I vaig arrivar a Rach Gia, va costar un pelet pero sincerament... a Vietnam a part d'alguna vegada pocs cops la gent t'emprenya gaire i en general son bastant legals i tot i que l'idioma es un impediment important quasi sempre t'ajuden molt.
Aixi que ja estic alla. Em baixo amb l'altre noi occidental que anava amb el bus amb mi pero a la poca estona ens separem, ell duia un pla bastant mes alternatiu que jo, o aixo em va voler fer veure.
Vaig anar directe cap al port per pillar el primer ferry que troves. Pel cami si em vaig trovar un taxi-moto que si m'empipava una mica, pero res greu. No parava de dir-me que no havien ferris i que ell em portava a no se on. Pero per la meva manera rancia de ser... si m'insisteixen mes d'un cop en una cosa...em tanco en banda i ja em poden regalar el que vulguis que ja no escolto mes.
Total, l'hom em va estar seguint durant 5minuts, i quan vaig arrivar al port... alla em van confirmar que no hi havia mes ferries, ja que el darrer surt sempre a la 1, i ja eren les 2.
O sigui que tocava esperar un dies a un lloc nou, que en el fons ja m'agrada.
(Cami del port de Rach Gia)
Vaig mirar un parell d'hotelets al costat del port... i com tenien bona pinta i eren barats (130.000VDN, menys de 6€ per una habitacio doble) m'hi vaig quedar en un d'ells.
Vaig deixar 4 coses a l'habitacio i vaig enfilar cap a fer el turista.
Al costat de l'hotel va apareixer un temple, el temple de "Nguyen Trung Truc". Hi vaig donar una volteta i va coincidir que hi havia un grupet de nois que es preparaven per entrenar algun show tradicional.
(L'interior del temple)
(Com tallen les plantes!!!)
(Aqui tothom esta sempre content)
(Van voler posar-se guapos sense quasi demanar-lis)
I d'un temple a un altre que queia una mica mes lluny, cosa que em permetria caminar una mica pel poble/ciutat i sortir una miqueta del centre.
Pel cami, com sempre i com a tot arreu hi havia mil botigues venent tot el que la teva ment pugui necessitar.
(Toma cocos)
(Tenia gana, i aquest plat m'agrada molt)
Un cop arrivat al temple hi vaig fer una volteta. Estava una mica deixat de la ma de deu pero va estar curios.
(Una font dins del temple)
VIDEO!!!!!!!!!!
D'alla vaig tornar passejant cap el centre disfrutant de l'organitzacio caotica tipica d'Asia.I sorpresa, com sempre que et pares a un lloc on suposadament no hi ha res: hi havia un gran mercat i no me'n vaig poder estar de fer-hi una volta.
VIDEO!!!!!
(Parades)
(Parades i mes parades)
(Tot el que vulguis ho troves)
I vaig seguir caminant de forma relativament aleatoria per la ciutat.
(Motos, com no)
I clar, la gana no podia faltar, aixi que vaig parar a fer l'enessim batut de mango o similar.
(Paradeta de batus al carrer)
I ara si, era hora de sopar alguna cosa contundent i tornar a l'hotel.
(Vistes entranyables)
Aquest cop no va ser facil trovar alguna cosa per menjar. Al contraria que a la majoria d'altes ciutats en aquesta no vaig saber trovar el lloc amb vida local nocturna, aixi que en una de les poques paradetes que vaig trovar, per poc mes d'un euro em van donar un plat combinat d'arroç, carn, i ou ferrat. No estava mal.
(El sopar del dia)
I ara si, cap al meu hotel a dormir que dema m'espera Phu Quoc.
Ahh, i a mitja tarda vaig comprar el bitllet de ferry que em duria a l'illa en una de les mil parades on el venien pel carrer a un preu fix (250.000 VDN, uns 11€).
(Bonica l'habitacio)
I de bon mati ja cap a agafar el ferry, on per poc arrivo tard aixi que no vaig poder comprar res per esmorçar. Tot i que per sort duia encara fruita que havia comprat, i amb aixo vaig sobreviure tot el mati, fent vida sana.
(El ferry)
El viatge va ser molt mogudet, massa i tot, pero entre que vaig veure "Ocho apellidos catalanes" i que la majoria de gent estava pitjor que jo doncs es va fer prou ame.
Tambe em va sorprendre el fet ser se l'unic occidental del ferry. I jo em pregunto... tothom arriva amb avio fins a la illa?
(Veient una peli)
I per fi a Phu Quoc!!! Un dels destints principals del meu viatge.
Al baixar del ferry hi havia bastant moviment, i alguns taxistes em van vindre a oferir el transport. Vaig evitar-ho pero amb la tonteria no vaig controlar be el tema dels busos, que n'hi ha, per anar a la ciutat principal.
Aprofintant el moment de descolocament vaig aprofitar per menjar alguna cosa i de pas preguntar a dos guiris com ho farien per anar al centre. I va costar poc, vam decidir compartir un taxi i de pas pasar el trajecte parlant en italia ja que ella era d'alla. Va estar entretingut.
