Agra-Orcha-Kajuraho-Varanasi

Seguim amb la nostra ruta turistica.

Anem cap a Agra
Un cop deixat Jaipur vam anar cap a Agra, a visitar el Taj Majal!!!! Abans d'arrivar vam atarurar-nos al temple dels monos, tocant Jaipur. I per mi va ser un descans... molt poca gent i quasi ningun Indi que et volgues parlar, vendre, demanar (es que porto molt malament aquest tema!). Dins era un recinte amb varis edificis vells pero interesants. La gracia que te es que hi viuen cents de micos que van fent la seva pida per alla sense cap problema.






D'alla cap a Agra del tiron on vam visitar el Fort Vermell. Es un de tants, pero com encara n'haviem vists pocs ens va convencer bastant.
I ara ja toca l'estrella de la India. Anem a dormir aviat a la nostra "bombolleta" d'hotel i a prepararnos per matinar!!!! A les 6 ja erem a la recepcio per anar cap al Taj. Nomes arrivar 15 persones ens venen a vendre el seu taxi-bici, pero nosaltres pasem, total nomes son 800m fins la porta!!! Ens avisem de que hem de comprar no se quin tiquet alla mateix al parking, pero ja per costum tots els "occidentals" passem d'ells. I per un cop cagada... resulta que els bitllets no es compren a l'entrada del Taj mateix, sino a la parada de taxis!!! Aixi que tornem enrera i comprem els bitllets.







El Taj Mahal impresiona, pero jo m'ho esperava mes. Suposo que es per que n'has sentit a parlar tant i tant... sigui com sigui es una brutalitat de maco, i cal veure'l al menys un cop. Ens hi vam estar un parell d'hores o tres i ja vam enfilar cap a ...

Orcha
A mig cami ens vam aturar a Gwailor, un dels llocs que m'es m'ha agradat, i on vam tenir una de les anecdotes del viatge. Resulta que aquest temple de la gracia que una gran part esta costruit sota terra, aixi que molt "amablament" un indi es va oferir... nosaltres que no, ell que si... total... que mentres li anem dient que no ens posem dins una porteta, baixem per una especia de escala de cargol minuscula i entrem a una sala fosca on hi havia unes 8 persones, 2 d'elles amb metralleta!!!! A mi de que em dona un infart, i a la Silvia tambe; la Mireia ho va portar millor. Suposem que eren guardaespatlles d'algu, ja que no ens van fer ni cas i duien un guia.









Un cop a Orcha, banyet a la picineta de l'hotel quasi de luxe i cap a sopar.
Aquest tambe es un poble molt maco, i relativament tranquil pels estandars de l'India del nord. Tenen multitud de temples esparcits pel bosc i dona gust anar-hi passejant. I vam dedicar tot un mati, tot i que entre la piscina i l'entorn be enbs hi podiem haver quedat una nit mes.







I d'Orcha a Khajuraho!!!
El lloc on la Silvia des d'un bon principi tenia mes ilussio per anar. A la que es ponia el sol vam arrivar a l'hotel, per una carretera que no estava malament, comparada amb la d'Orcha. Aixi que ens vam quedar a l'hotel on tambe em vaig fer un banyet!!!! (i quin gust banyar-se amb les suades que un es pega a la India).
Al mateix hotel vam coneixer una parella de madrilenys que portaven ja dies de ruta, i estaven encantats!!! Jo em vaig rallar una mica bastant, ja que fins ara tota la gent que ens hem creuat ens ha comentat que estaven encantats de tot, i jo sincerament.... quan diuen: "India o la odies o l'estimes" doncs.... ni odio ni estimo el pais, pero als indis si els tinc una mica, molta, de tirria, l'acosament es sencillament BRUTAL, sense exagerar diariament:
- 1000 persones (o mes) et criden per que els compris.
- un alt percentatge d'aquestes mil persones insisteix repetidament
- alguns t'agafen i ja no et deixen anar a la primera si no soltes pasta
- nens desnutrits, ferits, un fins i tot amb sang...demanen diners
- molts et volen timar, i molts significa tothom.
- a part de timar tambe t'enganyen, ahir un tiu em diu:
- Indi: 10 rupies i et porto a l'estacio
- Jordi: pero si esta aqui davant (15metres, no mes)
- Indi: ja, pero aquesta porta es nomes per indis
- Jordi: ni li vaig contestar ja que per aquella porta entrava tot cristo, i jo feia dos minuts que havia sortit d'alla
- els dels taxis et volen portar on cobren comissio, aixi que a part del regatix tambe cal insitir moooolt per que et portin alla on vols anar.
- i mil trampes mes que jo personalment porto bastant malament.

Segeixo que em lio...
total... que pel mati visitem els temples de Kamasutra, i per primer cop, i a mitges amb la parella de madrid ens agafem un guia. La idea no resulta malament, ja que a mes d'instructiu rsulta forsa interesant per que l'home explica amb tot tipus de detall, gestos i moviments alguns dels significats de les escultures!!!






Varanasi
Un cop tot vist agafem el taxi i cap a Satna per agafar el nostre primer tren Indi!!! Estem una mica acollonits, pero ves quin remei, avui ens despedim del taxi i enfilem l'aventurilla solets.
Per dinar ens trovem amb la Pepa i l'Asun, dues amigues catalanes amb qui ens hem anat creuant. Elles tambe agafen el nostre tren.
Un cop a l'estacio, tot i l'impacte incial, com ja ens hem entrenat una mica aquests dies doncs... no ens afecta gaire i ja ho veiem tot com alguna cosa normal, aixo si, aqui no ens agovia gaire gent.
Entrem a la sala "Vip" que hi ha a moltes estacions pels qui tenen bitllets amb aire acondicionat. A la poca estona entra un altre gupet dels que ens hem acabat fent amics i amb els qui pasarem dos dies molt divertits a Varanasi: son una parella de madrilenys de la nostra edat, el Carlos i la Lola, i un noi i una noia Taiwanesos que son realment encantadors, l'Andreas i la Rachel.
El viatge en tren super divertit, ja que ens juntem un grupet de 8, i els dos Taiwanesos proven per primera vegada el Jabugo!!! I nosaltres... mmmm quin plaer!!!!




La conya esta en que portavem estona parlant de pernil i menjar i resulta que la Pepa en duia encara a la maleta, aixi que ens el va obrir per tots.
No sabem molt be com a la nit ens separem i despedim cap als nostres respectius hotels, pero a primera hora del mati resulta que ells venen al nostre hotel (ens haviem parlat molt be i es altament recomanable, es l'hotel Surya. Te una piscina de collons que per les tardes es una delicia!!! La millor de totes, i com esta ple de guiris doncs vas petant la xerrada.
I Varanasi doncs... es el primer lloc on no em vaig sentir totalment acosat, a la nit les ceremonies de creamacio impacten molt, i tot es fa amb tal respecte que per una estona ets sents totalment tranquil!!! Tambe fem la tipica passejada pel Ganges i passejem una mica pels seus carrers.










I aqui a l'hotel tinc un d'aquells encontres que passa de tant en tant quan ets lluny de casa!!! Mentre estic a la piscina veig una cara i penso "collons, em sona", i resulta que si, era una claretiana!!!!! Es que estem a tot arreu!!!! Havia parlat molt poc amb ella en el seu dia, pero lluny de casa aquestes coses fan molta gracia. Pels curiosos/es era la Leila, del 79.
I res tu, estant a Varanasi vam fer una escapada a Satna de mig mati, on buda va comensar a donar la seva primera lliso despres d'haver-se iluminat. No te res d'especial per veure, pero el que comporta es l'important alla.



I de Varanasi a Chandigarh, pero aixo sera un altre dia... nomes dir que ens ha sorpres moooolt aquesta ciutat, molt, molt!!!

PD: sento les faltes ortografiques
PD2: aixo de les fotos es un merder!!! Costa molt ordenar-les ja que nomes les puc moure via html, aixi que si alguna anima caritativa sap com fer-ho facil que m'envii un mail!!!

Pushkar-Jaipur

Be, em ve de gust escriure molt mes, pero aquests dies quasi no tenim temps de mes!!!!

