, però la boira no deixava veure quasi res. De totes formes de tant en tant podiem veure el Kanchenjunga a l'horitzó.
Un dels dies vam anar a veure una plantació de tè. I estava tancada. Però una dona que tenia un 'xiringito' allà muntant ens va fer un tast de tes. Ens va explicar les diferències entre tes, les diferents collites (en fan 3 l'any, la primera sempre és la millor) i també ens en va fer provar uns quants.
Vam passar pel zoològic, el meu segon zoo en aquest viatge. Segons la guia i el que havia llegit per internet és un dels millors de l'india. Gran no és, però el fet que tingui l'snow leopard (que no vaig veure a les muntanyes del Nepal) i els pandes vermells li dóna molt encant. És molt recomanable, i el passeig a peu de la ciutat fins allà també val la pena.

(Snow Leopard)



(Panda Vermell)

Durant aquests dies calia també fer unes gestions molt importants: arreglar els bitllets per sortir d'allà. I ostres... que va costar. Jo volia marxar el 13, per agafar el tren a Delhi el 14 i arrivar-hi el 15. Però no. Full, super full!!!! No vaig poder entendre com TOTS els seients per TOTS els trens estaven ocupats amb mes d'una setmana d'antel.lació. Però així era. Total... que fins al 15 res de res, per tant... marxo el 14 cap a Siliguri amb el Toy Train i el 15 cap a Delhi.
Ja estava fet, però tampoc!!! Strike againg!!! O sigui, vaga general. I ja en portava unes cuantes. Primer eren només rumors, mes tard va avançar a fet consumat. Darjeeling, i tot la regió, quedaria aturada per 4 dies. Demanen la creació d'un estat, que no país, propi per a tota la regió: Gorka, Gorkaland.
Total.. canvi de plans de nou. El Hakim també s'apanya els seus bitllets per seguir el seu viatge, vol anar a Assam i després Kalcota. Jo canvio els meus bitllets ja comprats per baixar el dia 13, a partir del 14 ja no podriem sortir. Baixarem plegats i ens estarem 2 o 3 dies a Siliguri per esperar els nostres trens. Tampoc tenim molta mes opció.
A l'hotel vam conèixer la Zarela, una noia peruana que també havia fet un trek al nepal i que té un hotel a les muntanyes del Perú on hi van un munt d'alpinistes, i que surt a la LP! Quina gracia. Ja erem 3.

I res mes. Uns 6 dies van passar sense fer molt però que no es van fer pas llargs. A la plaça major feien recitals de música catòlica (hi ha esglèsies cristianes, em va sorpendre), també cors, i una manifestació independentista. També teniem un jardí botànic per on passejar amb un munt de caminets, flors i plantes. Distrets estavem.



Per marxar d'allà... amb el Toy Train, el tren de juguet. No arriva a 80km i 7h30min de viatge, promet.
Buscant, buscant vaig descobrir que per molts està considerat entre els 10 millors viatges en tren que es poden fer al món!!! Hi ha l'Orient Express, el Transiverià... i el tren de Darjeeling! El tenia que agafar.

Etiquetes de comentaris: , , ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<$I18N$LinksToThisPost>:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici