Publicitat

Cerca al blog

diumenge, 4 de desembre del 2016

Vietnam - Delta del Mekong - Ca Mau

Tenia ganes de visitar algun lloc una mica menys turistic, i Ca Mau va ser el lloc escollit per diversos motius:
- Suposadament un hidropla et portava desde Can To fins alla a traves del Delta del Mekong.
- La ciutat apareixia a la guia, pero sense gaires llocs molt especials tret d'un parells de boscos
- Semblava que no tenia res d'especial.

Aixi que vaig decidir anar cap alla. L'hidropla per desgracia ja no existia, resulta que fa 4 o 5 anys que ja l'han tret per falta de gent degut a que les carreteres ara ja son molt millors que el riu. Aixo em va donar una mica de bajon, pero vaig continuar amb la idea de veure un lloc normal i soso de Vietnam.
Total... vam anar els 4 cap a l'estacio de busos, amb destins dfirents per cadascu pero amb la idea de retrovar-nos molt probablement uns dies despres a Phu Quoc.

El viatge com sempre va ser molt tranquil, veient la vida pasar per la finestra de l'autobus.


Un cop a Ca Mau vaig buscar-me l'hotel. No va ser gaire dificil ja que desde que vaig aterrar em vaig descarregar una app que va perfecte per viatjar, es diu "Maps.me" i va genial per anar amb la motxilla!
Alla tenia marcats 3 o 4 hotels, aixi que vaig demanar al bus llençadera que em deixes a un d'ells. Me'l vaig mirar i vaig anar a visitar 2 hotels mes per decidir en quin d'ells em quedaria les dues próximes nits.
Al final em vaig quedar amb el mes maco de tots ells (em faig gran?), el preu tampoc era res de l'altre mon pero es de moment el mes car que he pagat (350.000VDN, que al canvi son uns 14€ per nit).

Un cop installat i descansat calia fer dues coses:
- Decidir que faria dema
- Sopar i veure la ciutat

(Sortint de l'hotel regalaven globus a la botiga del davant)


La meva idea era llogar una moto i anar a un dels llocs que recomanava la guia, el bosc de U Minh. Pero no va ser possible: a Ca Mau van 4 turistes mal comptats, per no dir cap i molt poca gent parla angles, i els que el parlen es justet.
Al meu hotel no ens vam entendre aixi que mentre passejava cami d'algun lloc vaig veure un altre hotel, vaig decidir entrar a preguntar lo de la moto, i una noia que es defenia una mica amb l'angléś´éḿ´va dir que impossible alla.
Amb el cap moix vaig sortir d'alla tenint clar que el dia de dema seria una merda pero.... a l'entrada tenien una foto xula d'un mirador i despres de 30 segons d'haver-la vist vaig decidir tornar enrere, tornar a entrar i dir "vull anar allà!".
La pobre s'ho va currar un munt (per que jo en aquell hotel no estava), i entre ella i el seu pare em van fer un post-it amb 3 senyals: una amb l'adreça on tenia que anar per agafar un vaixell l'endema a primera hora, una altra amb la parada on tenia que baixar-me i una darrera que ja no recordo que deia.

Ja estava content, aixi que tocava l'hora de sopar.

Primer un batut de mango una mica pasat per aigua, i una mica de passeig per un dels carrers principals.

(Parada de batuts)

(Petit temple)

Vaig anar cami del mercat que tenia marcat a l'aplicacio del telefon, i ostres... em va encantar!!!
Tambe la sensacio de caminar per alla era prou curiosa: moltissima gent em saludava ja que per alla passen molt pocs extrangers i per la seva manera super oberta de ser no es poden estar de saludar o somriure. Es una cosa que fa bastant gracia pero arriva un punt que et fa sentir una mica extrany ja que a Ca Mau era quasi com una estrella, saludant cada 20 segons a algu pel carrer.

I ja estava al mercat, a plena nit. I tela quina vida!!!! Super mogudet i amb moltes i moltes parades de menjar de tota mena.