Pushkar
Despres de Delhi vam anar a Pushkar, famos pel seu llac al centre de la ciutat rodejat per Ghats. Pero igual que a Delhi el Fort Vermell estava tancat (3 diespel dia de l'independencia, a Pushkar el llac estava sense aigua per neteja!!!!! (que ja te tela a la India aixo).
Sigui com sigui ens va agradar molt, ja que tot i que la primera tarda jo vaig estar molt tens (em sentia com un ratolinet en mig d'una selva de gats) el poble era molt mes tranquil que Delhi, i aixo va ser un gust. Per alla vam fer fotos, passejar, les noies van comprar les primeres coses... un lloc forsa maco per anar una dia.
Tambe cami d'aquest poble vam quedar amb l'Ashok i la seva dona, la Rosa, que ens van estar explicant mil coses de l'India i que son els amos de l'agencia que estem fent servir aquest dies.






De Pushkar a Jaipur.
Jaipur no ens va convencer tant, es una altra gran ciutat. Pero te mil milions de coses per veure.
Vam fer la nostra primera visita a un monument: el City Hall i l'Observatori Astronomic, molt macos e interesants els dos, sobre tot el segon. Tambe la Silvia va anar a Amber, on va agafar un camell per fer un passeig, pero com la Mireia no estva fina jo i ella ens vam quedar aquell mati a k'hotel.
I el que mes ens va agradar... vam anar al cine!!! El cine que vam veure es una institucio a l'India, es diu "Raj Mandir",i la peli era "Love Aaj Kal". Alla a la cua vam coneixer una parella d'un noi Italia i una noia Francesa. Vam comprar les entrades plegats i despres vam tornar els 5 amb un Tuc-tuc plegats als hotels, va ser mooolt divertit, el conductor no sabia on erem, nosaltres no sabiem on anar, i estavem apretats com anxoves, a mes com condueixen com bojos.... una aventura.
I de la peli... doncs que si vas a Jaipur no pots deixar d'anari: el cine es super maco, l'ambient una pasada, i veure una peli e Booliwood et fa veure una india desconeguda, que te que existir pero no saps on!!!









De Jaipur a Agra.
Doncs ja ens hem aturat al Temple dels micos, hem vist el Taj Mahal i ara estem a Orcha, pero com se m'acava el temps ja seguire un altre dia!!!

Arribem a Delhi

Ja portem 3 dies a la India, tot i que jo ara ja ni me'n recordo de quan vam marxar, els dies semblen mesos!

De York a Delhi

Dimecres al mati ja vam deixar York per agafar el tren que ens portaria cap a Heathrow, ens vam despedir del Kenn, l’Eva i l’Isaac que continuava sense estar molt fi pero estava tant guapo com sempre.
El viatge en tren molt be, i els anglesos molt profesionals amb el menjar, tots els del nostre voltant duien el seu dinar ja preparat a les maletes, ara... nosaltres vam treure un entrepa de jabugo!!!!
Un cop a Heathrow trobada amb la Silvia i ja escalfament de motors a la Terminal 3. Allo ja comensava a ser un altre mon i es notava que aquesta terminal esta dedicada a Asia, gent amb turbant, pakitanis, indis, asafates amb vestits regionals... tot un espectacle!

I el vol amb AirIndia perfecte, molt millor del que ens esperavem pel preu que vam pagar. Ens van servir sopar a mitja nit (bastant bo) i sobre les 5 del mati ens van portar novament menjar per l’esmorsar.




Delhi

Un cop a Delhi control de passaport, visats i de Grip A. Aqui em vaig cagar ja que estava mig al.lergic i a la cua no podia deixar el mocador ni algun estornut, a mes, teniem una pantalla de TV termica i ja em veia empaquetat de tornada a Londres. Per sort ningu em va fer ni cas i vam passar sense problemes. Tambe a l’aeroport vam fer el canvi de diners, primer em pensava que ens timarien, pero de moment es el millor canvi que hem trobat arreu (1euro = 67 NRP).
Al sortir de l’aeroport ja teniem el taxista, que haviem acordat amb l’hotel, amb el cartellet esperant-nos a la porta. Pero sino tambe hi ha l’opcio d’agafar un taxi pre-pagat. El noi era Nepali, de prop de Lumbini, i a mi aixo em va fer molta gracia ja que probablement sera el primer lloc on vagi al entrar al Nepal. Durant el viatge el tiu ja ens va voler vendre un tour pel pais, pero com ja ho teniem doncs... res de res.