Jo anava al mateix hostel on ja estaven la Txell i la Emilie, i on tambe tindria que arrivar aviat el Max, tots els del grupet de Cu Chi.
I va ser baixar del taxi i trovar-me'ls a tots esmorzant. Vam petar la xerrada una estona pero com ells ja portaven estona i volien aprofitar el dia van marxar cap al nord amb les motos que havien llogat.
VAig fer el checkin a un hostel molt xulo i vaig llogar tambe una moto per enfilar cap al nord igual, a veure si me'ls creuava.
Al radar mental vaig possar Ganh Dau, al nort-est de l'illa.
I la moto molt be, tirava molt i per no haver conduit mai una de 125cc tampoc era tant complicat. El problema va venir quan a mig cami vaig decidir agafar una carretera secundaria i tela.... allo mes que una carretera era fer un rally: pedres, terra, fang, arrels, sorra, pilotar per la platja, pasar entre troncs.... tot un follon molt i molt divertit.
(De cami cap al notd)
(Xula la "carretera")
(Amb la moto per aqui ja em vaig cagar una mica)
(Embolica que fa fort)
(pont vietnamita molt peliculero)
(Mes platja motoritzada)
(Fent una pausa per situarme)
(Mes platja)
Molta estona mes tard d'haver començat el rally vaig sortir novament a la carretera.
I si ja el nivell de construccio que hi ha fins i tot dins a la selva mateixa, que es brutal, em va deixar en shock aixo no va ser res quan poc despres de sortir a la carretera principal em vaig trovar, en mig d'una petita illa vietnamita, el no-va-mas.... un equivalent a DisneyLand!!! Vaig allucinar molt, pero molt de molt.
Tot i que clar.... es veu que estant transformatn Phu Quoc en un desti turistic brutal, amb milers d'hotels i resorts, tot a mig fer, cosa que fa que la idea idilica de la illa desaparegui el primer dia que arrives alla i t'adonis que es uan illa en obres i bruta (tot i que amb els dies t'acava enamorant!!!!).
(El mega parc d'atraccions)
(Milions de cases noves pels resorts)
Pero per sort la bogeria contructiva no arriva a tot arreu, poc li falta, i boniques estampes arriven quan veus algun poble de pescadors a tocar de la carretera)
(El port)
(Molt moviment)
(La vida de la mar)
(Jo a una fotografia)
DE cami tambe em vaig trovar un altre temple, i un petit mercat, on la gent entra directament amb la moto.
(El temple)
(El mercat)
Al arrivar vaig deixar la moto i vaig anar a veure la platja que tenia creuant la carretera, era prou maca i plena de resorts, pero Phu Quoc te tants racons que ja no hi vaig tornar mes,.
(Una de les platjes)
Per sopar ens vam trovar tots, la Txell el Max i l'Emilie. Vam estar una esotna al hostel de xerrera (on hi havia el noi super alternatiu que m'havia trovat a Ca Mau :d), i mes tard vam agafar les motos per anar a sopar al mercat que hi ha al poble.
(De relax al hostel)
(Crepe-pizza vietnamita)
(Taurons per sopar?)
(Cuinant el sopar)
En una de les mil parades ens van convidar a seure amb ells i aixi sense demnar-ho ens van convidar a birra i a tastar alguns dels plats que tenien (com els peus de pollastre, que per ser sincer estan prou bons).
La cosa va evolucionar una mica i van acabar cantant karaoke una estona i tot alla mateix.
(Cantat i socialitzant)
(Molt majetes els nois de la parada)
(Cuina al carrer)
(Karaoke on fire!!!)
(Disfrutant una estona)
(Ens va regalar mes menjar al marxar!!)
(Els nens encantats com sempre!)
Al dia seguent l'exploracio de la illa va seguir. Jo vaig decidir tirar cap al sud per visitar una de les platges mes maques de l'illa, amb sorra blanca, la plata de "Sao Beach". El cami com sempre molt divertit: autovies en contra direccio, troços sense asfaltar, rally, velocitat... una mica de tot per fer el trajecte ben entretingut.
(Esmorzar contundent)
(Aqui es banyen amb tot!!!)
(Cocos tirats a la platja)
(Molt maco el coco :d)
(Passejant)
(Merda n'hi ha, no ho negarem)
(Molt xula!)
(L'ho estava de relax)
(Menjant a un xiringito)
(Molta gent, pero sense ser molest)
(Passejant una mica mes)
(Vida a ras de platja)
Quan ja estava ben banyat i tot ben vist vaig seguir cap al poble mes al sud de la illa "An Thoi".
Com tots els pobles al Vietnam esta una mica fet pols, pero te molt encant amb tota la seva vida, crits, gent, mercats, botigues i mil coses que pasen alla sense parar.
(Al port)
(Un dels carrers del centre)
(Fruita mmmmmmmmmm!!!)
(Una selfie de tant en tant)
(Hora de dinar!)
(Molts nens, com sempre!)