(Zona de tauletes)

(Closques a petar!!!)

Cada dia he de tastar coses noves, o semi noves, aixi que avui toca recordar el viatge per Russia i tornar a menjar peix sec. Te molt mala pinta en general, i la olor que desprenen aquestes coses es encara pitjor que la imatge que tenen, pero a mi m'encanta!!! Aixi que a una paradeta on havien uns nens (aqui curra tothom) els vaig comprar una peça de peix sec edulcorat en exces i amb un punt de picant (tot per 10.000 VDN, uns 40centims al canvi)

(Paradeta de peix sec)

(Primer plat dels sopar)

I vaig seguir amb la visita al mercat, fent fotos com boig i saludant i somrient al personal. Tot teni molt bona pinta!!!!

(La fruita esta mortal!)

Vaig arribar a una de les puntes on molta gent viu a les propies barques on tenen la feina (de fet aixo es el mes normal sovint aqui), era tot molt pintoresc, una grata sorpresa!

(Cases-negoci flotants)

Vaig seguir caminant, perdent-me per algun carrero mes fosc del que voldria, pero Vietnam sembla tant segur que no li dones gaire importancia a aquestes coses. Com abans... mil parades, amb mil colors i mil coses noves!

(Moooolta fruita)

(Marisc tambe per tot arreu)

(Brrrrrrr)

(Esperant el meu sopar)

Finalment ja no podia mes i vaig seure a una paradeta sopar un "Pho" de no se què. EL pho seria el pa amb tomaquet nostres i basicament es sopa amb noodles i alguna cosa mes, o sigui que tens "Pho" de tot, de vedella, porc, marisc, verdures, etc.... pero sempre "Pho" a tot arreu. Esta molt bo, es barat (entre 0,75€ i 1,5€ depen del dia i el lloc) i omple un munt. Que mes es pot demanar?

(Pho!)

(Les cuineres)



(Vidilla als carrers)

(A qui feia una mica de cosa passejar sol)


I ara ja si, cap a dormir, que dema toca anar de visita.

Aviat a munt, que el dia pinta complicat: no tinc gaires esperances de poder veure alguna cosa, aixi que em conformo amb poc avui. Tinc un post-it de la sort que se suposa m'ha de dur a un lloc que no se on es i on no se que hi ha, o sigui que.... pinta xunga la cosa. El meu unic objectiu avui es tornar (i va anar pels pels!).

Total... a les 7 i pico surto al carrer amb el meu post-it a la ma i al primer moto-taxi que se'm para se l'enseyo i poc segons despres ja estic de paquet en direccio a un mini port que no he sabut veure en cap mapa o guia.
7 o 8 minuts mes tard, despres de ficar-nos en un antre de carrer, ja estic al "port".

Com sempre la gent em saluda i gracies a deu, tot i que ningu parlem cap idioma comu, ens entenem per saber quina llanxa em toca agafar a mi. I com no... saludant a tot cristo que hi ha per alla (i aixo que no soc molt social jo amb aquestes coses). A les 8:20 surt la meva llanxa.

(Maca, maca l'entra al "port")

(Horaris, el meu es el de Nan Can)

(A la "sala d'espera)

(Dins la llanxa)

I va estar molt be el viatget, veint la vida pasar a traves del riu, veient la gent, els petits pobles i com tot aquella zona tant inospita ha estat domesticada per l'home.

(Gent pensativa)

(Un temple a la vora del riu)

(M'encanta aquesta foto, es molt representativa del Mekong)

Un noi bastant ben vestit es va seure a la cadira del meu darrera i em va demanar si podia tancar una mica la meva part de la finestra per ell poder obrir la seva. I vaig pensar... "m'ha tocat l'unica persona a 100km a la rodona del Mekong que vol mirar per la finestra?!?!?!".
Una hora i pico va durar el viatge, i quan ja quedava poc, ja em vaig començar a preocupar... que collons faria on anava si no sabia ni on anava, ni que hi havia i ni molt menys sabia parlar l'idioma dels Vietnamites.