L’entrada a Delhi... apoteosica!!! Tela marinera com condueixen, es un caos total, i el resum seria... tonto l’ultim. Tot i que he de reconeixer que per com ho fan no se la peguen gaire sovint (nomes em vist un quasi accident d’un tractor, pero es va quedar en quasi), i com van forca lentents doncs com a molt seria la xapa.
Un cop a l’hotel, que estava molt be (i tambe ens van intentar vendre un tour), vam deixar les maletes, vam flipar una mica amb el carrer i vam decidir sortir a l’exterior!!!
Jo com sempre vaig proposar “anem a peu”, i... que inocent.... cada 10 segons algu ens oferia alguna cosa, i al girar al carrer gran... mes... ens seguien, insistien... total... que als 5 minuts vam agafar un Rickshaw (o com es digui) i cap el Fort Vermell!!!
El conductor era molt simpatic i amable, i com molta gent parla angles ens va anar explicant coses. Al arrivar al Fort Vermell no hi havia ni una anima, res, nomes soldats, alguna trinxera i cotxes, pero de guiris o indis... ni rastre. Va parar a preguntar i resulta que com el 15 era el dia de l’independencia doncs... tot tancat a cal i canto per 3 dies, ni un monument, ni un palau...
Aixi doncs ens va proposar... anar a l’oficina de turisme o anar cap a una zona de botigues on van els indis. I novament... que inocents!!! Vam escollir les botigues, i allo era el tipic timo explicat a mil llocs: ens va deixar a una botigueta de catifes on ens esperaven 10 homes dins!!! El primer moment ens vam cagar, pero als dos minuts ja erem fora.
Vam comensar a caminar una mica descolocats, i de nou el conductor ens va dir si volia que ens portes a un altre lloc. Nosaltres, emprenyats, li vam dir que no calia, pero ara vist amb mes perspectiva em sembla que era un bon tiu, ja que tot el viatge que ens va fer va ser super amable i ens anava explicant coses. El que pasa es que aixo de les botigues es molt usual, i els indis s’enduen comissions si ho fan, aixi que es una situacio que s’ha d’etendre, pero que si ja marques de bon principi que no vols aixo de les botigues doncs no hi ha problema (has d’insistir)
Al cap de 20 minuts a peu i d’estar al no res, un barri amb moltes cases per terra, tot brut, botigues amb l’encant maxim de si tenien oli Elf o Repsol... vam decidir tornar a l’hotel. Poder sona una mica elitista, pero en aquells moments ens vam sentir forsa incomodes.
I primer regateig del Jordi, paro un Rickshaw i li dic:

Jordi: per anar a aquesta adresa?
Conductor: 100 rupies
Jordi: pero si hem fet aquest cami per 50 (cert)
Conductor: 80 rupies
Jordi: molt car, ho hem fet per 50, 50 esta be
Conductor: adeu

I se les pira sense mes!!!!!! Quina frustracio!!!
Ara a esperar el seguent, que va trigar 10min en venir!!!!!! I sincerament, entre la pressio d’alguns indis, l’exit del primer regateig, i el descolocament del primer dia... vam agar el primer que vam poder i cap a l’hotel per 80NRP.

Vam sopar a l’hotel el primer menjar indi i cap a dormir.
Aquella nit va ser una mica dura per mi, ja que tota l’estona a Delhi em vaig sentir molt incomode, i no podia parar de pensar “On m’he posat!?!?!?”

York

Ja fa 4 dies que hem marxat.

El dia 8 al mati tota la familia (la que encara queda a casa :p)vam anar cap a l'aeroport de Girona, com sempre els pares ens hi van portar!!!! I despres de 4 consells "Jordi, segur que vols marxar?", "Jordi, vigila no t'atraquin", "Jordi, vigila no caiguis a la muntanya", ... em vaig despedir d'ells fins nadal (prometo anar trucant de tant en tant!).



Els dies previs a anar a York van ser bastant estresants, per no dir molt. Sort que aquella setmana vaig poder fer 3 dies de vacances, un de relax i dos per posar-me histeric perdut: les assegurances, travellers checks, visas, documents... sobre tot les coses burocratiques van ser les pitjors, i alguna despedida familiar tambe!
Per la motxilla... no va anar tant facil com em pensava, van caure algunes compres d'ultima hora, i al final deu pesar uns 14-15 quilos, i a mes queda tota plena, cosa que no volia de cap manera. Primer per que 14-15 quilos son masses (el limit me l'he possat en 12) i segon per que tot I que ja duc tant roba d'estiu com d'hivern, cal que sobri una mica d'espai per imprevistos. Total... que dema abans de marxar en tren de York cap a Londres cal fer algunes millores!!!