Vaig intentar perdre'm una mica pel poble aixi que vaig caminar una mica aleatoriament allunyant-me del mar.
Com encara tenia gana vaig veure una paradeta on una dona cuinava una mena de boles blanques que tenien una inta entre curiosa i bona. Com eren 10.000 dongs (40centims) m'ho vaig demanar. I tela.... que bo!!!!! Era com pasta d'arooç i coco, tot ben remenat i cuinat!!! Estava bonissim i per desgracia a no ho he trovat mes!!!
(Bonissim!!!)
(Esglesia catolica)
(Aixo tambe m'agrada molt!)
DE cami de tornada vaig parar a un dels "hits" de la illa, la presso de Phu Quoc, de l'epoca de la guerra del Vietnam.
I tela, molta tela. Se't possen els pels de punta de veure tot el que el ser huma pot fer, va fer i segueix fent.
Una visita moooolt recomanable!!!
(Museu)
(El camp de la presso)
(Aqui no s'escapa ni cristo)
(Una de les mil torture que aplicaven)
(Clau al genoll...)
(Cremat a la cassola...)
(Els barracons)
Per sort al marxar les boniques vistes de l'illa em van tornar a animar el dia.
(Bonic riu)
(Gelat per sopar)
Al dia seguent pel mati vam acompanyar a la Txell que ja marxava i mes tard jo el Max i l'Emilie vam anar plegats cap al nord-est, la zona que em faltava visitar.
Ens vam posar com objectiu visitar la platja de RAch Tram, cosa que va ser un encert total!!!
(Molt maco)
(Plantetes rares)
(Tot depen de com ho vulguis mirar)
El cami fins alla estava fet un cristo, amb molt troç de terra i fang. Jo ho vaig patir pero tambe disfrutar, cosa que va ser un plus a afegir al divertiment de tot el dia.
(Aparcant les motos)
(Fent una paradeta)
PEr fi vam arrivar a una platja, molt bruta (com tantes altres) pero molt maca i solitaria alhora!
(Precios i brut alhora)
(Val la pena)
(Contents!!!)
(Sortint de la platja!)
(Seguim de cami)
(Pista i mes pista)
I vam arrivar a Rach Tram. Va ser dels llocs de l'illa que mes em va agradar, ho tenia tot: maco, mooolt tranquil, poblet semi remot i certa vidilla.
(Molta vida maritima)
(En moto pel poble amb la platja de fons!!!)
(Nens de nou)
(Peix a asecar)
De cami a la platja uns nois ens van convidar, com tants altres cops, a birra i menjar!!! Aixo era un no parar!!!
(Compartint una estona)
(No ens enteniem pero eren molt majetes)
(Fotos i mes fotos)
I vam arrivar a la platja on estavem totalment sols. Alla ens vam pasar una bona estona i ens vam pegar uns banyets per no oblidar!!!
(2 vaques i 3 turistes, res mes)
(Banyet)
(Una mica de tot)
(De relax total)
(Barca feta de porexpan reciclat i amb motor!)
Despres del banyet i el relax vam tornar, no sense abans menjar-nos un coco collit directament del terra. Per obrir-lo? El vam empotrar contra un arbre i amb la clau de la moto ens el vam menjar entre els tres. Molt bo!!!!
(Teniem gana!!!)
Despres del coco un home que vivia en una cabana davant del mar ens va cridar i ens va tindre 10minuts explicant-nos mil histories. No vam entendre res, pero va ser interesant imaginar com algu pot viure a ran de mar amb una cabana feta amb 4 pals i 3 draps mal posats!!!
(No parava de xerrar)
(Un moment molt bonic)
(Marxant del poble per entre les cases)
I com no per la nit vam tornar al merca, com cada dia, a menjar i tastar tot el que poguessim!!!!!
(mmmmmmmmmmm)
Al mati seguent....tocava marxar!!!!
Phu Quoc al principi no em va agradar gaire, el segon dia no va estar malment i al tercer em va enamorar!!!! Es una pena el que li estant fent (una construccio brutal i no molt neta, i brutal vol dir mooooooolt brutal) pero la illa es gran i te mil racons que enamoren, fent una vida tranquila, relaxada i encantadora a la que quasevol si pot enganxar en 2 dies per no volera-la deixar. PEro tocava canviar de desti i amb certa tristor vaig marxar d'aquesta illa encantadora i plena de contrastos!
(L'hostal era una pasada)
I apa.... cap a l'aeroport falta gent!!! Hanoi m'espera, una ciutat que tothom diu es molt mes interesant que HCMC. A veure què tal!
(L'avio cap a Hanoi)
(Cap a dins!)
(Net, net no estava....)
(Acomodant-nos)
(Volant per Vietnam)
I aixo es tot desde Phu Quoc. Jo hagues volgut evitar l'avio, pero 15 dies no donen per gaire i sota cap concepte no em vull perdre Ha Long Bay. Aixi que toca saltar-se molts llocs imperdibles de Vietnam, una pena, pero volia viatjar veient els hits i tambe els llocs que els rodejen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No et tallis... escriu-me!