Total... arrivem a un lloc i em fan baixar dient que ja estic a Nam Cam... i joder... allo es una puta merda!!!! No hi ha res!!!! 3 taxis, 4 motos, un petit descampat i poca cosa mes. Te pinta que aixo sera tot el que veure avui, al menys el viatge pel riu ha estat molt maco.

I es va fer la llum.

El noi de la finestra, que destacava per la forma de vestir (polo nike, pantalons hipsters i bambes casual) se'm va acostar i em va dir mes o menys... "On vas?" i jo li vaig dir "No ho sé", i llavors, com els dos ja teniem clar que estaven fent el mateix (turisme) em va dir "Si vols anem junts" I clar.... veient el percal que tenia, res de res, ni ho vaig dubtar, li vaig dir que si.
Total.... 3 minuts mes tard em vaig veure muntat de paquet a una moto, amb 3 desconeguts (2 mototaxites i el noi) anant cap a un lloc desconegut cap a un lloc desconegut. El primer que vaig pensar va ser... com tornare? I osties... em vaig oblidar d'apuntar les coordenades gps del port.... brrrrr
Uns 500 metres mes tard la meva moto va sortir de la carretera principal mentre l'altre seguia recte. I joder... la meva zona de confort ja estava a 500mil anys llum. Estava muntat a una barca que anava a creuar el riu. I jo sol alla en mig, sense saber d'on exactament havia vingut.
Pero be, tothom aqui es molt bona gent i en el fons es veia tot prou controlat ja que semblava bona gent.




Ens vam posar amb les motos per una "carretera" de 1m d'ample, parallela al riu, durant 20 minuts. Jo flipava una mica, hi havia casetes per tot arreu, i fins i tot tráfic!!!! A veure com aniria la cosa.

Finalment vam arrivar al final, on hi havia una casa. Vam baixar i el primer que vaig veure va ser un ocell.


Despres un porc senglar.


Estava al zoo???

Tot plegat semblava una especie de casa/granja on criaven ocells i crancs. El lloc era idilic, i pocs minuts despres del descolocament inicial ja tenia clar que feiem alla: visitar una granja local en mig de la selva del Mekong. 
El noi jove, que es diu Minh i es de Saigon s'ha agafat 3 dies per visitar el Mekong. A mi em sorpren per que no deu tindre ni 20 anys i el tipus de turisme que fa per mi es molt extrany. La cosa es: ell es planta on sigui, pregunta a qui sigui on pot anar i que pot veure, acorden un preu, i el guien fins on calgui. Es una cosa que mai havia fet o vist pero... funciona!!!!

I alla estem, veient ocells, porcs, crancs, manglars, i passejant amunt i avall per la granja.



(Mirant els crancs)

(La granja)

(Pedazo cranc)



Despres, sortim a donar una volta pel un dels manglars, espectacular!!!!

(Encara no em crec que estigui aquí)

(El Minh fent fotos com jo)

(Igual que a les pelis)

Seguint el ritme de coses inesperades va tocar el torn d'escollir un cranc i manjase'l!!! Com no... bonissim!!! I quina feina la veritat, quasi mitja hora vam estar per menjar-lo entre els dos!

(Mig quilet)

Mentre el cuinaven el Minh em va dir que mires a una zona de la cuina, vaig ficar el cap al que semblava un diposit i... cocodrils!!! Aquesta gent tenia cocodrils a la cuina!!! Estava en shock!

(Cocodrils a la cuina)

(Crancs per vendre)

(A part de cocodrils a la cuina tambe tenen un llit)

(Xafardejant)

(Llest a taula!!!)

(mmmmmmm)

(Amb el Minh)

(Els dos mototaxistes)

I va tocar hora de marxar d'aquell lloc tant curio e imprevist.
Vam pillar les motos, no sense fer alguna foto pel cami i vam enfilar cap el que vaig entendre era una zona on es podien veure mils d'aus.