A York aquests dies molt be, molta tranquilitat i alguns passejos per la ciutat mirant botiguetes. El lloc es realment maco, i alguns carrers recorden bastant als de la peli de Harry Potter. Per mala sort com ja van unes quantes vegades que hi he anat cada cop costa mes motivar-se per fer el turista.
Tambe un dels dies hem fet un dinar amb l’Elisa, una coneguda catalana de l’Eva que te un nen nomes un mes mes (no tinc accents) gran que l’Isaac, ens va possar a tots les dents ben llargues amb els seus viatges. Quina enveja ens va entrar!
I avui teniem que haver anat a la piscina a veure una de les primeres clases de natacio de l’Isaac, pero com esta amb febre, pobret, no ha pogut ser, aixi que l’Eva aquests dies esta tenint triple feina, amb nosaltres i amb el nebodet!!!

I be… dema ja enfilem cap a Londres a mig mati (aqui seria l’hora de dinar… mira que fan horaris rars els anglesos!). Suposo que agafarem una especie d’Ave cap a King Cross I d’alla cap a Heathrow on hem quedat amb la Silvia que arriva pel mati de Barcelona per agafar l’avio de Delhi a les 21:30.

Ja queda menys!!! 12 dies...

Doncs res, ja queden 4 dies per marxar: el dia 8 despeguem camí de York i el dotze cap a Londres a trobar-nos amb la Sílvia i d'allà directament a Delhi!!!!

De moment els primers dies ja els tenim força encarrilats ja que hem contractat una agència per a que ens faci una ruta. El dia 14 ens vindrà a buscar el nostre "xofer" que ens durà per mil llocs dels que només hem llegit o sentit a parlar, o fins i tot ni això; però tot té molt bona pinta. Sigui com sigui de moment estem una mica a l'expectativa del que ens trobarem un cop arribem, així que l'arribada i les primeres hores a Delhi crec que ens marcaran ja d'un bon principi la resta del viatge.

La ruta és bastant típica: Delhi-Repussar-Jaipur-Agra-Kajuraho-Varanasi-Delhi-Chandighar-Delhi. O sigui... mil hores viatjant en tren i cotxe (pobres culs, sobre tot el meu!). La idea és aguantar el ritme dels primers 6-7 dies, per un cop a Varanasi prendre'ns 2-3 dies amb més calma (la veritat que no sé jo si serà el millor lloc per relaxar-se!).
I cap al 23 o 24 d'agost tornem a Delhi per anar a Chandighar, altrament conegut "l'Eixample de la Inida!" (és el que té anar amb arquitectes :P), aquesta ciutat promet, i confiem que la Mireia ens faci de guia com deu mana!

Dia 28, dia "D": el 28 marxen la Mireia i la Sílvia. Em quedo ja sol, i no la tornaré a veure (o si?) fins quasi al Nadal. A partir d'aquest dia ja no ho tinc gaire planificat a nivell de transports, però l'objectiu és que en 4-5 dies pugui arribar a Leh, a la regió de Ladak ("El petit Tibet"), un lloc que ara per ara em té super emocionat!!!! Allà... vull visitar temples, paisatges fer treking, veure la festa major de la ciutat, provar que tal em senten els 5000m, mil coses que ara per ara em queden molt lluny i no sé pas com aassimilaré estic un pelet acollonit!!!


I dels preparatius... això ha estat una aventura per si sola: el passaport (ens hem cagat mil cop amb els Indis), decidir la ruta inicial, els hotels, la motxilla, l'assegurança, tren o cotxe, per lliure o organitzat, comprar un bitllet de tren per internet, entendre'ns amb el nostre, i el seu, meravellós anglès, donar-se d'alta al ministeri, vacunes, farmaciola... ja de per si això és mig viatge, però sincerament s'ha de reconèixer que és una part molt divertida, tot i que de vegades esgotadora, del viatge que te'l fa disfrutar encara mes.
Sigui com sigui algun dia em posaré a explicar com hem muntat tota la parafernalia logística per si algun dia algú en pot treure profit.

Apa, que queden només 12 dies!!!!