Viatge en el Transmongolià - D'Ekaterinburg a Krasnoyarsk

La següent parada era Krasnoyarsk, a 33h en tren de Ekaterinburg. Tornava a tocar 3era classe, però no està tant malament. La putadilla és que vaig pillar un dels pitjors seients, que en la mesura del possible cal intentar evitar: passadís i tocant a la porta. El problema del passadís és que el “cublique”, quan es transforma en llit, fa 1,75m, o sigui, que si medeixes això o més doncs... molt còmode no és, l’altre problema és també que les cadires que tenen no són tant còmodes com el banc. Finalment, si estàs a prop de la porta com no para d’entrar i sortir gent del vagó doncs molesta una mica.

(Estretet però net)

Sigui com sigui el viatge va ser molt còmode i el meu company de passadís era molt discret.

(Parada al camí)

(Aquí estava com un rei!!!)

Vam fer varies parades i en alguna d’elles em vaig baixar per prendre la fresca, és agradable estirar les cames i també veure la quantitat de vies i trens que arriben a tenir aquí en les parades grans. Una altra cosa que hi ha és venedors de menjar, i botiguetes, a totes les estacions, i sempre al mateix preu que a la ciutat, així que no cal comprar mai res abans de sortir si no vols. El peix que venien tenia molt bona pinta, però no em vaig atrevir, així que al final alguns dies, per compensar, vaig comprar peix sec al super, i cal dir que tot i la pinta repugnant i l’olor a menjar de peixos d’aquari, està més que bo.

(Venedores de peix)

(La màquina d'aigua calenta)

A Novosibirsk vaig tenir 50 minuts de temps per baixar del tren, així que vaig anar directe a veure com era l'estació i com pintava el carrer. Però no vaig anar gaire més lluny ja que em feia por que el tren marxès sense mir, així que als 30min ja estava de tornada.

(Novosivirsk)

(Novosivirsk)

(Les estacions són molt maques en general)

Un cop a Krasnoyarsk vaig anar a donar un vol per la ciutat. A la tarda havia quedat amb l’Olga, però fins llavors tenia lliure. Tot i això a mig matí em van escriure l’Igor i la Ludmila, una parella de russos amb qui també havia contactat per CouchSurfing, així que vaig quedar amb ells. Em van portar a donar un vol per la ciutat, explicant-me els llocs més carismàtics i cap al mig dia em van convidar a dinar un pinchitos, que resulta ser un dels plats més típics d’aquí. I per fer el té em van convidar a casa seva, just al centre de la ciutat.

(Amb la Ludmila i l'Igor)

(Trens a Krasnoyarsk)

(Lenin al centre de la ciutat)

Després vaig quedar amb l’Olga a l’estació, una dutxa i de nou cap al centre a donar més voltetes. El centre no dóna per molt, però si per un dia, no més.

El que si em va cridar l’atenció és que al final del centre, si vas mes lluny encara, hi ha un gran pont que porta cap a una illa que pel que sempre és una zona d’esbarjo. S’hi podien llogar bicicletes, i de fet em vaig quedar amb les ganes de fer-ho, però el temps era poc i no va donar de si.

(El pont que creua cap a la illa)

Vaig tornar a quedar amb ella, em va portar a visitar més coses del centre i ja al vespre vam agafar el seu cotxe (molt curiós ell, mig tunejat per accident) i vam visitar una mica les afores de la ciutat, que és on realment Krasnoyarsk guanya molt i molt.  La pena va ser que era molt tard i entre això i la boira les vistes no eren espectaculars com podrien ser en un bon dia.

(Les afores)

Al matí següent vam esmorzar plegats, ja que ella marxava cap a la feina i ja no tornaria fins que jo hagués marxat, però la veritat és que vaig estar fent el mandra mig matí, fins que em vaig decidir a tirar ja cap el centre de nou.

(Cases de fusta, molt típiques de la zona)

(El bloc del fons era el meu)

I aqui vaig tenir la meva primera batalla rusa. El meu tren a Irkutsk trigava 33h, quan el més normal són 17-18h. Vaig estar mirant horaris i hi havia encara seients lliures, així que vaig provar el canvi. Com a la màquina no ho permetia vaig anar a taquilles i bé.... tot i que vam estar a prop va ser impossible. Volia cancelar un bitllet i agafar un altre pel mateix dia, però res de res, la comunicació que teniem no va ser suficient, i després de 15min fent mil gestos a través d'un vidre, i la taquillera provant mil combinacions per esbrinar que volia jo... vam desistir mútuament.
Finalment el que vaig fer va ser el camí fàcil, comprar dos bitllets, el que ja tenia més un nou que vaig treure de la màquina, i un cop amb els dos bitllets vaig demanar que m'anuléssin el primer, cosa que era basntant més fàcil.

(Estan bojos amb les bodes!!!)

Va ser graciós, per que no vaig saber trobar el punt per on creuava el pas de vianants per sobre les vies de l’estació, que en té mil, així que em vaig que tenir que mig “colar” per dins i creuar-les totes pel mig. Però ningú em va dir res.

Deixo la motxilla gran a la consigna i de nou a passejar pel centre! No va tenir gaire emoció aquest cop, però tenia que fer temps fins al meu tren nocturn. Aquest cop amb destinació... Irkustk!!!

La vida al tren és agradable, de moment no he tingut cap problema en cap d’ells i en general ningú molesta a ningú. A més.. aquest cop anava en Kupé, o sigui, camarot de 4, i bona part del viatge el vaig tenir per mi tot sol ja que la família que anava amb mi al matí, sense jo adonar-me, es va baixar ja en alguna estació.

I el temps passa... dormint, menjant, escrivint, llegint, mirant per la finestra, fent fotos... fins a arribar a Irkustk, sobre les 6 del matí.

(Sortint de Krasnoyarks)

(Prenent tè a totes hores)