(El delta te milers de riuets, rius i canals)

(Entranyable)

(Nens tornat de l'escola)

(A un dels mil mini ferrys que vam agafar durant el dia)


Jo anava una mica cagat, aixo d'anar de paquet ho porto fatal i al cap d'una estona tenia el cul com un mandril. I no paravem, i no paravem, i no paravem.... va resultar que no trovaven el lloc, o aixo vaig entendre per que els taxistes nomes parlaven vietnamita, el noi nomes una mica d'angles i jo gens de vietnamita, aixi que era com un sac de patates, em duien amunt i avall i jo a tot deia que si... total, avui era un dia per deixarse portar al 100x100. Seguia sense tindre clar com tornaria pero tant era.... era un dia increible.

Quan ja estava per tirarme de la moto del dolor al cul... vam parar a dinar, salvat!!!!

(Els noodles estaven bons a reventar)

(L'equip V al complert!!!)

PEro poc va durar l'alegria... anavem cap a "Hon da Bac", i tela, tela marinera. No estava lluny, estava a pendre pel cul!!!! I per tant em va quedar el cul.... pensava que d'aquesta ja no en sortiria, pero no, vaig sobreviure!!! Tot i que per poc.

Vam arrivar, vam pagar un pastizal als motoristes (600.000 VDN, uns 23€ per cap) i van marxar... la cosa pintava negre... començava a fer-se fosc, amenaçava tormenta, ja no teniem motos i estavem a pendre pel cul. Pero res... avui era dia de no pensar.

Vam pillar un trenet de golf i vam creuar, ja plovent, el pont que uneix terra ferma amb les dues illetes que formen el recinte, protagonitzat per uns dracs que envolten un dels ponts. Molt espectacular, pero llastima del mal temps i de l'hora.

(Al trenet)

(El drac)

En els 3minuts que va durar el viatge en el cotxet la tormenta va arrencar de valent, pero ostres... amb el pastizal que haviem deixat, el dia espectacular que havia sortit del no res i estant on estavem amb la calor que feia... a qui li importava que plogues?

Aixi doncs vam visitar els dos turonets de l'illa gran: un tenia un edifici destartalat i l'altre un temple amb una gran sorpresa dins!!!
Jo segui preocupat.... volia tornar a Ca Mau i no ho veia gaire clar, aixi que s'ho anava repetint de tant en tant al Minh, i ell em deia que cap problema, o aixo entenia.


(Les vistes, tot i el mal temps, eren xules)

(Dins de l'edifici no hi havia lluny, pero amb le flash tot arreglat)


(Si no m'equivoco es Ho Chi Minh)

(Les dues illetes i el drac vigilant l'entrada)

(Monument comunista?)

I vam arrivar a la traca... el temple budista: maco per fora com quasi sempre, com quasi tots, i maco per dins com quasi sempre, com quasi tots pero.... amb un esquelet de BALENA sencer al seu interior!!! Que collons feia aixo alla? Ni idea, pero els dos ens vam quedar flipats una mica.

(La balena)

(L'escalinata del temple)


I la cosa seguia xunga, plovia molt fort i teniem que tornar. Per sort el Minh va trucar a un taxi ie em va dir que en una hora vindria (normal, estavem a la fi del mon quasi). I va estar guai.... l'estampa era molt curiosa: estavem en un restaurant obert pero mig abandonat, sense llum, ja de nit, prenent una especie de coca cola i rodejants de 4 o 5 persones que semblava que vivien alli, esperant a que passes l'hora d'espera.
Pero calia desfer el cami fet, i plovia, plovia molt. PEr sort el cotxet del golf va passar per alla i per una modica quantita ens va portar a la sortida, no sense abans fer una foto com vaig poder el pont del drac, ja a les fosques quasi totalment.


(El cotxet a la porta del restaurant)

(Primer pla del drac)

(Tornant a terra ferma)

 Com encara faltava temps pel taxi vam anar a dinar al "bar" del costat de l'entrada.
Jo em vaig demanar unes gambes amb arros, i sincerament... tremendo!!!! (O tenia molta gana?).
El dia abans ja vaig demanar una cosa similar, i no ho vaig entendre.... les gambes no hi ha cristo que les peli aixi que.... es menjen amb closca inclosa!!! Al principi fa coseta... pero com son petites i cruixents pel mig fregit que porten, entren facil, i a la tercera ja fins i tot t'agraden i tot!!!

(Mooolt bo!)

(El "bar")

I per fi va arrivar el taxi, ja negre nit!!! I m'importava poc el que costes (per increible que sembli), havia estat un dia super intens i ja cap dels dos podia mes.


Aixi que quasi 1h i pico mes tard vam arrivar a Ca Mau.

La broma tampoc va sortir tant cara, 11€ per cap, que per com pintava la cosa em va semblar regalat!!!!

I ara si... a dormir, no tenia esma per res. Vaig baixar de l'hotel per menjar alguna cosa marrana  i cap a dormir, que dema toca anar a Phu Quoc!!! Un dels meus dos objectius en aquesta viatge. El segon es Ha Long Bay!!!

Vaig dormir com un angelet. Hi havia l'opcio d'anar a Rach Gia en vaixell de nou, pero no tenia ganes de complicacions, aixi que vaig deciri anar a la cosa facil, el bus (que inocent vaig ser...).

Pero primer calia esmorzar!!!

(Buscant alguna cosa per menjar)

(Toma coco de bon mati!)

(El meu hotel, molt xulo per cert)

No va haver manera d'entendres amb ningu de com anar a l'estacio de busos, aixi que al final la noia de recepcio em va muntar a un taxi direccio a l'estacio de busos.

I que cabrons... per que van entendre molt be on volia anar, a Rach Gia. 
Un cop a l'estacio de busos alla tothom em deia que no, i jo... "pero no que?", no hi havia manera pero a la 10ena vaig intuir que el bus d'alla no sortia aixi que molt a contra voluntat em vaig muntar en una mototaxi.... 
Portavem ja 5minuts en moto i vaig comenar a delirar.... i si em porta a Rach Gia en moto???? Amb els 15 quilacos de motxilla que porto, amb una merda escoter de 100cc i amb el cul encara irritat d'ahir?? Impossible!!!!
Quan estava a punta de pararlo i plantarme vam arrivar a un estacio de busos, mes petita que la principal, i alla si, hi havien unes mini furgos que tenie tota la pinta de portar-me on volia!!!
Ara... vaig tenir bronca amb el mototaxista... li vaig dir 20.000VDN, em va dir que si, aixi que li vaig donar 50 i nomes em va tornar 20 de canvi!! No hi havia manera de que em dongues els altres 10, i vam arrivar fins als crits, em reventava que em times a la cara, pero quan la cosa ja anava a mes vaig pensar que per 40cent. no valia la pena tindre un lio (tot i que em foten aquests tipus de timos en tota la cara).

Un cop dins del bus... va pujar un altre occidental!!! El primer que tenia davant en totes aquestes hores a Ca Mau. Sel veia bastant alternatiu, i tampoc vam parlar gaire, pero ell no volia anar a Phu Quoc per que havia sentit que estava masificat, i la veritat es que tampoc vam xerrar molt. 

(Al mini-bus)

(Carreteres infinites)

I vam fer una parada per mig dinar, moment que vaig aprofitar per fer fotos i distreure'm una mica.

(Els nens sempre estan contents)

(Vistes des de la parada)

(S'havia deixat alguna cosa)

(Vietnam 100x100)

(Mes Vietnam)

I res mes per ara.... finalment ja estava mes a prop de Phu Quoc. Vaig arrivar a Rach Gia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No et tallis... escriu-me!